Viquipèdia:Articles seleccionats/maig

Mercuri és el planeta més proper al Sol i el més petit del sistema solar. Dóna una volta al Sol cada 88 dies. Mercuri és brillant quan es veu des de la Terra, amb una magnitud aparent de −2,0 a 5,5, però no es veu fàcilment, ja que la seva separació angular amb el Sol és només de 28,3°. Només es pot veure a l'alba i al crepuscle. Se'n sap relativament poc; la primera missió d'exploració de Mercuri va ser la del Mariner 10 que, entre 1974 i 1975, només va cartografiar aproximadament un 45% de la superfície del planeta. La segona és la sonda MESSENGER.

Mercuri, en aparença, és similar a la Lluna: té molts impactes de cràters, no té cap satèl·lit natural i gairebé no té atmosfera. Tanmateix, al contrari de la Lluna, té un nucli de ferro que genera un camp magnètic més o menys un 1% tan fort com el de la Terra. És un planeta excepcionalment dens a causa de la gran mida del seu nucli. Les temperatures de la superfície varien entre els 90 i els 700 kelvins (−183 i 427 ºC).

vista en solitari -discussió - edició - historial

La Catedral de Palma, o Seu de Mallorca (popularment la Seu), és el principal edifici religiós de la ciutat de Palma, seu episcopal de la diòcesi de Mallorca. És d'estil gòtic català i famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior. El seu tret principal, però, és la seva situació, a l'acròpoli de la ciutat romana de Palma, davant la mar, amb la muralla als peus i entre el castell de l'Almudaina i el Palau episcopal.

En la localització dalt d'un cingle, en els contraforts paral·lelepipèdics amb boterells i en la proporció entre l'alçada de la nau principal i les laterals s'hi assembla la seu de Manresa. La grandària de l'espai interior és semblant a la de Santa Maria del Mar i procedeix de la reforma introduïda després de la reincorporació del Regne de Mallorca a la Corona d'Aragó. Les semblances amb aquests dos edificis han de venir d'un arquitecte comú: Berenguer de Montagut.

vista en solitari -discussió - edició - historial

Un tanc o carro de combat és un vehicle militar armat i blindat i amb un sistema de tracció tot terreny. Els primers vehicles van formar part de l'exèrcit britànic durant la Primera Guerra Mundial; van aparèixer com a resposta davant les dificultats que tenia la infanteria convencional quan havia d'atacar les trinxeres protegides per filferro i metralladores, contra les quals sovint fracassava.

El nom de tanc (en anglès tank, dipòsit) va aparèixer a les fàbriques britàniques. Els primers tancs no van ser gaire efectius ja que s'avariaven fàcilment, estaven poc blindats i eren fàcilment destruïts amb granades de mà. El tanc de la Primera Guerra Mundial no era una arma gaire contundent. Durant la Segona Guerra Mundial destaquen els Panzer, que van ser els carros de combat de la Wehrmacht. La importància que tingueren els tancs durant la Segona Guerra Mundial queda reflectida en les dades de la producció soviètica, que van arribar a fabricar uns 80.000 tancs. A patir de la postguerra es desenvolupà el tipus anomenat MBT amb canons de gran calibre, ben blindat, àgil i capaç de lluitar tant en una guerra química com en una de nuclear.

vista en solitari -discussió - edició - historial

L'escultura gòtica representa la segona de les principals escoles internacionals d'escultura europea que es va desenvolupar a l'edat mitjana, aproximadament des de mitjans del segle xii fins al segle xvi. Fou un tipus d'escultura que evolucionà a partir de l'estil romànic i que més endavant es "dissoldria" en el que seria l'escultura del Renaixement i el manierisme.

L'escultura gòtica va néixer estretament vinculada a l'arquitectura, com s'observa en la decoració de les grans catedrals i d'altres edificis religiosos, però amb el temps va anar guanyant independència.

vista en solitari -discussió - edició - historial

Samurai (侍 o a vegades 士) és un terme generalment utilitzat per referir-se als guerrers del Japó abans que aquest país comencés el procés d'industrialització.

