Castellà

llengua romànica
Aquest article tracta sobre l'idioma. Si cerqueu el governador d'un castell, vegeu «castlà».

El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos. És parlat actualment, a més d'Espanya, en nombrosos països dels continents americà, africà i asiàtic, per 560 milions de persones (en l'anomenada hispanitat). Pertany al grup de les llengües indoeuropees i prové de l'evolució del llatí vulgar (+90%), evidenciant també la influència de l'àrab, les llengües natives americanes –gran quantitat de paraules provinents d'aquestes llengües– així com del basc (evolució fonètica) i d'altres llengües europees (llengües germàniques després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, el francès durant la Il·lustració i fins i tot algun préstec del català).

Infotaula de llenguaCastellà
español i castellano Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Tipusllengua natural, llengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius480.000.000 Modifica el valor a Wikidata (2019 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deEspanya Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya, Andorra, Argentina, Belize, Bolívia, Xile, Colòmbia, Costa Rica, Cuba, República Dominicana, Equador, El Salvador, Guinea Equatorial, Gibraltar, Guatemala, Hondures, Mèxic, Nicaragua, Panamà, Paraguai, Perú, Estats Units d'Amèrica, Uruguai i Veneçuela Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües indoeuropees
llengües itàliques
llengües romàniques
llengües italooccidentals
llengües romàniques occidentals
llengües gal·loibèriques
llengües iberoromàniques
llengües íbero-occidentals
llengües castellanes Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet castellà i alfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Institució de normalitzacióAsociación de Academias de la Lengua Española Modifica el valor a Wikidata
Estudiat perhispanisme Modifica el valor a Wikidata
Nivell de vulnerabilitat1 segur Modifica el valor a Wikidata
Històriahistòria de la llengua castellana Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-1es Modifica el valor a Wikidata
ISO 639-2spa Modifica el valor a Wikidata
ISO 639-3spa Modifica el valor a Wikidata
Glottologstan1288 Modifica el valor a Wikidata
Linguasphere51-AAA-b Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuespa Modifica el valor a Wikidata
ASCL2303 Modifica el valor a Wikidata
IETFes Modifica el valor a Wikidata

És la segona llengua materna més parlada al món, després del xinès mandarí.[1] És la segona llengua més estudiada al món com a segona llengua, després de l'anglès. És una de les llengües oficials de l'Organització de les Nacions Unides.[2]

També és una de les llengües oficials de la Unió Europea, de l'Organització d'Estats Americans i de la Unió Africana. La majoria dels parlants es troben a l'Hemisferi Occidental, Europa i els territoris espanyols de l'Àfrica (Illes Canàries, Ceuta i Melilla). Amb més de 100 milions d'habitants, Mèxic conté la població de parla castellana més gran del món. Les següents quatre poblacions més grans de parla castellana resideixen a Colòmbia (48 milions),[3] Espanya (46 milions), els Estats Units (40 milions) i l'Argentina (39 milions).

El castellà és la llengua oficial de 21 estats: Argentina, Bolívia (cooficial amb el quítxua i l'aimara), Colòmbia, Costa Rica, Cuba, Espanya (cooficial en algunes comunitats autònomes amb el català, el gallec, el basc i l'occità), Equador, El Salvador, Guinea Equatorial (cooficial amb el francès i el portuguès), Guatemala, Hondures, Mèxic, Nicaragua, Panamà, Paraguai (cooficial amb el guaraní), el Perú (cooficial amb el quítxua i l'aimara), República Dominicana, Sàhara Occidental (cooficial amb l'àrab), Uruguai, Veneçuela i Xile.

Als Estats Units només és cooficial a l'estat de Nou Mèxic i al territori de Puerto Rico.

