Nieuw-Vlaamse Alliantie

La Nieuw-Vlaamse Alliantie (Nova Aliança Flamenca) és un partit polític flamenc sorgit arran de la separació de l'històric partit nacionalista flamenc Volksunie el 2001. L'N-VA és republicà, de centredreta i aposta per la plena sobirania de Flandes i la seva constitució com a nou estat de la UE.

Infotaula d'organitzacióNova Aliança Flamenca
Nieuw-Vlaamse Alliantie
Dades
Nom curtN-VA
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticanacionalisme flamenc
liberalisme econòmic Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticacentredreta Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicaassociació sense ànim de lucre Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació13 octubre 2001
FundadorGeert Bourgeois Modifica el valor a Wikidata
Activitat
ÀmbitFlandes Modifica el valor a Wikidata
Membre deAliança Lliure Europea Modifica el valor a Wikidata
Membres41.176 (2014) Modifica el valor a Wikidata
MovimentNacionalisme flamenc Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaBart de Wever (2004–) Modifica el valor a Wikidata
Executiu en capPiet De Zaeger (2004–) Modifica el valor a Wikidata
Diputats
25 / 88
Senadors
9 / 35
Flandes
35 / 124
Brussel·les
3 / 17
Eurodiputats
3 / 12
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Lloc webn-va.be Modifica el valor a Wikidata
Facebook: nieuwvlaamsealliantie Twitter (X): de_NVA Instagram: de_nva LinkedIn: n-va Youtube: UC4UmvnWkpsDc4yjg0j2ykrA Youtube: NvaBeVlaanderen TikTok: de_nva Modifica el valor a Wikidata

Història

modifica

El 2001 el Volksunie es va dividir en dos partits: Sprit i Nieuw-Vlaamse Alliantie, com a resultat de les lluites internes entre el cap de l'ala dreta, Geert Bourgeois, i el social liberal Bert Anciaux. El nou partit aposta pel nacionalisme flamenc per vies pacífiques, reclamant un Flandes republicà dins una Confederació Europea.

Entre els seus punts de vista polítics hi ha la defensa de l'eutanàsia, de l'avortament i dels drets dels homosexuals, i ha participat en celebracions de l'orgull gai, com també votat a favor dels matrimonis homosexuals i de l'adopció per part de parelles del mateix sexe.

A les eleccions regionals belgues de 2004 es va presentar en coalició amb Christen-Democratisch en Vlaams (CD&V), cosa que va repetir a les eleccions legislatives de 2007. Això provocà el trencament amb el partit de Jean-Marie Dedecker, qui es va presentar a les eleccions amb la Lijst Dedecker. A les eleccions legislatives belgues de 2010 es presentà en solitari i fou el partit més votat.[1]

Després de les eleccions legislatives belgues de 2014, Charles Michel del Mouvement Réformateur (MR) esdevingué el primer ministre més jove de la història de Bèlgica.[2] amb un govern de coalició de N-VA, MR, CD&V i Open Vlaamse Liberalen en Democraten (Open Vld). A principis de desembre de 2018 l'oposició del N-VA al Pacte Mundial per a les Migracions va provocar la seva sortida del govern i MR, CD&V i Open Vld van continuar breument com a gabinet minoritari fins que Michel va dimitir el 18 de desembre de 2018. Com que les eleccions estaven programades per al maig de 2019, el gabinet en minoria va continuar de manera provisional fins a les eleccions.[3] Michel va seguir al capdavant del govern de manera provisional fins el 27 d'octubre de 2019, quan fou nomenat President del Consell Europeu sent rellevat per Sophie Wilmès també del MR[4] fins que l'1 d'octubre de 2020 Alexander De Croo de l'Open Vld va assumir el càrrec de primer ministre amb el govern de coalició del seu partit, l'Open Vld amb el MR, els socialistes de Flandes i de Valònia, CD&V i els ecologistes flamencs i els valons, i el N-VA va mantenir-se a l'oposició.[5]

Resultats electorals

modifica
Eleccions legislatives belgues
EleccióVots+/–%+/–Escons+/–Govern
2003201,3993.1N/A
1 / 150
N/AOposició
2007[a]1,234,95018.5
5 / 150
4Oposició
20101,135,61717.4
27 / 150
22Oposició
20141,366,07320.3
33 / 150
6Coalició (2014-18)
Oposició (2018-19)
20191,086,787Bart de Wever
16,03 / 100
4.23
25 / 150
8Oposició
20241,167.061
16,71 / 100
0.68
24 / 150
1Per determinar
  1. En coalició amb el CD&V;30 escons en total
AnyVots%Escons+/-
2003200,2733.1
0 / 71
2007[a]1,287,38919.4
2 / 71
2
20101,268,78019.6
14 / 71
12
2014
12 / 60
2
2019
9 / 60
3
  1. En coalició amb el CD&V; 14 escons en total

Regional

modifica
AnyVots%Escons+/-Government
D.E.C.Overall
2004[a]10,48216.8 (#4)
0 / 89
Oposició
20092,5865.0 (#6)
1 / 89
1Oposició
20149,08517.0 (#4)
3 / 89
2Oposició
20199.17718.0 (#4)
3 / 89
=Oposició
20249.57111.9 (#3)
2 / 89
1Per determinar
  1. En coalició amb el CD&V; 3 escons en total
AnyVots%Escons+/-Govern
2004[a]1,060,58026.1 (#1)
6 / 124
Coalició
2009537,04013.1 (#5)
16 / 124
10Coalició
20141,339,94631.9 (#1)
43 / 124
27Coalició
20191,052,25224.8 (#1)
35 / 124
8Coalició
20241,045,60723.9 (#1)
31 / 124
4Per determinar
  1. En coalició amb CD&V; 35 escons en total.

Parlament Europeu

modifica
anyvots%Escons+/-
D.E.C.Overall
2004[a]1,131,11928.2 (#1)17.4
1 / 24
2009402,5459.9 (#5)6.1
1 / 22
=
20141,123,36326.7 (#1)16.8
4 / 21
3
20191,123,35522.4 (#1)14.2
3 / 21
1
2024995,86822.1 (#2)14.0
3 / 21
=
  1. En coalició amb CD&V; 4 escons en total

Referències

modifica
  1. Percival, Jenny. «Belgium divide deepens after Flemish separatists win election» (en anglès). The Guardian, 14-06-2010. [Consulta: 13 juny 2024].
  2. «Charles Michel officiellement candidat à la présidence du MR». Le Vif, 13-12-2010.
  3. Blenkinsop, Philip. «Belgian PM to stay on heading caretaker government» (en anglès). Reuters, 21-12-2018. [Consulta: 18 juny 2024].
  4. «La liberal Sophie Wilmes, primera dona cap de govern a Bèlgica». CCMA, 28-10-2019.
  5. «Alexander De Croo». CIDOB. [Consulta: 18 juny 2024].

Enllaços externs

modifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nieuw-Vlaamse Alliantie