John Ireland (actor)

actor canadenc

John Benjamin Ireland (Vancouver, Columbia britànica, 30 de gener de 1914 - Santa Barbara, Califòrnia, 21 de març de 1992) va ser un actor de cinema estatunidenc d'origen canadenc.[1] És recordat com a personatge malvat habitual de pel·lícules de l'oest, si bé els seus papers més recordats van ser el periodista d'All the King's Men, pel qual va ser candidat al Premi Oscar, i el de Criso en la pel·lícula de Stanley Kubrick Espartac. Una estrella del Passeig de la Fama de Hollywood porta el nom de John Ireland.

Infotaula de personaJohn Ireland

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 gener 1914 Modifica el valor a Wikidata
Vancouver (Canadà) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 març 1992 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Santa Barbara (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Leucèmia Modifica el valor a Wikidata)
Activitat
Ocupacióactor, actor de cinema, actor de televisió, actor de teatre, guionista, muntador, director de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1938 Modifica el valor a Wikidata –  1992 Modifica el valor a Wikidata
GènereWestern Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeJoanne Dru (1949–1957) Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0409869 Allocine: 1676 Allmovie: p95497 TCM: 1056609 TV.com: people/john-ireland IBDB: 46232 TMDB.org: 14502
Find a Grave: 5895392 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Encara que Ireland va néixer al Canadà, aviat es va traslladar a viure a Nova York; allà va començar la seva carrera d'actor amb petits papers en teatres de Broadway. El 1945, debuta al cinema amb la pel·lícula bèl·lica Un passeig sota el sol del director Lewis Milestone i amb Dana Andrews com a protagonista. La dècada dels 40 és una etapa d'aprenentatge per a ell, tot i que ja té papers importants que el fan conegut entre el públic. Títol important d'aquesta època és Passió dels forts de John Ford, i el 1947 protagonitza el seu primer llargmetratge, Railroaded!, una pel·lícula de cinema negre dirigida per Anthony Mann. L'any següent, després d'intervenir en diverses pel·lícules, protagonitza Open secret de John Reinhardt, encara que la cinta més important en la qual treballa és Rio Rojo de Howard Hawks, en què es fa amb actors de la categoria de John Wayne o Montgomery Clift; a més, coneix Joanne Dru, la bella actriu que es convertiria en la seva esposa. En aquell mateix 1948, treballa en la superproducció Joana d'Arc de Victor Fleming, amb Ingrid Bergman i José Ferrer com a protagonistes.

Ireland va continuar protagonitzant pel·lícules, però les seves millors interpretacions i les més recordades són papers secundaris. El 1949, El polític, pel·lícula dirigida per Robert Rossen, va guanyar l'Óscar a la millor pel·lícula, i en què Ireland tornava a treballar amb la seva esposa. Altres papers seus recordats d'aquesta època són els de malvats en westerns com La vall de la venjança, de Richard Thorpe, Els Doolins d'Oklahoma, o Little Big Horn. El 1957, treballa en Duel de titans de John Sturges, donant vida a Johnny Ringo, que donava la rèplica a un Doc Holliday interpretat per Kirk Douglas.

Des de mitjans dels cinquanta, John Ireland reparteix el seu treball entre el cinema i la televisió. Així, apareixerà en moltes sèries d'èxit com Gunsmoke, Alfred Hitchkock presents, Missió impossible, El planeta dels simis, Santa Bàrbara, entre d'altres.

A més, en els seixanta, va emigrar a Europa per participar en coproduccions italianes i espanyoles, especialment del gènere Spaguetti western. De la seva etapa madura, les seves dues interpretacions més recordades són com a Criso en Espàrtac de Stanley Kubrick i com el sergent Harry de 55 dies a Pequín de Nicholas Ray, ambdues rodades a Espanya. Va participar també en la superproducció La caiguda de l'Imperi romà, al costat d'estrelles com Sophia Loren i James Mason. Ja en els anys 70, va participar en Objectiu: matar, thriller amb Lee Van Cleef i l'espanyola Carmen Cervera, després famosa com a col·leccionista d'art.