El significat del mot Samurai és servir. Un nom més adient és bushi (武士), terme que data del Període Edo i que significa literalment home de guerra. Tot i això, ara és habitual que la paraula samurai es refereixi a l'aristocràcia militar i no als ashigaru (peus lleugers), els soldats d'infanteria reclutats entre els camperols que portaven una armadura lleugera i usaven com a arma principal el yari (llança). Es creu que els guerrers rasos japonesos del segle vi es podrien considerar presamurais.

vista en solitari -discussió - edició - historial

El suec ( svenska (?·pàg.)) és una llengua escandinava parlada per més de nou milions de persones, principalment a Suècia i parts de Finlàndia, especialment a la costa i a les illes Åland. És en gran part mútuament intel·ligible amb el noruec, i en menor mesura amb el danès. Juntament amb les altres llengües escandinaves, el suec descendeix del nòrdic antic, el llenguatge comú dels germànics que vivien a Escandinàvia durant l'edat vikinga.

El suec estàndard és la llengua nacional que evolucionà dels dialectes del suec central al segle xix i que ja estava ben establerta a principis del segle xx. Malgrat que encara existeixen varietats regionals distintes que descendeixen dels dialectes rurals antics, la llengua parlada i escrita és uniforme i estandarditzada. Alguns dialectes difereixen considerablement del suec estàndard en gramàtica i vocabulari i no són sempre mútuament intel·ligibles amb el suec estàndard. Aquests dialectes es limiten a àrees rurals i són parlats principalment per un nombre reduït de gent amb poca mobilitat social. Tot i que no estan amenaçats d'extinció imminent, aquests dialectes han anat declinant al llarg del darrer segle, malgrat el fet que estan ben documentats i el seu ús és encoratjat per les autoritats locals.

vista en solitari -discussió - edició - historial

En la matemàtica, el sistema de coordenades polars és un sistema de coordenades de dues dimensions en el qual cada punt en un pla està determinat per un angle i una distància. El sistema de coordenades polars és especialment útil quan la relació entre dos punts s'expressa més bé en termes d'angles i distàncies. En el sistema més conegut, el cartesià o de coordenades rectangulars, aquestes relacions cal trobar-les a partir de les funcions trigonomètriques.

Com que el sistema de coordenades és de dues dimensions, cada punt ve determinat per dues coordenades polars: la coordenada radial i la coordenada angular. La coordenada radial (normalment denotada per r) denota la distància del punt al punt central (conegut com a pol i equivalent a l'origen en el sistema cartesià). La coordenada angular (també anomenada angle polar o angle azimutal, i normalment denotat per θ o t) denota l'angle positiu (o angle mesurat en sentit antihorari) per arribar al punt a partir de l'eix polar o radi de 0° (que és equivalent a l'eix x positiu en les coordenades cartesianes).

vista en solitari -discussió - edició - historial

L'arbre del pa (Artocarpus altilis) és una espècie que pertany al gènere Artocarpus, dins la tribu de les artocàrpies, de la família de les moràcies, amb centenars de varietats d'arbres distribuïdes del sud-est asiàtic (Filipines i Indonèsia) a la Polinèsia, passant per totes les terres d'Oceania. L'acció de l'home ha distribuït l'espècie per totes les àrees tropicals del planeta, especialment la zona antillana. L'espècie més coneguda és Artocarpus altilis o arbre del pa pròpiament dit. Aquesta espècie, juntament amb el kathal (Artocarpus heterophyllus), és la més cultivada del gènere arreu del món.

