Prefectura Autònoma Tibetana de Gannan


La Prefectura Autònoma Tibetana de Gannan (en xinès:甘南藏族自治州 ; pinyin: Gānnán Zàngzú Zìzhìzhōu; en tibetà: ཀན་ལྷོ་བོད་རིགས་རང་སྐྱོང་ཁུལ་; Gainlho Poirig Ranggyong Kü) és una prefectura autònoma del sud de la província de Gansu, Xina. Inclou Xiahe i el monestir de Labrang, Luqu, Maqu i altres ciutats i pobles de majoria tibetana. Gannan té una superfície de 40.898 km² i la seva capital és Hezuo (Zoi). Inicialment, quan es va proclamar el districte autònom de Gannan, la seu del districte es trobava a la ciutat de Labrang, a Xiahe.

Plantilla:Infotaula geografia políticaPrefectura Autònoma Tibetana de Gannan
Imatge

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 34° 59′ 04″ N, 102° 54′ 35″ E / 34.98449°N,102.90975°E / 34.98449; 102.90975
EstatRepública Popular de la Xina

ProvínciaGansu Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població691.808 (2020) Modifica el valor a Wikidata (18,91 hab./km²)
Geografia
Superfície36.593,55 km² Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal747000 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic941 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webgnzrmzf.gov.cn Modifica el valor a Wikidata

Població modifica

Segons el cens del 2010, Gannan té 689.132 habitants [1] i una densitat de població de 17,14 habitants per km².

Grups ètnics de Gannan, segons el cens de 2000 modifica

NacionalitatPoblacióPercentatge
Tibetans329.27851,44%
Han267.26041,75%
Huis41.1636,43%
Monguor9390,15%
Dongxiangs2580,04%
Manxús2570,04%
Salars2220,03%
Mongols2150,03%
Altres5140,09%

Transport modifica

La carretera principal que travessa la prefectura és l'autopista G213. El 2013 es va inaugurar l'Aeroport Xiahe de Gannan.

Subdivisions modifica

La prefectura té una ciutat de nivell de xian, i set xians.

Map

Hezuo
(city)
Xian de
Lintan
Xian de
Jonê
Xian de
Zhouqu
Xian de
Têwo
Xian de
Maqu
Xian de
Luqu
Xian de
Xiahe
* Lianhuashan National
Nature Reserve
NameHanziPinyinTibetàWyliePoblació
(Cens 2010)
Area (km²)Densitat(/km²)
Ciutat de Hezuo合作市Hézuò Shì གཙོས་གྲོང་ཁྱེར།gtsos grong khyerZoi Chongkyir90,2902,67033.81
Xian de Lintan临潭县Líntán Xiàn ལིན་ཐན་རྫོང་།lin than rdzongLintain Zong137,0011,55787.99
Xian de Zhuoni卓尼县Zhuóní Xiàn ཅོ་ནེ་རྫོང་།co ne rdzongJonê Zong100,5225,69417.65
Xian de Zhugqu舟曲县Zhōuqū Xiàn འབྲུག་ཆུ་རྫོང་།'brug chu rdzongZhugqu Zong132,1083,01043.88
Xian de Diebu迭部县Diébù Xiàn ཐེ་བོ་རྫོང་།the bo rdzongTêwo Zong52,1665,10810.21
Xian de Maqu玛曲县Mǎqū Xiàn རྨ་ཆུ་རྫོང་།rma chu rdzongMaqu Zong54,74510,1906.72
Xian de Luqu碌曲县Lùqū Xiàn ཀླུ་ཆུ་རྫོང་།klu chu rdzongGluqu Zong35,6305,2986.72
Xian de Xiahe (o Sangqu)夏河县Xiàhé Xiàn བསང་ཆུ་རྫོང་།bsang chu rdzongSangqu Zong86,6706,67412.98

Història modifica

El 1980 es van trobar restes humanes que s'han identificat com a denissovanes, un hominí que va viure fa 160.000 anys, i curiosament a una altitud de 3.280 msnm. La troballa la va fer un monjo en una cova sagrada de la muntanya de Dalijiashan, prop del monestir de Baishiya, a Xiahe.[2]

L'agost de 2010, uns esllavissaments de terra a causa de les inundacions van provocar més de 700 morts i més de 1.100 desapareguts al xian de Zhugqu.[3] En saber la notícia, l'onzè panchen-lama Gyancain Norbu, va fer donació de 50.000 iuans a la ciutat, i pregà pels habitants de les diverses ètnies.[4]

Economia modifica

Agricultura i artesania modifica

La Prefectura Autònoma Tibetana de Gannan disposa d'un sector agrícola important compost d'agricultura, ramaderia i explotació forestal. També hi ha instal·lacions de producció d'energia elèctrica.

Kim Yeshi va iniciar, el 2007, el projecte Norlha, en el qual treballen un centenar d'artesans a la població de Zorgey Ritoma, els quals produeixen, a partir de la llana del iac, teles, plaids i bufandes, que es distribueixen en botigues de grans marques.[5][6]

Urani modifica

La Prefectura té mines d'urani, explotades des de la dècada de 1980 a Têwo. El militant ecologista Sun Xiaodi afirma que ha estat testimoni de greus contaminacions radioactives a causa de l'explotació de la mina d'urani i va cridar l'atenció a les autoritats durant més de deu anys, cercant el suport de la població mitjançant demandes. La mina fou tancada oficialment el 2002, però l'administració hauria continuat explotant el mineral radioactiu per al profit personal. Sun Xiaodi fou arrestat el 2005 i 2006 i posat sota arrest domiciliari. L'1 de desembre de 2006 va rebre el premi Nuclear-Free Future Award (Futur Sense Nuclear).[7]

Referències modifica

  1. Cens de 2012 http://www.geohive.com/cntry/cn-62.aspx Arxivat 2015-07-02 a Wayback Machine.
  2. De Miguel, Mar. «Mandíbula de Xiahe» (en castellà). El Mundo, 01-05-2019. [Consulta: 4 novembre 2019].
  3. Le Monde - Chine : plus de 700 morts dans des glissements de terrain LEMONDE.FR avec Afp | 10.08.10
  4. (anglès) Panchen Lama prays for mudslide victims, China Daily, 15 juin 2010.
  5. «NORLHA-CHÂLES EN LAINE DE YAK / (province du Gansu – 甘肃) « Nicely Made in China» (en francès). Nicely Made in China, 21-10-2010. Arxivat de l'original el 2011-06-26. [Consulta: 13 novembre 2019].
  6. «La laine de yak équitable très prisée des grands couturiers» (en francès), 07-04-2012. [Consulta: 13 novembre 2019].
  7. AsiaNews.it. «Environmental activist who exposed radiation pollution in Gansu denied medical treatment». [Consulta: 13 novembre 2019].