Personificació
figura retòrica
La personificació o prosopopeia[1] és una figura retòrica que consisteix a atribuir qualitats humanes a éssers no racionals, objectes, fenòmens naturals, etc.[2][3]
Exemples literaris modifica
Escolta, Espanya, -la veu d'un fill
que et parla en llengua –no castellana;
parlo en la llengua –que m'ha donat
la terra aspra:
en aquesta llengua –pocs t'han parlat;
en l'altra, massa.
Joan Maragall, de l'Oda a Espanya
La gent del pla diu que a posta
de sol el vent s'agenolla
(Blai Bonet. JFP)
Exemples del llenguatge publicitari modifica
« | Beu-te´m. | » |
— Anunci de Coca-cola |
Referències modifica
- ↑ «prosopopeia | enciclopèdia.cat». [Consulta: 11 gener 2018].
- ↑ «Definició de personificació, significat de personificació en català». [Consulta: 11 gener 2018].
- ↑ «personificació | enciclopèdia.cat». [Consulta: 11 gener 2018].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Personificació |
🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaCaducifoliArmand Carabén i RibóJohan CruyffDavid CarabénTor (Alins)Viquipèdia:ContacteEspecial:Canvis recentsManuel de Pedrolo i MolinaJavier MileiCarles Puigdemont i CasamajóLluís Canut PermanyerXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXToni KroosClara GalleAngela MerkelMargalida Grimalt ReynésJoan Petit (cançó)Antoni Comín i OliveresProvíncies de CatalunyaNova CaledòniaTor (sèrie de televisió)Clara Ponsatí i ObiolsValtònycLluís Puig i GordiAamer AnwarNicole WallaceLaura Borràs i CastanyerAgustí Montal i CostaCas Asunta BasterraPablo HasélRamón Cotarelo GarcíaJosep Costa i RossellóMíriam Nogueras i CameroCarles Rexach i CerdàAurora Madaula i GiménezGonzalo Boye TusetKristina Háfoss