Organización territorial de la República Popular China

Organización territorial a nivel provincial editar

El primer nivel de sodivisión del territoriu nacional chinu ye'l de les provincies. Tienen esta categoría 22 territorios (amás de Taiwán, cuya independencia inxamás foi reconocida pola República Popular, que cuenta que ye parte del so territoriu). Hai, amás, cuatro municipalidaes, cinco rexones autónomes y dos rexones alministratives especiales.

Les rexones autónomes, con rangu alministrativu equivalente al de la provincia, foron creaes p'acoyer a les cinco minoríes étniques más importantes del país: los tibetanos, los uigures, los mongoles, los hui y los zhuang. Les municipalidaes comprenden les árees metropolitanes de cuatro de les más importantes ciudaes chines: Beixín, Shanghai, Tianjin y Chongqing. Tamién tienen un rangu alministrativu equivalente al de les provincies, pero son alministraes direutamente pol gobiernu central. En cuanto al estatus de rexón alministrativa especial, foi creáu p'acoyer alministrativamente les antigües colonies europees de Ḥong Kong y Macáu. Estos territorios caltienen un sistema económicu y xudicial propiu, amás de moneda y bandera propios, dominiu propiu d'Internet...

División provincial de China

Les llendes de les provincies chines, sacante les del noreste, quedaron determinaos na dómina de les dinastíes Yuan, Ming o Qing. Eviten adrede, bien de veces, coincidir coles llendes culturales o xeográfiques propies de la zona, una y bones son el reflexu de la política conocida como "separación de dientes de perru" (chino: 犬牙交错, pinyin: quǎnyájiāocuò), desarrollada pol gobiernu imperial pa desaniciar del territoriu tentaciones de separatismu o de consolidación de señoríos feudales. Sicasí, col tiempu algamaron un papel cultural importante, y la xente identifícase col so llugar de nacencia.

El llistáu completu de los territorios con rangu alministrativu provincial ye'l que vien darréu:

Sodivisiones a nivel provincial de China
RexónNomeChino (t)Chino (s)PinyinNome antiguuAbreviaturaISOTipuCapitalPoblaciónDensidáÁrea km²División
Almin.
1NoroesteXinjiang新疆新疆XīnjiāngSinkiang xīnCN-65Rexón Aut.Ürümqi19.630.000121.660.400Llista
2NorteMongolia Interior內蒙古内蒙古NèiměnggǔMongolia内蒙 NèiměngCN-15Rexón Aut.Hohhot23.840.000201.183.000Llista
3NoresteHeilongjiang黑龍江黑龙江HēilóngjiāngHeilungkiang hēiCN-23ProvinciaHarbin38.170.00083454.000Llista
4NoresteJilin吉林吉林JílínKirinCN-22ProvinciaChangchun27.090.000145187.400Llista
5NoresteLiaoning遼寧辽宁LiáoníngFengtien liáoCN-21ProvinciaShenyang42.170.000289145.900Lista
6SuroesteTíbet西藏西藏XīzàngTibet zàngCN-54Rexón Aut.Lhasa2.740.00021.228.400Llista
7NoroesteQinghai青海青海QīnghǎiTsinghai qīngCN-63ProvinciaXining5.390.0007721.200Llista
8NoroesteGansu甘肅甘肃GānsùKansu gānCN-62ProvinciaLanzhou26.190.00058454.300Llista
9NoroesteNingxia寧夏宁夏NíngxiàNingsia níngCN-64Rexón Aut.Yinchuan5.880.0008966.400Llista
10NoroesteShaanxi陝西陕西ShǎnxīShensi shǎnCN-61ProvinciaXi'an37.050.000180205.600Llista
11NorteShanxi山西山西ShānxīShansi jìnCN-14ProvinciaTaiyuan33.350.000213156.300Llista
12NorteHebei河北河北HéběiHopehCN-13ProvinciaShijiazhuang68.090.000363187.700Llista
13NorteBeixín北京北京BěijīngPeking jīngCN-11Municipalidad15.810.00094116.800Llista
14NorteTianjin天津天津TiānjīnTientsin jīnCN-12Municipalidá11.519.00098011.305Llista
15EsteShandong山東山东ShāndōngShantungCN-37ProvinciaJinan91.800.000586153.800Llista
16Sur-CentralHenan河南河南HénánHonanCN-41ProvinciaZhengzhou98.690.000591167.000Llista
17SuroesteSichuan四川四川SìchuānSzechuan chuānCN-51ProvinciaChengdu87.250.000180485.000Llista
18SuroesteChongqing重慶重庆ChóngqìngChungkingCN-50Municipalidá31.442.30038282.300Llista
19Sur-CentralHubei湖北湖北HúběiHupeh èCN-42ProvinciaWuhan60.160.000324185.900Llista
20EsteAnhui安徽安徽ĀnhuīAnhwei wǎnCN-34ProvinciaHefei64.610.000463139.700Llista
21EsteJiangsu江蘇江苏JiāngsūKiangsuCN-32ProvinciaNankín75.495.000736102.600Llista
22SuroesteYunnan雲南云南YúnnánYunnan diānCN-53ProvinciaKunming44.150.000112394.000Llista
23SuroesteGuizhou貴州贵州GùizhōuKweichow qiánCN-52ProvinciaGuiyang39.040.000222176.000Llista
24Sur-CentralHunan湖南湖南HúnánHunan xiāngCN-43ProvinciaChangsha66.980.000316210.000Llista
25EsteJiangxi江西江西JiāngxīKiangsi gànCN-36ProvinciaNanchang42.840.000257167.000Llista
26EsteZhejiang浙江浙江ZhèjiāngChekiang zhèCN-33ProvinciaHangzhou47.200.000464102.000Llista
27EsteShanghai上海上海ShànghǎiShanghaiCN-31Municipalidá18.450.0002.6226.341Llista
28Sur-CentralGuangxi廣西广西GuǎngxīKwangsi GuìCN-45Rexón Aut.Nanning48.890.000207236.000Llista
29Sur-CentralGuangdong廣東广东GuǎngdōngKwangtung yuèCN-44ProvinciaGuangzhou113.040.000467180.000Llista
30EsteFujian福建福建FújiànFukien mǐnCN-35ProvinciaFuzhou35.110.000289121.300Llista
31Sur-CentralMacáu澳門澳门ÀoménMacáu àoCN-92Rex. Adm. Esp.520.40017.31029Llista
32Sur-CentralḤong Kong香港香港XiānggǎngHong Kong gǎngCN-91Rex. Adm. Esp.6.985.2006.3521.104Llista
33Sur-CentralHainan海南海南HǎinánHainan qióngCN-46ProvinciaHaikou8.180.00024134.000Llista
EsteTaiwán臺灣台湾TáiwānFormosa táiCN-71Prov. reivindicada Taipéi23.000.00063635.581Llista

