Llengües romàniques
Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de «popular», «parlat pel poble», com a oposat al llatí clàssic i literari). Formen un subgrup dins de les llengües itàliques, branca de les llengües indoeuropees. El nombre de parlants de llengües romàniques al món com a llengua materna supera els 1.000 milions (aproximadament un 13% de la població mundial), i el català és la sisena llengua romànica per nombre de parlants nadius: castellà (>550 milions), portuguès (>240 milions), francès (>80 milions), italià (67 milions), romanès (>20 milions), i català (>10 milions). La disciplina que estudia les llengües romàniques és la romanística.[1] Aquestes llengües es parlaven i es continuen parlant en un territori que rep el nom de Romània, i que actualment cobreix majoritàriament el sud europeu de l'antic Imperi romà; els termes "romà", "romana" i «Romània» procedeixen efectivament de l'adjectiu llatí romanus: es considerava que els seus parlants empraven una llengua presa de la dels romans, per oposició a altres llengües presents en els territoris de l'antic imperi, com el fràncic a França, llengua dels francs pertanyent a la família de les llengües germàniques.
| Tipus | família lingüística  |
|---|---|
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües indoeuropees llengües itàliques | |
| Subdivisions | |
| llengües italooccidentals llengües balcoromàniques | |
| Distribució geogràfica | |
 | |
| Codis | |
| ISO 639-2 | roa |
| Codi Glottolog | roma1334 |
El primer escrit en què es troba el terme romà, d'una manera o una altra referit a una llengua romànica, es remunta al concili de Tours, l'any 813. És a partir d'aqueix concili que es considera que la primera llengua vulgar es distingeix del llatí, i es designa en efecte com una llengua a banda. Es tracta d'una forma de protofrancès, que rep el nom de rustica romana lingua o roman. No obstant això, en els Cartularis de Valpuesta, hi ha un text anterior que data de l'any 804, escrit en un castellà molt primitiu.
L'evolució del llatí vulgar cap a les llengües romàniques es data grosso modo de la manera següent:
- Entre el 200 aC i 400 dC aproximadament: diferents formes de llatí vulgar.
- Entre 500 i 600: aquestes formes comencen a distingir-se entre si.
- A partir de 800: es reconeix l'existència de les llengües romàniques.
Del llatí clàssic al llatí vulgar
Arran de l'experiència colonialista de certs estats d'Europa a partir de finals del segle xv, les llengües romàniques es van estendre arreu del planeta (especialment l'espanyol, el portuguès i el francès). A més, però, van donar lloc a una sèrie de barreges (sia amb llengües locals o altres llengües estrangeres) que hom coneix com a criolls. En són exemples (en negreta la llengua d'origen i entre parèntesis el país o territori on es parla):
- Basats en el francès
- Crioll haitià
- Crioll antilhés
- Crioll borbonés (Reunió, Mauricio, Rodrigues)
- Basats en el castellà
- Basats en el portuguès