27 de maig
data
<< | Maig 2024 | >> | ||||
dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
1r | 2 | 3 | 4 | 5 | ||
6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 |
13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 |
20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 |
27 | 28 | 29 | 30 | 31 | ||
Tots els dies |
El 27 de maig és el cent quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-vuitè en els anys de traspàs. Queden 218 dies per a finalitzar l'any.
Esdeveniments modifica
- Països Catalans
- 1839 - Ripoll (Ripollès): el comte d'Espanya aconsegueix assaltar la ciutat durant el setge de Ripoll; després la va cremar i destruir.
- 1952 - Barcelona: s'inaugura el XXXV Congrés Eucarístic, fet que donaria lloc al nou barri del Congrés.[1]
- 1963 - Barcelona: es publica el nº 628 d'El DDT on es produeix la primera aparició del botones Sacarino.
- 1976 - Barcelona: s'hi celebren les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, al Paranimf de la Universitat de Barcelona.[2]
- 1981 - Barcelona: s'inaugura la primera edició del Saló Internacional del Còmic de Barcelona.
- 2000 - València: a l'estadi de Mestalla, l'Espanyol derrota l'Atlètic de Madrid i guanya la Copa del Rei de futbol.
- 2007 - Catalunya: se celebren eleccions municipals, així com eleccions autonòmiques al País Valencià i a les Illes Balears.
- 2012: el primer equip femení de futbol del FC Barcelona guanya la seva primera Lliga.
- Resta del món
- 1657 - Regne Unit de la Gran Bretanya: Oliver Cromwell refusa l'oferta del Parlament d'esdevenir el nou monarca anglès i dóna peu a l'inici de la República.
- 1703 -Sant Petersburg, Imperi rus: el tsar Pere el Gran funda la ciutat.
- 1817 - L'inventor alemany Karl Drais condueix per primera vegada la seva draisina, la forma de bicicleta més antiga a Mannheim.
- 1917 - Ciutat del Vaticà: Benet XV promulga el Codi de dret canònic.
- 1933 - Estats Units: s'estrena Three Little Pigs, curtmetratge d'animació produït per Walt Disney, basat en el conte de fades del mateix nom.[3]
- 1937 - San Francisco, Califòrnia (EUA): s'obre al trànsit de vianants el Pont Golden Gate.[4]
- 1941 - Oceà Atlàntic, Segona Guerra Mundial: el cuirassat alemany Bismarck és enfonsat per la Royal Navy britànica.
- 1942 - Praga, Segona Guerra Mundial: la resistència txeca atempta contra Reinhard Heydrich, protector de Bohèmia-Moràvia.
- 2009 - Roma: l'equip masculí del F.C. Barcelona, entrenat per Josep Guardiola, aconsegueix la seva tercera Copa d'Europa i completa el seu primer triplet.
Naixements modifica
- Països Catalans
- 1816 - Barcelona: Antoni Rovira i Trias, arquitecte (m. 1889).[5]
- 1851 - Barcelona: Joan Isern, actor de teatre català de l'últim terç del segle xix (m. 1890).[6]
- 1919:
- Sabadell: Ramon Bassols i Genís, metge i fundador dels Amics de Núria.
- Ripolletː Emma Maleras, ballarina i coreògrafa de dansa espanyola, concertista i professora de castanyoles (m. 2017).[7]
- Barcelona: José de Udaeta, ballarí i coreògraf català de dansa espanyola, especialitzat en castanyoles (m. 2009).[8]
- 1927 - València: Concha Alós, escriptora valenciana en llengua castellana (m. 2011).[9]
- 1934 - Barcelona: Anna Fort Comas, pianista, compositora i professora de piano, cant i solfeig.[10]
- 1935 - Igualada: Teresa Llacuna, pianista catalana, concertista i professora.[11]
- 1971 - Barcelona: Ricard Torquemada, periodista esportiu.
- 1985 - València: Roberto Soldado, davanter valencià.
- Resta del món
- 742, Chang'an (Xina): Emperador Dezong de Tang (xinès: 唐德宗),va ser el novè emperador de la Dinastia Tang (m. 805).[12]
- 1519, Florència: Girolamo Mei, historiador, escriptor i musicòleg (m. 1594).[13]
- 1652, Heidelberg, Electorat del Palatinat: Elisabet Carlota del Palatinat, duquessa d'Orleans i princesa de la Casa de Wittelsbach que regnà a Baviera i al Palatinat amb el tractament d'altesa reial (m. 1722).