L'arbre del pa pot arribar a alçades tan considerables com 21 m en plena maduresa, encara que és més comú que oscil·li entre els dotze i quinze metres. El tronc pot tenir un diàmetre màxim de dos metres. Un làtex lletós i blanc és present arreu de l'arbre.

vista en solitari -discussió - edició - historial

La bandera d'Europa és la bandera i l'emblema del Consell d'Europa (CdE) i la Unió Europea (UE), que també s'empra per referir-se a l'euro o els països de l'eurozona. Consisteix en un cercle de dotze estrelles daurades sobre un camp d'atzur. La quantitat d'estrelles no canvia segons el nombre de membres de cada organització, car representen tots els pobles d'Europa, incloent-hi els que encara no s'han unit al procés d'integració europea.

La bandera fou dissenyada el 1955 per Arsène Heitz i Paul Lévy com a símbol del CdE, que encoratjà altres organitzacions a adoptar-la. El 1985, la Comunitat Econòmica Europea (CEE), que més tard esdevindria la Unió Europea, l'adoptà com a bandera pròpia a iniciativa del Parlament Europeu. Malgrat que els tractats de la Unió Europea no mencionen la bandera, car es decidí no incorporar-la-hi quan es descartà la Constitució Europea, altres formes de legislació sí que la inclouen. Així mateix, es fa servir per representar Europa en esdeveniments esportius i com a bandera a favor de la democràcia a l'exterior de la Unió.

vista en solitari -discussió - edició - historial

L'Expedició Shackleton-Rowett (1921–1922) va ser l'últim projecte antàrtic de Sir Ernest Shackleton, i l'episodi final de l'edat heroica de l'exploració de l'Antàrtida. L'aventura, finançada per John Quiller Rowett, també és coneguda com l'Expedició Quest que era el nom que Shackleton va posar a un antic vaixell noruec utilitzat en la cacera de foques i que van reconvertir per a l'expedició. El projecte original era explorar el sector del mar de Beaufort, a l'oceà Àrtic, però el va haver d'abandonar després que el govern canadenc li retirés el suport financer i es va dirigir cap a l'Antàrtida. El Quest ben aviat va mostrar les seves mancances i el viatge cap al sud va patir retards a causa de la pobra capacitat de navegació i per continus problemes amb els motors. Malauradament, abans d'arribar al punt en què havien d'iniciar l'expedició, Shackleton va morir a bord del vaixell, just després de la seva arribada a l'illa subantàrtica de Geòrgia del Sud.

Després de la mort de Shackleton, l'expedició es va limitar a un creuer de tres mesos per l'Antàrtic oriental, sota la direcció del segon comandant Frank Wild. El vaixell no va poder continuar més enllà de la longitud 20°E; després d'uns quants intents infructuosos de trencar cap al sud a través de la banquisa, Wild va tornar el vaixell a Geòrgia del Sud.

vista en solitari -discussió - edició - historial

Salvador Dalí (Figueres, 1904 – 1989) fou un pintor, decorador i escriptor empordanès, un dels principals representants del surrealisme. Les seves habilitats pictòriques se solen atribuir a la influència i l'admiració per l'art renaixentista. Aquest va tenir l'habilitat de forjar un estil personal i reconeixible. Una de les seves obres més importants és la persistència de la memòria, també anomenada “rellotges tous” que data de l’any 1931.

Tot i que el seu principal mitjà d'expressió va ser la pintura, també va fer incursions als camps del cinema, l'escultura, la joieria i el teatre, treballant com a dissenyador de vestuari i com a escenògraf. També va escriure alguns llibres, entre els quals destaca Diari d'un geni (1965).

vista en solitari -discussió - edició - historial

El Rinoceront de Dürer és un gravat en fusta d'Albrecht Dürer realitzat el 1515 que va esdevenir una icona cultural; segons alguns crítics es tracta de la «representació d'un animal que més influència ha tingut en la història de l'art». Està basat en esbossos i descripcions d'uns dels primers rinoceronts que van arribar a Europa, concretament a la cort portuguesa.

