1921
any
Tipus | any civil i any comú començat en dissabte |
---|---|
Altres calendaris | |
Gregorià | 1921 (mcmxxi) |
Islàmic | 1340 – 1341 |
Xinès | 4617 – 4618 |
Hebreu | 5681 – 5682 |
Calendaris hindús | 1976 – 1977 (Vikram Samvat) 1843 – 1844 (Shaka Samvat) 5022 – 5023 (Kali Yuga) |
Persa | 1299 – 1300 |
Armeni | 1370 |
Rúnic | 2171 |
Ab urbe condita | 2674 |
Categories | |
Naixements Defuncions Esdeveniments Eleccions Esports Obres Pel·lícules | |
Segles | |
segle xix - segle xx - segle xxi | |
Dècades | |
1890 1900 1910 - 1920 - 1930 1940 1950 | |
Anys | |
1918 1919 1920 - 1921 - 1922 1923 1924 |
Esdeveniments modifica
Països Catalans
- 15 de febrer, Palma: A la revista mallorquina Baleares es publica el Manifest de l’Ultra, signat per Jorge Luís Borges, Joan Alomar, Fortunio Bonanova i Jacob Sureda, que propugna el corrent estètic avanguardista de l'ultraisme.[1][2]
- 27 de febrer, Barcelona: l'Orfeó Català programà la primera audició a la península de la Passió segons sant Mateu, de J. S. Bach.[3]
- 10 de març, Barcelona: Comença la Conferència Internacional de Comunicacions i Trànsit al Saló de Cent, organitzada per la Societat de Nacions.
- 12 de març, Vallvidrera: S'inauguren les Escoles Vil·la Joana, escoles municipals d'educació especial.[4]
- 20 d'abril, Barcelona: Finalitza la Conferència Internacional de Comunicacions i Trànsit al Saló de Cent, organitzada per la Societat de Nacions.
- 26 de maig, Barcelonaː Constitució de la companyia Gran Metropolitano de Barcelona SA, per iniciar la construcció d'una línia de metro a la ciutat.[5]
- 21 de juliol, Barcelonaː comencen les obres del Gran Metro de Barcelona.[5]
- 3 d'agost, Barcelonaː S'inaugura oficialment l'Escola del Mar, a la platja de la Barceloneta.[6]
- 29 de setembre, Alziraː S'inaugura el Gran Teatre d'Alzira.[7]
- 4 de novembre, Barcelonaː Sarrià s'agrega a Barcelona; constituirà, juntament amb Sant Gervasi de Cassoles, el districte de Sarrià-Sant Gervasi.[8]
Resta del món
- 2 de febrer, Clonfin, Comtat de Longford, Irlanda: Un escamot de l'Exèrcit Republicà Irlandès (IRA) perpetra l'Emboscada de Clonfin, quatre membres de la Divisió Auxiliar de la Royal Irish Constabulary foren morts i 8 ferits.
- 1 d'abril, Santiago de Xile: Adrienne Bolland, pilot de proves francesa, primera dona que travessa els Andes en un avió.[9]
- 21 de juliol: l'exèrcit rifeny, comandat per Abd el-Krim, infringeix una severa derrota a les forces espanyoles a la batalla d'Annual.
- 23 de juliol, Xangai (Xina): fundació del Partit Comunista Xinès.[10]
- 25 d'agost, Berlín, República de Weimar: signatura del Tractat de Berlín entre els Estats Units d'Amèrica i Alemanya per posar fi a la Primera Guerra Mundial, complementant els acords del Tractat de Versalles que havien estat rebutjats pel Senat dels Estats Units.
- 18 de setembre: es proclama la República del Rif, un estat efímer (durà fins al maig de 1926) que suposa la independència del Protectorat Espanyol al Marroc.
Premis Nobel modifica
Camp | Guardonats |
---|---|
Física | |
Química | |
Medicina o Fisiologia | No atorgat |
Literatura | |
Pau |
Naixements modifica
Països Catalans modifica
- 7 de gener - Barcelona, Barcelonès: Felícia Fuster i Viladecans, poeta, pintora i traductora catalana (m. 2012).[11]
- 13 de gener - Guayaquilː Montserrat Maspons i Bigas, promotora cultural catalana (m. 2016).[12]
- 25 de gener - Llíria: Juan Vicente Mas Quiles, compositor i director d'orquestra i banda valencià.
- 14 de febrer - Barcelona: Antònia Abante i Vilalta, poetessa catalana.
- 17 de febrer - Barcelonaː Paulina Andreu, pallassa i domadora eqüestre catalana que treballà en el circ.[13]
- 28 de febrer - Paterna: Antoni Ferrandis Monrabal, actor valencià.
- 30 de març - Reus: Francesc Gras Salas, oftalmòleg català (m. 2022).
- 8 d'abril - València: Josep Cervera i Grifol, escriptor i poeta.
- 15 d'abril - Barcelona: Joan Oncina, tenor català (m. 2009).
- 5 de maig - Barcelona: Paquita Ferràndiz, actriu teatral catalana (m. 1996).[14]
- 12 de juny - València: Luis García Berlanga, guionista i director de cinema valencià.
