1992
any
1992 (MCMXCII) fon un any bixest segons el calendari gregorià, començat en dimecres.
Tipus | any civil, any de traspàs i any de traspàs que comença el dimecres i acaba el dijous |
---|---|
Altres calendaris | |
Gregorià | 1992 (mcmxcii) |
Islàmic | 1413 – 1414 |
Xinès | 4688 – 4689 |
Hebreu | 5752 – 5753 |
Calendaris hindús | 2047 – 2048 (Vikram Samvat) 1914 – 1915 (Shaka Samvat) 5093 – 5094 (Kali Yuga) |
Persa | 1370 – 1371 |
Armeni | 1441 |
Rúnic | 2242 |
Ab urbe condita | 2745 |
Categories | |
Naixements Defuncions Esdeveniments Eleccions Esports Obres Pel·lícules Discs | |
Segles | |
segle xix - segle xx - segle xxi | |
Dècades | |
1960 1970 1980 - 1990 - 2000 2010 2020 | |
Anys | |
1989 1990 1991 - 1992 - 1993 1994 1995 |
Esdeveniments modifica
- Països Catalans
- 15 de març, Catalunya: s'hi celebren les eleccions al Parlament de Catalunya de 1992; Convergència i Unió les guanya amb majoria absoluta, Jordi Pujol i Soley es mantindrà com a President de la Generalitat.
- 25 de marçː Barcelona: Creació de la Fundació Mercè Rodoreda, constituït per l'Institut d'Estudis Catalans.[1]
- 7 d'abril, Barcelona: S'estrena al Teatre Victòria Flor de nit, obra de teatre musical posada en escena per Dagoll Dagom.[2]
- 20 de maig, estadi de Wembley, Londres: el Futbol Club Barcelona que juga per primer cop una final de la copa d'Europa, guanya a la UC Sampdoria de Gènova per la mínima amb un gol de Koeman a pilota parada durant la segona part de la pròrroga.
- 29 de juny: s'escomet l'Operació Garzón contra l'independentisme català en què es van produir una seixantena de detencions i vint-i-tres militants van ser sotmesos a tortures.[3]
- 25 - 9 d'agost, Barcelona: s'hi disputen els Jocs Olímpics de 1992, “els millors de tota la història olímpica” en paraules del president del COI Joan Antoni Samaranch.
- 3 de setembre, Barcelona, Badalona, Mollet: Comencen els Jocs Paralímpics d'estiu 1992.[4]
- Es funda la cadena de restaurants de tipus bufet lliure Fresc Co.
- Resta del món
- 1 de gener, l'Argentina: el peso hi substitueix l'austral com a moneda.
- 16 de gener, Ciutat de Mèxic: representants del govern salvadorenc i del FMLN hi signen els Acords de Chapultepec, els quals posen fi a la Guerra Civil d'El Salvador que feia dotze anys que durava.
- 1 de març, Bòsnia i Hercegovina: El sí guanya amb un 99,7% (amb un 66,4% de participació) en el referèndum d'independència de Iugoslàvia, convocat pel Parlament Bosnià.[5]
- 17 de març, Buenos Aires, Argentina: Explota una bomba a l'ambaixada d'Israel a Buenos Aires que va fer 29 morts i 242 ferits, hom hipotetitza una vinculació amb els govern de l'Iran.
- 5 d'abril, Sarajevo, Bòsnia i Hercegovina: Comença el setge de Sarajevo mantingut pels paramilitars i soldats serbis durant la Guerra de Bòsnia, el més llarg contra una gran ciutat en la història militar moderna, durant gairebé quatre anys, fins al 29 de febrer de 1996.
- 25 d'abril: Terratrèmols de Cap Mendocino.
- 23 de novembre: Neix l'actriu i cantant estatunidenca Miley Cyrus.
- 17 de desembre: Es firma el tractat que constitueix l′Àrea de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord, entre Canadà, els Estats Units i Mèxic, que entrarà en vigència l'1 de gener de 1994.
- S'idea el personatge infantil T'choupi.