- 1756, Schwetzingen: Maximilià I Josep de Baviera, primer rei de Baviera (m. 1825).[14]
- 1818, Homer, Nova York (EUA): Amelia Bloomer, periodista i sufragista estatunidenca (m. 1894).[15]
- 1867:
- Gant (Bèlgica): Anna de Weert, pintora impressionista, assagista i prosista (m. 1950).[16]
- Hanley, Staffordshire, (Anglaterra): Arnold Bennett, novel·lista, dramaturg, crític i assagista anglès (m. 1931).[17]
- 1884, Praga, llavors Imperi Austrohongarès: Max Brod, escriptor jueu de parla alemanya, traductor i compositor (m. 1968).[18]
- 1886, Gant, (Bèlgica) - Joseph François Piscador, arquitecte.
- 1894:
- Maryland: Dashiell Hammett, escriptor nord-americà.[19]
- Courbevoie, Île-de-France: Louis-Ferdinand Céline, escriptor i metge francès (m. 1961).[20]
- 1897, Todmorden, West Yorkshire, Anglaterra: John Douglas Cockcroft, físic britànic que va dividir un àtom artificialment per primera vegada (Premi Nobel de Física l'any 1951) (m. 1967).[21]
- 1900, Lima, Perúː Magda Portal, poeta, escriptora i política peruana (m. 1989).[22]
- 1907,
- Springdale (Pennsilvània), EUA: Rachel Carson, biòloga marina i ecòloga nord-americana (m. 1964).[23]
- Nova York: Lina Pagliughi, soprano italiana nascuda als Estats Units d'Amèrica (m. 1980).[24]
- 1909, Estocolmː Astrid Sampe, dissenyadora tèxtil sueca (m. 2002).[25]
- 1911:
- Wallace (Dakota del Sud), EUA: Hubert Humphrey, vicepresident dels Estats Units durant el mandat de Lyndon B. Johnson (m. 1978).[26]
- Saint Louis (Missouri), EUA: Vincent Price, actor estatunidenc, molt conegut per la seva veu característica i la participació en pel·lícules de terror (m. 1993).
- 1918, Suehiro, Takasaki (Japó): Yasuhiro Nakasone (en japonès: 中曽根康弘) polític japonès que va arribar a ser primer ministre des del 27 de novembre de 1982 fins al 6 de novembre de 1987 (m. 2019).[26]
- 1912, Quincy, Massachusetts (EUA): John Cheever, escriptor estatunidenc de contes i novel·les, conegut també amb el sobrenom del "Txékhov dels suburbis" (m. 1982).[27]
- 1922, Londres, Anglaterra: Sir Christopher Lee, actor anglès, conegut per la seva versatilitat quant a personatges (m. 2015).
- 1923,
- Fürth, Alemanya: Henry Kissinger, polític estatunidenc, Premi Nobel de la Pau de l'any 1973 (m. 2023).[28]
- Graz, Àustria: Inge Morath, fotògrafa americana (nascuda austríaca) que va treballar a l'Agència Magnum (m. 2002).[29]
- 1930:
- Tallinn, Estònia: Eino Tamberg, compositor.
- Cambridge, Maryland (EUA): John Barth ,novel·lista i contista estatunidenc conegut per la seva obra d'índole postmoderna i metaficcional.[30]
- 1931, Mansuraː Faten Hamama, productora i coneguda actriu egípcia de cinema i televisió (m. 2015).[31]
- 1949, Ciutat de Mèxic: Alma Guillermoprieto, ballarina, professora, periodista i escriptora mexicana, que viu als Estats Units.[32]
- 1951, Madrid: Ana Belén, cantant i actriu espanyola.[33]
- 1957, Londres, Anglaterra: Susan Janet Ballion, coneguda com a Siouxsie Sioux, líder de Siouxsie and the Banshees.
- 1959, Guelphː Donna Strickland, física canadenca guardonada amb el premi Nobel, pionera en el camp dels làsers.[34]
- 1965, Melbourne, Austràlia: Pat Cash, tennista professional australià.
