Serralada Àrtica

La serralada Àrtica (en anglès:Arctic Cordillera) és una serralada de muntanyes molt retallades que s'estenen al llarg del flanc nord-est de l'arxipèlag Àrtic des de l'illa Ellesmere a la part més al nord de la península de Labrador i nord de Quebec al Canadà. Abasta la major part de la costa est de Nunavut amb pics amb glaceres i amb casquets glacials com el de Penny Ice Cap a l'illa de Baffin.[1] El seu límit a l'est és la badia de Baffin, l'estret de Davis i el Mar de Labrador mentre al nord limita amb l'oceà Àrtic. Les Muntanyes Baffin en formen una part. Ocupa una superfície d'uns 196.235 km² i només 2.600 persones viuen en aquesta regió, la majoria sobreviuen per la caça, la pesca i les trampes posades a animals.

Infotaula de geografia físicaSerralada Àrtica
Imatge
TipusSerralada Modifica el valor a Wikidata
Part deescut canadenc Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaNunavut (Canadà), Quebec (Canadà) i Terranova i Labrador (Canadà) Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 81° 56′ N, 74° 54′ O / 81.93°N,74.9°O / 81.93; -74.9
Serraladaescut canadenc Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Altitud2.616 m Modifica el valor a Wikidata
Punt més altPic Barbeau Modifica el valor a Wikidata  (2.616 m Modifica el valor a Wikidata)
Materialroca ígnia, roca metamòrfica i roca sedimentària Modifica el valor a Wikidata
Superfície196.235 km² Modifica el valor a Wikidata
Mapa de la serralada Àrtica al Canadà
Fiord Tanquary
Mont Asgard el juliol de 2001
Mont Thor el 1997

Geografia modifica

Gran part de l'illa d'Ellesmere està coberta per la serralada Àrtica que la fa l'illa més muntanyosa de l'arxipèlag Àrtic canadenc.[2] També gran part de l'illa Bylot està coberta per la serralada.

Més d'una cinquena part de l'illa Ellesmeere està protegida oficialment en formar part del Parc Nacional de Quttinirpaaq (abans anomenat Parc Nacional de l'illa d'Ellesmere) que inclou el llac Hazen que és el llac més gros del món al nord del cercle polar àrtic. Barbeau Peak és la muntanya més alta de Nunavut i fa 2.616 m d'alt. La serralada situada més al nord del món és la de les Muntanyes Challenger situades al nord-oest de l'illa Ellesmere.

Al nord de l'illa de Baffin hi ha el Parc Nacional Sirmilik que consta de tres zones: l'illa Bylot, l'Oliver Sound i la Península Borden. A la península Cumberland de l'illa de Baffin hi ha el Parc Nacional Auyuittuq on hi ha el mont Asgard i el mont Thor.

La Reserva Nacional de les Muntanyes Torngat situades a la península de Labrador cobreix gran part de la banda sud de la serralada àrtica.

Glaceres modifica

Glacera Gull al Fiord Tanquary

La secció nord de la serralada Àrtica, que és la més seca, està coberta per casquets glacials mentre que les glaceres són més comunes al sud que és més humit. La placa de gel d'Ellesmere s'ha reduït en un 90%, al segle xx, per efecte de l'escalfament global.[3]

Geologia modifica

Muntanyes Torngat

La part nord de la serralada Àrtica es va aixecar durant el període d'orogènia Innutiana al Mesozoic. Conté roques ígnees i metamòrfiques, però la major part està ocupada per roques sedimentàries. Les muntanyes del sud de l'illa d'Ellesmere estan fetes de granits i roques volcàniques.

La serralada forma la part est de l'escut canadenc que cobreix gran part del Canadà.

Ciims més alts modifica

Cimmetrespeusnotes
Pic Barbeau2.6168.583Punt més alt de l'illa Ellesmere
Mont Whisler2.5008.202Segon punt més alt d'Ellesmere
Mont Commonwealth2.2257.300 
Mont Oxford2.2107.251 
Pic Outlook2.2107.251Punt més alt de l'illa Axel Heiberg
Mont Odin2.1477.044Punt més alt de l'illa Baffin
Mont Asgard2.0156.611 
Muntanya Qiajivik1.9636.440Punt més alt del nord de Baffin
Muntanya Angilaaq1.9516.401Punt més alt de l'illa Bylot
Pic Kisimngiuqtuq1.9056.250 
Muntanya Arrowhead1.8606.102 
Mont Eugene1.8506.070 
Pic Ukpik1.8095.935 
Mont Nukap1.7805.840 
Bastille Peak1.7335.656 
Mont Thule1.7115.614 
Muntanya Angna1.7105.610 
Mont Thor1.6755.500La caiguda vertical més gran de la Terra
Mont Caubvick1.6425.387Punt més alt al Canadà continental a l'est d'Alberta

Flora i fauna modifica

Vall Qijuttaaqanngittuq al sud de les muntanyes Baffin

El fred i el fet d'haver-hi poca superfície ocupada per sòl impedeix el creixement de la majoria de les espècies, les tres quartes parts de la superfície són erms (bare land). Entre les espècies de plantes s'hi troba la Picea mariana, Salix arctica, espècies del gènere Eriophorum, líquens crostosos, molses, Drias, etc

Els rèptils i amfibis hi troben condicions ambientals massa dures per a viure-hi i també els insectes hi són escassos. Entre les grans herbívors només hi ha el bou mesquer i els caribús mentre que els grans carnívors només estan representats per l'os polar i el llop àrtic. Entre els petits herbívors es troben la llebre àrtica i els lèmmings de collar. D'ocells n'hi ha més varietats com la perdiu blanca i els ocells cantaires com Carduelis hornemanni.

Referències modifica

Bibliografia modifica

  • Chernoff, M. N., H. R. Hovdebo, and J. Stuart-Smith. Eastern Canadian Cordillera and Arctic Islands An Aerial Reconnaissance. Ottawa: 24th International Geological Congress, 1972.
  • Geological Survey of Canada. Cordillera and Pacific Margin Interior Plains and Arctic Canada. Geological Survey of Canada Current Research, 1998-A. 1998.
  • Hall, John K. Arctic Ocean Geophysical Studies The Alpha Cordillera and Mendeleyev Ridge. Palisades, N.Y.: Lamont-Doherty Geological Observatory, Columbia University, 1970.
  • Walker, Edward R. A Synoptic Climatology for Parts of the Western Cordillera. Montreal: McGill University, 1961.