Cinema i televisió modifica
M/d | direcció | títol | gènere |
---|---|---|---|
11/10 | Francis Ford Coppola | Dràcula de Bram Stoker | fantàstic |
08/03 | Clint Eastwood | Sense perdó | western |
02/27 | James Ivory | Retorn a Howards End | drama hist. |
10/08 | Ridley Scott | 1492: Conquest of Paradise | drama hist. |
- S'estrenen la pel·lícules Naked Killer i Al-Irhab wal kabab
- Azerbaidjan: S'inicia la publicació del diari Birja
- Estrena de la pel·lícula Estimada, he engrandit el nen
Premis Nobel modifica
Camp | Guardonats |
---|---|
Física | |
Química | |
Medicina o Fisiologia | |
Literatura | |
Pau | |
Economia |
Videojocs modifica
El primer de gener deixà de fabricar-se l'Atari 2600, en producció del 1977 ençà.
- Atari 2600 (1977-1992)
- La Super Nintendo PAL
- Hyundai Super Comboy
- Super Scope
Després de comercialitzar-la a les Illes Britàniques en abril, al juny es llançà la versió PAL de la Super Nintendo a la resta d'Europa; al desembre eixí la versió sud-coreana, rebatejada Super Comboy per Hyundai. El perifèric Super Scope va ser llançat el mateix any a occident.
Naixements modifica
- Països Catalans
- 24 de gener - Sant Sadurní d'Anoia: Berta Tarrida i Calduch, jugadora d'hoquei sobre patins catalana.[6]
- 9 de març - la Seu d'Urgellː Núria Vilarrubla Garcia, piragüista olímpica catalana especialitzada en eslàlom d'aigües braves.[7]
- 27 de març - Lloret de Mar: Marc Muniesa Martínez, futbolista català.
- 28 d'abril - Santa Margarida de Montbui: Mireia Conde Mateos, esportista catalana, pilot de trial.[8]
- 13 de maig - Barcelonaː Georgina García Pérez, jugadora de tennis catalana del Club Tennis Sabadell.[9]
- 1 de juny - Dosrius, Maresmeː Olga García i Pérez, futbolista catalana, que ha jugat com a davantera a la Primera Divisió.[10]
- 15 de juny - Moixent, La Costeraː Salomé Navalón Fito, futbolista valenciana, que ha jugat a la Primera Divisió com a defensa.[11]
- 25 de juny - Barcelonaː Helena Lloret Gómez, waterpolista catalana.[12]
- 24 de juliol, Mataróː Rosó Buch Rosell, jugadora de bàsquet catalana.[13]
- 9 d'agost - Palma, Mallorcaː María España Almendro, jugadora mallorquina de bàsquet.[14]
- 18 de novembre - Bescanó, el Gironès: Queralt Casas Carreras, jugadora catalana de basquetbol.[15]
- 30 de desembre - Barcelona: Anna Boada Peiró, remera catalana.[16]
- Resta del món
- 5 de febrer: Damien Hooper, boxador.
- 11 de febrer, Grand Rapids (Michigan), Michigan, EUA: Taylor Lautner, actor estatunidenc
- 17 de febrer, Las Vegas, Nevada, EUA: Meaghan Jette Martin, actriu estatunidenca
- 22 de febrer, Santo Domingo: Peter Pou, cantant.
- 10 de març, Los Angeles, Califòrnia, EUA: Emily Osment, actriu estatunidenca
- 20 de març, Tolosa, Guipúscoaː Lara Arruabarrena, tennista basca professional.[17]
- 4 d'abril, Chicago, Illinois, EUA: Alexa Nikolas, actriu estatunidenca
- 15 d'abril, Norrköping, Suècia: Amy Diamond, cantant sueca.
- 24 d'abril, Múrciaː Laura Gil Collado, jugadora espanyola de bàsquet.[18]
- 8 de maig, Londres, Anglaterraː Ana Mulvoy Ten, actriu espanyola/anglesa.[19]
- 18 de maig, Ankara, Turquia: Cemre Erol, jugadora de voleibol.
- 12 de juny, Rio de Janeiro, Brasil: Philippe Coutinho, futbolista brasiler.
