Isòtops del zirconi
El zirconi (Zr) natural es compon de quatre isòtops estables i un radioisòtop de vida extremadament llarga el 96Zr, que es desintegra via doble emissió beta amb un període de semidesintegració observat de 2,0×1019 anys;[1] També pot experimentar emissió beta senzilla què no s'ha observat encara però que el seu valor teòric predit de T½ és de 2.4×1020 anys.[2] El segon radioisòtop més estable és el 93Zr amb un període de semidesintegració d'1,53 milions d'anys. S'han observat uns altres divuit radioisòtops, la majoria d'ells tenen període de semidesintegració menors a un dia excepte el 95Zr (64,02 dies), el 88Zr (63,4 dies), i el 89Zr (78.41 hores). El mode de desintegració primari per als isòtops més lleugers que el 92Zr és la captura electrònica, i el mode de desintegració primari per als més pesants és l'emissió beta. a
Massa atòmica estàndard: 91.224(2) u.
El zircorni és l'element més pesat que es pot formar per fusió asimètrica, del 45Sc, o del 46Ca produint el 90Zr i el 92Zr respectivament. Ttos els elements més pesants es formen per fusió asimètrica o durant el col·lapse d'una supernova.
Taula
modifica| Símbol del núclid | Z(p) | N(n) | massa isotòpica(u) | període de semidesintegració | Espín nuclear | composició isotòpics representativa (fracció molar) | rang de variació natural (fracció molar) |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| energia d'excitació | |||||||
| 78Zr | 40 | 38 | 77.95523(54)# | 50# ms [>170 ns] | 0+ | ||
| 79Zr | 40 | 39 | 78.94916(43)# | 56(30) ms | 5/2+# | ||
| 80Zr | 40 | 40 | 79.9404(16) | 4.6(6) s | 0+ | ||
| 81Zr | 40 | 41 | 80.93721(18) | 5.5(4) s | (3/2-)# | ||
| 82Zr | 40 | 42 | 81.93109(24)# | 32(5) s | 0+ | ||
| 83Zr | 40 | 43 | 82.92865(10) | 41.6(24) s | (1/2-)# | ||
| 84Zr | 40 | 44 | 83.92325(21)# | 25.9(7) min | 0+ | ||
| 85Zr | 40 | 45 | 84.92147(11) | 7.86(4) min | 7/2+ | ||
| 85mZr | 292.2(3) keV | 10.9(3) s | (1/2-) | ||||
| 86Zr | 40 | 46 | 85.91647(3) | 16.5(1) h | 0+ | ||
| 87Zr | 40 | 47 | 86.914816(9) | 1.68(1) h | (9/2)+ | ||
| 87mZr | 335.84(19) keV | 14.0(2) s | (1/2)- | ||||
| 88Zr | 40 | 48 | 87.910227(11) | 83.4(3) d | 0+ | ||
| 89Zr | 40 | 49 | 88.908890(4) | 78.41(12) h | 9/2+ | ||
| 89mZr | 587.82(10) keV | 4.161(17) min | 1/2- | ||||
| 90Zr | 40 | 50 | 89.9047044(25) | ESTABLE | 0+ | 0.5145(40) | |
| 90m1Zr | 2319.000(10) keV | 809.2(20) ms | 5- | ||||
| 90m2Zr | 3589.419(16) keV | 131(4) ns | 8+ | ||||
| 91Zr | 40 | 51 | 90.9056458(25) | ESTABLE | 5/2+ | 0.1122(5) | |
| 91mZr | 3167.3(4) keV | 4.35(14) µs | (21/2+) | ||||
| 92Zr | 40 | 52 | 91.9050408(25) | ESTABLE | 0+ | 0.1715(8) | |
| 93Zr | 40 | 53 | 92.9064760(25) | 1.53(10)E+6 a | 5/2+ | ||
| 94Zr | 40 | 54 | 93.9063152(26) | ESTABLE [>1.1E+17 a] | 0+ | 0.1738(28) | |
| 95Zr | 40 | 55 | 94.9080426(26) | 64.032(6) d | 5/2+ | ||
