Partit Liberal Democràtic del Japó
El Partit Liberal Demòcratic del Japó (自由民主党 , Jiyū-Minshutō?, abreviat PLD), també conegut per la seva abreviació japonesa Jimintō (自民党?), és un partit polític conservador del Japó,[1][2] essent la principal força política japonesa que tradicionalment ha mantingut el govern del país de forma quasi ininterrompuda des de la seva fundació, el 1955.[3] Tot i que al Japó regeix un sistema polític multipartidista, per alguns autors la llarga estada al poder del PLD l'han convertit en un sistema de partit dominant[4] La fragmentació i divisió dels partits de l'oposició són una de les causes que expliquen la fortalesa del PLD durant dècades.[4]
(ja) 自由民主党 (ja) 自民党  | ||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||
 | ||||||||||||||||||||||||||||||||
| Epònim | democràcia liberal | |||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||||||||||||||||||||||||||||||
| Nom curt | PLD, LDP i 自民党 | |||||||||||||||||||||||||||||||
| Tipus | partit polític | |||||||||||||||||||||||||||||||
| Ideologia política | conservadorisme nacionalisme japonès conservadorisme social | |||||||||||||||||||||||||||||||
| Alineació política | dreta | |||||||||||||||||||||||||||||||
| Forma jurídica | partit polític | |||||||||||||||||||||||||||||||
| Història | ||||||||||||||||||||||||||||||||
| Reemplaça | Partit Liberal Partit Democràtic del Japó | |||||||||||||||||||||||||||||||
| Creació | 15 novembre 1955 | |||||||||||||||||||||||||||||||
| Activitat | ||||||||||||||||||||||||||||||||
| Membres | 1.086.298 (2019) | |||||||||||||||||||||||||||||||
| Governança corporativa | ||||||||||||||||||||||||||||||||
| Seu |
| |||||||||||||||||||||||||||||||
| Presidència | Yoshihide Suga (2020–2021) Fumio Kishida (2021–) | |||||||||||||||||||||||||||||||
| President | Fumio Kishida | |||||||||||||||||||||||||||||||
| Òrgan de premsa | Liberal & Democratic (en)  | |||||||||||||||||||||||||||||||
| Joventuts | Youth Division of the Liberal Democratic Party (en) | |||||||||||||||||||||||||||||||
| Indicador econòmic | ||||||||||||||||||||||||||||||||
| Finançador | Agència Central d'Intel·ligència | |||||||||||||||||||||||||||||||
| Altres | ||||||||||||||||||||||||||||||||
| Color | | |||||||||||||||||||||||||||||||
| Lloc web | jimin.jp | |||||||||||||||||||||||||||||||
   | ||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||
_Emblem.jpg)
El Partit Liberal Democràtic no s'ha de confondre amb el difunt Partit Liberal (自由党 , Jiyūtō?), el qual es fusionà amb el Partit Democràtic el 2003.
Història modifica
El PLD s'ha mantingut en el poder la major part del seu temps des de la seva fundació fins a l'actualitat, a excepció de dos períodes: entre 1993 i 1994, amb la formació d'un govern de coalició que deixà fora el PLD;[5] i entre 2009 i 2012, en què governà el Partit Democràtic.
Fundació modifica
El PLD fou creat el 1955 amb la unió de dues formacions polítiques de dretes: el Partit Liberal (自由党 , Jiyutō?, liderat per Shigeru Yoshida) i el Partit Democràtic (日本民主党 , Nihon Minshutō?, liderat per Ichirõ Hatoyama). Ambdós partits acordaren unir-se per a formar un partit unificat contra el Partit Socialista del Japó, que en aquella època gaudia de gran popularitat entre l'electorat japonès. El PLD guanyà les següents eleccions generals que se celebraren, i aconseguí formar el primer govern conservador del Japó amb una amplia majoria. Des de llavors, aconseguiria mantenir el poder fins a 1993.
Primers anys modifica
El PLD comença donant un nou enfocament a la política exterior del Japó, amb mesures que anaven des de l'entrada a les Nacions Unides al re-establiment de relacions diplomàtiques amb la Unió Soviètica. En la majoria de les eleccions que seguiren a 1955 el PLD fou en la força política més votada, trobant-se únicament amb l'oposició que venia dels dos principals partits d'esquerres: el Partit Socialista (PSJ) i el Partit Comunista (PCJ). Per aquest motiu, entre les dècades del 1950 i 1970, l'Agència Central d'Intel·ligència dels Estats Units destinà milions de dòlars a les campanyes electorals japoneses, procurant l'augment popular del PLD i, a la vegada, contra els partits i moviments d'esquerra.[6][7]
La llarga intervenció dels serveis secrets estatunidencs a favor dels conservadors japoneses no fou coneguda públicament fins a la meitat de la dècada dels anys 1990, quan fou revelada pel New York Times.[8]
Història recent modifica
Després del retorn al poder el 1996, cinc anys més tard el partit passà a ser liderat pel carismàtic Junichiro Koizumi. Amb una nova victòria a les eleccions generals del 2005, el PLD mantingué la majoria absoluta en la Dieta del Japó i formà un govern de coalició amb el partit Nou Kōmeitō. El període de govern de Koizumi estigué marcat per la seva aliança amb el president estatunidenc George W. Bush, una forta política nacionalista i, especialment, la privatizació del servei postal.[9]
Shinzō Abe succeí a Koizumi com a president del partit el 20 de setembre de 2006, tot i que només ocuparia el càrrec per un període curt. En aquest context, el partit sofrí una gran derrota a les eleccions del 2007 a la Cambra de Consellers, on hi perdé la majoria per primera vegada a la història. El 12 de setembre de 2007, Abe dimití com a primer ministre i líder del partit, i el succeí Yasuo Fukuda, que dimitiria l'1 de setembre de 2008 després d'un any en el càrrec. El veterà Taro Aso passà a dirigir el govern i el partit, però en les eleccions generals de 2009 el PLD sofrí un important daltabaix electoral enfront del Partit Demòcrata al perdre 177 escons en el parlament, fet que suposà la sortida del govern.[10] Aquesta derrota significà el final de més de mig segle de governs conservadors.
