Ors (mamifèr)

Las caracteristicas comunas als orses son una forradura densa, una coa corta, de grandas capacitats olfactivas e d'audicion, cinc arpas non retractilas.

Los orses an un còrs grand amb los membres poderoses. Caminan gaireben coma d'umans. An de patas longas, un morre larg, e d'aurelhas redondas. Lors dents s'utilizan per la defensa e coma esplech e dependon del regim de l'ors. Lors arpas s'emplegan per esquinçar, cavar, e atrapar.

Fòrça orses de las regions nordicas « ivèrnan » en ivèrn. La temperatura de lor còrs descend relativament bas e pòdon èsser aisidament revelhats. Son de semiivernants.

La durada de vida mejana d'un ors es de 25 a 40 ans.

Los orses vivon dins d'abitats variats, dels tropics a l'Artic e dels bòsques a las banquisas.

Son principalament omnivòrs, mentre que d'unes ajan un regim mai especializat, coma los orses blancs. Manjan de liquèns, de rasigas, de noses, e de baias. Pòdon tanben anar a un flume o a tota autra aiga de superfícia per capturar de peisses. L'ors es una espècia mellifaga. Li agrada de manjar de mèl quand ne tròba. Los orses viatjan luènh per trobar de fonts de noiridura. Practican abitualament la caça als crepusculs.

Qualques grandas espècias, coma l'ors blanc e lo grizzly son dangierosas pels umans, particularament dins los caires ont se son abituadas a l'òme, mas la màger part del temps, los orses son timids e son aisidament espaventats pels umans. Çaquelà defendràn feròçament lor progenitura.

Lo periòde de la reproduccion de l'ors es fòrt brèu. Los orses se reproduson de biais sasonièr, abitualament aprèp l'ivernacion. Los orsons venon al mond desdentats, cècs, e calves. Abitualament en orsonadas de 1 a 3, demoraràn amb la maire pendent sièis meses. D'en primièr noirits del lach maternal, començaràn de caçar amb la maire aprèp tres meses. Puèi, se desmaman.

La familha dels Ursids compren tres sosfamilhas; los Ursinae, los Tremarctinae e los Ailuropodinae;

• Familha Ursidae
  • Sosfamiha Ursinae
    • Genre Ursus
      • Ursus arctos amb un nombre de sosespècias variable segon los autors :
        • Ors brun, Ursus arctos arctos
        • Grizzly, Ursus arctos horribilis
        • Ors kodiak, Ursus arctos middendorffi
        • Grizzly mexican, Ursus arctos nelsoni
        • Ors brun de Siria Ursus arctos syriacus (Turquia e Orient Mejan)
        • Ors Isabela Ursus arctos isabellinus (Imalaia)
        • Ursus arctos stickeenensis
      • Ors negre d'America o baribal, Ursus americanus
      • Ors blanc, Ursus maritimus
      • Ors negre d'Asia (o de collar), Ursus thibetanus
    • Genre Helarctos
      • Ors malai o bruan o ors dels cocotièrs, Helarctos malayanus
      • Ors de l'Atlàs Helarctos crowtheri o Ursus arctos crowtheri (atudat)
    • Genre Melursus
      • Ors morrut o ors jonglaire idem ors de mèl, Melursus ursinus (Ursus ursinus dins cèrtas classificacions)

• Sosfamiha Tremarctinae
  • Genre Tremarctos
    • Ors de clucas, Tremarctos ornatus
• Sosfamilha Ailuropodinae
  • Genre Ailuropoda
    • Panda gigant, Ailuropoda melanoleuca

Partidas caracteristicas de l'ors blanc, brun e negre
A : cap d'un ors blanc	B : pata abans	C : pata arrièra
D : cap d'un ors brun	E : pata abans	F : pata arrièra
G : cap d'un ors negre	H : pata abans	I : pata arrièra

Dins la linhada dels orses bruns europèus se tròba per ancèstres :

• Hemycyon (atudat)
  • Indarctos (atudat)
    • Arctotherium (atudat)
      • Ors de clucas
  • Ors malés
  • Ursavus agrotherium (atudat)
    • Ors negre american Ursus americanus
    • Ursus minimus (atudat)
      • Ors lippu
      • Ors negre d'Asia
      • Ors d'Auvèrnhe (atudat)
        • Ors de las cavèrnas (atudat)
        • Ors etrusc (atudat)
          • Ors prearctos (atudat)
            • Ors blanc
            • Ors brun

• Orsalhièr

Wikispecies, lo repertòri del vivent a una dintrada per : « Ursinae ».

Fichièr àudio

De dificultats per utilizar aqueles mèdias ?

modificar

• Referéncia ITIS : Ursinae (fr) (+ version anglesa (en))
• Ursidés.com : Portal d'informacions suls orses
• País de l'Ors-ADET : L'ors en França, dins los Pirenèus

• Portal de la zoologia
• Portau de Bearn