13 de gener
data
<< | Gener 2024 | >> | ||||
dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
1r | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
29 | 30 | 31 | ||||
Tots els dies |
El 13 de gener és el tretzè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 352 dies per finalitzar l'any i 353 en els anys de traspàs.
Esdeveniments modifica
- Països Catalans
- 1964 - Primera emissió del programa en català Radioscope, de Salvador Escamilla, des de l'estudi Toreski de Ràdio Barcelona.[1]
- 1998 - Quimi Portet i Manolo García anuncien la dissolució de El Último de la Fila.[2]
- Resta del món
- 1750 - Madrid: Espanya i Portugal signen el Tractat hispanoportuguès de Madrid de 1750 en el que es van definir els límits de les seves respectives colònies a Amèrica del Sud. En aquest tractat es van ampliar els límits de Portugal.
- 1776 - George Washington, al capdavant de les seves tropes, entra triomfant a Nova York.
- 1898 - Émile Zola publica l'article J'accuse...! i denuncia l'afer Dreyfus.
- 1906 - Un incendi destrueix gairebé tota la ciutat de Panamà.
- 1915 - Terratrèmol a Avezzano, Itàlia, deixa 29.800 morts.
- 1935 - Plebiscit a la regió del Saarland mostra 90,3% d'aprovació a unir-se al Tercer Reich.
- 1966 - L'arxipèlag Juan Fernández (Xile): adopta el seu nom actual; fins aleshores s'havia anomenat arxipèlag Robinson Crusoe.
- 2012 - El creuer Costa Concordia s'enfonsa davant de Giglio per la negligència del seu capità. Hi moren 32 persones.
Naixements modifica
- Països Catalans
- 1905 - Vilafranca del Penedès: Anna Maria de Saavedra i de Macià, escriptora i mestra catalana (m. 2001).[3]
- 1911 - Sabadell: Llorenç Llobet-Gràcia, director de cinema català.
- 1921 - Guayaquilː Montserrat Maspons i Bigas, promotora cultural catalana (m. 2016).[4]
- 1941 - Barcelona: Pasqual Maragall, polític català, 127è president de la Generalitat de Catalunya.
- 1947 - Barcelona: Carles Reixach i Cerdà, futbolista i entrenador català.
- 1962 - Girona: Pia Bosch i Codolà, psicòloga i política catalana, ha ocupat diferents càrrecs polítics.[5]
- 1966 - Palma: Maria de la Pau Janer, escriptora mallorquina.
- 1979 - Barcelona: Josep Pedrals i Urdániz, poeta i rapsode barceloní.
- Resta del món
- 915: Al-Hàkam II, califa cordovès.
- 1596 - Leiden (Països Baixos): Jan van Goyen, pintor paisatgista neerlandès (m. 1656).
- 1616 - Lilla, Flandes való: Antoinette Bourignon de la Porte, mística i visionària franco-flamenca.[6]
- 1672 - Tarquinia: Lucia Filippini, religiosa italiana, fundadora de la congregació Mestres Pies Filippini per a l'ensenyament de les noies.[7]
- 1752 - Roma: Eleonora Fonseca Pimentel, poetessa, activista, periodista i revolucionària en la República Partenopea (m. 1799).[8]
- 1816 - Lenthe, Prússia: Werner von Siemens, inventor alemany (m. 1892)
- 1848 - Merseburg: Richard Eilenberg, compositor alemany.
- 1862 - Rotterdam, Països Baixos: Elisabeth Caland, pianista i pedagoga holandesa.
- 1864 - Fischhausen, Prússia: Wilhelm Wien, físic alemany, Premi Nobel de Física de l'any 1911 (m. 1928).
- 1919 - Los Angeles: Robert Stack, actor americà.
- 1921 - Guayaquil: Montserrat Maspons i Bigas, promotora cultural catalana (m. 2016).[9]
- 1926 - Kansas City, Missouriː Melba Liston, trombonista, arranjadora i compositora de jazz estatunidenca (m. 1999).[10]
- 1927 - Germiston, Sud-àfrica: Sydney Brenner, biòleg sud-africà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 2002.