- 23 de juny - Madridː Carmelina Sánchez-Cutillas, historiadora, novel·lista i poeta valenciana (m. 2009).[15]
- 5 de juliol - València: Pere Maria Orts i Bosch, escriptor i filantrop valencià.
- 20 de juliol - Castelló de la Planaː Piedad Ortells Agut, advocada i política valenciana, diputada a Corts (m. 2007).[16]
- 26 de juliol - Barcelonaː Victòria Pujolar Amat, republicana i activista, primera veu en català de la clandestina Radio Pirenaica (m. 2017).[17]
- 29 de juliol - Sagunt: Jaume Bru i Vidal, historiador i poeta valencià.
- 30 de juliol - Ribes de Freser, Ripollès: Joan Triadú i Font, pedagog, crític literari i escriptor català.[18]
- 4 d'agost - Cadaqués, Firmo Ferrer i Casadevall, cronista de Cadaqués.
- 24 d'agost - Montblanc, Maties Palau Ferré, pintor, escultor i ceramista.
- 6 de setembre - Barcelona: Carme Laforet i Díaz, escriptora catalana en castellà (m. 2004).[19]
- 12 d'octubre - Barcelonaː Pin Crespo, actriu catalana, exiliada a Mèxic després de la Guerra Civil espanyola (m. 1978).[20]
- 29 de novembre - Alcoiː Carmen Llorca, historiadora i política valenciana (m. 1998).[21]
- 2 de desembre - València: Lola Gaos, actriu valenciana de teatre, cinema i televisió, de reconegut prestigi internacional (m. 1993).[22]
- 12 de desembre - Venta de Bañosː Estrella Rivas Franco, dissenyadora de moda catalana (m. 2013).[23]
- Algemesí:[24] València[25] Agustín Alamán Rodrigo, compositor, pianista i director de música.
- València: Olga Poliakoff, ballarina, coreògrafa i professora de ballet valenciana (m. 2006).
Resta del món modifica
- 6 de gener, Sant Petersburgː Marianne Grunberg-Manago, bioquímica francesa d'origen rus, que descobrí al costat de Severo Ochoa l'ARN-polimerasa (m. 2013).[26]
- 8 de gener, Racalmuto, Regne d'Itàlia: Leonardo Sciascia, escriptor i polític italià.
- 9 de gener, Budapest: Ágnes Keleti, gimnasta artística hongaresa, guanyadora de deu medalles olímpiques.[27]
- 10 de gener, Saragossa: Pilar Andrés de Pablo, coneguda com Pilarín Andrés, va ser una soprano espanyola (m. 2006).[28]
- 13 de gener, Guayaquil: Montserrat Maspons i Bigas, promotora cultural catalana (m. 2016).[29]
- 18 de gener, Fukui (Japó): Yoichiro Nambu, físic estatunidenc d'origen japonès, Premi Nobel de Física de l'any 2008 (m. 2015).
- 19 de gener, Fort Worth, EUA: Patricia Highsmith, escriptora estatunidenca de novel·la negra.[30]
- 24 de gener, Nova York: Beatrice Mintz, embrióloga nord-americana.[31]
- 27 de gener, Denison (Iowa): Donna Reed, actriu estatunidenca de gran popularitat a les dècades de 1950 i 1960 (m. 1986).[32]
- 4 de febrer, Peoria, Illinois, Estats Units: Betty Friedan, escriptora i feminista americana, autora de The Feminine Mystique, obra de referència del moviment feminista (m. 2006).[33]
- 5 de febrer, Birkenhead, Cheshire (Anglaterra): Marion Eames, novel·lista i productora de ràdio gal·lesa (m. 2007).[34]
- 8 de febrer, Wallace, Idaho: Lana Turner, una actriu estatunidenca de Hollywood (m. 1995).[35]
- 12 de febrer, Irlanda: Kathleen McNulty Mauchly Antonelli, matemàtica, programadora de la computadora ENIAC (m. 2006).[36]
- 13 de febrer,
- Perpinyà (Pirineus Orientals): Renée Doria, soprano de coloratura francesa.[37]
- Montpeller: Jeanne Demessieux, organista, pianista, compositora i pedagoga francesa (m. 1968).[38]
- 19 de febrer - el Caire: Aida Stucki, violinista i professora suïssa de gran renom internacional (m. 2011).[39]
- 20 de febrer,
- Higuera de las Dueñas, Àvila, Espanya: Conrado San Martín, actor espanyol.[40]
- Bexhill, Anglaterra: Ruth Gipps, compositora, oboista, pianista, directora d'orquestra i professora de música (m. 1999).[41]
- 28 de febrer, Paterna, València: Antonio Ferrandis, actor espanyol.[42]
- 7 de març, El Manteco, Veneçuela: Alejandro Otero, pintor i escultor veneçolà.
- 8 de març, Amarillo, Texas, EUA: Cyd Charisse, actriu de cinema i ballarina estatunidenca.[43]
- 11 de març, Mar del Plata, Argentina: Ástor Piazzolla, bandoneonista i compositor argentí.(m. 1992)[44]
- 12 de març, Torí, Regne d'Itàlia: Giovanni Agnelli, empresari italià, patriarca del grup Fiat.
