Luxemborgés

Lo luxemborgés[2][3] o francic luxemborgés[4][5] (/lyʦemburˈ(d)ʒes/; autonim: Lëtzebuergesch, prononciat [ˈlətsəbuəjəʃ] ) es lo nom atribuit a la varietat del francic parlada principalament en Luxemborg, totparièr en Belgica, en França e en Alemanha. Lo luxemborgés es la lenga nacionala de Luxemborg.

Infotaula de lengaLuxemborgés
Lëtzebuergesch Modifica el valor a Wikidata
Parlat enLuxemborg, Alemanha, Belgica, França
Locutors~400 000[1]
Classificacion lingüisticaLengas indoeuropèas
Estatut oficial
Oficial deLuxemborg
AcadèmiaConselh Permanent de la Lenga Luxemborgesa Modifica el valor a Wikidata
Còdis lingüistics
ISO 639-1lb Modifica el valor a Wikidata
ISO 639-2ltz Modifica el valor a Wikidata
ISO 639-3ltz Modifica el valor a Wikidata
Ethnologueltz Modifica el valor a Wikidata
Glottologluxe1244 Modifica el valor a Wikidata
Linguasphere52-ACB-db Modifica el valor a Wikidata
ASCL1302 Modifica el valor a Wikidata
IETFlb Modifica el valor a Wikidata
Mòstra
Artikel 1
All Mënsch kënnt fräi a mat deer selwechter Dignitéit an deene selwechte Rechter op d'Welt. Jiddereen huet säi Verstand a säi Gewësse krut a soll an engem Geescht vu Bridderlechkeet deenen anere géintiwwer handelen.
Mapa
Façada dau Monkey's Bar, 4, rue de la Loge, Luxemborg : Mir wölle bleiwe wat mir sinn («Volèm restar çò que sèm»)
Paneu d'entrada bilingue de Roussy-le-Bourg (Mosèla, França).

Lexic modificar

Occitan (Lem.)AllemandNéerlandaisLuxembourgeoisPrononciation standard
la tèrradie Erdede aarded'Äerdɛət
le ciau/ceuder Himmelde hemelden Himmelˈhɪməl
l'aigadas Wasserhet waterd'Waasserˈvaːsɐ
lo fuòcdas Feuerhet vuurd'Feierˈfaiɐ
l'òmeder Mannde mande Mannmɑn
la femnadie Fraude vrouwd'Frafʁaː
minjaresseneteniessenˈiəsən
beuretrinkendrinkendrénkenˈdʁeŋkən
grand/beugroßgrootgroussgʁəus
pititkleinkleinklengklɛŋ
la nuèch/nuèitdie Nachtde nachtd'Nuechtnuəɕt
lo jornder Tagde dagden Dagdaːx
  • Moien - Bonjorn
  • Äddi - Au reveire
  • Wann ech gelift - si te/vos plai
  • Merci - Mercés
  • Lëtzebuerg - Luxemborg
  • lëtzebuergesch - luxemborgés
  • Trottoiren - trepadors

Nòtas e referéncias modificar

  1.  Le nombre de locuteurs du luxembourgeois revu à la hausse (en francés). infolux.uni.lu.
  2. Congrès permanent de la lenga occitana. Multidiccionari Occitan Dicod'Òc. Cèrca «Luxembourgeois».
  3. Centre de terminologiaLuxemborgés. Diccionari de las lengas del mond, 2015.
  4. Rispail, Marielle. «Le francique luxembourgeois dans une situation paradoxale de part et d’autre de la frontière : une pratique sans école, une école sans pratique». A: Lidil - Revue de linguistique et de didactique des langues, 1999, p. 75–93. 
  5. Abalain, Hervé. Le français et les langues historiques de la France. J.-P. Gisserot, p. 247. ISBN 9782877478816.