| 96Zr | 40 | 56 | 95.9082734(30) | 20(4)E+18 a | 0+ | 0.0280(9) | |
| 97Zr | 40 | 57 | 96.9109531(30) | 16.744(11) h | 1/2+ | ||
| 98Zr | 40 | 58 | 97.912735(21) | 30.7(4) s | 0+ | ||
| 99Zr | 40 | 59 | 98.916512(22) | 2.1(1) s | 1/2+ | ||
| 100Zr | 40 | 60 | 99.91776(4) | 7.1(4) s | 0+ | ||
| 101Zr | 40 | 61 | 100.92114(3) | 2.3(1) s | 3/2+ | ||
| 102Zr | 40 | 62 | 101.92298(5) | 2.9(2) s | 0+ | ||
| 103Zr | 40 | 63 | 102.92660(12) | 1.3(1) s | (5/2-) | ||
| 104Zr | 40 | 64 | 103.92878(43)# | 1.2(3) s | 0+ | ||
| 105Zr | 40 | 65 | 104.93305(43)# | 0.6(1) s | |||
| 106Zr | 40 | 66 | 105.93591(54)# | 200# ms [>300 ns] | 0+ | ||
| 107Zr | 40 | 67 | 106.94075(32)# | 150# ms [>300 ns] | |||
| 108Zr | 40 | 68 | 107.94396(64)# | 80# ms [>300 ns] | 0+ | ||
| 109Zr | 40 | 69 | 108.94924(54)# | 60# ms [>300 ns] | |||
| 110Zr | 40 | 70 | 109.95287(86)# | 30# ms [>300 ns] | 0+ | ||
Notes
modifica- Es coneixen mostres geològicament excepcionals en les que la composició es troba per sota d'aquests valors. La incertesa de la massa atòmica pot excedir els valors en aquells casos.
- Els valors marcats amb # no estan derivats únicament de dades experimentals, sinó que en part es basen en tendències sistemàtiques. Els espins amb arguments d'assignació febles es troben entre parèntesis.
- Les incerteses es troben en forma concisa entre parèntesis després dels últims dígits corresponents. Els valors d'incertesa indiquen una desviació estàndard, tret de la composició isotòpica i la massa atòmica estàndard de la IUPAC, que utilitzen incerteses expandides.
Referències
modifica- Masses isotòpiques de Ame2003 Atomic Mass Evaluation Arxivat 2008-09-23 a Wayback Machine. by G. Audi, A.H. Wapstra, C. Thibault, J. Blachot and O. Bersillon in Nuclear Physics A729 (2003).
- Les composicions i les masses atòmiques estàndard de Atomic weights of the elements. Review 2000 (IUPAC Technical Report). Pure Appl. Chem. Vol. 75, No. 6, pp. 683-800, (2003) and Atomic Weights Revised (2005) Arxivat 2008-03-05 a Wayback Machine..
- Dades sobre període de semidesintegració, espín i isòmers provenen de les següents fonts.
- Audi, Bersillon, Blachot, Wapstra. The Nubase2003 evaluation of nuclear and decay properties, Nuc. Phys. A 729, pp. 3-128 (2003).
- National Nuclear Data Center, Brookhaven National Laboratory. Information extracted from the NuDat 2.1 database (retrieved Sept. 2005).
- David R. Lide (ed.), Norman E. Holden in CRC Handbook of Chemistry and Physics, 85th Edition, online version. CRC Press. Boca Raton, Florida (2005). Section 11, Table of the Isotopes.
- ↑ Llistat de valors de doble emissió beta(anglès)
- ↑ Journal of Physics(anglès)
| Index de pàgines d'isòtops · Taula de núclids | ||
| Isòtop més lleuger | Isòtop actual | Isòtop més pesant |
| Isòtops de l'itri | Isòtops del zirconi | Isòtops del niobi |