- 1967, Gateshead, Anglaterra: Paul Gascoigne, futbolista anglès.
- 1970, Salisbury, Anglaterra: Joseph Fiennes, actor anglès.
- 1976, Bakú, Azerbaidjan: Khadija Ismayilova, periodista d'investigació, personifica la persecució de les veus crítiques a l'Azerbaidjan.[35]
- 1994, Agen, França: Aymeric Laporte, futbolista francès.
Necrològiques modifica
- Països Catalans
- 1076 - Barcelona?: Ramon Berenguer I, el Vell, comte de Barcelona, Girona i Osona (n. 1035).[36]
- 1930 - Madrid, Espanya: Gabriel Miró i Ferrer, escriptor valencià (50 anys).[37]
- 1986 - Barcelona: Genoveva Puig i Vilà, escriptora, professora de música, cantant i compositora (n. 1900).
- 1996 - Barcelona: Enric Ribó i Sugrañes, director d'orquestra i de cor català (n. 1916).[38]
- 2008 - Girona: Miquel Diumé i Vilà, periodista català.
- Resta del món
- 1508, Loches, França: Lluís Maria Sforza, noble italià, mecenes i duc de Milà entre 1494 i 1499 (n. 1452).[39]
- 1564, Ginebra: Joan Calví, teòleg francès reformista (54 anys).[40]
- 1593, Alcalá de Henares (Espanya): Alonso Sanchez (jesuïta), jesuïta espanyol, missioner a Mèxic, Filipines i a la Xina (n. 1545).[41]
- 1840, Niça, França: Niccolò Paganini, violinista, violista, guitarrista i compositor romàntic italià (n. 1782).[42]
- 1910, Baden-Baden, Imperi Alemany: Robert Koch, metge i microbiòleg alemany, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1905 (66 anys).[43]
- 1942, Jiangjin (Xina): Chen Duxiu —en xinès simplificat: 陈独秀, en xinès tradicional: 陳獨秀, en pinyin: Chén Dúxiù— un intel·lectual xinès. Va ser el fundador del Partit Comunista Xinès (n. 1879).[44]
- 1950, La Haia: Barbara Elisabeth van Houten, pintora neerlandesa (n.1863).[45]
- 1960, Saragossaː Jenara Vicenta Arnal Yarza, primera doctora en Ciències Químiques d'Espanya (n. 1902).[46]
- 1964, Nova Delhi (Índia): Jawaharlal Nehru, un dels líders principals del moviment d'independència de l'Índia els anys 1930 i 40, primer ministre de l'Índia des de la independència el 15 d'agost de 1947 fins a la seva mort (n. 1889).[26]
- 1978, desapareguda a Buenos Aires: Adriana Inés Acosta, militant política i jugadora d'hoquei sobre herba argentina (n. 1956).[47]
- 1980, Madrid: Pilar Alonso, cançonetista menorquina, cantant de cuplets (n. 1897).[48]
- 1987, Wickenburg, Estat de Nova York, Estats Units d'Amèrica: John Howard Northrop, químic estatunidenc, Premi Nobel de Química de l'any 1946 (n. 1891).[49]
- 2003. Roma, Itàlia: Luciano Berio, compositor italià (n. 1925).[50]
- 2006, Madrid: Carmen Caamaño Díaz, historiadora, política i dirigent del PCE (m. 2006).[51]
- 2021, Milà, Itàlia: Carla Fracci, ballarina i actriu italiana (n. 1936).
Festes i commemoracions modifica
Santoral modifica
Església Catòlica modifica
- Santa Maria del Fonte
- Sants al Martirologi romà (2011): sants Agustí de Canterbury, bisbe; Frederic de Namur, bisbe; Julià de Silistra, màrtir; Restitut de Roma, màrtir; Eutropi d'Aurenja, bisbe; Bru de Wurzburg, bisbe; Gausbert de Montsalvy, abat; Bàrbara Kim i Bàrbara Yi, màrtirs; Atanasi Bazzekuketta i Gonzaga Gonza, màrtirs d'Uganda.
- Beats: Josep Tous i Soler, caputxí i fundador de les Caputxines de la Mare del Diví Pastor; Edmund Duke, Richard Hill, John Hogg i Richard Holiday, màrtirs.