- 26 de juny, Long Beach, Califòrnia, EUA: Jennette McCurdy, actriu estatunidenca
- 22 de juliol, Grand Prairie, Texas, EUA: Selena Gómez, actriu i cantant estatunidenca
- 23 de juliol, Jaca, Espanya: Luis Fenero, ballarí sobre gel.
- 24 de juliol, Alacantː Alejandra Quereda Flores, gimnasta rítmica valenciana, subcampiona olímpica en els Jocs Olímpics de Rio 2016.[20]
- 4 d'agost, Arezzo, Itàlia: Cole Sprouse i Dylan Sprouse actors estatunidencs
- 20 d'agost, Dallas, Texas, EUA: Demi Lovato, actriu i cantant estatunidenca[21]
- 25 d'agost, Bath, Regne Unit: Angelica Mandy, actriu britànica.
- 16 de setembre, Dallas, Texas, EUA: Nick Jonas, actor i cantant estatunidenc de Jonas Brothers.
- 20 de setembre, Fuenlabrada, Espanya: David Castillo Martínez, actor espanyol.
- 21 d'octubre, Filadèlfia: Hari Nef, actriu, model i escriptora estatunidenca
- 30 d'octubre, Picardia: Édouard Louis, escriptor francès.[22][23]
- 23 de novembre, Nashville, Tennessee, EUA: Miley Cyrus, actriu i cantant estatunidenca
- 28 de novembre, Pembroke: Nora Vasconcellos, patinadora de monopatí professional estatunidenca.[24]
- 26 de desembre, South Shields, Tyne i Wear, Anglaterra: Jade Thirlwall, cantant britànica del grup Little Mix.
M/d | Nom i llinatges | Activitat | Origen | M. |
---|---|---|---|---|
Helin Bölek | cantant | kurda | 2020 |
Necrològiques modifica
M/d | Nom i llinatges | Activitat | Origen | E |
---|---|---|---|---|
09/27 | Zhang Leping | dibuixant | xinés | 81 |
- Països Catalans
- 4 de gener - Barcelona: Maria Teresa Bonilla i Elias, veterinària catalana, la primera dona a exercir la veterinària al Principat (n. 1918).[25]
- 28 de febrer,
- Barcelona: Rosa Maria Arquimbau i Cardil, escriptora i periodista catalana (n. 1909).[26]
- Madrid: Concha Bañuls, soprano
- Girona: Ramona Via i Pros, escriptora i llevadora catalana (n. 1922).[27]
- 22 de maig, Perpinyà: Josep Deloncle, folklorista i polític nord-català (n. 1913).[28]
- 26 de maig, Barcelona, Barcelonès: Josep Maria Bernat i Colomina, compositor de sardanes (n. 1925).[29]
- 19 de juny, Londresː Kathleen McKane, tennista anglesa, guanyadora de cinc medalles olímpiques (n. 1896).[30]
- 21 de juny, Sueca, Horta de València: Joan Fuster, escriptor valencià.[31]
- 23 de juny, Barcelona: Lluís Casassas i Simó, geògraf català.
- 26 de juny, Sanet i els Negrals: Isa Tròlec, escriptor valencià (n. 1945).
- 29 de juny, València: María Teresa Andrés Blasco, música i compositora (n. 1910).[32]
- 2 de juliol, Badalona: Camarón de la Isla, cantant de flamenc.[33]
- 23 de setembre, en un avió, camí de Madrid: Mary Santpere, actriu, vedet i humorista catalana.[34]
- 24 de setembre, Kissimmee, Floridaː Brownie Wise, llegendària venedora i empresària, responsable de l'èxit de Tupperware (n. 1913).[35]
- 30 de setembre, Albuixech (l'Horta Nord: Miguel Ambrosio Zaragoza, conegut com a Ambrós, dibuixant de còmics valencià i autor d'El Capitán Trueno entre altres (n. 1913).
- 26 de novembre, Barcelona: Ramon Calsina i Baró, pintor i dibuixant català.