- 1931 - Oguta: Flora Nwapa, escriptora nigeriana, «mare de la literatura africana moderna».[11]
- 1961 - Hastings, Anglaterra: Graham McPherson, conegut com a Suggs, cantautor, músic, locutor de ràdio i actor anglès, membre de Madness.
- 1977 - Canterbury: Orlando Bloom, actor anglès.
- 1980 - Madrid: María de Villota, pilot de carreres espanyola (m. 2013).[12]
- 1990 - Melbourne, Liam Hemsworth, actor australià.
Necrològiques modifica
- Països Catalans
- 1884 - Barcelona: Francisca Soler de Ros, popularment Paca Soler, primera actriu catalana (n. 1833).[13]
- 1918 - Madrid: Fidel Fita i Colomer, arqueòleg, epigrafista, filòleg i historiador jesuïta català.
- 1939 - la Bisbal d'Empordàː Trinitat Aldrich i de Pagès, poeta catalana (n. 1863).[14]
- 1942 - Barcelona (el Barcelonès): Amadeu Cuscó i Panadès, pianista, mestre de capella i compositor (n. 1876).
- 1945 - Barberà del Vallès: Josep Maria Arnella i Gallego, periodista català.
- 2000 - València (l'Horta): Enric Valor i Vives, escriptor valencià, considerat el patriarca de les lletres valencianes (n. 1911).
- 2004 - Barcelona (el Barcelonès): Joan Reventós i Carner, polític català, fundador del PSC que fou president del Parlament de Catalunya (n. 1927).
- 2011 - València (l'Horta): Joaquín Colomer Sala, exrector de la Universitat de València i conseller de Sanitat de la Generalitat Valenciana de 1985 a 1995 (n. 1924).
- 2020 - Alcoi: Isabel-Clara Simó i Monllor, periodista i escriptora valenciana (n. 1943).[15]
- 2024 - Alcoi: Juli Mira Moya, actor valencià (n. 1949).[16]
- Resta del món
- 903: Francó de Tongeren, bisbe de Lieja.
- 1866 - Bessungen: Johann Christian Markwort, tenor i escriptor musical alemany.
- 1909 - Copenhaguen: Eva Bonnier, pintora i filantropa sueca.[17]
- 1935: Heinrich Schenker, teòric de la música ucraïnesa (n. 1888).
- 1929: Wyatt Earp, policia americà, llegenda del Far West, participant del tiroteig de l'O.K. Corral.
- 1941 - Zúric (Suïssa): James Joyce, escriptor i poeta irlandès (n. 1882).[18]
- 1943 - Zúric (Suïssa): Sophie Taeuber-Arp, artista tèxtil, dissenyadora, ballarina, professora universitària suïssa (n. 1889).[19]
- 1949 - Hèlsinki: Aino Aalto, arquitecta i dissenyadora finesa pionera (n. 1894).[20]
- 1951 - Westcliff-on-Sea, Anglaterra: Dorothea Bate, paleontòloga britànica, pionera en arqueologia (n. 1878).[21]
- 1976 - Chichester, Anglaterra: Margaret Leighton, actriu britànica (n. 1922).[22]
- 1979 - Little Rock, Arkansas, Estats Units: Marjorie Lawrence, soprano dramàtica australiana (n. 1907).[23]
Festes i commemoracions modifica
- Santoral:
- Sant Hilari de Poitiers, bisbe;
- Sants Gumesind i Servodeu de Còrdova,
- Sant Bernó de Borgonya, abat;
- Santa Jutta de Huy (santa Ivetta o Ivet), vídua;
- Beata Verònica de Binasco.
Referències modifica
- ↑ Jané Rius, Rosalia «'Ràdio-Scope', 50 anys». La Vanguardia, 16-01-2014.
- ↑ Hidalgo, Luis. «El Último de la Fila, grupo puntero del pop-rock, anuncia su disolución» (en castellà). El País, 14-01-1998. [Consulta: 15 abril 2020].
