Lumbard ucidentalQuest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.



Arras (Aro in Piccard; Atrecht in Olandes; Nemetacum in Latin) a l'è ona città de la Francia cont ona popolazion de 41 322 abitant[1], dato agiurnaa al sginer 2011.

Arras
Comun
Arras - Stema
Arras - Sœmeanza
Arras - Sœmeanza
Dats aministrativ
Nom ofiçalArras
StatFrància
RegionNord-Pas-de-Calais
DipartimentPas-de-Calais (prefetüra)
ArrondissementArras (capolöch)
CantonChef-lieu de trois cantons : Nord, Ouest et Sud
Politega
Sindegh
Territore
Coordinade50°17′21″N 2°46′48″E / 50.289167°N 2.78°E50.289167; 2.78
OSM1121015
Voltituden72 m s.l.m
Superfix11,63 km²
Abitants42 600 ab.
(1º genar 2021)
Densitaa3662.94 ab./km²
ConfinSaint-Laurent-Blangy, Achicourt, Sainte-Catherine-lès-Arras, Saint-Nicolas-lez-Arras, Tilloy-lès-Mofflaines, Anzin-Saint-Aubin, Beaurains, Dainville e Duisans
Fus orariUTC+01:00 e UTC+02:00
Varie
Codex postal62000
Codex INSEE62041
Localizazion
Arras - Localizazion
Arras - Localizazion
Sit istituzional

L'è 'l capploeugh del departiment del Pass de Calais, in de la region amministrativa del Nòrd-Pass de Calais e in quella stòrica de l'Artois.

Stòria Modifega

Duranta i guerr condòtt del Giuli Ceser in Gallia, Arras l'era conossuda cont el nòmm de Nemetocenna e l'era la capital de la tribù di Atrebaa. El nòmm de incoeu el ven de la paròla arazz, perchè ghe 'n vegniva prodòtta on grand numer, duranta el Medioev. L'era anca vun di pont de passagg de la Via Francigena, la via di pellegrinagg che la pòrta de Canterbury a Ròma segnada del vescov ingles Sigerich (che le ciama cont el nòmm de Atherats). L'è in man a la Francia del 1654, e l'ha vist nass el rivoluzionari Maximilien de Robespierre (1758-1794).

Gemellagg Modifega

Riferiment Modifega

  1. Französisches Statistikinstitut (www.insee.fr)