- 30 de novembre, Barcelona: Àngels Ferrer i Sensat, mestra, pedagoga, catedràtica, contribuí a crear l'Institut-Escola del Parc.[36]
- 27 de desembre, Barcelona: Eulàlia Fàbregas de Sentmenat, escultora catalana (n. 1906).[37]
- Resta del món
- 1 de gener, Nova York: Grace Hopper, militar estatunidenca, pionera en el món de la informàtica (n. 1906).
- 8 de gener, Tel Aviv: László Ladányi, poeta, escriptor, dramaturg i reporter.
- 16 de febrer - Londres: Angela Carter, novel·lista i periodista anglesa (n. 1940).[38]
- 3 de març, Milà, Itàlia: Lella Lombardi, pilot de curses automobilístiques, que disputà curses de Fórmula 1 (n. 1941).[39]
- 4 de març, Minot (Dakota del Nord)ː Mary Osborne, guitarrista de jazz, cantant i fabricant de guitarres estatunidenca.[40]
- 6 de març - París: Maria Helena Vieira da Silva, pintora portuguesa que va desenvolupar la seva carrera a França (n. 1908).[41]
- 9 de març, Tel Aviv (Israel): Menahem Beguín, polític israelià, sisè Primer Ministre d'Israel (n. 1913).[42]
- 11 de març -Los Angeles, Califòrnia,(EUA): Richard Brooks, guionista i director de cinema estatunidenc. (n. 1912)[43]
- 20 de març -Roubaix, Nord, (França): Georges Delerue, compositor i director musical de cinema, autor de la música d'unes 350 pel·lícules i guanyador l'any 1979 de l'Oscar a la millor banda sonora per A Little Romance. (n. 1925)[44]
- 23 de març, Friburg de Brisgòvia, Alemanya: Friedrich Hayek, economista austríac guardonat amb el Premi Nobel d'Economia de 1974.[42]
- 6 d'abril, Nova York, Estats Units: Isaac Asimov, científic i escriptor estatunidenc d'origen soviètic (n. 1920).[45]
- 8 d'abril, Roma, Itàlia: Daniel Bovet, farmacòleg italià d'origen suís, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1957 (n. 1907).[46]
- 27 d'abril, Clichy, Île-de-France: Olivier Messiaen, compositor, organista i ornitòleg francès (n. 1908).[44]
- 6 de maig, París: Marlene Dietrich, actriu i cantant alemanya (n. 1901).
- 23 de maig, Carini, Sicília: Giovanni Falcone, jutge italià (n. 1939).[47]
- 28 de juny, Moscou, Rússia: Mikhaïl Tal: jugador d'escacs jueu de Letònia, ciutadà soviètic, Gran Mestre, i el vuitè Campió del món d'escacs (n. 1936).[48]
- 4 de juliol, Buenos Aires, Argentina: Ástor Piazzolla, bandoneonista i compositor argentí (n. 1921).
- 23 de juliol, París: Arletty, pseudònim de Léonie Bathiat, actriu de teatre i cinema, model i cantant francesa (n. 1898).[49]
- 29 de juliol - Bucarestː Lucia Demetrius, actriu, traductora i poetessa romanesa (n. 1910).[50]
- 1 d'agost - prop de Moscou, Rússia: Margarita Aliguer, poeta, bibliotecària, periodista i traductora russa i soviètica (n. 1915).[51]
- 12 d'agost - Nova York (EUA): John Cage, compositor estatunidenc (n. 1912).[52]
- 2 de setembre - Huntington, EUA: Barbara McClintock, botànica i genetista, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia 1983 (n. 1902).[53]
- 3 de setembre, Huntington (Nova York): Barbara McClintock, botànica i genetista estatunidenca, guardonada amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia el 1983 (n. 1902).
- 1 d'octubre - Günzburg, Baviera: Petra Kelly, política i activista alemanya i fundadora del Partit Verd alemany.[54]
- 8 d'octubre, Unkel, Alemanya: Willy Brandt, polític alemany canceller de la RFA (n. 1913).[55]
- 30 d'octubre, Nova York, EUA: David H. Rosenthal, poeta, assagista i traductor jueu estatunidenc (n. 1945).
- 13 de novembre, Aravaca, Espanya: Lucrecia Pérez, immigrant dominicana a Madrid, víctima de racisme i xenofòbia, el primer cas reconegut com a tal a Espanya (n. 1959).