- ↑ «Anna Maria de Saavedra i Macià (1905 ·2001)». CIVTAT. Ideari d'art i cultura. [Consulta: 17 novembre 2020].
- ↑ «Senyora Montserrat Maspons i Bigas». Casal Català de Guayaquil, 20-06-2017. [Consulta: 22 maig 2021].
- ↑ «Pia Bosch i Codolà». Ajuntament de Girona. Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions (SGDAP). [Consulta: 4 desembre 2021].
- ↑ «Antoinette Bourignon de la Porte | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 novembre 2020].
- ↑ Leonardi, Claudio; Riccardi, Andrea; Zarri, Gabriella. Diccionario de los santos (en castellà). Editorial San Pablo, 2000, p. 1497-1499. ISBN 978-84-285-2257-1.
- ↑ «Eleonora de Fonseca-Pimentel» (en alemany). EPOCHE NAPOLEON. [Consulta: 8 desembre 2021].
- ↑ Biografia al web del Casal Català de Guayaquil
- ↑ Oliver, Myrna. «Melba Liston; Jazz Trombonist, Composer» (en anglès americà), 28-04-1999. [Consulta: 10 març 2024].
- ↑ «Flora Nwapa» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 3 setembre 2023].
- ↑ «Troben morta l'expilot de Fórmula 1 María de Villota en un hotel». Regió 7. EFE, 11-10-2013. [Consulta: 1r setembre 2023].
- ↑ «Francisca Soler (1833-1884)» (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 23 novembre 2022].
- ↑ Cortadellas, Xavier «Trinitat Aldrich i els seus mons perduts». Revista de Girona, núm. 235, març-abril 2006, pàg. 67-71.
- ↑ «Isabel-Clara Simó i Monllor | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 maig 2020].
- ↑ 324cat. «Mor Juli Mira, reconegut actor valencià que va participar en sèries de TV3», 13-01-2024. [Consulta: 13 gener 2024].
- ↑ Gynning, Margareta. «Eva Fredrika Bonnier». Svenskt kvinnobiografiskt lexikon. [Consulta: 21 novembre 2023].
- ↑ «James Augustine Joyce | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 febrer 2020].
- ↑ Sophie Taeuber-Arp, caminos de vanguardia. (en castellà). Catàleg de l'exposició a cura d'Estrella de Diego. Màlaga: Museo Picasso, 2009. ISBN 978-84-934901-9-5.
- ↑ «Aino Marsio-Aalto 25 January 1894 - 13 January 1949 a BillionGraves GPS Headstones». BillionGraves. [Consulta: 20 novembre 2023].
- ↑ Shindle, Karolyn. Una científica valenta, pionera en la recerca de fòssils. Consell de Mallorca. Departament de Participació Ciutadana i Presidència. Direcció Insular d'Igualtat, 2019, p. 9.
- ↑ «Margaret Leighton» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 3 desembre 2020].
- ↑ Hoffmann, Frank. Encyclopedia of Recorded Sound. Routledge, 2004. ISBN 9781135949495.
🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaCas Asunta BasterraAtac a Pearl HarborViquipèdia:ContacteXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXJordi Aragonès i MartínezTeixit (tèxtil)Especial:Canvis recentsDisseny tèxtilCarles Puigdemont i CasamajóAlatristeEufòria 3Viggo MortensenJoellTeixit (biologia)Puig (empresa)Parlament de CatalunyaLucía Rodríguez de VesAliança CatalanaPaul AusterPearl Harbor (pel·lícula)Sílvia Orriols SerraDiari de GironaDia de la MareJéssica Albiach SatorresFestival de la Cançó d'Eurovisió 2024El paradís de les senyoresLuis Cobos PavónTorre d'en Carreras (Manresa)Manuel de Pedrolo i MolinaEleccions al Parlament de Catalunya de 2024YouTubeMarta RomagosaPere Miró i SellarésClara Ponsatí i ObiolsMarta Torné i GràciaSegona Guerra MundialRenaldo & Clara