23 de maig
data
<< | Maig 2024 | >> | ||||
dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
1r | 2 | 3 | 4 | 5 | ||
6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 |
13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 |
20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 |
27 | 28 | 29 | 30 | 31 | ||
Tots els dies |
El 23 de maig és el cent quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-quatrè en els anys de traspàs. Queden 222 dies per a finalitzar l'any.
Esdeveniments modifica
- Països Catalans
- 1808 - València: s'hi esdevé una revolta contra l'ocupació francesa (guerra del Francès).
- 1896: la Direcció General de Correus i Telègrafs prohibeix parlar en català per telèfon.[1] Una setmana més tard es revocà l'ordre.[2]
- 1843, Tortosa: Inauguració oficial del Camp Municipal de Tortosa.[3]
- 1981, Barcelona: es produeix l'assalt al Banco Central que s'allargà més de 37 hores al centre de la ciutat.
- 2016, Vila de Gràcia: El desallotjament del Banc Expropiat acaba amb enfrontaments entre manifestants i Mossos d'Esquadra.
- Resta del món
- 844 - Emirat de Còrdova: Batalla de Clavijo. Enfrontament llegendari entre les tropes de Ramir I d'Astúries i les de Abd al-Rahman II, amb victòria final cristiana.[4]
- 1200 - Port-Mort (Regne de França): Casament entre el príncep Lluís i Blanca de Castella.[5]
- 1618 - Praga: protestants txecs defenestren funcionaris imperials de la ciutat, en el que es considera l'inici de la Guerra dels Trenta Anys.[6]
- 1706 - Ramillies (Brabant Való, Bèlgica): l'exèrcit aliat venç als francesos a la Batalla de Ramillies, després de la qual aquest ocuparà Flandes durant la Guerra de Successió Espanyola.[7]
- 1752 - Buenos Aires (l'Argentina): s'enfonsa la major part de la catedral.[8]
- 1945 - Harvard University (EUA): la Harvard University forma un comitè ad hoc per a investigar les activitats homosexuals al centre; dues setmanes després, n'expulsen alguns estudiants.
- 1949 - Alemanya: es promulga la Llei fonamental per a la República Federal d'Alemanya, que estableix la República Federal d'Alemanya.
- 1992 - Carini, Sicília: és assassinat en un atemptat de la màfia el jutge Giovanni Falcone.
Naixements modifica
- Països Catalans
- 1843 - Girona: Joaquim Vayreda i Vila, pintor català (m. 1894).[9]
- 1905 - Banyeres del Penedèsː Josep Cañas i Cañas, escultor i dibuixant (m. 2001).[10]
- 1923 - Barcelona: Alícia de Larrocha, pianista catalana (m. 2009).[11]
- 1924 - Barcelona: Rosalia Guilleumas i Brosa, bibliotecària, filòloga i directora de l'Escola de Bibliologia, de la Biblioteca de Catalunya, del Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona i de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona.[12]
- 1925:
- Tàrrega: Lluís Trepat i Padró, pintor català (m. 2022).
- Palma: Josep Maria Llompart de la Peña, poeta, assagista, activista cultural, crític literari, editor i traductor mallorquí (m. 1993).[13]
- 1930 - Mollet del Vallès: Jordi Solé i Tura, advocat, polític català (m. 2009).[14]
- 1948 - Terrassa: Àngels Poch i Comas, actriu catalana.[15]
- 1962 - L'Alguerː Franca Masu, cantant sarda que encapçala el ressorgiment de la cançó catalana a l'Alguer.[16]
- 1974 - Figueresː Mónica Naranjo, cantant catalana.[17]
- Resta del món
- 1707 - Uppsala, Suècia: Carl von Linné, científic suec “pare” de la sistemàtica (m. 1778).[18]
- 1741 - Motta di Livenza (Itàlia): Andrea Luchesi, organista i compositor (m. 1801).[19]
- 1794 - Praga: Ignaz Moscheles, pianista i compositor txec (m. 1870).[20]
- 1810 - Cambridge, Massachusettsː Margaret Fuller, filòsofa i periodista estatunidenca, activista pels drets de les dones (m. 1850).[21]
- 1834 - Lupión, Jaénː Amalia Ramírez, cantant espanyola (m. 1918).