- 21 de març, Villers-Perwin, Bèlgica: Arthur Grumiaux, violinista belga (m. 1986).[45]
- 25 de març,
- Wiesbaden, República de Weimar: Simone Signoret, actriu francesa (m. 1985).[46]
- Sanremo: Mary Douglas, antropòloga britànica, coneguda pels seus treballs en cultura humana i simbolisme. (m. 2007).[47]
- 26 de març, Londres: Julie Harris, sastressa anglesa, dedicada al cine i la televisió; obtingué un Oscar al millor vestuari (m. 2015).[48]
- 2 d'abril, Paterson, Nova Jersey: Natalie Griffin de Blois, arquitecta nord-americana (m. 2013).[49]
- 8 d'abril, Ancona, Itàlia: Franco Corelli, tenor italià.[50]
- 9 d'abril, Hampton, Virgíniaː Mary Jackson, matemàtica i enginyera aeroespacial nord-americana (m. 2005).[51]
- 13 d'abril,
- Rio de Janeiro: Dona Ivone Lara (en portuguès: Yvonne Lara da Costa), cantant i compositora brasilera (m. 2018).[52]
- Scheveningen, La Haia: Hans Heinrich von Thyssen-Bornemisza de Kászon, II baró Thyssen-Bornemisza, va ser un notable industrial i col·leccionista d'art (m. 2002).[53]
- 14 d'abril, Oakland, Califòrnia, EUA: Thomas Schelling, economista estatunidenc, Premi Nobel d'Economia de l'any 2005 (m. 2016).[54]
- 16 d'abril, Londres, Anglaterra: Peter Ustinov, actor britànic d'origen rus.
- 25 d'abril:
- Alcalá de Gurrea, Espanya: Carme Casas Godessart, resistent antifranquista, sindicalista i política catalana activa a Catalunya.[55]
- Amsterdam, Països Baixos: Karel Appel, pintor i escultor neerlandès (m. 2006).[56]
- 26 d'abril, Dallas, EUA: Jimmy Giuffre, músic de jazz estatunidenc.[57]
- 5 de maig,
- Mount Vernon, Nova York (EUA): Arthur Leonard Schawlow, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 1981 (m. 1999).[58]
- Dulwichː Mavis Batey, criptoanalista britànica a Bletchley Park durant la Segona Guerra mundial (m. 2013).[59]
- 9 de maig, Forchtenberg, Baden-Württemberg: Sophie Scholl, dirigent i activista del moviment de Resistència La Rosa Blanca a l'Alemanya nazi (m. 1943).[60]
- 11 de maig, Essenː Hildegard Hamm-Brücher, política alemanya, fou ministra d'Estat al Ministeri federal dels Afers estrangers (m. 2016).[61]
- 20 de maig, Hamburg, República de Weimar: Wolfgang Borchert, escriptor i pacifista alemany (m. 1947).[62]
- 21 de maig, Moscou, URSS: Andrei Sàkharov, físic nuclear rus, Premi Nobel de la Pau de l'any 1975 (m. 1989).[63]
- 25 de maig, Bad Kissingen, Baviera (Alemanya): Jack Steinberger, químic i físic estatunidenc d'origen alemany, Premi Nobel de Física de l'any 1988.[64]
- 26 de maig, Mannheim (Baden-Württemberg, Alemanya): Inge Borkh, soprano alemanya.[65]
- 29 de maig, Debrecenː Margit Nagy-Sándor, gimnasta artística hongaresa, medallista olímpica als Jocs de Berlín i de Londres (m. 2001).[66]
- 31 de maig, Pola, Ístria; actualment Pula, Croàciaː Alida Valli, actriu italiana (m. 2006).[67]
- 1 de juny, Venècia, Itàliaː Giuliana avaglierrT esoro, química orgànica i inventora, que desenvolupà els teixits ignífugs (m. 2002).[68]
- 8 de juny, Yogyakarta,(Indonèsia): Suharto, va ser el segon president d'Indonèsia.[33]
- 14 de juny - Màntua: Uber Gradella, futbolista italià, en la posició de porter.[69]
- 15 de juny, Pittsburgh, Pennsylvania (EUA): Erroll Garner, pianista i compositor de jazz estatunidenc (m. 1977).[70]
- 21 de juny,
- Nova York, EUA: Judy Holliday, actriu nord-americana (m. 1965).[71]
- Bemidji, Minnesota, EUA: Jane Russell, actriu estatunidenca.[72]
- 4 de juliol, Calais, França: Gérard Debreu, economista, Premi Nobel d'Economia de 1983 (m. 2004).[73]
- 8 de juliol, París,França: Edgar Morin, filòsof francès. Premi Internacional Catalunya 1994.
