Croàcia al Festival de la Cançó d'Eurovisió

Croàcia ha participat en el Festival de la Cançó d'Eurovisió 29 vegades des del seu debut en 1993. La candidatura es tria al festival Dora, un esdeveniment anual organitzat per la televisió pública nacional HRT. Dora es va celebrar per primera vegada el 1993, després que Croàcia aconseguís la independència de Iugoslàvia i fos admesa com a membre de la UER.

Croàcia

Estació membre
Final NacionalDora
Aparicions29 (20 finals)
Primera aparició1993
Millor resultat
Final2n 2024
Semifinal1r 2024
Pitjor resultat
Final23è 2016
Semifinal19è 1996
Enllaços externs
Pàgina de Croàcia en Eurovision.tv
Pàgina de HRT

Fins al 2014, juntament amb Suècia, Malta i els països del Big Five (a excepció d'Alemanya i Itàlia), Croàcia va ser un dels pocs països que no va faltar a cap festival des de 1993, any en què es va introduir la relegació dels països amb els resultats més baixos cada any. Va mantenir la presència ininterrompuda des del seu debut al festival, la qual cosa convertia a Croàcia en un dels dos països (amb Espanya) que no havien faltat mai al festival des de la seva primera aparició (sense tenir en compte els països que van debutar més tard, com Ucraïna, Letònia, Moldàvia, entre d’altres). Aquesta ratxa es trencaria després d'anunciar la renúncia a participar en el festival de 2014 celebrat a Dinamarca.

Tampoc va participar en l'edició d'Eurovisió de 2015. No obstant això, el 26 de novembre de 2015 es va anunciar que Croàcia tornaria al concurs per a l'edició del 2016.[1] També es va fer saber que la participant seria possiblement la guanyadora de la primera temporada de The Voice – Najljepši glas Hrvatske.[2] Nina Kraljić va guanyar The Voice i va ser seleccionada per a representar Croàcia amb la cançó seleccionada internament Lighthouse. La candidatura es va classificar per a la final d'Eurovisió, convertint-se en la primera vegada que Croàcia arribava a la final des del 2009. Després de l'exitós retorn el 2016, HRT va confirmar el 17 de setembre de 2016 que també participarien el 2017.[3] Jacques Houdek, el coach (mentor) de Nina Kraljić a The Voice, va ser seleccionat internament per representar el país el 17 de febrer de 2017, exactament cinc mesos després de confirmar la participació. Franka Batelić també va ser seleccionada internament per a representar el país al concurs de 2018.

En un total de 6 vegades, Croàcia ha aconseguit estar entre els deu millors d'una gala final.

Història modifica

Després de la dissolució de Iugoslàvia en 1991, la televisió pública croata Hrvatska radiotelevizija (HRT) va organitzar un festival per seleccionar la representació croata al certamen de 1992, del qual va sortir triada la cançó "Aleluja" de Magazin, la qual no va poder participar a causa que HRT no es va adherir a temps a la Unió Europea de Radiodifusió.

Així, la primera participació de Croàcia com a país independent seria en 1993 amb el grup Put, que va interpretar "Don't Ever Cry". La cançó havia quedat tercera en Classificació per Millstreet, el festival previ que es va organitzar a tall de preselecció a causa del gran augment de països de l'est d'Europa amb desitjos de participar en Eurovisió.

La millor posició aconseguida per Croàcia, fins avui, va ser una quarta posició en dues ocasions: en 1996 amb la cançó "Sveta ljubav" interpretada per Maja Blagdan, i en 1998 amb la cançó "Marija Magdalena" interpretada per Doris Dragović. Irònicament, la participant de 1996 li va donar al país la seva pitjor participació en una semifinal amb un 19è lloc. El 3r lloc del grup Put en 1993 és el millor lloc en una semifinal del país.

El 19 de setembre de 2013, HRT va anunciar la seva renúncia a participar en el festival de 2014 per la crisi econòmica i els mals resultats obtinguts en les seves últimes participacions.

Cal destacar que en les semifinals en les quals no s'ha classificat, mai no ho ha fet ni per part del jurat ni del televot. L'única excepció va ocórrer el 2012, quan la cantant croata Nina Badrić va aconseguir la setena posició per part del jurat, per la qual s'hagués classificat; la candidatura croata va rebre afalacs per part del jurat de tots els països, encara que no va ser acollida gratament per part del televot.

