Mitologia grega

La mitologia grega és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals. Els investigadors moderns recorren als mites per aprofundir en l'estudi de les institucions religioses i polítiques de l'antiga Grècia i la seva civilització, així com per entendre millor la naturalesa de la mateixa creació dels mites.^[1]

Escenes de la mitologia grega representades en l'art antic. D'esquerra a dreta i de dalt a baix: el naixement d'Afrodita, una festa amb Dionís i Silè, Adonis tocant la cítara per a Afrodita, Hèracles donant mort a l'hidra de Lerna, el drac de la Còlquida regurgitant Jàson en presència d'Atena, Hermes amb la seva mare Maia, el cavall de Troia i la nau d'Odisseu davant de l'illa de les sirenes

La mitologia grega està descrita explícitament en una extensa col·lecció de relats i implícitament en arts figuratives, com ceràmica pintada i ofrenes votives. Els mites grecs intenten explicar els orígens del món i detallen les vides i aventures d'una àmplia varietat de déus, herois i altres criatures mitològiques. Aquests relats van ser originalment difosos en una poètica oral, si bé actualment els mites es coneixen principalment gràcies a la literatura grega.

Les fonts literàries més antigues conegudes, els poemes èpics de la Ilíada i l'Odissea, se centren en els successos al voltant de la guerra de Troia. Dos poemes del gairebé contemporani d'Homer, Hesíode, la Teogonia i els Treballs i dies, contenen relats sobre la gènesi del món, la successió de governants divins i èpoques humanes, i l'origen de les tragèdies humanes i el costum de fer sacrificis. També es van conservar mites en els himnes homèrics, en fragments de poesia èpica del cicle troià, en poemes lírics, en les obres dels dramaturgs del segle v aC, en escrits dels investigadors i poetes del període hel·lenístic i en texts de l'època de l'Imperi Romà d'autors com Plutarc i Pausànies.

Les troballes arqueològiques suposen una important font de detalls sobre la mitologia grega, amb déus i herois presents prominentment en la decoració de molts objectes. Dissenys geomètrics sobre ceràmica del segle viii aC representen escenes del cicle troià, així com aventures d'Hèracles. En els subsegüents períodes arcaic, clàssic i hel·lenístic apareixen escenes mitològiques basades en els relats mitològics.^[2]

La mitologia grega ha exercit una àmplia influència sobre la cultura, l'art i la literatura de la civilització occidental i segueix sent part del patrimoni i llenguatge cultural occidentals. Poetes i artistes han trobat inspiració en ella des de les èpoques antigues fins a l'actualitat i han descobert significat i rellevància contemporanis en els temes mitològics clàssics.^[3]

Fonts de la mitologia grega «Greek Mythology». A: Encyclopaedic Dictionary The Helios. vol. Hellas, 1952. 

↑ ^{2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5} «Greek Mythology». A: Encyclopædia Britannica, 2002. 

↑ Foley, J. M.. Homer's traditional art. Pennsylvania State University Press, 1999, p. 43. ISBN 9780271018706. 

↑ ^{4,0 4,1} Fritz, G. Greek mythology: an introduction. Baltimore: Johns Hopkins University Press, 1993, 1996 reimpr., p. 200. ISBN 9780801853951. 

↑ ^{5,0 5,1} The Routledge handbook of Greek mythology. Londres, Nova York: Routledge, 2003, p. 1–7. ISBN 9780415186360. 

↑ ^{6,0 6,1 6,2 6,3} Miles, G. Classical mythology in English literature: a critical anthology. Londres, Nova York: Routledge, 1999, p. 7–8. ISBN 9780415147552. 

↑ ^{7,0 7,1} Brazouski, A.; Klatt, M. J.. Children's books on ancient Greek and Roman mythology: an annotated bibliography. Greenwood Publishing, 1994, p. 12. ISBN 9780313289736. 

↑ Cartledge, P. Oi Spartiates. Livanis Nea Synora, 2004, p. 60. ISBN 9601408436. 

↑ Cartledge, P. The Greeks: A Portrait of Self and Others. Oxford University Press, 2002, p. 22. ISBN 0192803883. 

↑ Cheytan, Hossen. Greek Mythology. Pedia Press, p. 4. 

↑ Homer, Ilíada, VIII.366–369.

