Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία [τῶν] Ῥωμαίων, Vassilia [ton] Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle i. L'últim emperador de la part occidental de l'imperi va ser deposat el 480. La part oriental va anar perdent territori, però va subsistir fins al 1453, quan els otomans van prendre Constantinoble. Els governants de diversos estats successors dels imperis d'Occident o d'Orient van utilitzar títols adoptats de l'Imperi Romà fins a l'època moderna.
| |||||
| |||||
 L'Imperi Romà al seu apogeu, a la mort de Trajà el 117(estats vassalls en rosa) | |||||
| Informació | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Capital | Roma (de facto i de iure entre el 27 aC i el 286; únicament de iure entre el 286 i el 476[nota 1]) Mediolànum (286-402, Occident) Ravenna (402-476, Occident[nota 1]) Espalàtum (475-480, Occident[nota 2]) Nicomèdia (286-330, Orient) Constantinoble (330-1453, Orient) | ||||
| Idioma oficial | llatí i grec antic  | ||||
| Religió | Politeisme centrat en el culte imperial (fins al 274) Juntament amb el culte solar henoteista de Sol Invictus (fins al 380) Cristianisme nicè (oficialment a partir del 380) | ||||
| Moneda | Sesterci, auri, sòlid, histàmenon i perpra | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 25 aC: 2,750,000 km² 390 : 390 4,400,000 km² | ||||
| Població | 25 aC (est.): 56,800,000 (Densitat: 20,7 h/km²) | ||||
| Període històric Antiguitat clàssica a baixa edat mitjana | |||||
| Establiment | 27 aC | ||||
| Fundació de l'Imperi | 30-2 aC | ||||
| Divisió definitiva a la mort de Teodosi I | 17 de gener del 395 | ||||
| Dissolució de l'Imperi Romà d'Occident després de l'assassinat de Juli Nepot | 25 d'abril del 480 | ||||
| Conquesta otomana de Constantinoble | 29 de maig del 1453 | ||||
| Dissolució | 1453 | ||||
| Política | |||||
| Forma de govern | Imperi | ||||
Història
Antiga Roma: |
| Dret romà Assemblees romanes Senat romà Tribus romanes Gens Cursus honorum |
Cònsol | Prefecte de la ciutat |
Emperador romà | Magister officiorum |
L'emperador tenia atribucions judicials, juntament amb els pretors i els seus llegats, i en les ciutats confederades els magistrats locals, quan els havia, o si no n'hi havia als governadors provincials (que tenien atribuït impartir justícia) o els seus llegats. Els pretors instruïen el procés i un jutge jurat (Iudex) decidia. Els magistrats definien el punt del drets (ius) però la seva aplicació (judicium) corresponia a altres ciutadans (jutges integrats en la decurias judicials). Un magistrat especial de Policia anomenat edil exercia la potestat sobre litigis relatius a compres i vendes en mercats públics, i la seva jurisdicció s'estenia també a altres qüestions d'ordre que podien ser sancionades amb multes. Per les classes més baixes, i per certs delictes menors, existien els triunviri o jutges nocturns (Tres viri nocturni) i altres magistrats del grup anomenat dels vigintisexvir, que per desaparició d'algunes de les seves magistratures s'havia convertit en els vigintivir, que assumien també funcions administratives. Per les causes civils menors en diversos municipis existien els anomenats jutges menors.
Molts emperadors es van arrogar el consolat, el poder tribunici i facultats d'altres magistratures, entre elles la censura (que estava dotada de nou de les atribucions republicanes i especialment la designació de Senadors). Els poders consulars van passar doncs, als emperadors, que exercien virtualment com dictadors. Per assessorar a l'emperador en els assumptes polítics es va instituir el Consilium princeps.
Els pretors, que van augmentar fins a 16, conservant les seves atribucions i exercien a més el comandament a províncies. El pretor peregrí va haver de desaparèixer després de la concessió universal de ciutadania de Caracal·la. Els censors també van conservar les seves funcions encara que van perdre la designació de senadors que pas a un triumvirat especial, però Claudi els reintegrà aquesta atribució que van conservar algun temps (Domicià les va assumir ell mateix). El poder tribunici, ja en decadència, passà també als emperadors encara que es van seguir nomenant tribuns amb poders locals.
La magistratura dels tribuns militars va perdre importància al passar el comandament de la legió a llegats imperials, encara que van seguir existint amb un comandament però reduït.
El prefecte de l'urbs va assumir algunes funcions d'ajuda a l'emperador (per exemple respondre a les queixes dels súbdits) però va perdre les seves antigues funcions. Els qüestors (llevat del qüestor principal) van ser posats sota dependència del Prefecte de l'Urbs. Els edils (es van crear diverses magistratures d'edils) i els tribuns (quan es van nomenar) van assumir funcions municipals d'administració de Roma. Van sorgir noves magistratures: el prefecte de l'annona, el prefecte del pretori, i altres edils municipals especialitzats.
Amb Adrià es va iniciar l'experiència de nomenar quatre jutges suprems per damunt dels jutges locals. El seu successor Antoní Pius va suprimir a aquests jutges, però van ser instaurats de nous en temps de Marc Aureli.
- jurisdicció ordinària. La justícia romana es canalitzava mitjançant la jurisdicció ordinària (Ordo judiciorum) per casos civils i alguns criminals (i exclosos els relatius a accions contra l'Estat). La majoria de les magistratures republicanes van seguir existint sota l'imperi. La durada de les magistratures majors va ser sovint vitalícia i no es requeria cap període intermedi entre dos exercicis. Diversos emperadors van practicar la venda de les magistratures i d'absolucions amb finalitat d'aconseguir una major recaptació per al Tresor Públic.
- jurisdicció extraordinària. Existia també el procediment extraordinari, que se seguia en certes causes civils i criminals més importants, en les quals en lloc de decidir el Iudex decidia un Jurat. Presidia el judici generalment un pretor. Aquest procediment era utilitzada per les comissions especials temporals i permanents pels casos de concussió (Repetundarum) en l'administració provincial, assassinat (Desicariis) i enverinament (Veneficiis) i probablement corrupció d'àmbit electoral i altres crims. En diversos períodes van existir comissions per altres crims. Les comissions estaven formades pels membres del Senat o per cavallers, o per ambdós.
- tribunal dels 105. Un tercer àmbit d'actuació de la Justícia era El Tribunal dels 105 o dels centuvirs (Centumviralia Judicia) que instruïa processos que jugava la propietat (actiones in rem o reivindicationes) i que era anomenat tribunal de la llança (Asta Centum vix ales) per la llança clavada davant els Jutges.
- tribunal dels ducenaris. Un quart tribunal era el dels Ducenaris, creat per August, i que s'encarregava de judicis d'importància mitjana.
- cinquena decúria. Finalment des de Cal·lígula, es creà una cinquena decúria judicial.