Províncies d'Espanya

Les províncies d'Espanya són divisions administratives locals d'Espanya conjuntament amb els municipis i les comunitats autònomes.^[1] La província existeix a Espanya com a forma d'administració territorial des de la divisió territorial d'Espanya de 1833. Aquestes essencialment agrupen els municipis i, arran de l'extensió de les comunitats autònomes a tot el territori estatal (cosa que s'ha condensat en la popular frase café para todos,^[2] («cafè per a tothom»), les províncies han derivat part de les seves funcions a les respectives comunitats. Tanmateix les províncies s'articulen entorn un govern propi: la diputació. Gaudeixen d'autonomia financera i són la divisió mitjançant la qual s'assignen els diputats al Congrés dels Diputats, al Senat d'Espanya i a les cambres autonòmiques en les eleccions. Així mateix són la seu dels jutjats de segona instància (audiència provincial), per bé que pel que fa a l'administració judicial hi ha subdivisions pròpies inferiors a la província: els partits judicials.

L'única institució pública de nivell provincial que roman anterior a l'estat de les autonomies són les diputacions provincials. Anteriorment hi havia, a més de les diputacions, un govern civil (substituïts el 1997 per delegats del govern de l'estat per a cada autonomia) i un govern militar. Finalment, al País Valencià recentment es planteja la substitució del model provincial per un model comarcal.

Hi ha 50 províncies repartides en les 17 comunitats autònomes, les quals en general reben el nom de la seua capital, tret de les que són comunitats autònomes uniprovincials i dels territoris històrics bascos. De fet, cada comunitat autònoma es comprèn d'una o més províncies; set comunitats són uniprovincials: Astúries, Illes Balears, Cantàbria, La Rioja, Comunitat de Madrid, Múrcia, i Navarra. En aquestes autonomies uniprovincias i a les Illes Canàries no hi ha diputacions provincials.

Inicialment les ciutats de Ceuta i Melilla eren incloses a les províncies de Cadis i Màlaga, respectivament. Avui, com a ciutats autònomes, són fora de la divisió provincial. Aquesta divisió es basa, amb algunes diferències en la Divisió territorial d'Espanya de 1833 de Javier de Burgos, que es basava en els límits dels antics regnes hispànics,^[3] i respectava els límits municipals, sobre un plantejament demogràficament i geogràficament homogeneïtzador, així com centralitzador de l'Estat en relació amb Madrid.

La Constitució espanyola de 1978 establí el dret a l'autonomia de les províncies limítrofes per a formar entitats regionals i nacionalitats. Segons l'article 43 "...les províncies frontereres amb característiques històriques, culturals, i econòmiques comunes, els territoris insulars i les províncies amb entitat regional històrica podran accedir al seu autogovern i constituir-se en Comunitats Autònomes".