- 10 de desembre, Buenos Aires, Argentina: Celia Gámez, cantant i actriu argentina (n. 1905).[56]
- 12 de desembre, Brussel·les, Bèlgicaː Suzanne Lilar, dramaturga, assagista i novel·lista belga flamenca d'expressió francesa (n. 1901).[57]
- 17 de desembre, Viena, Àustria: Günther Anders, filòsof i assagista, un dels més destacats en llengua alemanya del segle xx.
- 21 de desembre, Londres, Anglaterra: Nathan Milstein, violinista ucraïnès.
- 24 de desembre, Brussel·les, Bèlgica: Peyo, dibuixant de còmics entre d'altres els Barrufets (n. 1928).
- 25 de desembre, Reading (Berkshire): Monica Dickens, escriptora anglesa (n. 1915).[58]
Referències modifica
- ↑ «La Fundació - Presentació». Fundació Mercè Rodoreda. Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 25 març 2020].
- ↑ «"Flor de nit", un musical con el que Dagoll Dagom homenajea y reivindica el Paral·lel» (en castellà). La Vanguardia, 05-04-1992, p. 53.
- ↑ Bagudanch, Sònia. «Garzón va signar declaracions que detallaven les tortures del 92». Directa, 21-07-2017. [Consulta: 29 juny 2023].
- ↑ «Jocs Paralímpics de Barcelona 1992 | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 juliol 2020].
- ↑ Nohlen, Dieter; Stöver, Philip. Elections in Europe: A data handbook, 2010. ISBN 978-3-8329-5609-7.
- ↑ «Berta Tarrida Calduch | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r desembre 2020].
- ↑ «Núria Vilarrubla Garcia | enciclopèdia.cat». [Consulta: 4 febrer 2022].
- ↑ «Mireia Conde Mateos | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 febrer 2022].
- ↑ «Georgina García Pérez» (en castellà). Real Federación Española de Tenis, RFET. [Consulta: 8 abril 2022].
- ↑ Noguer, Ignasi. «El futur als seus peus». L'Esportiu. El Punt-Avui, 17-02-2012. [Consulta: 19 abril 2022].
- ↑ «SALO, Salome Navalon Fito». C.F. Pallejà. [Consulta: 19 abril 2022].
- ↑ «Helena Gómez Llorente». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: abril 2022].
- ↑ Huelva, M. D. «Rosó Buch, el primer fichaje del Conquero» (en castellà). Huelva Información, 21-07-2015. [Consulta: 12 maig 2022].
- ↑ «Federación Española de Baloncesto - Competiciones FEB». [Consulta: 3 agost 2017].
- ↑ «Queralt Casas Carreras | enciclopedia.cat». [Consulta: 17 setembre 2022].
- ↑ «Anna Boada Peiro | enciclopedia.cat». [Consulta: 3 novembre 2022].
- ↑ «Lara Arruabarrena | Player Stats & More – WTA Official» (en anglès). [Consulta: 29 gener 2022].
- ↑ «Competiciones FEB» (en castellà). Federación Española de Baloncesto. [Consulta: 20 febrer 2022].
- ↑ «Ana Mulvoy-Ten» (en castellà). SensaCine. [Consulta: 17 març 2021].
- ↑ Cosin, R. ««Vamos a por la final de cintas y luego a centrarnos en el Mundial»» (en castellà). ABC Deportes, 20-06-2015. [Consulta: 17 maig 2021].
- ↑ «Demi Lovato» (en castellà). Sensacine. [Consulta: 29 juny 2020].
- ↑ «En finir avec Eddy Bellegueule: chronique de la haine populaire» (Review) (en francès). Marianne, 15-02-2014 [Consulta: 26 juliol 2015]. «Louis signe un premier roman époustouflant, En finir avec Eddy Bellegueule, son patronyme originel.» «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-04-06. [Consulta: 26 juliol 2015].
- ↑ Notice autorité BnF
- ↑ Fontrodona, Marc. «26 cosas que deberías saber sobre Nora Vasconcellos» (en castellà). Redbull, 15-01-2018. [Consulta: 24 abril 2022].