- 9 de juliol, Viena: Marianne Brandt (cantant)
- 10 de juliol, Brooklineː Eunice Kennedy Shriver, filantropa estatunidenca, fundadora dels Special Olympics (m. 2009).[74]
- 13 de juliol, Vicenza: Marcella Pobbe, soprano italiana, activa dels anys cinquanta als setanta (m. 2003).[75]
- 14 de juliol, Todmorden, Yorkshire (Anglaterra): Geoffrey Wilkinson, químic anglès, Premi Nobel de Química de l'any 1973 (m. 1996).[76]
- 15 de juliol,
- Fort Worth, Texas (EUA): Robert Bruce Merrifield, bioquímic nord-americà, Premi Nobel de Química de l'any 1984 (m. 2006).[77]
- Blyth, Northumberland, Anglaterraː Jean Heywood, actriu anglesa (m. 2019).[78]
- 16 de juliol, La Rochelle (França): Guy Laroche, dissenyador de moda francès (m. 1989).[79]
- 17 de juliol,
- Minot (Dakota del Nord)ː Mary Osborne, guitarrista de jazz, cantant i fabricant de guitarres estatunidenca.[80]
- Budapest, Hongria: Hannah Szenes, membre de la resistència anti-nazi durant la Segona Guerra Mundial.
- 19 de juliol, Nova York (EUA): Rosalyn Yalow, física nord-americana, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1977 (m. 2011).[81]
- 20 de juliol, Londres, Anglaterra: Henri Alleg, periodista i assagista franco-algerià.
- 28 de juliol, Cruces, Cuba: Melba Hernández, advocada i Heroïna de la Revolució Cubana (m. 2014).[82]
- 2 d'agost, Nova Yorkː Ruth Barcan Marcus, filòsofa i lògica estatunidenca, especialista en lògica modal (m. 2012).[83]
- 8 d'agost, Inglewood, Califòrniaː Esther Williams, campiona de natació i estrella de cinema de Hollywood als anys 40 i 50 (m. 2013).[84]
- 10 d'agost,
- Heerlen, Països Baixosː Agnes Giebel, soprano clàssica alemanya, especialista en la música de Bach (m. 2017).[85]
- Belem do Pará, Brasil: Carlos de Oliveira, poeta portuguès.
- Ion Negoițescu, poeta.
- 13 d'agost, París: Stéphane Just, dirigent trotskista francès.
- 20 d'agost, Bradford, Vermontː Ursula Marvin, geòloga planetària estatunidenca que estudià meteorits i mostres lunars (m. 2018).[86]
- 21 d'agost, Madridː Gertrudis de la Fuente, doctora en Farmàcia, pionera de la investigació bioquímica (m. 2017).[87]
- 23 d'agost, Nova York (EUA): Kenneth Arrow, economista nord-americà, Premi Nobel d'Economia de l'any 1972 (m. 2017).[88]
- 26 d'agost, Tulsa, Oklahomaː Naomi Parker, obrera nord-americana que va servir de model del cèlebre cartell We Ca Do It! (m. 2018).[89]
- 28 d'agost, Cochabambaː Lidia Gueiler Tejada, política boliviana, presidenta interina de Bolívia entre 1979 i 1980 (m. 2011).[90]
- 29 d'agost, Queens, Nova Yorkː Iris Apfel, empresària americana, dissenyadora d'interiors i icona de moda.[91]
- 9 de setembre, Lwow: Andrzej Dobrowolski, compositor i professor de música.
- 12 de setembre,Lwów (Polònia), actual Lviv (Ucraïna): Stanisław Lem escriptor polonès de ciència-ficció.(m. 2006).[92]
- 30 de setembre,
- São Paulo: Sagramor de Scuvero Brandão, locutora de radio i actriu brasilera.
- Helensburg, Escòciaː Deborah Kerr, actriu britànica, cèlebre en el cinema de Hollywood dels anys 50 (m. 2007).[93]
- 9 d'octubre, Thomery, Seine-et-Marneː Adrienne Clostre, compositora francesa de música contemporània.[94]
- 13 d'octubre,
- Monsummano Terme, Toscana, Itàlia: Yves Montand, actor de cinema i intèrpret de music-hall francès d'origen italià (m. 1991).[95]
- Gyula, Hongriaː Edith Farkas, meteoròloga i investigadora antàrtica, líder en el control de l'ozó durant més de 30 anys (m. 1993).[96]
- 15 d'octubre, Bucarest: Angelica Rozeanu, jugadora romanesa de tennis de taula, de les millors jugadores de la història (m. 2006).[97]
- 21 d'octubre,
- Detroitː Jane Briggs Hart, aviadora i candidata a astronauta del projecte dels anys seixanta Mercury 13 (m. 2015).[98]
- Northampton, Anglaterra: Malcolm Arnold, compositor angles.
- 22 d'octubre, Seta, Occitània: Georges Brassens, poeta i cantautor anarquista occità.
- 23 d'octubre, París, Françaː Denise Duval, soprano lírica francesa coneguda per les seves interpretacions de Poulenc (m. 2016).[99]
- 24 d'octubre, Travnik, antiga Iugoslàviaː Sena Jurinac, soprano croatobosniana nacionalitzada austríaca (m. 2011).[100]
- 1 de novembre, Viena: Ilse Aichinger, escriptora austríaca (m. 2016).[101]
- 3 de novembre, Ehrenfeld, Pennsilvània (EUA), Charles Bronson, actor de cinema estatunidenc (m. 2003).[102]
- 4 de novembre, Ray, Dakota del Nordː Mary Sherman Morgan, científica estatunidenca de combustible per a coets del programa espacial.[103]
- 16 de novembre, Tverː Klavdia Totxónova, atleta russa, especialista en el llançament de disc i pes.
