Ígor Zàitsev
Ígor Arkadievitx Zàitsev (en rus: Игорь Аркадьевич Зайцев; nascut el 27 de maig de 1938), és un jugador, entrenador, i escriptor d'escacs rus, d'ascendència armènia, que té el títol de Gran Mestre des de 1976.[1]
| Nom original | Игорь Аркадьевич Зайцев Ígor Arkadievitx Zàitsev |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 27 maig 1938  (85 anys)Ramenskoie (Rússia) |
| Dades personals | |
| Nacionalitat |  Unió Soviètica Rússia |
| Formació | Facultat de periodisme de la Universitat Estatal de Moscou |
| Activitat | |
| Ocupació | jugador d'escacs |
| Nacionalitat esportiva | Rússia Unió Soviètica |
| Esport | escacs |
| Títol d'escaquista | Gran Mestre (1976) Campió de Moscou (1969) |
| Punts Elo (màx.) | 2.520 (juliol 1971) |
| Identificador FIDE | 4103017 |
| Altres | |
| Títol | Gran Mestre (1976) Campió de Moscou (1969) |
Premis | |
Biografia modifica
Zàitsev va néixer a Ramenskoye, una vila als afores de Moscou. El seu pare, armeni, Arkadi Gevorgovitx Aghaian, era subcomandant d'un vaixell de guerra; la seva mare, Anna Fyodorovna Zaitseva, treballava a la fàbrica tèxtil Bandera Roja.[2]
Carrera escaquística i resultats destacats en competició modifica
El 1969, Zàitsev aconseguí el títol de Campió de Moscou tot derrotant Iàkov Estrin amb l'obertura Giuoco Piano. L'any següent, Zàitsev obtingué el títol de Mestre Internacional, i el 1976 esdevingué Gran Mestre.
Zàitsev participà en sis Campionats de la Unió Soviètica (1962, 1967, 1968–69, 1969, 1970, 1991), i el seu millor resultat fou un empat als llocs 15è–16è a Riga el 1970.
Els seus resultats en torneigs internacionals inclouen un segon lloc al Memorial Rubinstein de Polanica-Zdrój 1970 (el campió fou Jan Smejkal);[3] 2n a Dubna 1976, i 1r a Quito 1976.
Contribucions a la teoria dels escacs modifica
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
| 8 |              | 8 | |||||||
| 7 | 7 | ||||||||
| 6 | 6 | ||||||||
| 5 | 5 | ||||||||
| 4 | 4 | ||||||||
| 3 | 3 | ||||||||
| 2 | 2 | ||||||||
| 1 | 1 | ||||||||
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
| Aquesta secció empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs. |
Zàitsev és especialment conegut per les seves contribucions a la teoria d'obertures. La seva variant de l'obertura Ruy López (coneguda com a variant Flohr–Zàitsev, també en honor del Gran Mestre Salo Flohr) és una de les línies principals de la Ruy López i es juga encara molt activament en l'actualitat. A la variant Flohr–Zàitsev, les negres juguen 9...Ab7 després de les jugades principals: 1.e4 e5 2.Cf3 Cc6 3.Ab5 a6 4.Aa4 Cf6 5.0-0 Ae7 6.Te1 b5 7.Ab3 d6 8.c3 0-0 9.h3.[4] El moviment és popular perquè fianqueta l'alfil de caselles blanques, i posa pressió al peó blanc d'e4.
Entrenador d'escacs modifica
Zàitsev va esdevenir un dels entrenadors del Campió del món Anatoli Kàrpov a les darreries dels 1970, després de la mort de l'entrenador de Kàrpov Semyon Furman el març de 1978. Zàitsev fou un dels segons de Kàrpov als seus matxs pel Campionat del món d'escacs, inclosos els matxs contra Garri Kaspàrov d 1984 a 1990.[5][6]
Kàrpov va popularitzar la línia de Zàitsev al més alt nivell, jugant-la amb èxit durant molts anys.[7]
Zàitsev és també "Entrenador honorari de l'URSS" i de Rússia.
Llibres modifica
- Зайцев, Игорь (2004). Атака в сильном пункте. Советский спорт. ISBN 5-85009-897-6 (rus)
Partides notables modifica
- Igor Arkadievich Zaitsev vs Anatoli Karpov, Leningrad 1966, Russian Game, Center Variation (C43), ½–½
- Yakov Estrin vs Igor Arkadievich Zaitsev, Moscow 1969, Italian Game: Two Knights Defense, Traxler Counterattack (C57), 0–1
- Igor Arkadievich Zaitsev vs Oleg Dementiev, USSR Championship 1970, Sicilian Defense: Najdorf Variation (B90), 1–0
- Apartsev vs Igor Arkadievich Zaitsev, Moscow 1963, Italian Game: Two Knights Defense. Traxler Counterattack (C57), 0–1
Notes i referències modifica
- ↑ «Nota biogràfica d'Ígor Zàitsev» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 13 novembre 2012].
- ↑ "El meu pare era Arkadi Aghaian", Chess in Armenia, 52 (891), 2009, p. 4 (armeni)
- ↑ Umiastowski, Adam. «Resultats complets, partides, i taula de creuaments del Memorial Rubinstein 1970» (en polonès). Arxivat de l'original el 2012-07-22. [Consulta: 13 novembre 2012].
- ↑ Hooper, David; Whyld, Kenneth. The Oxford Companion to Chess. 2a edició. Oxford University Press, 1992. ISBN 0-19-280049-3. «Zaitsev Variation»
- ↑ Weeks, Mark. «World Championships 1984» (en anglès). mark-weeks.com. [Consulta: 1r novembre 2009].
- ↑ Weeks, Mark. «World Championships 1990» (en anglès). mark-weeks.com. [Consulta: 1r novembre 2009].
- ↑ chessgames.com. «Karpov's Zaitsev games». [Consulta: 1r novembre 2009].
Enllaços externs modifica
- Ígor Zàitsev a ChessGames.com (anglès)