Arxipèlag Àrtic Canadenc

L'Arxipèlag Àrtic Canadenc (en anglès Canadian Arctic Archipelago), conegut també simplement com l'Arxipèlag Àrtic, és un arxipèlag situat al nord del Canadà continental, a l'oceà Àrtic. Conforma l'extrem septentrional de l'Amèrica del Nord i té una extensió d'uns 1.424.500 km².[1] Aquest grup de 36.563 illes ocupa la majoria del territori de Nunavut i una part dels territoris del Nord-oest;[2] les més septentrionals de totes s'agrupen en l'anomenat arxipèlag de la Reina Elisabet.

Plantilla:Infotaula geografia políticaArxipèlag Àrtic Canadenc
Imatge

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 75° N, 90° O / 75°N,90°O / 75; -90
EstatCanadà
TerritoriNunavut Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície1.420.000 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat peroceà Àrtic Modifica el valor a Wikidata
Altitud2.616 m Modifica el valor a Wikidata
Punt més altPic Barbeau (2.616 m) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari

Mapamundi amb la localització de l'Arxipèlag Àrtic Canadenc
Mapa amb la projecció polar de l'Arxipèlag Àrtic Canadenc
Les illes de l'Arxipèlag Àrtic Canadenc

Geografia modifica

L'arxipèlag s'estén longitudinalment al llarg de 2.400 km, i d'uns 1.900 km de dalt a baix, des del cap Columbia, el punt més septentrional de l'illa d'Ellesmere, fins al continent. A l'oest limita amb la mar de Beaufort, al nord amb l'oceà Àrtic, a l'est amb la badia de Baffin i l'estret de Davis que el separen de Groenlàndia, i al sud amb la badia de Hudson i el Canadà continental. Les diverses illes estan separades entre elles i el continent per una sèrie d'estrets i canals coneguts en conjunt com el pas del Nord-oest. A la part continental, en direcció a l'arxipèlag, s'estenen cap al nord dues grans penínsules, la de Boothia i la de Melville.

L'Arxipèlag Àrtic consta de 94 illes majors (d'una extensió superior als 130 km²), que inclouen tres de les illes més grans del món, i 36.469 de menors.[1] Les illes principals de l'arxipèlag (amb una superfície de més de 10.000 km², en ordre descendent) són les següents:

NomLocalització*Superfície
(km²)
Rànquing per superfíciePoblació
(2001)
Al mónAl Canadà
Baffin NU507.451519.563
Victòria TN, NU217.291921.707
Ellesmere NU196.236103168
Banks TN70.028245114
Devon NU55.2472760
Axel Heiberg NU43.1783270
Melville TN, NU42.1493380
Southampton NU41.214349721
Príncep de Gal·les NU33.33940100
Somerset NU24.78646120
Bathurst NU16.04254130
Príncep Patrick TN15.84855140
Rei Guillem NU13.1116115960
Ellef Ringnes NU11.29569160
Bylot NU11.06772170

* NU = Nunavut, TN = Territoris del Nord-oest

Després de Groenlàndia, l'Arxipèlag Àrtic és l'àrea terrestre principal de l'Àrtic. El clima de les illes és l'àrtic, i el terreny està format per tundra excepte a les regions muntanyoses. La major part de les illes no estan habitades; els assentaments humans són escassos, disseminats i poc poblats, i la majoria es troben a les illes més meridionals, on hi ha algunes petites localitats costaneres de població inuit.

Història modifica

Arran de les exploracions de Martin Frobisher a la dècada del 1570, la sobirania de les illes fou atribuïda als britànics. La sobirania canadenca, que originàriament (1870-80) només s'exercia sobre la part de les illes banyada per la badia de Foxe i la badia i l'estret de Hudson, no fou establerta sobre tot l'arxipèlag fins que el 1880 el Regne Unit va transferir la sobirania al Canadà de la resta d'illes;[3] el 1895 s'hi va establir el districte de Franklin, que comprenia gairebé la totalitat de l'arxipèlag; aquest districte fou dissolt arran de la creació del territori de Nunavut el 1999. El Canadà reclama la continuació de la seva sobirania territorial sobre el sector del Pol Nord, reclamació no reconeguda de manera universal. A més a més, l'estat canadenc també considera que les aigües del pas del Nord-oest són interiors, mentre que els Estats Units i altres països les consideren com a aigües internacionals.[4] El desacord sobre l'estatus del pas del Nord-oest afecta també aspectes sobre legislació ambiental, la seguretat nacional i la sobirania del Canadà. L'illa de Hans, situada a l'estret de Nares, a l'est d'Ellesmere, és un territori actualment en disputa entre el Canadà i Dinamarca.[5][6]

Mapa amb enllaços a les illes modifica

Mapa de referència de l'arxipèlag àrtic canadenc
Illes que no són al mapa

Mapping modifica

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 «Arctic Archipelago». Arxivat de l'original el 2011-10-09. [Consulta: 14 gener 2021].
  2. Marsh, James H., ed. 1988. "Arctic Archipelago" The Canadian Encyclopedia. Toronto: Hurtig Publishers.
  3. «Canada» (en anglès). World Statesmen.
  4. «Northwest Passage gets political name change». Edmonton Journal. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-04-02. [Consulta: 14 gener 2021].
  5. Levin, Dan «Canada and Denmark Fight Over Island With Whisky and Schnapps» (en anglès). The New York Times, 07-11-2016.
  6. Bender, Jeremy. «2 countries have been fighting over an uninhabited island by leaving each other bottles of alcohol for over 3 decades».
  7. Government of Canada, Natural Resources Canada. «Place names - Broughton Island». [Consulta: 9 abril 2024].
  8. Government of Canada, Natural Resources Canada. «Place names - Cape Chidley Islands». [Consulta: 9 abril 2024].
  9. Government of Canada, Natural Resources Canada. «Place names - Dorset Island». [Consulta: 9 abril 2024].
  10. Government of Canada, Natural Resources Canada. «Place names - Flaherty Island». [Consulta: 9 abril 2024].
  11. Government of Canada, Natural Resources Canada. «Place names - Igloolik Island». [Consulta: 9 abril 2024].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arxipèlag Àrtic Canadenc