Ireland va continuar treballant fins al 1992, en què va morir a causa d'una leucèmia. El seu últim paper seria de rei Artur en Waxwork II: Perdut en el temps d'Anthony Hickox.

Filmografia modifica

Filmografia:[2][3]

AnyTítolPaperNotes
1945Una passejada al sol (A Walk in the Sun)Pfc. Windy Craven
1946Behind Green LightsDetectiu Engelhofer
1946It Shouldn't Happen to a DogBenny Smith
1946My Darling ClementineBilly Clanton
1947Railroaded!Duke Martin
1947The GangsterFrank Karty
1948I Love TroubleReno
1948Open SecretPaul Lester
1948Raw DealFantail
1948Riu Vermell (Red River)Cherry Valance
1948Joan of ArcJean de la Boussac, St. Severe
1949All the King's MenJack BurdenNominació per Ireland, premi Oscar a la millor pel·lícula
1949Shot Jesse JamesBob Ford
1949Anna LucastaDanny Johnson
1950The Return of Jesse JamesJohnny Callum
1951Vengeance ValleyHub Fasken
1951The Basketball FixPete Ferreday
1951The ScarfJohn Howard Barrington
1951Batalla de Little Big Horn (Little Big Horn)Tinent John Haywood
1952The BushwackersJefferson Waring
1953Hannah Lee: An American PrimitiveMarshal Sam Rochelle
1954The Good Die YoungEddie Blaine
1954Southwest PassageClint
1955L'abella reina (Queen Bee)Judd Prentiss
1955The Fast and the FuriousFrank WebsterTambé codirector
1955The Glass CagePel Pelham
1955Hell's HorizonCapità John Merrill
1957Gunfight at the O.K. CorralJohnny Ringo
1958Party GirlLouis Canetto
1960Espàrtac (Spartacus)Crixus
1960Faces in the DarkMax Hammond
1961Wild in the CountryPhil Macy
1961Return of a StrangerRay Reed
196355 dies a Pequín (55 Days at Peking)Sergent Harry
1964The Fall of the Roman EmpireBallomar
1965Jugant amb la mort (I Saw What You Did)Steve Marek
1967Fort UtahTom Horn
1967Hate for HateJames Arthur Cooper
1968Villa RidesClient d'una barberia
1968Trusting Is Good... Shooting Is BetterEl coronel
1969Una sull'altraInspector Wald
1969Carnal CircuitWalter Salinger
1970The AdventurersMr. James Hadley
1972Escape to the SunJacob Kagan
1972Northeast of SeoulFlanagan
1974The Phantom of HollywoodLloctinent Gifford
1974Welcome to Arrow BeachXèrif Duke Bingham
1974The House of Seven CorpsesEric Hartman
1975Adéu, nena (Farewell, My Lovely)Detectiu tinent Nulty
1976The Swiss ConspiracyDwight McGowan
1976Saló Kitty (Salon Kitty)Cliff
1976Sex DiaryMilton
1977Satan's CheerleadersXèrif
1977Ransom (aka Assault on Paradise)Cap Haliburton
1978Tomorrow Never ComesCapità
1979On the Air Live with Capità MidnightAgent Pierson
1979Guyana: Cult of the DamnedDave Cole
1979H. G. Wells' The Shape of Things to ComeSenador Smedley
1981Íncube (Incubus)Hank Walden
1981BordelloJutge
1985El dia d'en Martin (Martin's Day)Brewer
1985Treasure of the AmazonCapellà
1986Thunder RunGeorge Adama
1987Terror NightLance Hayward
1988El missatger de la mort (Messenger of Death)Zenas Beecham
1989Sundown: The Vampire in RetreatEthan Jefferson
1990The Graveyard StoryDr. McGregor
1992Waxwork II: Lost in TimeRei Arthur

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: John Ireland
  1. «Biografia de John Ireland». The New York Times.
  2. «Filmografia de John Ireland». The New York Times.
  3. «John Ireland, premis». The New York Times.