No obstant, després de tres anys de govern el Partit Democràtic acumulà un desgast notable i el PLD, de nou sota el lideratge de Shinzō Abe, aconseguí una victòria contundent en les eleccions generals de 2012 i retornà al poder.[11]
Des d'aquesta data, els conservadors segueixen al front del govern japonès.
Resultats electorals modifica
Eleccions generals modifica
| Any eleccions | Vots | % vots (posició) | Diputats | +/- | Candidat |
|---|---|---|---|---|---|
| 1958 | 23.840.170 | 59,0% (1) | 289 / 467 |  289 (Nou) | Nobusuke Kishi |
| 1960 | 22.950.404 | 58,1% (1) | 300 / 467 | 11 | Hayato Ikeda |
| 1963 | 22.972.892 | 56,0% (1) | 283 / 467 |  17 | Hayato Ikeda |
| 1967 | 22.447.838 | 48,9% (1) | 277 / 486 | 6 | Eisaku Satō |
| 1969 | 22.381.570 | 47,6% (1) | 288 / 486 | 11 | Eisaku Satō |
| 1972 | 24.563.199 | 46,9% (1) | 271 / 491 | 17 | Kakuei Tanaka |
| 1976 | 23.653.626 | 41,8% (1) | 249 / 511 | 22 | Takeo Miki |
| 1979 | 24.084.130 | 44,59% (1) | 248 / 511 | 1 | Masayoshi Ōhira |
| 1980 | 28.262.442 | 47,88% (1) | 284 / 511 | 36 | Masayoshi Ōhira |
| 1983 | 25.982.785 | 45,76% (1) | 250 / 511 | 34 | Yasuhiro Nakasone |
| 1986 | 29.875.501 | 49,42% (1) | 300 / 512 | 50 | Yasuhiro Nakasone |
| 1990 | 30.315.417 | 46,14% (1) | 275 / 512 | 25 | Toshiki Kaifu |
| 1993 | 22.999.646 | 36,62% (1) | 223 / 511 | 52 | Kiichi Miyazawa |
| 1996 | 21.836.096 | 38,63% (1) | 239 / 500 | 16 | Ryūtarō Hashimoto |
| 2000 | 24.945.806 | 40,97% (1) | 233 / 480 | 6 | Yoshirō Mori |
| 2003 | 26.089.326 | 43,85% (1) | 237 / 480 | 4 | Jun'ichirō Koizumi |
| 2005 | 32.518.389 | 47,80% (1) | 296 / 480 | 59 | Jun'ichirō Koizumi |
| 2009 | 27.301.982 | 38,68% (2) | 119 / 480 | 177 | Taro Aso |
| 2012 | 25.643.309 | 43,01% (1) | 294 / 480 | 175 | Shinzō Abe |
| 2014 | 25.461.427 | 48,10% (1) | 291 / 475 | 3 | Shinzō Abe |
| 2017 | 26.719.032 | 48,21% (1) | 284 / 465 | 7 | Shinzō Abe |
Referències modifica
- ↑ Pradyumna P. Karan (2005). Japan in the 21st century: environment, economy, and society, University Press of Kentucky, pàg. 295
- ↑ Roger Blanpain; Michele Tiraboschi (2008). The Global Labour Market: From Globalization to Flexicurity, Kluwer Law International, pàg. 268
- ↑ David Almazán, Elena Barlés (2010). Japón y el mundo actual, Prensas Universitarias de Zaragoza, pàg. 325
- ↑ 4,0 4,1 Pilar Chávarri Sidera, Irene Delgado Sotillos (2013). Sistemas Políticos Contemporáneos, UNED: Madrid, pàg. 626
- ↑ Florentino Rodao y Antonio López (1998). El Japón contemporáneo, Ediciones Universidad de Salamanca, pàg. 45
- ↑ Weiner, Tim. «C.I.A. Spent Millions to Support Japanese Right in 50's and 60's» (en anglès). New York Times, 09-10-1994. [Consulta: 15 maig 2015].
- ↑ «Foreign Relations of the United States, 1964-1968, Vol. XXIX, Part 2, Japan» (en anglès). United States Department of State, 18-07-2006. [Consulta: 15 maig 2015].
- ↑ Johnson, Chalmers. «The 1955 System and the American Connection: A Bibliographic Introduction» (en anglès). JPRI Working Paper No. 11, 1995. Arxivat de l'original el 2020-07-25. [Consulta: 14 abril 2016].
- ↑ Àngels Pelegrín Solé, Amadeu Jensana Tanehashi (2011). Economía de Japón, Barcelona: Anglofort, pàg. 34
- ↑ «La oposición obtiene una victoria histórica en Japón» (en castellà). El País, 30-08-2009.
- ↑ «Shinzo Abe toma posesión este miércoles como nuevo primer ministro de Japón» (en castellà). El País, 26-12-2012.
Bibliografia modifica
- Crespo, J.A (1994). El Partido Liberal Democrático en Japón: el dominio conservador, México DF: Centro de Investigación y Docencia Económicas.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Partit Liberal Democràtic del Japó |
- Web oficial (japonès)