El gravat conté inexactituds anatòmiques. Representa l'animal cobert de plaques dures, com una armadura, i amb escates a les potes, que el fan semblant a un rèptil. Dürer mai no veuria el rinoceront real, el primer exemplar viu vist a Europa des dels temps de l'Imperi Romà.

vista en solitari -discussió - edició - historial

Manuel de Falla y Matheu (Cadis, 23 de novembre de 1876 – Alta Gracia, Argentina, 14 de novembre de 1946) fou un compositor andalús de música clàssica. Amb els catalans Isaac Albéniz i Enric Granados seria el tercer dels noms que conformen la gran trilogia del nacionalisme musical espanyol. Fou també un dels primers compositors d'aquesta tradició que es va donar a conèixer a tot Europa i Amèrica, amb la qual cosa superà l'aïllament de la música hispana des del segle xviii.

Format a Madrid amb Felip Pedrell i posteriorment, a París, amb Paul Dukas, la seua producció palesa tant la influència de les arrels musicals hispàniques com la de la música francesa i les avantguardes europees.

vista en solitari -discussió - edició - historial

El Far West (expressió anglesa, literalment l'«oest llunyà», tot i que en anglès aquesta és una denominació comuna per a la part més occidental de qualsevol lloc, i es prefereix anomenar-lo més concretament American Old West) és una regió d'Amèrica del Nord compresa entre el riu Mississipi i les muntanyes Rocoses, i més enllà, fins a l'oceà Pacífic. Anomenat també old west (el «vell oest») o wild west (l'«oest salvatge»), és la regió on es va produir el procés històric, esdevingut al llarg del segle xix, de l'expansió de la frontera dels Estats Units d'Amèrica cap a la costa de l'oceà Pacífic. Encara que la colonització del territori va començar en el segle xvi amb l'arribada dels europeus a la costa est, l'objectiu d'aconseguir la costa oest es va deure principalment a la iniciativa governamental del president Thomas Jefferson, després de la compra de la Louisiana a França el 1803. L'expansió de la frontera es considerava una recerca d'oportunitats i progrés.

vista en solitari -discussió - edició - historial

Josep Maria Jujol i Gibert (Tarragona, 16 de setembre del 1879 – Barcelona, 1 de maig del 1949) fou un arquitecte, dibuixant, dissenyador i pintor modernista català. Es va dedicar a la docència tant a l'Escola d'Arquitectura com a l'Escola del Treball, a Barcelona. Fou arquitecte municipal de Sant Joan Despí, on hi ha bona part dels habitatges que va construir.

Va ser un excel·lent aquarel·lista i dibuixant que captava i creava tot tipus d'objectes i elements complementaris com mobles, llums, ascensors. Aquest vessant, juntament amb el seu domini de l'ús dels colors, fa singular la seva obra, que sovint es troba complementant d'altres arquitectes. Les col·laboracions més conegudes, les va realitzar a les obres de Gaudí, les quals permetien recollir la llibertat en l'ús de les formes i els colors que Jujol imprimia a la seva creació.

vista en solitari -discussió - edició - historial

El diable de Tasmània (Sarcophilus harrisii) és un marsupial carnívor que actualment només es troba en estat salvatge a l'estat insular australià de Tasmània. És l'únic membre vivent del gènere Sarcophilus. Amb la mida d'un gos petit, però robust i muscular, el diable de Tasmània és actualment el marsupial carnívor més gran del món, després de l'extinció del llop marsupial el 1936. Es caracteritza pel seu pelatge negre, la pudor que emet quan es posa nerviós, un xiscle extremament fort i pertorbador i la seva ferocitat quan s'alimenta.

El diable de Tasmània fou extirpat del continent australià uns 400 anys abans de la colonització europea el 1788. Com que eren vistos com una amenaça pel bestiar a Tasmània, els diables foren caçats fins al 1941, quan foren protegits oficialment. Des de finals de la dècada del 1990, la malaltia de tumors facials del diable de Tasmània ha reduït la població de diables significativament; el maig del 2009 fou declarada espècie amenaçada.

vista en solitari -discussió - edició - historial

Jean Fouquet (Tours, França, 1420 – 1481) és considerat un dels grans pintors del Renaixement primerenc i el renovador de la pintura francesa del segle xv. Format en la tradició francesa del gòtic internacional, va desenvolupar un nou estil en el que integrà les tonalitats cromàtiques fortes del gòtic, amb la perspectiva i els volums italians, i la innovació naturalista dels primitius flamencs. Les seves obres mestres són el Díptic de Melun i les miniatures del Llibre d'Hores d'Étienne Chevalier.