- 1866 - Villeneuve-l'Etang, Alts del Senaː Ellen Ridgway, jugadora de golf i filantropa estatunidenca (m. 1934).[22]
- 1891 - Växjö, Suècia: Pär Lagerkvist, escriptor suec, Premi Nobel de Literatura 1951 (m. 1974).[23]
- 1892:
- Stuttgartː Benita Koch-Otte, teixidora, dissenyadora i artista tèxtil alemanya, alumna de la Bauhaus (m. 1976).[24]
- Bilbao: Rafael Moreno Aranzadi, Pichichi, futbolista basc (m. 1922).
- 1908 -
- Madison, Wisconsin (EUA): John Bardeen, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de 1956 i de 1972 (m. 1991).[25]
- París: Hélène Boucher –Léno–, coneguda aviadora francesa pionera (m. 1934).[26]
- 1910 - Nova York: Artie Shaw, clarinetista de jazz i director d'orquestra (m. 2004).[27]
- 1925 - Montclair, Nova Jersey (EUA): Joshua Lederberg, microbiòleg estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1958 (m. 2008).[28]
- 1928:
- Shelford, Cambridge, Regne Unit: Nigel Davenport, actor de teatre, cinema i televisió.
- Maysville (Kentucky), EUA: Rosemary Clooney, cantant i actriu estatunidenca (m. 2002).[29]
- 1930 - Belgrad: Aleksandar Matanović, Jugador d'escacs serbi (m. 2023).
- 1950 - Derry: Martin McGuinness, polític irlandès, viceministre principal d'Irlanda del Nord i comandant de l'Exèrcit Republicà Irlandès (m. 2017).
- 1953 - Butare, Ruanda: Agathe Uwilingiyimana, política ruandesa, primera cap de govern femenina de Ruanda.[30]
- 1964 - Istanbul: Ali İsmet Öztürk, pilot turc d'acrobàcia aèria.
- 1973 - Xangai: Pauline Chan Bo-Lin, actriu de cinema.
- 1987 - Brooksville: Bray Wyatt, lluitador estatunidenc (m. 2023).
Necrològiques modifica
- Països Catalans
- 1423 - Peníscola: Benet XIII (Papa Luna), cardenal i papa en l'obediència d'Avinyó (n. 1394).[31]
- 1984 - Madrid: Selica Pérez Carpio, mezzosoprano valenciana dedicada a la sarsuela (n. 1900).[32]
- 1997 - Palmaː Remígia Caubet, escultora figurativa mallorquina (n. 1919).[33]
- 2004 - Barcelona: Ramon Margalef, ecòleg català (n. 1919).[34]
- 2014 - Barcelona: Miquel Caminal i Badia, politòleg català (n. 1952).[35]
- 2016 - Ibi: Álvaro de Tibi, mestre d'escola i pilotari valencià (n. 1973).[36]
- Resta del món
- 779 - Chang'an (Xina): Emperador Daizong de Tang (xinès: 唐代宗), va ser el vuitè emperador de la Dinastia Tang i va regnar entre el 762 i el 779. El seu regnat va estar especialment marcat pel creixement del poder dels eunucs dins la Cort (n. 727).[37]
- 1627 - Còrdova: Luis de Góngora y Argote, poeta i dramaturg del Segle d'Or espanyol.[38]
- 1776 - Parísː Julie de Lespinasse, escriptora i amfitriona d'un saló promotor del moviment enciclopedista.[39]
- 1842 - Madrid (Espanya): José de Espronceda i Delgado, escriptor del Romanticisme espanyol, alhora que diputat progressista (n. 1808).[40]
- 1876 - Eslovàquia: Janko Kráľ poeta romàntic eslovac de la generació de Ľudovít Štúr.
- 1886 - Berlín (Alemanya): Leopold von Ranke, historiador alemany, un dels més importants historiadors del segle xix i considerat comunament com el pare de la historiografia científica (n. 1795).[41]
- 1905 - Melrose: Mary Livermore, infermera, periodista, sufragista i reformista nord-americana (n. 1820).[42]
- 1906 - Skien, Noruega: Henrik Ibsen, dramaturg noruec (n. 1828).[43]
- 1917 - Alger, Colònia algeriana de França: Ranavalona III, darrera reina de Madagascar (n. 1861).[44]
- 1918 - Oscar de Lagoanère compositor i director d'orquestra francès del Romanticisme.
- 1921 - Madrid, Espanya: Fernando Primo de Rivera i Sobremonte, va ser un militar i polític espanyol.
