Legió XI Claudia
La Legió XI Claudia juntament amb la Legió XII van ser dues legions romanes formades per Juli Cèsar l'any 58 aC per lluitar a la Guerra de les Gàl·lies. No se sap quin era el seu emblema, però probablement utilitzava la imatge de la lloba Luperca, com altres legions fundades per Cèsar.
Dades | |
---|---|
Tipus | legió romana |
Període | República Romana |
Va ser una de les legions reclutades per lluitar contra els helvecis i va portar el nom de Legió XI, sense cognomen. Va lluitar a la batalla del Sabis l'any 57 aC i probablement a la batalla d'Alèsia. L'any 48 aC va prendre part a la batalla de Dirràquium i també a la batalla de Farsàlia. Quan van acabar aquestes guerres, Cèsar va dissoldre la legió i els veterans es van instal·lar a la colònia romana de Bovianum.
L'any 42 aC Octavi va reconstruir la legió per lluitar a la tercera guerra civil contra els assassins de Cèsar. Aquesta legió va lluitar a la batalla de Filipos i després va tornar a Itàlia. Probablement també va lluitar contra Sext Pompeu que havia ocupat Sicília. L'any 32 aC, la legió XI va lluitar amb Octavi contra Marc Antoni, a la guerra civil que va acabar a la batalla d'Àccium.
La legió va ser enviada als Balcans, però després de la derrota romana a la batalla del bosc de Teutoburg l'any 9, August va redistribuir les legions de les fronteres del nord i va anar a Burnum, a Dalmàcia, juntament amb la Legió VII
L'any 42, el governador de Dalmàcia Marc Furi Camil Escribonià, es va revoltar contra l'emperador Claudi. La Legió XI i la Legió VII es van posar al costat de l'emperador i van reduir la rebel·lió d'Escribonià. Claudi va premiar a les dues legions amb el cognomen de Claudia amb l'afegit de Pia Fidelis.[1]
Referències modifica
- ↑ Le Bohec, Yann (ed.); Catherine Wolff (ed.). Les légions de Rome sous le Haut-Empire. Lió: De Boccard, 2000, p. 127-131. ISBN 9782904974199.