Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos. És parlat actualment, a més d'Espanya, en nombrosos països dels continents americà, africà i asiàtic, per 560 milions de persones (en l'anomenada hispanitat). Pertany al grup de les llengües indoeuropees i prové de l'evolució del llatí vulgar (+90%), evidenciant també la influència de l'àrab, les llengües natives americanes –gran quantitat de paraules provinents d'aquestes llengües– així com del basc (evolució fonètica) i d'altres llengües europees (llengües germàniques després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, el francès durant la Il·lustració i fins i tot algun préstec del català).
español i castellano  | |
|---|---|
 | |
| Tipus | llengua natural, llengua i llengua viva |
| Ús | |
| Parlants nadius | 480.000.000 (2019 ) |
| Autòcton de | Espanya |
| Estat | Espanya, Andorra, Argentina, Belize, Bolívia, Xile, Colòmbia, Costa Rica, Cuba, República Dominicana, Equador, El Salvador, Guinea Equatorial, Gibraltar, Guatemala, Hondures, Mèxic, Nicaragua, Panamà, Paraguai, Perú, Estats Units d'Amèrica, Uruguai i Veneçuela |
 | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües indoeuropees llengües itàliques llengües romàniques llengües italooccidentals llengües romàniques occidentals llengües gal·loibèriques llengües iberoromàniques llengües íbero-occidentals llengües castellanes | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet castellà i alfabet llatí |
| Institució de normalització | Asociación de Academias de la Lengua Española |
| Estudiat per | hispanisme |
| Nivell de vulnerabilitat | 1 segur |
| Història | història de la llengua castellana |
| Codis | |
| ISO 639-1 | es |
| ISO 639-2 | spa |
| ISO 639-3 | spa |
| Glottolog | stan1288 |
| Linguasphere | 51-AAA-b |
| Ethnologue | spa |
| ASCL | 2303 |
| IETF | es |
És la segona llengua materna més parlada al món, després del xinès mandarí.[1] És la segona llengua més estudiada al món com a segona llengua, després de l'anglès. És una de les llengües oficials de l'Organització de les Nacions Unides.[2]
També és una de les llengües oficials de la Unió Europea, de l'Organització d'Estats Americans i de la Unió Africana. La majoria dels parlants es troben a l'Hemisferi Occidental, Europa i els territoris espanyols de l'Àfrica (Illes Canàries, Ceuta i Melilla). Amb més de 100 milions d'habitants, Mèxic conté la població de parla castellana més gran del món. Les següents quatre poblacions més grans de parla castellana resideixen a Colòmbia (48 milions),[3] Espanya (46 milions), els Estats Units (40 milions) i l'Argentina (39 milions).
El castellà és la llengua oficial de 21 estats: Argentina, Bolívia (cooficial amb el quítxua i l'aimara), Colòmbia, Costa Rica, Cuba, Espanya (cooficial en algunes comunitats autònomes amb el català, el gallec, el basc i l'occità), Equador, El Salvador, Guinea Equatorial (cooficial amb el francès i el portuguès), Guatemala, Hondures, Mèxic, Nicaragua, Panamà, Paraguai (cooficial amb el guaraní), el Perú (cooficial amb el quítxua i l'aimara), República Dominicana, Sàhara Occidental (cooficial amb l'àrab), Uruguai, Veneçuela i Xile.
Als Estats Units només és cooficial a l'estat de Nou Mèxic i al territori de Puerto Rico.
Història «Ethnologue, 1999». Arxivat de l'original el 1999-04-29. [Consulta: 22 gener 2021].
PDF PDF PDF PDF PDF PDF PDF PDF PDF PDF PDF PDFBibliografia hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castellà
| Hi ha una edició en castellà de la Viquipèdia |
- Real Academia Española
- Diccionari espanyol-català i català-espanyol en línia
- Informació sobre Castellà a la XV edició de l'Ethnologue, amb el codi “spa” (anglès)