Va ser un pintor de molt renom a la seva època però després la seva obra va quedar oblidada fins que, durant el segle xix, va ser rehabilitada pels romàntics francesos i alemanys que estaven molt interessats en l'art medieval. La seva obra es va revalorar definitivament durant una exposició sobre francesos primitius, organitzada a la Biblioteca Nacional de París el 1904.

vista en solitari -discussió - edició - historial

L'Imperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226-651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana). La dinastia fou fundada per Ardashir I després de treure del tron l'últim rei arsàcida, Artaban V de Pàrtia, i s'acabà quan l'últim Rei de reis sassànida Yazdgard III perdé una llarga guerra contra el primer dels califats islàmics. El territori de l'Imperi Persa sassànida comprenia els actuals estats de l'Iran, l'Iraq, Armènia, Afganistan, parts de l'est de Turquia (l'Armènia històrica) i Síria, del Pakistan, els Caucas, Àsia central i Aràbia. Durant el govern de Cosroes II s'annexaren a l'imperi els territoris que correspondrien als actuals Egipte, Jordània, Palestina i el Líban, i fins i tot establí un protectorat sobre territoris actualment corresponents a Oman i al Iemen, de manera que va assolir així la màxima expansió de l'Imperi.

El període sassànida es considera un dels períodes històrics més importants i influents de la història de l'Iran. En molts aspectes, arribà als èxits més importants de la cultura persa, i fou l'últim gran imperi iranià abans de la conquesta musulmana de Pèrsia i de la consegüent conversió a l'islam com a religió de tot el territori.

vista en solitari -discussió - edició - historial

La malaltia de Crohn, també coneguda com a enteritis regional, és una malaltia inflamatòria intestinal que pot afectar qualsevol part del tracte gastrointestinal, des de la boca fins a l'anus. Els símptomes més freqüents són dolor abdominal, diarrea (que pot ser sanguinolenta quan la inflamació és especialment greu), febre i pèrdua de pes, però també pot causar complicacions fora del tracte gastrointestinal, incloent-hi anèmia, erupcions cutànies, artritis, inflamacions oculars i fatiga. La inflamació crònica pot provocar obstruccions intestinals. Els malalts de Crohn tenen una major probabilitat de desenvolupar càncer de còlon i càncer d'intestí prim.

vista en solitari -discussió - edició - historial

El sistema immunitari és el conjunt de mecanismes d'un organisme que el protegeixen contra les malalties per mitjà de la identificació i l'eliminació de patògens i cèl·lules tumorals. Detecta una gran varietat d'agents, des de virus a cucs parasitaris, i cal que els distingeixi de les cèl·lules i els teixits saludables propis de l'organisme per tal de funcionar correctament. La detecció és complicada, car els patògens evolucionen ràpidament, creant adaptacions que els oculten del sistema immunitari i els permeten infectar amb èxit els seus hostes.

Per sobreviure a aquest repte, han evolucionat nombrosos mecanismes dedicats a reconèixer i neutralitzar els patògens. Fins i tot organismes unicel·lulars senzills com ara els bacteris posseeixen sistemes enzimàtics que els protegeixen contra infeccions víriques. Altres sistemes immunitaris bàsics evolucionaren en els eucariotes ancestrals i encara existeixen en els seus descendents moderns, com ara les plantes, els peixos, els rèptils i els insectes.

vista en solitari -discussió - edició - historial

El Palau Nacional, situat a Montjuïc (Barcelona), és un palau construït entre el 1926 i el 1929 per a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929 i que des del 1934 allotja el Museu Nacional d'Art de Catalunya. Fou l'edifici principal de l'Exposició, obra d'Eugenio Cendoya i Enric Catà, sota la supervisió de Pere Domènech i Roura, i tot desestimant el projecte inicial de Puig i Cadafalch i Guillem Busquets. Al seu Saló Oval s'efectuà la cerimònia d'inauguració de l'Exposició, presidida per Alfons XIII i la reina Victòria Eugènia.