- 1937 - Richford, Nova York (EUA): John D. Rockefeller, empresari i filantrop estatunidenc. Fundador de la Standard Oil Company, que dominà durant anys la indústria del petroli, fou un dels primers grans empresaris estatunidencs (n. 1839).[41]
- 1945 - Lüneburg (Alemanya): Heinrich Himmler, polític de l'Alemanya Nazi i cap dels SS. (n. 1900).[45]
- 1961 - Sydney, Austràliaː Adela Pankhurst, militant política sufragista (n. 1885).[46]
- 1981 - l'Havana, Cubaː Laura Allende Gossens, política xilena (n. 1911).[47]
- 1992 - Carini, Sicília: Giovanni Falcone, jutge italià (n. 1939).[48]
- 2009 - Hamilton, Nova Zelanda: Margaret Ann Chapman, limnòloga, primera dona a dirigir una expedició científica a l'Antàrtida.[49]
- 2011 - Zúric, Suïssa: Elisabeth Eidenbenz, filantropa suïssa, creadora de la Maternitat d'Elna (n. 1913).[50]
- 2013 - Niça, França: Georges Moustaki, cantautor.[51]
- 2015 - Nova Jersey, Estats Units: John Forbes Nash, matemàtic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel d'Economia l'any 1994 (n. 1928).[52]
- 2017 - Suïssa: Roger Moore, actor britànic, conegut per interpretar dos herois d'acció britànics, Simon Templar i James Bond. (n. 1927)
Festes i commemoracions modifica
- Església Catòlica
- Sants al Martirologi romà (2011): Desideri de Langres, bisbe; Siagri de Niça, bisbe; Miquel de Sinnada, bisbe.
- Sants Desideri de Viena i Basili de Braga, bisbes.
- Servent de Déu Girolamo Savonarola
- Ramon Folc de Cardona, venerats a l'Orde de la Mercè
- Església Ortodoxa
Se celebren els corresponents al 5 de juny del calendari gregorià. Corresponen als sants del 10 de maig del calendari julià litúrgic:
- Sant Simó el Zelota, apòstol i santa Taís d'Alexandria.
- Església Copta
- 15 Baixans: sant Simó el Zelota.
- Església Episcopal dels Estats Units
- Nicolau Copèrnic i Johannes Kepler, astrònoms.
Referències modifica
- ↑ Grau, Josep. La Lliga Regionalista i la llengua catalana, 1901-1924. L'Abadia de Montserrat, 2006, p. 55. ISBN 8484157687.
- ↑ «Notas locales» (en castellà). La Vanguardia, 31-05-1896. [Consulta: 16 desembre 2020]. «Continúa autorizado el uso de ia lengua catana en las conferncias telefónicas.»
- ↑ «Estadi Municipal de Tortosa | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 maig 2020].
- ↑ «BATALLA DE CLAVIJO | Causas, desarrollo y consecuencias» (en castellà). Mundo Antiguo. [Consulta: 7 maig 2020].
- ↑ Sivéry, Gérard. Blanche de Castille (en francès). Fayard, 1990, p. 11. ISBN 978-2213025087.
- ↑ «guerra dels Trenta Anys | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 maig 2020].
- ↑ «Battle of Ramillies | European history» (en anglès). [Consulta: 24 maig 2020].
- ↑ Ciudad de Buenos Aires un recorrido por su historia (en castellà). Gob Ciudad de Buenos Aires, 2009, p.19. ISBN 9871642032.
- ↑ «Joaquim Vayreda i Vila | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 maig 2020].
- ↑ «Biografia de Josep Cañas». Fundació Josep Cañas. [Consulta: 1r agost 2021].
- ↑ «Alícia de Larrocha i de la Calle | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 febrer 2020].
- ↑ Escobedo Abraham, Joana «Rosalia Guilleumas, entre Llull, Verdaguer i la gestió bibliotecària». Llengua & Literatura: revista anual de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, pàg. 579-581.
- ↑ «Josep Maria Llompart i de la Peña». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: maig 2020].
- ↑ «Jordi Solé i Tura | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 maig 2020].
- ↑ «Àngels Poch i Comas | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 febrer 2020].
- ↑ «Franca Masu | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 abril 2020].
- ↑ «Mónica Naranjo, magnífica, poderosa y portentosa voz» (en castellà). RTVE, 20-05-2022. [Consulta: 7 abril 2024].
- ↑ «Carolus Linnaeus | Biography, Education, Classification System, & Facts» (en anglès). [Consulta: 23 maig 2020].
- ↑ «LUCCHESI, Andrea in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 6 maig 2020].
- ↑ «Moscheles, Ignaz nell'Enciclopedia Treccani» (en italià). [Consulta: 6 maig 2020].
