Prehistòria
Prehistòria (llatí, præ = 'abans', grec, ιστορία = 'història') és un terme utilitzat sovint per a descriure el període anterior a la història escrita. Paul Tournal va encunyar originàriament el terme Pré-historique en descriure les troballes que havia fet a les coves d'Occitània. Es va popularitzar en francès a la dècada del 1830 per descriure el temps anterior a l'escriptura, i va introduir-se en l'anglès per Daniel Wilson el 1851. S'ha constatat que els primers territoris on es van trobar els primers indicis de textos escrits eren a la zona del Pròxim Orient, Mesopotàmia, en unes tauletes d'argila amb escriptura cuneïforme, i més endavant a Egipte.[1]
La prehistòria es pot fer retrocedir fins al començament de l'Univers mateix, encara que el terme és més utilitzat per a descriure períodes de quan ja hi havia vida a la Terra; els dinosaures poden descriure's com a animals prehistòrics i els humans de les cavernes es descriuen com a gent prehistòrica. Normalment el context determina el període temporal geològic o prehistòric que s'utilitza, p. e. «simi miocè prehistòric», pels volts de 23 - 5,5 milions d'anys enrere, o «Homo sapiens del paleolític mitjà», 200.000 - 30.000 anys enrere.
Perquè, per definició, no hi ha registres escrits dels temps prehistòrics (o com a mínim encara no n'hi ha cap de conegut fins avui en dia); la informació que coneixem sobre aquest període temporal s'extreu dels camps de la paleontologia, biologia, palinologia, geologia, arqueoastronomia, antropologia, arqueologia i d'altres ciències naturals i socials. En societats en què la introducció de l'escriptura és relativament recent, les històries orals, coneixement del passat que ha passat de generació en generació, conté registres dels temps «prehistòrics».
El terme va esdevenir menys estrictament definit al segle xx mentre la frontera entre història (interpretació dels registres escrits i orals) i altres disciplines es feu menys rígida. Evidentment avui en dia la majoria d'historiadors es basen en proves de moltes àrees i ells mateixos no necessàriament es restringeixen en el període històric i en fonts codificades de comunicació escrites, orals o altres simbologies; a més a més, el terme «història» és utilitzat cada cop més en lloc de «prehistòria» (p. e. història de la Terra, història de l'Univers). Tanmateix, la distinció es manté en molts textos acadèmics, particularment en les ciències socials. Els principals investigadors de la prehistòria humana són arqueòlegs prehistòrics i antropòlegs físics que utilitzen l'excavació, l'examen geogràfic i l'anàlisi científica per a revelar i interpretar la natura i comportament de la gent prehistòrica.
La prehistòria humana difereix de la història no sols en termes de cronologia sinó en la forma en què tracta les activitats de cultures arqueològiques més que de nacions amb noms o individus. Restringit a restes materials més que a registres escrits (i evidentment només aquelles restes que han sobreviscut), la prehistòria és anònima. Per això, els termes de referència utilitzats pels prehistoriadors com Neandertal o edat de ferro són etiquetes modernes i arbitràries, la definició precisa de les quals és sovint subjecta a discussió i argumentació.
La data que marca la fi de la prehistòria, que és la data en què els registres històrics escrits foren un recurs acadèmic útil, varia de regió a regió. A Egipte s'accepta generalment que la prehistòria acaba pels volts del 3200 aC mentre a Nova Guinea la fi de l'era prehistòrica es fixa molt més recentment, el 1900.