- Sants Julià de Jerusalem, màrtir; Secundí de Càpua, màrtir; Liberi d'Ancona, eremita; Jaume de Nocera, monjo.
- Venerats a l'Orde de la Mercè: beats Dionisi de Semur màrtir.
Església Copta modifica
- 19 Baixans: partida de Sant Isaac de Scetes, martiri de Sant Isidor d'Antioquia.
Església Ortodoxa (segons el calendari julià) modifica
- Se celebren els corresponents al 9 de juny del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià) modifica
Corresponen al 14 de maig del calendari julià litúrgic:
- Sants Isidor de Quios, màrtir; Tamara de Geòrgia, reina; Isidor de Rostov, taumaturg i foll per Crist; Màxim, màrtir; Serapió d'Egipte, monjo; Aprúncul de Clarmont, bisbe; Niceti de Novgorod, bisbe i monjo; Marc de Creta, màrtir; Joan de Bulgària, màrtir; Alexandre, Bàrbaras i Acòlit de Constantinoble, màrtirs; Lleonci I de Jerusalem, patriarca; martiri d'Antoni d'Úglitx, abat, i de 40 monjos i 1.000 laics, i de l'abat Daniel de Sant Nicolau, amb 30 monjos i 200 laics (1609); obertura de les relíquies de Sant Ticó de Zadonsk (1846).
Església Episcopal dels Estats Units modifica
- Sants Etelbert de Kent i Berta de Kent, reis.
Esglésies luteranes modifica
- Joan Calví, renovador de l'Església.
Referències modifica
- ↑ Theros, Xavier. «Barcelona passava el rosari». Ara, 04-06-2017. [Consulta: 2 abril 2022].
- ↑ «L'Arxiu Històric posa en xarxa el testimoni de les protagonistes de les Primeres Jornades catalanes de la Dona». Ajuntament de Barcelona. Premsa Institut de Cultura de Barcelona - ICUB. [Consulta: 22 març 2021].
- ↑ «The Three Little Pigs | animated film [1933]» (en anglès). [Consulta: 26 maig 2020].
- ↑ «Golden Gate Bridge | History, Construction, & Facts» (en anglès). [Consulta: 26 maig 2020].
- ↑ «Antoni Rovira i Trias | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 maig 2020].
- ↑ «Joan Isern i Solé | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 maig 2020].
- ↑ «Emma Maleras i Gobern | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 abril 2020].
- ↑ «Josep Lluís de Udaeta i París | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 maig 2020].
- ↑ «Concepció Alòs i Domingo | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 maig 2020].
- ↑ «Fort i Comas, Anna». Músics per la Cobla. [Consulta: 7 maig 2020].
- ↑ Paris, Alain. Le Nouveau Dictionnaire des interprètes (en francès). Groupe Robert Laffont, 2015-04-16. ISBN 978-2-221-18755-5.
- ↑ Lewis, Mark Edward, 1954-. China's cosmopolitan empire : the Tang dynasty. Cambridge, Mass.: Belknap Press of Harvard University Press, 2009. ISBN 978-0-674-03306-1.
- ↑ «MEI, Girolamo in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ «Maximilian I | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 26 maig 2020].
- ↑ «Lily of Liberty. Amelia Bloomer at 200» (en anglès). History Today. [Consulta: maig 2018].
- ↑ «De Weert-Cogen, Anna». Arxivat de l'original el 2020-10-27. [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ «Arnold Bennett | British author» (en anglès). [Consulta: 27 maig 2020].
- ↑ «Max Brod | German-language novelist and essayist» (en anglès). [Consulta: 27 maig 2020].
- ↑ «Dashiell Hammett | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 maig 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «[https://www.larousse.fr/encyclopedie/litterature/Louis_Ferdinand_Destouches_dit_Louis-Ferdinand_C�line/171815 Encyclopédie Larousse en ligne - Louis Ferdinand Destouches dit Louis-Ferdinand Céline]» (en francès). [Consulta: 5 maig 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1951» (en anglès americà). [Consulta: 6 maig 2020].
- ↑ «Perú cumple 27 años sin Magda Portal, su 'primera poetisa'». Notimérica. Europa Press, 11-07-2016. [Consulta: 6 abril 2020].