Participacions modifica

Llegenda
  Guanyador
  Segona posició
  Tercera posició
  Quarta o cinquena posició (Top 5)
  Última posició
AnySeuArtistaCançóFinalPuntsSemifinalPunts
1993 MillstreetPut«Don't ever cry»1531351
1994 DublínTony Cetinski«Nek'tu bude ljubav sva»1627No va haver-hi semifinals
1995 DublínMagazin i Lidija Horvath«Nostalgija»691
1996 OsloMaja Blagdan«Sveta ljubav»4981930
1997 DublínE.N.I.«Probudi me»1724No va haver-hi semifinals
1998 BirminghamDanijela Martinović«Neka me ne svane»5131
1999 JerusalemDoris Dragović«Marija Magdalena»4118
2000 EstocolmGoran Karan«Kada zaspu andeli»970
2001 CopenhaguenVanna Ranilović«Strings of my heart»1042
2002 TallinnVesna Pisarović«Everything I want»1144
2003 RigaClaudia Beni«Više nisam tvoja»1529
2004 IstanbulIvan Mikulić«You are the only one»1350972
2005 KíevBoris Novković«Vukovi umiru sami»111154169
2006 AtenesSeverina Vučković«Moja štikla»1256Top 11 de l'any anterior
2007 HèlsinkiDado Topić i Dragonfly«Vjerujem o ljubav»No es va classificar1654
2008 BelgradKraljevi Ulice & 75 cents«Romanca»21444112
2009 MoscouIgor Cukrov & Andrea Šušnjara«Lijepa Tena»18451333
2010 OsloFeminnem«Lako je sve»No es va classificar1333
2011 DüsseldorfDaria Kinzer«Celebrate»1541
2012 BakúNina Badrić«Nebo»1242
2013 MalmöKlapa s Mora«Mižerja»1338
No hi va participar entre 2014 i 2015
2016 EstocolmNina Kraljić«Lighthouse»237310133
2017 KíevJacques Houdek«My Friend»131288141
2018 LisboaFranka Batelić«Crazy»No es va classificar1763
2019 Tel AvivRoko Blažević«The dream»1464
2020 RotterdamDamir Kedžo«Divlji vjetre»Festival cancel·lat
2021 RotterdamAlbina«Tick-Tock»No es va classificar11110
2022 ToríMia Dimšić«Guilty Pleasure»1175
2023 LiverpoolLet 3«Mama ŠČ!»13123876
2024 MalmöBaby Lasagna«Rim Tim Tagi Dim»25471177
2025

Participació com a part de Iugoslàvia modifica

El Festival de la Cançó d'Eurovisió 1990 va tenir lloc a Zagreb, Croàcia, després de la victòria de la banda croata Riva en 1989 amb la cançó «Rock me». Així mateix, artistes croats van representar Iugoslàvia en 11 de 26 ocasions.

Llegenda
  Guanyador
  Segona posició
  Tercera posició
  Quarta o cinquena posició (Top 5)
  Última posició
AnySeuArtistaCançóFinalPunts
1963 LondresVice Vukov«Brodovi»113
1965 NàpolsVice Vukov«Čežnja»122
1968 LondresDubrovački Trubaduri«Jedan dan»78
1969 MadridIvan & 3M«Pozdrav svijetu»135
1971 DublínKićo Slabinac«Tvoj dječak je tužan»1468
1972 EdimburgTereza Kesovija«Muzika i ti»987
1986 BergenDoris Dragović«Željo moja»1149
1987 Brussel·lesNovi fosili«Ja sam za ples»492
1988 DublínSrebrna krila«Mangup»687
1989 LausanaRiva«Rock me»1137
1990 ZagrebTajči«Hajde da ludujemo»781

Curiositats modifica

  • La famosa cantant croata Tereza Kesovija també va representar Mònaco al Festival de la Cançó d'Eurovisió 1966.
  • En l'actuació de Doris Dragovic al festival de 1999 es van utilitzar veus pregravades, i no cors reals presents en l'escenari, per la qual cosa Croàcia va ser penalitzada amb la reducció d'un terç dels punts que es tenien en compte en aquell moment per fer la mitjana que possibilitava participar en els països amb millors resultats en el següent certamen.
  • El grup Feminnem, que va representar el país en 2010, havia representat prèviament Bòsnia i Hercegovina en 2005 amb la cançó "Call me".

Galeria d'imatges modifica

Enllaços externs modifica

  1. Jiandani, Sanjay (Sergio). «Croatia: HRT confirms participation in Eurovision 2016» (en anglès). ESCToday.
  2. Premec, Tina. «Za Najskuplji Show HTV-a Prijavilo Se Više od 1000 Ljudi 'Koliko smo ga platili? To je tajna'» (en croat). Jutarnji list, 06-10-2014. [Consulta: 10 maig 2024].
  3. «Croatia confirms Eurovision 2017 participation» (en anglès britànic), 17-09-2016. [Consulta: 10 maig 2024].