↑ Cuthbertson, Political Myth and Epic (Michigan State university Press) 1975: Aquest autor ha seleccionat un ampli ventall d'èpiques, des del Gilgameix al Henriade de Voltaire, però el seu tema central, és que els mites codifiquen mecanismes de canvis culturals, estructurant una comunitat mitjançant la creació d'un consens moral, és un punt de vista majoritari i familiar que s'aplica als mites grecs.

↑ ^{13,0 13,1} Johnson, C. D.. Understanding the Odyssey. Greenwood Press, 2003, p. 17–8. ISBN 0313308810. 

↑ Calimach, A. Lovers' Legends: The Gay Greek Myths. Haiduk Press, 2002, p. 12–109. ISBN 0971468605. 

↑ Percy, W. A.. Pederasty and Pedagogy in Archaic Greece. University of Illinois Press, 1998, p. 54. ISBN 0252067401. 

↑ ^{16,0 16,1} Dowden, K. The Uses of Greek Mythology. Routledge, 1992, p. 11. ISBN 0415061350. 

↑ Miles, G. Classical Mythology in English Literature: A Critical Anthology. Routledge, 1999, p. 35. ISBN 0415147557. 

↑ ^{18,0 18,1 18,2} Burkert, W. Greek Religion: Archaic And Classical. Blackwell Publishing, 2002, p. 205–6. ISBN 0631156240. 

↑ Hesíode, Treballs i dies, 90–105.

↑ Ovidi, Les metamorfosis I.89–162.

↑ Brazouski, A.; Klatt, M. J.. Children's Books on Ancient Greek and Roman Mythology: An Annotated Bibliography. Greenwood Publishing, 1994, p. 10. ISBN 0313289735. 

↑ ^{22,0 22,1} Hesíode, Teogonia, 116–38

↑ Hesíode, Teogonia 713–735.

↑ Himne homèric a Hermes, 414–35.

↑ ^{25,0 25,1} Betegh, G. The Derveni papyrus. Cambridge University Press, 2004, p. 147. ISBN 0521801087. 

↑ Burkert, W. Greek Religion: Archaic And Classical. Blackwell Publishing, 2002, p. 236. ISBN 0631156240. 

↑ Algra, K. «The beginnings of cosmology». A: The Cambridge history of Hellenistic philosophy. Cambridge University Press, 1999, p. 45. ISBN 0521616700. 

↑ Stoll, H. W.. Handbuch der religion und mythologie der Griechen und Römer. Leipzig: B. G. Teubner, 1875, p. 8. LCCN 34031910-{{{3}}}. 

↑ «Greek Religion». A: Encyclopædia Britannica, 2002. 

↑ Cashford, J. The Homeric Hymns. Penguin Books, 2003, p. 7. ISBN 0140437827. 

↑ Nagy, G. Greek Mythology and Poetics. Cornell University Press, 1990, p. 54. ISBN 0801480485. 

↑ Burkert, W. Greek Religion: Archaic And Classical. Blackwell Publishing, 2002, p. 182. ISBN 0631156240. 

↑ Stoll, H. W.. Handbuch der religion und mythologie der Griechen und Römer. Leipzig: B. G. Teubner, 1875, p. 4. LCCN 34031910-{{{3}}}. 

↑ Stoll, H. W.. Handbuch der religion und mythologie der Griechen und Römer. Leipzig: B. G. Teubner, 1875, p. 20 y sig. LCCN 34031910-{{{3}}}. 

↑ ^{35,0 35,1} Miles, G. Classical Mythology in English Literature: A Critical Anthology. Routledge, 1999, p. 38–9. ISBN 0415147557. 

↑ Himne homèric a Afrodita 75–109.

↑ Morris, I. Archaeology As Cultural History: Words and Things in Iron Age Greece. Blackwell Publishing, 1999, p. 291. ISBN 0631196021. 

↑ Weaver, J. B.. Plots Of Epiphany: Prison-escape In Acts Of The Apostles. Walter de Gruyter, 1998, p. 50. ISBN 3110182661. 

↑ Bushnell, R. W.. A Companion To Tragedy. Blackwell Publishing, 2005, p. 28. ISBN 1405107359. 

↑ Trobe, K. Invoke the Gods: Exploring the Power of Male Archetypes. Llewellyn Worldwide, 2001, p. 195. ISBN 0738700967. 

↑ Nilsson, M. P.. «The Religion of Eleusis». A: Greek popular religion. Nova York: Columbia University Press, 1940, p. 50. LCCN 40036194-{{{3}}}. 

↑ Himne homèric a Deméter 255–74.