- 2 de desembre, Detroit, Míchiganː Isabella Karle, físicoquímica, cristal·lògrafa i investigadora nord-americana (m. 2017).[104]
- 4 de desembre, Winnipeg (Canadà): Deanna Durbin, actriu canadenca.[105]
- 11 de desembre, París, França: Pèire Bèc, poeta i lingüista occità.[106]
- 20 de desembre, La Plata, Buenos Airesː Aurora Venturini, novel·lista, contista, poeta, traductora i assagista argentina (m. 2015).[107]
- 26 de desembre, Pechelbronn, Alsàcia, França: Jacqueline Berenstein-Wavre, política socialista de Suïssa.[108]
Necrològiques modifica
- Països Catalans
- 9 de març, Barcelona: Enric Lluís Roura i Vilaret, empresari suro-taper originari de Calonge (Empordà) i polític de la Lliga Regionalista.
- 14 de juny, Cervera, la Segarraː Maria Güell i Puig, religiosa fundadora de les Missioneres Filles del Cor de Maria (n. 1848).[109]
- 5 d'octubre, Vic: Joan Collell i Cuatrecasas, religiós català (n. 1864).
- 1 de desembre, Lo Mont, Gascunya: Armand Jacquey, general i polític nord-català.
- Resta del món
- 8 de gener, Petrograd, URSS: Leonid Pozen escultor, itinerant i polític rus
- 8 de febrer, Dmítrov (Rússia): Piotr Kropotkin, anarquista rus, geògraf i zoòleg (n. 1842)[110]
- 5 de maig, Viena, Imperi Austrohongarès: Alfred Hermann Fried, periodista, Premi Nobel de la Pau de l'any 1911 (n. 1864).
- 12 de maig, Madrid: Emilia Pardo Bazán, escriptora gallega, introductora del naturalisme a Espanya.
- 8 de juny, Vienaː Natalie Bauer-Lechner, prestigiosa violista (n. 1858).[111]
- 13 de juliol, oceà Atlàntic: Gabriel Lippmann, físic francès, Premi Nobel de Física de 1908 (n. 1845).[112]
- 21 de juliol, Sofia, Bulgàriaː Vela Blagòeva, pedagoga i escriptora, fundadora del moviment de dones a Bulgària.[113]
- 27 de juliol, Ribadesella: Menchu Álvarez del Valle, periodista radiofònica espanyola i àvia de la reina Letizia (n. 1928).[114]
- 3 d'octubre, Manila, Filipinesː María Roësset Mosquera, pintora hispanoportuguesa (n. 1882).[115]
- 1 de novembre, Madrid: Francisco Pradilla y Ortiz, pintor espanyol.
- 4 de novembre, Tòquio (Japó): Hara Takashi, també anomenat Hara Kei, va ser un periodista i polític japonès que va ser primer ministre de 1918 a 1921 (n. 1856).[33]
- 7 de novembre, Madridː Julia de Asensi y Laiglesia, escriptora espanyola del Romanticisme, periodista i traductora (n. 1859).[116]
- 20 de novembre: Estocolm: Christina Nilsson, cantant d'òpera sueca amb veu de soprano.[117]
- 30 de novembre, Montrouge: Madeleine Brès, primera dona que es doctorà en Medicina a l'estat francès (n. 1842).[118]
- 12 de desembre, Massachusetts, EUA: Henrietta Swan Leavitt, astrònoma nord-americana (n. 1868).[119]
- 16 de desembre, Alger (Algèria): Camille Saint-Saëns, compositor francès (n. 1835).[44]
- 24 de desembre, París: Teresa Wilms Montt, escriptora xilena (n. 1893).[120]
- Viena: Johann Peter Frank, metge i higienista austríac.
Referències modifica
- ↑ «ultraisme | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 desembre 2020].
- ↑ «Manifiesto del Ultra» pàg. 19. Revista Baleares núm 130. Hemeroteca Digital. Biblioteca Nacional de España, 15-02-1921. [Consulta: 14 desembre 2020].
- ↑ Conde Pons, Mercedes. «Mostra 18 Moments estel·lars de la música simfònica a Barcelona: La Passió de Bach al Palau de la Música». Museu de la Música. L'Auditori, 06-02-2019. [Consulta: 2 gener 2021].
- ↑ «Escola Municipal de Sords-Muts de Barcelona. Vil·la Joana: Educació a l’aire lliure». Història de l'Escola Municipal de Sords-Muts de Barcelona.. [Consulta: 3 gener 2021].
- ↑ 5,0 5,1 «Cronologia del Metro de Barcelona». Andana Central. Associació d'amics del Metro de Barcelona. [Consulta: 26 març 2021].
- ↑ «Inauguración oficial. Escuela del Mar» (en castellà). La Vanguardia, 04-08-1921. [Consulta: 8 juliol 2021].
- ↑ «El Gran Teatro de Alzira reabrirá en septiembre para celebrar su centenario» (en castellà). Las Provincias, 17-03-2021. [Consulta: 30 juliol 2021].