- ↑ «Esquela mortuòria». La Vanguardia, 05-01-1992, pàg. 30.
- ↑ Terrades, Toni. «Biografia Rosa Maria Arquimbau». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 5 febrer 2024].
- ↑ «Ramona Via i Pros | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 desembre 2020].
- ↑ «Josep Deloncle | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 maig 2020].
- ↑ «Josep Maria Bernat i Colomina | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 maig 2020].
- ↑ «Kitty Godfree» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 17 març 2021].
- ↑ «Joan Fuster i Ortells | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ Lacruz, Raquel; Fuentes, Carla. «Maria Teresa Andrés Blasco, 1910-1992. La reina de la música per ballar». A: Les nostres compositores. Presidència de la Generalitat Valenciana, novembre, 2019, p. 22.
- ↑ «Camarón de la Isla | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 maig 2020].
- ↑ Ciurans, Enric. «Mary Santpere». Institut del Teatre. Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. [Consulta: 5 febrer 2024].
- ↑ «Wise, Brownie» (en anglès). Detroit Historical Society. [Consulta: 19 juliol 2021].
- ↑ «Maria dels Àngels Ferrer i Sensat | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 octubre 2020].
- ↑ «Eulàlia Fàbregas i Jacas | enciclopedia.cat». [Consulta: 31 octubre 2022].
- ↑ «Angela Carter». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Lella Lombardi». STATS F1. [Consulta: 25 març 2020].
- ↑ Wilson, John S. «Mary Osborne, Electric Guitarist Lauded in Jazz World, Dies at 70» (en anglès). nytimes.com, 06-03-1992. [Consulta: 7 desembre 2020].
- ↑ «Maria Elena Vieira da Silva». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 2 març 2020].
- ↑ 42,0 42,1 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ Sánchez Noriega, José Luis.. Historia del cine: teoría y géneros cinematográficos, fotografía y televisión. Nueva ed. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 84-206-7691-8.
- ↑ 44,0 44,1 Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ Universalis, Encyclopaedia.. Dictionnaire des litteratures de langue anglaise : (les dictionnaires d'universalis).. [Place of publication not identified]: Primento Digital Publishi, 2015. ISBN 2-85229-136-3.
- ↑ «Daniel Bovet» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «FALCONE, Giovanni in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ «Mikhail Nekhemyevich Tal | Latvian chess player» (en anglès). [Consulta: 26 juny 2020].
- ↑ «Arletty, una de las figuras míticas de la escena y el cine francés, fallece a los 94 años». La Vanguardia, 25-07-1992, pàg. 45.
- ↑ «1992». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Margarita Iosifovna Aliger | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r juny 2020].
- ↑ «John Cage». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Barbara McClintock» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 10 juliol 2020].
- ↑ Marín Yarza, Maribel «El ascenso y caída de la Lady Di de Los Verdes» (en castellà). El País [Madrid], 25-10-2016. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «Willy Brandt | German statesman» (en anglès). [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ «Celia Gámez | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 juliol 2020].
- ↑ «Suzanne Lilar» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 18 març 2021].
- ↑ Pick, Charles «Obituary: Monica Dickens». Independent, 31-12-1992.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1992 |
🔥 Top keywords: PortadaDiada de Sant JordiSant JordiEspecial:CercaAitana Bonmatí i ConcaViquipèdia:ContacteXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXLuis Gil TorresDia internacional del llibreEspecial:Canvis recentsJoan Salvat-PapasseitEva Baltasar i SardàVilaWebAliança CatalanaEleccions al Parlament de Catalunya de 2024Jocs FloralsTeresina S.A.Miguel de Cervantes SaavedraWilliam ShakespeareInstagramSant Pere de RibesRosaParlament de CatalunyaJordiÈdafonMercè ComesBarqueta de Sant PereGerardRamon Gener SalaEl paradís de les senyoresCatalunyaBandera de CatalunyaAnna Navarro DescalsMaria Nicolau i RocabayeraCarles Puigdemont i CasamajóBarcelonaSegona Guerra MundialFrancesc Vilanova i BayóVicent Andrés Estellés