Notes:

Población nel añu 2004
†: Dende la so fundación, en 1949, el gobiernu de la República Popular de China considera a Taiwán como una de les sos provincies. Magar que nunca tevo control real sobro la silla, los principales países del mundo y la ONX reconocen la soberanía de la República Popular China. Sicasí, la islla lleva gobernada, dende 1949, pola República de China.

Organización territorial a nivel de prefeutura editar

El segundu nivel de sodivisión alministrativa del territoriu, perbaxu del provincial, ye'l de les prefeutures. Esi nivel compriende delles figures xurídiques distintes; destaca, dientro d'elles, la de ciudá con rangu de prefeutura, que ye ensin dubia la más abundante y la única na mayoría de les provincies chines. Sólo trés de les provincies (Yunnan, Guizhou y Qinghai) y les rexones autónomes del Tibet y Xinjiang tienen más de dos tipos d'entidaes distintes d'esti nivel.

Ficheru:ChinaPrefeutures.svg
Mapa de les entidaes territoriales con rangu de prefeutura en China.

Pal 31 d'avientu de 2005 había na China 333 entidaes d'esti rangu alministrativu:

  • 17 prefeutures (地区; dìqū). Magar qu'esta estructura ye la que-y da'l nome al conxuntu d'entidaes alministratives de mayor rangu dientro de cada provincia queden perpoques d'elles. La mayoría foron sustituyíes por ciudaes con rangu de prefeutura nel periodu 1983-2000. Anguaño les más de les que queden tán en Xinjiang y Tibet.
  • 30 prefeutures autónomes (自治州; zīzhìzhōu). Organicen alministrativamente a les minoríes étniques, sobre too nes rexones más occidentales de China.
  • 283 ciudaes con rangu de prefeutura (地级市; dìjíshì). Esta entidá compriende, xeneralmente, una ciudá coles zones rurales que l'arrodien, polo que más que de ciudaes podía falase d'elles como municipios.
  • 3 lligues (盟; méng). Estes entidaes, que caltienen el so nome tradicional, son les prefeutures de la rexón autónoma de Mongolia Interior. Neto que les del restu del país van desapaeciendo.

Referencies editar

Enllaces esternos editar