- ↑ Grífol Porta, Gabriela. «L'annexió de Sarrià». Betevé. Va passar aquí, 09-12-2019. [Consulta: 28 setembre 2021].
- ↑ Swopes, Bryan R. «1 abril 1921» (en anglès). This day in aviation, 01-04-2020. [Consulta: 4 octubre 2020].
- ↑ Schirokauer, Conrad.. Breve historia de la civilizacion china. Barcelona: Ediciones Bellaterra, 2011. ISBN 978-84-7290-555-9.
- ↑ «Felícia Fuster i Viladecans | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ «Senyora Montserrat Maspons i Bigas». Casal Català de Guayaquil, 20-06-2017. [Consulta: 22 maig 2021].
- ↑ «Paulina Andreu i Bustos | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 febrer 2020].
- ↑ «Francesca Ferrándiz i Castells | enciclopèdia.cat». [Consulta: 11 maig 2020].
- ↑
- ↑ «Mª de la Piedad Ortells Agut». Corts Valencianes. Fitxa del diputat/ada (I Legislatura). Arxivat de l'original el 2015-05-18. [Consulta: 12 maig 2015].
- ↑ «100 anys del naixement de Victòria Pujolar Amat (2021). Orígens». Institut Català de les Dones. Gencat, 2021. [Consulta: 1r maig 2022].
- ↑ «Joan Triadú i Font | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 maig 2020].
- ↑ «Carme Laforet i Díaz | enciclopèdia.cat». [Consulta: 26 febrer 2020].
- ↑ «Pin Crespo». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 19 gener 2021].
- ↑ «2ª legislatura | Carmen LLORCA VILAPLANA | Eurodiputats». Parlament Europeu. [Consulta: 4 octubre 2021].
- ↑ «Lola Gaos, una de las grandes secundarias del cine español, muere de cáncer». La Vanguardia, 06-07-1993, pàg. 47.
- ↑ Inés Padrosa Gorgot, Inés. Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà. Diputació de Girona, 2009, pàg. 710.
- ↑ «Alamán i Rodrigo, Agustí (1912-1994)». Catáloho de autoridades de la Biblioteca Nacional de España.
- ↑ «Centenario de Don Agustí Alamán i Rodrigo (Algemesí, 1912 - Valencia, 1994)». Algemesí en la memòria.
- ↑ Martínez Pulido, Carolina. «Marianne Grunberg-Manago: destacada bioquímica con luz propia» (en castellà). Mujeres con ciencia, 03-10-2017. [Consulta: 17 febrer 2024].
- ↑ Sobovitz, Jacob. «Agnes Keleti» (en anglès). Jewish Women Archive. [Consulta: 10 novembre 2020].
- ↑ «Pilarín Andrés». El Arte de Vivir el Flamenco. [Consulta: 9 novembre 2021].
- ↑ Biografia al web del Casal Català de Guayaquil
- ↑ «Patricia Highsmith» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 18 novembre 2020].
- ↑ «Beatrice Mintz (1921-) | The Embryo Project Encyclopedia». Arxivat de l'original el 2021-01-19. [Consulta: 25 novembre 2020].
- ↑ «Donna Reed» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 1r desembre 2020].
- ↑ 33,0 33,1 33,2 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Marion Eames | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 desembre 2020].
- ↑ «Lana Turner | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 febrer 2020].
- ↑ «Kathleen McNulty Antonelli - Biography» (en anglès). MacTutor. History of Mathematics archive. University of St Andrews. [Consulta: 18 desembre 2020].
- ↑ Mattei, Cornelius. «Renee Doria: Iron Woman». Great Opera Singers, 26-04-2015. [Consulta: 27 desembre 2020].
- ↑ Frazier, James E. Maurice Duruflé: The Man and His Music (en anglès). University Rochester Press, 2007, pàg. 300, nota 13. ISBN 978-1-58046-227-3.
- ↑ «Mor la llegenda del violí Aida Stucki» (en alemany). Klassic.com. [Consulta: gener 2021].
- ↑ Aguilar, Carlos. Las estrellas de nuestro cine: 500 biofilmografías de intérpretes españoles (en castellà). Madrid: Alianza Editorial, 1996, p. 585. ISBN 84-206-9473-8.
- ↑ «A Celebration of Female Composers: Ruth Gipps» (en anglès). Harmony Sinfonia Orquestra, 01-03-2019. [Consulta: 3 gener 2021].
- ↑ Aguilar, Carlos. Las estrellas de nuestro cine: 500 biofilmografías de intérpretes españoles (en castellà). Madrid: Alianza Editorial, 1996, p. 220. ISBN 84-206-9473-8.
- ↑ Bergan, Ronald «Obituary: Cyd Charisse» (en anglès). The Guardian, 18-06-2008. ISSN: 0261-3077.
- ↑ 44,0 44,1 Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «Arthur Grumiaux» (en francès). Larousse. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Simone Signoret | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 juliol 2020].
- ↑ «Mary Douglas | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 març 2020].
- ↑ «Julie Harris». IMDb. [Consulta: 4 març 2020].