D'estil clàssic inspirat en el Renaixement espanyol, té una planta rectangular amb dos cossos laterals i un de posterior quadrat, amb una gran cúpula el·líptica a la part central. Les cascades i brolladors de l'escalinata del Palau foren obra de Carles Buïgas, i es van col·locar nou grans projectors que encara avui emeten uns intensos feixos de llum que escriuen el nom de la ciutat en el cel.

vista en solitari -discussió - edició - historial

Saturn és el sisè planeta en ordre de proximitat al Sol i el segon més gran del sistema solar, després de Júpiter. Es classifica com un gegant gasós. De vegades, aquests quatre planetes s'anomenen jovians, que significa "semblants a Júpiter". S'anomena així en honor al déu romà Saturnus (que en alguns idiomes va esdevenir l'homònim de dissabte), equivalent al deu grec Kronos (el pare tità de Zeus), al babiloni Ninurta i a l'hindú Shani. El símbol de Saturn representa la falç del déu romà (♄).

Saturn té un sistema d'anells prominent, que consisteix principalment en partícules de gel amb una menor quantitat de roques petites i pols. Es coneixen seixanta-un satèl·lits que orbiten el planeta, sense comptar els centenars de "llunetes" dels anells. Tità, la lluna més gran de Saturn i la segona més gran del sistema solar (després de Ganimedes, una de Júpiter), és més gran que el planeta Mercuri i és l'única lluna del sistema solar que posseeix una atmosfera significativa.

vista en solitari -discussió - edició - historial

Carl Linnaeus (llatinitzat com a Carolus Linnaeus, també conegut després del seu ennobliment com Carl von Linné), (Råshult, Småland, Suècia, 23 de maig del 1707 – Uppsala, Suècia, 10 de gener de 1778) fou un botànic, científic, metge, i zoòleg suec que establí els fonaments del sistema modern de la nomenclatura binomial. És considerat el pare de la taxonomia moderna i conegut com un dels pares de l'ecologia moderna.

És reconegut com un dels científics més importants de tot Europa. El filòsof suís Jean-Jacques Rousseau li envià el missatge: "Digueu-li que no conec un home més gran sobre la faç de la Terra". L'escriptor alemany Goethe escrigué: "Amb l'excepció de Shakespeare i Spinoza, no conec ningú, entre els que ja no viuen, que m'hagi influït més intensament". El 1959, Linné fou designat lectotip d'Homo sapiens.

vista en solitari -discussió - edició - historial

La llet és un líquid blanquinós i opac produït per la secreció de les glàndules mamàries de les femelles dels mamífers (incloent-hi els monotremes, tot i mancar de mamelles definides). Aquesta capacitat secretora és una de les característiques que defineixen els mamífers.

La llet és la matèria primera amb què s'elaboren nombrosos productes lactis, com ara la mantega, el formatge o el iogurt, entre altres. És molt habitual l'ús dels derivats de la llet en la indústria agroalimentària, química i farmacèutica, en productes com ara la llet condensada, la llet en pols, la caseïna o la lactosa. La llet de vaca s'utilitza també en l'alimentació dels animals. Es compon principalment d'aigua, ions (sal, minerals i calci), carbohidrats (lactosa), matèria grassa i proteïnes.

vista en solitari -discussió - edició - historial

El Parlament Europeu és la institució parlamentària de la Unió Europea (UE), elegida per sufragi directe. Exerceix la funció legislativa de la UE juntament amb el Consell de la Unió Europea i la Comissió Europea. Els seus propis diputats consideren que es tracta d'una de les assemblees legislatives més poderoses del món. El Parlament es compon actualment de 766 eurodiputats, que representen el segon electorat democràtic més gran del món (després del Parlament de l'Índia), així com l'electorat democràtic transnacional més gran.

