Lliga iugoslava de futbol

La lliga iugoslava de futbol (Prva Liga) fou la màxima competició futbolística de l'antiga Iugoslàvia.

Plantilla:Infobox sports competitionLliga iugoslava de futbol
Tipuscampionat estatal Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorAssociació de Futbol de Iugoslàvia Modifica el valor a Wikidata
Lliga inferiorYugoslav Second League (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localització  i  Dates
EstatIugoslàvia Modifica el valor a Wikidata
Vigència1923 – 1992 Modifica el valor a Wikidata
Freqüènciaanual Modifica el valor a Wikidata

Història

modifica
Gràfica temporal amb les competicions successores de la lliga iugoslava.

La competició es disputà entre 1923 i 1991 (Regne dels Serbis, Croats i Eslovens (1918-1941) i República Federal Socialista de Iugoslàvia (1945-1991)).

Entre 1991 i 2003 (República Federal de Iugoslàvia), la competició es mantingué però amb la participació només de clubs de Sèrbia i Montenegro. Per a informació sobre la lliga iugoslava aquests anys vegeu lliga serbo-montenegrina de futbol. Les actuals competicions successores de la lliga iugoslava són:

Historial

modifica

Palmarès

modifica

Màxims golejadors de la competició

modifica

Llista completa dels jugadors amb més de 100 gols en el període 1946-1992.
Font: RSSSF; Darrera modificació 14 de desembre 2007
[4]

#NomGolsClubsCarrera
1Slobodan Santrač218OFK Beograd, Partizan, Galenika
2Darko Pančev169Vardar, Crvena Zvezda1982-1992
3Dušan Bajević166Velež Mostar1966-1977, 1981-1983
4Bora Kostić158Crvena Zvezda
5Frane Matošić149Hajduk Split1946-1953
6Todor Veselinović145Vojvodina1951-1961
=7Stjepan Bobek129Partizan1946-1956
=7Zoran Prljinčević129Radnički Beograd, Crvena Zvezda
9Dušan Savić120Crvena Zvezda1973-1982
10Dragan Džajić113Crvena Zvezda1961-1975
11Vojin Lazarević112Sutjeska, Crvena Zvezda1962-1970, 1972-1974
12Josip Bukal111Željezničar1963-1973, 1977-1978
13Petar Nadoveza108Hajduk Split1963-1973
14Kosta Tomašević105Crvena Zvezda, Spartak Subotica1946-1956
15Vahid Halilhodžić104Velež Mostar1972-1981
16Snješko Cerin103Dinamo de Zagreb
17Petar Nikezić102Vojvodina, Osijek1967-1978, 1979-1982
18Zlatko Vujović100Hajduk Split1977-1986

Referències i notes

modifica
  1. Un torneig especial es disputà el 1945, per reafirmar la nova unitat iugoslava. Hi participaren vuit equips: Sèrbia, Croàcia, Macedònia, Vojvodina, Eslovènia, Bòsnia, Montenegro i l'exèrcit iugoslau.
  2. La Federació Iugoslava decidí que la darrera jornada es repetís, després de les acusacions que certs resultats havien estat prèviament fixats. El Partizan, que havia guanyat el títol amb un 4-0 sobre el Željeznicar Sarajevo, refusà la decisió i el seu partit li fou donat per perdut per 3-0 pel Željeznicar, fet que donava el títol al Crvena Zvezda, permetent a aquest darrer participar en la Copa d'Europa de futbol 1986-87. Més tard, després dels diversos processos legals, la classificació original fou donada per bona, retornant el títol al Partizan, oficialment reconegut el 1987.
    «Yugoslavia list of champions». RSSSF, 28-05-2008. [Consulta: 26 juny 2008].
  3. Deu clubs iniciaren la competició amb 6 punts de sanció, entre ells el Partizan i Crvena Zvezda, pels fets de la temporada anterior. Vardar Skopje fou el campió final i participà en la Copa d'Europa de futbol 1987-88, però els punts de sanció foren més tard anul·lats i el títol for a parar al Partizan.
    «Yugoslavia list of champions». RSSSF, 28-05-2008. [Consulta: 26 juny 2008].
  4. «Yugoslavia - list of topscorers». RSSSF, 14 Dec 2007. [Consulta: 26 juny 2008].