- ↑ «Natalie Griffin de Blois» (en anglès americà). Pioneering Women of American Architecture. Beverly Willis Architecture Foundation. [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ «CORELLI, Dario Franco in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ «Mary Jackson» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 21 febrer 2021].
- ↑ «Dona Ivone Lara». Mozaart. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Hans Heinrich, Baron Thyssen-Bornemisza de Kaszon | Dutch industrialist and art collector» (en anglès). [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ «Thomas C. Schelling | Biography, Books, Nobel Prize, & Facts» (en anglès). [Consulta: 23 abril 2020].
- ↑ «Muere la histórica sindicalista de CCOO Carmen Casas, a la edad de 92 años». CCOO de Catalunya. Fundació Cipriano García, 25-11-2013. [Consulta: 30 setembre 2023].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Karel Appel» (en francès). [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ «Jimmy Giuffre» (en castellà). Discogs. [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1981» (en anglès americà). [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ Smith, Michael «Mavis Batey obituary» (en anglès). The Guardian, 20-11-2013. ISSN: 0261-3077.
- ↑ «Sophie Scholl | German activist» (en anglès). [Consulta: 16 maig 2020].
- ↑ Haberl, Tobias. «»Ich bin immer gegen den Strom geschwommen, wollte aber trotzdem hübsch dabei aussehen«» (en alemany). Süddeutsche Zeitung Magazin, 14-03-2014. [Consulta: 6 abril 2021].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Wolfgang Borchert» (en francès). [Consulta: 6 maig 2020].
- ↑ «The Nobel Peace Prize 1975» (en anglès americà). [Consulta: 13 maig 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1988» (en anglès americà). [Consulta: 13 maig 2020].
- ↑ Blyth, Alan «Inge Borkh obituary» (en anglès). The Guardian, 31-08-2018. ISSN: 0261-3077.
- ↑ «Margit NAGY - Olympic Gymnastics Artistic | Hungary» (en anglès), 25-03-2021. [Consulta: 25 març 2021].
- ↑ «Alida Valli | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 març 2021].
- ↑ Head, Lisa. Got Inspiration? 365 Days of Inspiration for You! (en anglès). Page Publishing Inc, 2018-01-02. ISBN 978-1-64082-817-9.
- ↑ Santi, Carlo. Lazio in lutto: è morto Uber Gradella storico portiere degli anni Quaranta (en italià). Il Messaggero, 6 de gener de 2015.
- ↑ «Erroll Garner | Biography, Music, & Facts» (en anglès). [Consulta: 15 juny 2021].
- ↑ «Judy Holliday». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 3 abril 2020].
- ↑ «Jane Russell | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 desembre 2020].
- ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1983» (en anglès americà). [Consulta: 4 juliol 2020].
- ↑ «Eunice Kennedy Shriver | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 maig 2021].
- ↑ «Marcella Pobbe» (en anglès americà). Bel Canto Society. [Consulta: 26 abril 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1973» (en anglès americà). [Consulta: 29 juliol 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1984» (en anglès americà). [Consulta: 29 juliol 2020].
- ↑ Hayward, Anthony. «Jean Heywood obituary» (en anglès). The Guardian, 07-11-2019. [Consulta: 29 maig 2021].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Guy Laroche» (en francès). [Consulta: 29 juliol 2020].
- ↑ Wilson, John S. «Mary Osborne, Electric Guitarist Lauded in Jazz World, Dies at 70» (en anglès). nytimes.com, 06-03-1992. [Consulta: 7 desembre 2020].
- ↑ «Rosalyn Yalow | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 març 2020].
- ↑ «Melba Hernández Rodríguez del Rey» (en castellà). mujeres.co.cu. Arxivat de l'original el 2013-10-29. [Consulta: 19 setembre 2022].
- ↑ Gendler, Tamar S. «Ruth Barcan Marcus» (en anglès). Jewish Women's Archive. [Consulta: 17 juny 2021].
- ↑ «Esther Williams | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 abril 2021].
- ↑ «Agnes Giebel | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 març 2022].
- ↑ «Ursula B. Marvin» (en anglès). Keefe, 12-02-2018. [Consulta: 27 juny 2021].
- ↑ «La 1ª matemática con Medalla Fields o la sucesora de Lévi-Strauss. Genios a quienes dijimos adiós | Tribuna Feminista» (en castellà), 01-01-2018. [Consulta: 7 juliol 2021].
- ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1972» (en anglès americà). [Consulta: 16 agost 2020].
- ↑ «Muere a los 96 años Naomi Parker Fraley, que inspiró el cartel icono del feminismo». Europa Press, 23-01-2018. [Consulta: 3 juliol 2021].
- ↑ «Muere la primera presidenta mujer de Bolivia Lydia Gueiler Tejada» (en castellà). Opinión, 09-05-2011. [Consulta: 12 juliol 2021].
- ↑ «La 'Irreverente' Iris Apfel: La moda no tiene edad» (en castellà). Obsidiana, 26-09-2019. [Consulta: 6 juliol 2021].
- ↑ «Stanisław Lem | Polish author» (en anglès). [Consulta: 12 setembre 2021].
- ↑ «Deborah Kerr | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 agost 2021].