El Parlament Europeu opera des de tres ciutats: Brusel·les (Bèlgica), Luxemburg i Estrasburg (França). Les oficines administratives es troben a Luxemburg i les sessions plenàries se celebren a Estrasburg i Brussel·les, ciutat on també es reuneixen les comissions.

vista en solitari -discussió - edició - historial

Els Estats Units d'Amèrica (abreujat EUA; en anglès: United States of America, abreujat USA) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal. La república és situada majoritàriament al centre del subcontinent nord-americà, on es troben els 48 estats contigus o continentals i Washington DC, el districte capital, limitant al nord amb el Canadà i al sud amb Mèxic. L'estat d'Alaska es troba al nord-oest del subcontinent limitant amb el Canadà a l'est i al sud i amb Rússia a l'oest en creuant l'Estret de Bering. L'estat de Hawaii es troba al centre-nord de l'oceà Pacífic. Els Estats Units també administren diversos territoris i àrees insulars del Pacífic i la mar Carib.

Amb una superfície de 9,38 milions de km² i amb més de 300 milions d'habitants, els Estats Units són el tercer país més gran del món en àrea i en població. És un dels països més diversos ètnicament, resultat de la immigració massiva de molts continents L'economia dels Estats Units és l'economia nacional més gran del món, amb un producte interior brut (PIB) nominal superior als 13 bilions de dòlars, és a dir el 19% de la producció mundial.

vista en solitari -discussió - edició - historial

L'art de l'antiga Grècia és l'estil elaborat pels antics artistes grecs, caracteritzat per la recerca de la «bellesa ideal», recreant el «món ideal» del model platònic, o mitjançant la «imitació de la natura» en el sentit de la mimesi aristotèlica.

Els historiadors d'art defineixen en general l'art grec antic com l'art produït a la regió de parla grega entre el segle x aC i el segle I dC i n'exclouen, en general, l'art de les civilitzacions minoica i micènica. L'Acròpoli d'Atenes és l'acròpoli grega més important. Una gran part dels edificis arquitectònics de què consta es van edificar durant l'època de Pèricles (499-429 aC).

Els pintors i els escultors grecs van adquirir la seva tècnica per l'aprenentatge. Encara que alguns es van tornar coneguts i admirats, no tenien el mateix estatut social que els poetes o els dramaturgs de la mateixa època. Només des del període hel·lenístic, després del 320 aC, va ser quan els artistes van començar a ser reconeguts com una categoria social de ple dret.

vista en solitari -discussió - edició - historial

Els anurs (Anura, 'sense cua' en grec; antigament coneguts com a Salientia, 'saltadors' en llatí) són un ordre d'amfibis, que inclou tots els animals coneguts vulgarment com granotes i gripaus.

La majoria d'anurs es caracteritzen per tenir llargues extremitats posteriors, un cos curt, dits palmejats, ulls prominents i absència de cua. La majoria d'anurs tenen un estil de vida semiaquàtic, però poden moure's fàcilment a la terra saltant o escalant. Solen pondre els ous en basses, estanys i llacs, i les larves, anomenades capgrossos, tenen brànquies i es desenvolupen a l'aigua. Els anurs adults tenen una dieta carnívora que es compon principalment d'artròpodes, anèl·lids i gastròpodes. Els anurs poden ser detectats per la seva crida, que es pot sentir extensament de dia o de nit, principalment a la temporada d'aparellament.

vista en solitari -discussió - edició - historial

Les relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient foren les relacions internacionals entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient des de mitjans del segle xii, quan es produí la unió dinàstica entre el comtat de Barcelona i el Regne d'Aragó, fins a la caiguda de Constantinoble en mans dels turcs otomans el 1453.