Història «Ethnologue, 1999». Arxivat de l'original el 1999-04-29. [Consulta: 22 gener 2021].
  • Carta de les Nacions Unides Article 111: En aquesta Carta, els textos en xinès, francès, rus, anglès i espanyol són igualment autèntics, i serà dipositada en els arxius del Govern dels Estats Units d'Amèrica. Aquest Govern enviarà còpies degudament certificades de la mateixa als Governs dels altres Estats signataris.
  • «Cuántos somos» (en castellà). DANE. [Consulta: 29 gener 2019].
  • (en castellà) Alfonso González i Mirta A. González, Español para el hispanohablante en los Estados Unidos, p.150
  • Amb la nova Constitució aprovada l'any 2007, títol I, capítol 1r, article 5, paràgraf 1. (en castellà)
  • «Secretariasenado.gov.co». Arxivat de l'original el 2008-07-24. [Consulta: 11 juliol 2009].
  • Nacion.com Arxivat 2001-03-18 a Wayback Machine.
  • Cuba.cu/gobierno.
  • tribunalconstitucional.gov.ec Arxivat 2009-06-17 a Wayback Machine.. PDF
  • Acnur.org. PDF
  • Mspas.gob.gt Arxivat 2007-11-22 a Wayback Machine.. PDF
  • Honduras.net.
  • La Constitució títol II, article 12.
  • Asamblea.gob.pa Arxivat 2012-01-11 a Wayback Machine.
  • «dpi.bioetica.org». Arxivat de l'original el 2009-06-01. [Consulta: 11 juliol 2009].
  • Ethnologue: Paraguay (2000).
  • tc.gob.pe Arxivat 2007-03-24 a Wayback Machine.
  • Constitucion.ve Arxivat 2010-12-30 a Wayback Machine.. PDF
  • bibliojuridica.org. PDF
  • camara.cl. PDF
  • pdba.georgetown.edu. PDF
  • «Constitución Política de la República Oriental del Uruguay de 1967». Arxivat de l'original el 2009-09-06. [Consulta: 11 juliol 2009].
  • Constitucion Politica De Los Estados Unidos Mexicanos a Solon.org
  • cddhcu.gob.mx Arxivat 2009-01-24 a Wayback Machine.. PDF
  • «premium.caribe.net». Arxivat de l'original el 2008-05-15. [Consulta: 11 juliol 2009].
  • ceepur.org Arxivat 2008-06-05 a Wayback Machine. PDF
  • Instituto Cervantes, 2008.
  • BrazilMag.com brazzilmag.com Arxivat 2008-10-11 a Wayback Machine.. Consultat el 8 d'agost de 2005.
  • «Too close for comfort? the genesis of “portuñol/portunhol”». ed. Timothy L. Face and Carol A. Klee, 1–22. Somerville, MA: Cascadilla Proceedings Project, 2006.
  • «Population Census 2000, Major Findings». Central Statistical Office, Ministry of Budget Management, Belize, 2000. Arxivat de l'original el 2007-06-21. [Consulta: 20 desembre 2007].
  • Belize Population and Housing Census 2000
  • CIA.gov Arxivat 2013-05-13 a Wayback Machine. (World Factbook: Belize).
  • «Biblioteca de la [[CIA]].». Arxivat de l'original el 2018-04-12. [Consulta: 11 juliol 2009].
  • Govern d'Andorra. Enquesta d'usos lingüístics a Andorra - 2004 Arxivat 2009-10-07 a Wayback Machine.
  • BBC Education — Languages, Languages Across Europe — Spanish. «Switzerland's Four National Languages». all-about-switzerland.info. [Consulta: 19 setembre 2007].
  • Fuente:Rusia Hoy en: Satellite CATV News. Arxivat 2009-08-17 a Wayback Machine.
  • Gibraltar Broadcasting Corporation
  • Les llengües oficials de la Unió Europea
  • 39,0 39,1 Eurobaròmetre 2006. PDF
  • «Philippines President announces obligatory teaching of Spanish in landmark visit to Spain». typicallyspanish.com. Arxivat de l'original el 2007-12-09. [Consulta: 4 desembre 2007].
  • «Gulfnews.com». Arroyo wants Spanish language in schools. Arxivat de l'original el 2007-12-07. [Consulta: 5-12-2007-12].
  • «Noticias de [[La Vanguardia]]». Arxivat de l'original el 2010-07-01. [Consulta: 11 juliol 2009].
  • «Gloria Macapagal y Mario Vargas Llosa, premiados con los Don Quijote 2009», 2009. Arxivat de l'original el 2011-09-20. [Consulta: 2009].
  • «Otorgan a presidenta de Filipinas premio Don Quijote de la Mancha», 2009. Arxivat de l'original el 2009-07-01. [Consulta: 2009].
  • "El refuerzo del español llega a los saharauis con una escuela en los campos de Tinduf" a aprendemas.com
  • Morocco.com, "The Languages of Morocco".
  • «Revista.mugak.eu: "Las ecuatoguineanas en el Estado español"». Arxivat de l'original el 2009-08-17. [Consulta: 11 juliol 2009].
  • Australian Bureau of Statistics Cens demogràfic de 1991, 1996 i 2001.
  • Global Opportunities Program
  • Australian Bureau of Statistics Cens demogràfic de 2006
  • Language Planning - Te Taura Whiri i te Reo Māori - Māori Language Commission Arxivat 2009-08-18 a Wayback Machine. Cens demogràfic de 2001.
  • Statistics New Zealand Arxivat 2008-11-19 a Wayback Machine. Cens demogràfic de 1996 i 2001
  • Statistics New Zealand Arxivat 2007-09-27 a Wayback Machine. Cens demogràfic de 2006
  • "El valor económico del español". PDF
  • "Noticias" El País. Una anàlisi més detallada d'aquestes dades es troba a "Demografía de la lengua española". PDF
  • Pàgina 38 de "Demografía de la lengua española". Dades de l'estudi El valor económico del español.
  • Pàgina 29 de Demografía de la lengua española.
  • Anuario del Instituto Cervantes de 1999
  • Cid Lucas, Fernando «La Presencia De Palabras Japonesas En El Castellano: Una Lectura Antropológica De Su Incorporación». Observatorio Iberoamericano de la Economía y la Sociedad del Japón, 6, 2009, pàg. 1-8.
  • Cid Lucas, 2009, p. 2.
  • «kastilianska - Uppslagsverk» (en suec). ne.se. [Consulta: 27 febrer 2021].
  • Real Academia Española
  • article 3 de la Constitució Espanyola
  • Bibliografia hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castellà
    Hi ha una edició en castellà de la Viquipèdia


    🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaCreixenEls hereus de la terra (sèrie de televisió)À Punt FMFerran d'AntequeraReferèndum sobre la independència de Catalunya de 2017Anna Castillo FerréRamon MasatsEstiuet de Sant MartíMartí l'HumàXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXÁlvaro de Luna (cantant)Carles Puigdemont i CasamajóSylvester StalloneL'Ami de Mon AmieGirona Futbol ClubIsa Campo1 d'octubreIsaki LacuestaCrim de la Guàrdia UrbanaÒrriusFutbol Club BarcelonaXinxa domèsticaAssassinats al nordCatalunyaPadre padroneBarcelonaMushkaaEspecial:Canvis recentsWonder Woman (pel·lícula)La capitana MarleauCremat pel solMolins de ReiRyder CupCorona d'AragóComarques de CatalunyaLaura Calçada BarresXavi Paz i Penche