- ↑ «CLOSTRE Adrienne (1921-2006)». Centre de Documentation de la Musique Contemporaine (CDMC), 25-04-2012. [Consulta: 20 juny 2021].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Ivo Livi dit Yves Montand» (en francès). [Consulta: 26 octubre 2020].
- ↑ «Rosslyn Shanks» (en anglès). iwonderweather. Arxivat de l'original el 2016-09-21. [Consulta: 18 agost 2016].
- ↑ Sobovitz, Jacov. «Angelica Adelstein-Rozeanu». Jewish Women's Archive. Jewish Women's Archive, 27-02-2009. [Consulta: desembre 2020].
- ↑ Heinlein, Gary. «Jane Hart made mark as equal rights, anti-war activist» (en anglès). The Detroit News. [Consulta: 7 setembre 2021].
- ↑ Radigales, Jaume «Obituaris. Adéu a la veu humana». La Vanguardia, 28-01-2016.
- ↑ «Sena Jurinac | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 setembre 2021].
- ↑ «Ilse Aichinger | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ «Charles Bronson | Biographies, Movies, & Facts» (en anglès). [Consulta: 4 novembre 2020].
- ↑ Glorfeld, Jeff. «Mary Sherman Morgan – Rocket Girl» (en anglès). Cosmos Magazine, 19-06-2021. [Consulta: 8 octubre 2021].
- ↑ «Isabella Karle» (en anglès). Atomic Heritage Foundation i National Museum of Nuclear Science & History. [Consulta: 21 octubre 2021].
- ↑ «Deanna Durbin» (en castellà). La Vanguardia, 24-10-2022. [Consulta: 2 març 2023].
- ↑ «Pèire Bec | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 abril 2020].
- ↑ Salerno, María Paula. «La «nueva» narrativa de Aurora Venturini: textos de ayer y de hoy» (en castellà) pàg. 8. III Congreso Internacional Cuestiones Críticas, Rosario, abril 2013. [Consulta: 20 octubre 2021].
- ↑ 1921 en Alemany, Francès o Italià al Diccionari històric de Suïssa.
- ↑ Brocos Fernández, José Martín. «María Güell y Puig». Real Academia de la Historia. [Consulta: 11 abril 2021].
- ↑ Belchem, John; Price, Richard; Knowles, A.V.. Diccionario Akal de Historia del siglo XIX (en castellà). Madrid: Akal, 2007, p. 264. ISBN 978-84-460-1848-3.
- ↑ Kozinn, Allan «Chaste Ascetic? A Letter Details Mahler’s Love Life (Published 2013)» (en anglès). The New York Times, 26-07-2013. ISSN: 0362-4331.
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1908» (en anglès americà). [Consulta: 31 juliol 2020].
- ↑ Haan, Francisca de; Daskalova, Krasimira; Loutfi, Anna. Biographical Dictionary of Women's Movements and Feminisms in Central, Eastern, and South Eastern Europe: 19th and 20th Centuries (en anglès). Central European University Press, 2006. ISBN 978-963-7326-39-4.
- ↑ «Mor Menchu Álvarez, l’àvia paterna de la reina Letícia». El Periódico, 27-07-2021. [Consulta: 23 novembre 2022].
- ↑ Pérez Sánchez, Alfonso E. «Maria Roesset, una interesante y desconocida pintora». Villa de Madrid, núm. 86, 4t trimestre 1985, pàg. 3-14.
- ↑ González Pozo, María Dolores. «Análisis de 'Tres amigas' (1880), novela epistolar de Julia de Asensi» (en castellà). Universidad de Málaga. Filologia Hispánica, curs 2016-2017. [Consulta: 4 octubre 2021].
- ↑ Franzén, Nils-Olof. «Christine Nilsson». Svenskt Biografiskt Lexikon. [Consulta: 4 juliol 2023].
- ↑ «Madeleine Brès». Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. [Consulta: 25 novembre 2019].
- ↑ «Henrietta Swan Leavitt | American astronomer» (en anglès). [Consulta: 13 desembre 2020].
- ↑ «Teresa Wilms Montt (1893-1921)» (en castellà). Memoria Chilena. Biblioteca Nacional de Chile. [Consulta: 26 juliol 2023].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1921 |
🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaCas Asunta BasterraAtac a Pearl HarborViquipèdia:ContacteXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXJordi Aragonès i MartínezTeixit (tèxtil)Especial:Canvis recentsDisseny tèxtilCarles Puigdemont i CasamajóAlatristeEufòria 3Viggo MortensenJoellTeixit (biologia)Puig (empresa)Parlament de CatalunyaLucía Rodríguez de VesAliança CatalanaPaul AusterPearl Harbor (pel·lícula)Sílvia Orriols SerraDiari de GironaDia de la MareJéssica Albiach SatorresFestival de la Cançó d'Eurovisió 2024El paradís de les senyoresLuis Cobos PavónTorre d'en Carreras (Manresa)Manuel de Pedrolo i MolinaEleccions al Parlament de Catalunya de 2024YouTubeMarta RomagosaPere Miró i SellarésClara Ponsatí i ObiolsMarta Torné i GràciaSegona Guerra MundialRenaldo & Clara