↑ ^{43,0 43,1} Kelsey, F. W.. An outline of Greek and Roman mythology. Boston: Allyn and Bacon, 1889, p. 30. LCCN 12034925-{{{3}}}. 

↑ Rose, H. J.. A Handbook of Greek Mythology: Including Its Extension to Rome. Routledge, 1991, p. 340. ISBN 0415046017. 

↑ Rose, H. J.. A Handbook of Greek Mythology: Including Its Extension to Rome. Routledge, 1991, p. 10. ISBN 0415046017. 

↑ Dupuis, C. F.. The origin of all religious worship. Nueva Orleans, 1872, p. 86. OCLC 4100851. 

↑ ^{47,0 47,1} «Heracles». A: Encyclopædia Britannica, 2002. 

↑ ^{48,0 48,1 48,2 48,3} Burkert, W. Greek Religion: Archaic And Classical. Blackwell Publishing, 2002, p. 211. ISBN 0631156240. 

↑ Papadopoulou, T. Heracles And Euripidean Tragedy. Cambridge University Press, 2005, p. 1. ISBN 0521851262. 

↑ Heròdot, Historia I.6–7.

↑ Kirk, G. S.. Myth: Its Meaning and Functions in Ancient and Other Cultures. University of California Press, 1973, p. 183. ISBN 0520023897. 

↑ Pseudo-Apol·lodor, Biblioteca mítica i Epítom I.9.16; Apol·loni Rodi, Les Argonàutiques I.20 i seg.; Píndar, Odes Pítiques IV.1.

↑ ^{53,0 53,1} «Argonaut». A: Encyclopædia Britannica, 2002. 

↑ ^{54,0 54,1} Grimal, P. «Argonautas». A: Diccionario de mitología griega y romana. Barcelona: Paidós Ibérica. ISBN 8475091660. 

↑ Bonnefoy, Y. Greek and Egyptian Mythologies. University of Chicago Press, 1992, p. 103. ISBN 0226064549. 

↑ ^{56,0 56,1} Hard, R. The Routledge Handbook of Greek Mythology: Based on H.J. Rose's «Handbook of Greek Mythology». Routledge, 2003, p. 311–7. ISBN 0415186366. 

↑ ^{57,0 57,1 57,2} «Trojan War». A: Encyclopaedic Dictionary The Helios, 1952. 

↑ ^{58,0 58,1 58,2} «Troy». A: Encyclopædia Britannica, 2002. 

↑ Dunlop, J. C.. The history of fiction, 1814, p. 355. LCCN 11015991-{{{3}}}. 

↑ Kelly, D. The Conspiracy of Allusion: Description, Rewriting, and Authorship from Macrobius to Medieval Romance. Brill Academic Publishers, 1999, p. 121. ISBN 9004115609. 

↑ Johnson, C. D.. Understanding the Odyssey. Greenwood Press, 2003, p. 15. ISBN 0313308810. 

↑ ^{62,0 62,1 62,2} Hanson, V. D.; Heath, J.. Who Killed Homer?: The Demise of Classical Education and the Recovery of Greek Wisdom. Simon & Schuster, 1998, p. 37. ISBN 0684844532. 

↑ ^{63,0 63,1 63,2} Griffin, J. «Greek Myth and Hesiod». A: The Oxford Illustrated History of Greece and the Hellenistic World. Oxford University Press, 1986, p. 80. ISBN 0192854380. 

↑ ^{64,0 64,1} Fritz, G. Greek Mythology: An Introduction. Johns Hopkins University Press, 1996 reimpr., p. 169–70. ISBN 0801853958. 

↑ Plató, Teetet, 176b.

↑ Homer, Ilíada xviii.96.

↑ ^{67,0 67,1 67,2 67,3} Gale, M. Myth and Poetry in Lucretius. Cambridge University Press, 1994, p. 87–9. ISBN 0521451353. 

↑ «Euhemerus». A: Encyclopædia Britannica, 2002. 

↑ Chance, J. Medieval Mythography: From Roman North Africa to the School of Chartres, A.D. 433–1177. University Press of Florida, 1994, p. 69. ISBN 0813012562. 

↑ ^{70,0 70,1 70,2} Walsh, P. G.. The Nature of the Gods. Oxford University Press, 1998, p. xxvi–xxvii. ISBN 0192825119. 

↑ Ciceró, Disputatione tusculanae I.11.

↑ Ciceró, De divinatione II.81.