165 aC
any
El 165 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Torquat i Octavi o també any 589 Ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «165 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 165 aC (clxv aC) |
| Islàmic | 811 aH – 810 aH |
| Xinès | 2532 – 2533 |
| Hebreu | 3596 – 3597 |
| Calendaris hindús | -109 – -108 (Vikram Samvat) 2937 – 2938 (Kali Yuga) |
| Persa | 786 BP – 785 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | 86 |
| Ab urbe condita | 589 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle iii aC - segle ii aC - segle i aC | |
| Dècades | |
| 190 aC 180 aC 170 aC - 160 aC - 150 aC 140 aC 130 aC | |
| Anys | |
| 168 aC 167 aC 166 aC - 165 aC - 164 aC 163 aC 162 aC | |
Esdeveniments modifica
Antiga Grècia modifica
- Càrops el jove es converteix en tirà de l'Epir, i exerceix la tirania d'una manera tant cruel que Polibi el descriu com un monstre de crueltat. La seva mare, Filota, el secunda.[2]
Síria Palestina modifica
- Judes Macabeu derrota prop d'Emmaús un exèrcit que Lísies havia enviat en nom del rei selèucida Antíoc IV Epífanes dirigit pels generals Ptolemeu fill de Dorímenes, Nicànor i Gòrgies.[3]
Antiga Roma modifica
- Tit Manli Torquat i Gneu Octavi són elegits cònsols romans.[4]
- Sext Juli Cèsar, que aquest any és edil curul, dona un gran espectacle als jocs megalenses, en unió del seu col·lega Gneu Corneli Dolabel·la.[5] En aquests jocs s'estrena l'obra Hecyra (La sogra), de Terenci.[6]
Naixements modifica
Necrològiques modifica
- Perseu, darrer rei de Macedònia, fet presoner l'any 167 aC i desterrat a Alba Fucens (Latium) es deixa morir de gana. Segons alguns relats mor perquè els seus guardians no el deixaven dormir.[8][9]
Referències modifica
- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Polibi. Història, XXX, 10
- ↑ Smith, William (ed.). «Judas Maccabaeus». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 11 juny 2024].
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XLV, 5
- ↑ Polibi. Història, XXXII, 20
- ↑ Bickel, Ernst. Historia de la literatura romana. Madrid: Gredos, 1987, p. 527. ISBN 8424908538.
- ↑ De Bary, W. T. Sources of Chinese Tradition. Nova York: Columbia University Press, 1999, p. 189. ISBN 9780231109383.
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XLV, 42
- ↑ Valeri Màxim. De Factis Dictisque Memorabilibus, V, 1, 1
🔥 Top keywords: PortadaS'ha Acabat!Alvise PérezCarlos Alcaraz GarfiaAlexander ZverevEspecial:CercaCoalició per una Europa SolidàriaAra RepúbliquesRenovar EuropaLliga de Campions de l'EHF masculinaConservadors i Reformistes EuropeusÀ Punt FMEls Verds/Aliança Lliure EuropeaXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXPirates de CatalunyaJunts i Lliures per EuropaVolt EuropaDiana Riba i GinerEleccions al Parlament Europeu de 2019 (Espanya)Antoni Comín i OliveresEleccions al Parlament Europeu de 2024Parlament EuropeuBjörn BorgRafael Nadal i PareraEleccions al Parlament Europeu de 2019Torneig de Roland GarrosDolors Montserrat i MontserratIdentitat i DemocràciaMcDonald'sEmmanuel MacronUrsula von der LeyenÀlex Corretja i VerdegayAliança Lliure EuropeaL'Esquerra en el Parlament EuropeuRay KrocMikkel HansenEspecial:Canvis recentsViquipèdia:ContacteAna Peleteiro Brión