- ↑ «Rachel Carson | American biologist» (en anglès). [Consulta: 26 maig 2020].
- ↑ Macy, Laura Williams. The Grove Book of Opera Singers (en anglès). Oxford University Press, 2008, pàg. 363 i ss.. ISBN 978-0-19-533765-5.
- ↑ Bogren, Marika. «Anna Astrid Sampe» (en anglès). Svenskt kvinnobiografiskt lèxikon, 10-02-2021. [Consulta: 26 març 2024].
- ↑ 26,0 26,1 26,2 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «John Cheever | Biography, Books, & Facts» (en anglès). [Consulta: 27 maig 2020].
- ↑ «The Nobel Peace Prize 1973» (en anglès americà). [Consulta: 12 maig 2020].
- ↑ «Ingeborg Hermine Morath | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 novembre 2020].
- ↑ «John Barth | Biography, Books, & Facts» (en anglès). [Consulta: 27 maig 2020].
- ↑ Bonet Mojica, Lluís. «La gran estrella egipcia» (en castellà). La Vanguardia, 20-01-2015. [Consulta: 29 març 2021].
- ↑ «Alma Guillermoprieto | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 maig 2020].
- ↑ «Ana Belén | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 maig 2020].
- ↑ «Donna Strickland» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 2 abril 2022].
- ↑ «Greatest Azerbaijani Journalists Of All Time» (en anglès). Pantheon. [Consulta: 25 març 2021].
- ↑ «Ramon Berenguer I de Barcelona | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 maig 2020].
- ↑ «Gabriel Miró i Ferrer | enciclopèdia.cat». [Consulta: 26 maig 2020].
- ↑ «Enric Ribó i Sugrañes | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 maig 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Ludovic Sforza le More» (en francès). [Consulta: 5 maig 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Jean Calvin de son vrai nom Jehan Cauvin» (en francès). [Consulta: 5 maig 2020].
- ↑ Vermander, Benoît, 1960- .... Les jésuites et la Chine : de Matteo Ricci à nos jours. Bruxelles: Lessius, impr. 2012. ISBN 978-2-87299-225-6.
- ↑ «PAGANINI, Niccolò in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 5 maig 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1905» (en anglès americà). [Consulta: 6 maig 2020].
- ↑ Paulès, Xavier (1973-....).. La République de Chine : 1912-1949. ISBN 978-2-251-44945-6.
- ↑ «Barbara Elisabeth van Houten. Biography». The Annex Galleries. [Consulta: 7 maig 2020].
- ↑ Arnal Yarza, Jenara Vicenta JAE educa. Diccionario de profesores de instituto vinculados a la JAE (1907-1936) Consulta 6 de desembre del 2016
- ↑ Veiga, Gustavo. «Una Leona, treinta años antes» (en castellà). Página/12. [Consulta: 3 abril 2023].
- ↑ Sempronio «Pilar Alonso ha muerto». La Vanguardia, 29-05-1980, pàg. 65.
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1946» (en anglès americà). [Consulta: 26 maig 2020].
- ↑ «Luciano Berio». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Martínez Leal, Juan. «CARMEN CAAMAÑO DÍAZ (Madrid, 1909-2006)». Archivo de la democracia. [Consulta: febrer 2024].
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:27 de maig. |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 27 de maig |
🔥 Top keywords: PortadaDiada de Sant JordiSant JordiEspecial:CercaAitana Bonmatí i ConcaViquipèdia:ContacteXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXLuis Gil TorresDia internacional del llibreEspecial:Canvis recentsJoan Salvat-PapasseitEva Baltasar i SardàVilaWebAliança CatalanaEleccions al Parlament de Catalunya de 2024Jocs FloralsTeresina S.A.Miguel de Cervantes SaavedraWilliam ShakespeareInstagramSant Pere de RibesRosaParlament de CatalunyaJordiÈdafonMercè ComesBarqueta de Sant PereGerardRamon Gener SalaEl paradís de les senyoresCatalunyaBandera de CatalunyaAnna Navarro DescalsMaria Nicolau i RocabayeraCarles Puigdemont i CasamajóBarcelonaSegona Guerra MundialFrancesc Vilanova i BayóVicent Andrés Estellés