- ↑ «Margaret Fuller». Encyclopædia Britannica, 31-10-2019. [Consulta: 24 febrer 2020].
- ↑ «Ellen Richards Munroe Ridgway (1866-1934)» (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 20 març 2021].
- ↑ «The Nobel Prize in Literature 1951» (en anglès americà). [Consulta: 13 maig 2020].
- ↑ Rössler, Elizabeth Otto & Patrick. Bauhaus Women: A Global Perspective (en anglès). Bloomsbury Publishing, 2019-03-21, p. 42-43. ISBN 978-1-912217-97-7.
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1956» (en anglès americà). [Consulta: 13 maig 2020].
- ↑ Swopes, Bryan. «Hélène Boucher» (en anglès). This Day in Aviation. [Consulta: 30 març 2023].
- ↑ «Artie Shaw | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 maig 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1958» (en anglès americà). [Consulta: 13 maig 2020].
- ↑ «Rosemary Clooney» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 30 abril 2020].
- ↑ «Agathe Uwilingiyimana». Find a Grave. [Consulta: març 2023].
- ↑ «Benet XIII | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 maig 2020].
- ↑ Barreiro, Javier. «Sélica Pérez Carpio». Real Academia de la Historia. [Consulta: 26 juliol 2020].
- ↑ «Remígia Caubet González. Escultora. Resum biogràfic». Associació de Veïnats "Bellver" d'El Terreno, a Palma, Mallorca. [Consulta: 17 abril 2022].
- ↑ «Ramon Margalef i López | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 maig 2020].
- ↑ «Miquel Caminal i Badia | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 maig 2020].
- ↑ Información Arxivat 2016-05-25 a Wayback Machine. Muere Álvaro de Tibi, una leyenda del «joc de pilota» (castellà)
- ↑ Lewis, Mark Edward, 1954-. China's cosmopolitan empire : the Tang dynasty. Cambridge, Mass.: Belknap Press of Harvard University Press, 2009. ISBN 978-0-674-05419-6.
- ↑ «Luis de Góngora y Argote | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 maig 2020].
- ↑ «Julie de Lespinasse» (en anglès). Encyclopedia Britannica.
- ↑ «José de Espronceda y Delgado | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 maig 2020].
- ↑ 41,0 41,1 Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ «Mary Ashton Rice Livermore». Encyclopædia Britannica, 15-12-2019. [Consulta: 24 febrer 2020].
- ↑ «Henrik Johan Ibsen | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 maig 2020].
- ↑ Randrianja, Solofo. Société et luttes anticoloniales à Madagascar: de 1896 à 1946 (en francès). Karthala, 2001, p. 104. ISBN 978-2845861367.
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ Hogan, Susan. Pankhurst, Adela Constantia (1885-1961). Canberra: National Centre of Biography, Australian National University.
- ↑ «Reseñas biográficas parlamentarias. Laura Allende Gossens» (en castellà). Biblioteca del Congreso Nacional de Chile. [Consulta: març 2021].
- ↑ «FALCONE, Giovanni in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ «Biography of Dr Margaret Ann Chapman». University of Glasgow. Arxivat de l'original el 2021-12-04. [Consulta: 4 desembre 2021].
- ↑ «Elisabeth Eidenbenz | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 febrer 2020].
- ↑ «S'ha mort Georges Moustaki». Vilaweb, 23-05-2013 [Consulta: 23 maig 2013].
- ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1994» (en anglès americà). [Consulta: 13 maig 2020].
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:23 de maig. |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 23 de maig |
🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaCas Asunta BasterraAtac a Pearl HarborViquipèdia:ContacteXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXJordi Aragonès i MartínezTeixit (tèxtil)Especial:Canvis recentsDisseny tèxtilCarles Puigdemont i CasamajóAlatristeEufòria 3Viggo MortensenJoellTeixit (biologia)Puig (empresa)Parlament de CatalunyaLucía Rodríguez de VesAliança CatalanaPaul AusterPearl Harbor (pel·lícula)Sílvia Orriols SerraDiari de GironaDia de la MareJéssica Albiach SatorresFestival de la Cançó d'Eurovisió 2024El paradís de les senyoresLuis Cobos PavónTorre d'en Carreras (Manresa)Manuel de Pedrolo i MolinaEleccions al Parlament de Catalunya de 2024YouTubeMarta RomagosaPere Miró i SellarésClara Ponsatí i ObiolsMarta Torné i GràciaSegona Guerra MundialRenaldo & Clara