Llengües romàniques

llengües derivades del llatí vulgar

Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de «popular», «parlat pel poble», com a oposat al llatí clàssic i literari). Formen un subgrup dins de les llengües itàliques, branca de les llengües indoeuropees. El nombre de parlants de llengües romàniques al món com a llengua materna supera els 1.000 milions (aproximadament un 13% de la població mundial), i el català és la sisena llengua romànica per nombre de parlants nadius: castellà (>550 milions), portuguès (>240 milions), francès (>80 milions), italià (67 milions), romanès (>20 milions), i català (>10 milions). La disciplina que estudia les llengües romàniques és la romanística.[1] Aquestes llengües es parlaven i es continuen parlant en un territori que rep el nom de Romània, i que actualment cobreix majoritàriament el sud europeu de l'antic Imperi romà; els termes "romà", "romana" i «Romània» procedeixen efectivament de l'adjectiu llatí romanus: es considerava que els seus parlants empraven una llengua presa de la dels romans, per oposició a altres llengües presents en els territoris de l'antic imperi, com el fràncic a França, llengua dels francs pertanyent a la família de les llengües germàniques.

Infotaula de família lingüísticaLlengües romàniques
Tipusfamília lingüística Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües indoeuropees
llengües itàliques Modifica el valor a Wikidata
Subdivisions
llengües italooccidentals
llengües balcoromàniques Modifica el valor a Wikidata
Distribució geogràfica
Codis
ISO 639-2roa Modifica el valor a Wikidata
Codi Glottologroma1334 Modifica el valor a Wikidata

El primer escrit en què es troba el terme romà, d'una manera o una altra referit a una llengua romànica, es remunta al concili de Tours, l'any 813. És a partir d'aqueix concili que es considera que la primera llengua vulgar es distingeix del llatí, i es designa en efecte com una llengua a banda. Es tracta d'una forma de protofrancès, que rep el nom de rustica romana lingua o roman. No obstant això, en els Cartularis de Valpuesta, hi ha un text anterior que data de l'any 804, escrit en un castellà molt primitiu.

L'evolució del llatí vulgar cap a les llengües romàniques es data grosso modo de la manera següent:

  1. Entre el 200 aC i 400 dC aproximadament: diferents formes de llatí vulgar.
  2. Entre 500 i 600: aquestes formes comencen a distingir-se entre si.
  3. A partir de 800: es reconeix l'existència de les llengües romàniques.

Del llatí clàssic al llatí vulgar

Arran de l'experiència colonialista de certs estats d'Europa a partir de finals del segle xv, les llengües romàniques es van estendre arreu del planeta (especialment l'espanyol, el portuguès i el francès). A més, però, van donar lloc a una sèrie de barreges (sia amb llengües locals o altres llengües estrangeres) que hom coneix com a criolls. En són exemples (en negreta la llengua d'origen i entre parèntesis el país o territori on es parla):

Referències «Llengües romàniques». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  • A més, l'emmudiment de la vocal posttònica (ressenyat en l'exemple 1) redueix el diminutiu a –clus.
  • Ethnologue, Languages of the World, 15.ta edición, SIL International, 2005.
  • Koryakov Y.B. Atlas of Romance languages. Moscow, 2001.
  • Giammarco E, Profilo dei dialetti italiani.
  • Bibliografia hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llengües romàniques

    🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaCreixenEls hereus de la terra (sèrie de televisió)À Punt FMFerran d'AntequeraReferèndum sobre la independència de Catalunya de 2017Anna Castillo FerréRamon MasatsEstiuet de Sant MartíMartí l'HumàXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXÁlvaro de Luna (cantant)Carles Puigdemont i CasamajóSylvester StalloneL'Ami de Mon AmieGirona Futbol ClubIsa Campo1 d'octubreIsaki LacuestaCrim de la Guàrdia UrbanaÒrriusFutbol Club BarcelonaXinxa domèsticaAssassinats al nordCatalunyaPadre padroneBarcelonaMushkaaEspecial:Canvis recentsWonder Woman (pel·lícula)La capitana MarleauCremat pel solMolins de ReiRyder CupCorona d'AragóComarques de CatalunyaLaura Calçada BarresXavi Paz i Penche