Malgrat l'oposició de potències com el Sacre Imperi Romanogermànic i tensions puntuals com els fets de la Venjança Catalana, la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient establiren vincles importants basats en l'amistat i en la unitat d'acció contra enemics comuns. Entre altres ocasions, els aragonesos i els romans col·laboraren per frustrar els designis de Carles I d'Anjou sobre els seus territoris, fer valdre els drets de Constança de Sicília sobre el Regne de Sicília i combatre les ràtzies dels turcs a Anatòlia, mentre que figures com Eudòxia Comnena, àvia materna del rei Jaume I el Conqueridor, encarnaven els contactes més personals. Les relacions perduraren fins al mateix dia de la caiguda de Constantinoble, amb la participació d'un escamot de catalans en la defensa de la ciutat.

vista en solitari -discussió - edició - historial

El Museu Arqueològic Nacional d'Atenes (en grec, Εθνικό Αρχαιολογικό Μουσείο) allotja molts dels objectes arqueològics més importants trobats a Grècia des de la seva prehistòria fins l'antiguitat tardana. Se'l considera un dels grans museus del món, i conté la col·lecció més bona d'objectes de l'antiga Grècia que es pot trobar a tot el món. Està situat al centre d'Atenes, al barri d'Eksarhia, encara que la seva entrada es troba ubicada a l'Avinguda Patission.

S'organitza en cinc temes més o menys cronològics: la col·lecció prehistòrica (del segle vi aC al 1050 aC), la col·lecció d'escultures (segle VII aC al segle v aC), la col·lecció de ceràmiques (segle XI aC a la Grècia romana), la col·lecció de bronzes, i les col·leccions egípcia i d'Orient Pròxim.

Tanmateix el museu allotja una extensa col·lecció de fotografies, una biblioteca d'investigació, laboratoris de conservació dels objectes en metall, terra cuita, pedra i matèria orgànica, un laboratori fotogràfic i un laboratori químic. El museu acull també exposicions temporals. Disposa d'una sala d'actes, d'una gran botiga i d'un cafè instal·lat en un atri.

vista en solitari -discussió - edició - historial

La Catedral de Santa María de la Sede de Sevilla és la catedral gòtica cristiana més gran del món. El 1987 va ser declarada per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat. L'ajuntament de la ciutat l'ha custodiada durant els set segles d'història de la catedral. Per fer-ho, manté la litúrgia diària, la celebració de les festivitats del Corpus i de la Immaculada i atén la devoció a la Mare de Déu dels Reis. En aquest temple s'hi troba el cos de Sant Ferran Rei, el patró de la ciutat.

La seva construcció s'inicià l'any 1401, i ocupà el solar que va quedar després de la demolició de l'antiga mesquita, l'Aljama de Sevilla. D'aquesta època gòtica en forma part la major part de la seva edificació; posteriorment, s'hi van anar afegint annexos, capelles i retaules que mostren els diferents estils que s'han anat succeint.

L'última obra d'importància que s'hi va realitzar va ser l'any 2008 i va consistir en la substitució de 576 carreus que conformaven un dels grans pilars que sustenten el temple per nous blocs de pedra de característiques similars però amb molta més resistència.

vista en solitari -discussió - edició - historial

Articles per temàtica: Alacant · Anarquisme · Andorra · Arts Visuals · Astronomia · Azerbaidjan · Bàsquet · Biografies · Biologia · Biotecnologia · Catalunya · Ciència · Ciències de la salut · Ecologia · Economia · Entreteniment · Espai · Filosofia · Filosofia oriental · Física · Fórmula 1 · Futbol · Geografia · Història · Lingüística · Llengua catalana · Lleida · Llengües · Manga · Matemàtiques · Mèxic · Mitologia · Occitània · País Valencià · Química · Sabadell · Societat · Terra Mitjana · Tecnologia · Unió Soviètica · València · Videojocs