Departament d'Olancho
El departament d'Olancho és un dels 18 departaments en què es divideix Hondures i el de major extensió. És la quarta entitat subnacional centroamericana per territori després d'El Petén (35.800 km²) a Guatemala, Atlántico del Norte (32.159 km²) i Atlántico del Sud (27.407 km²) tots dos a Nicaragua.
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | Hondures  | ||||
| Capital | Juticalpa (en)  | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 520.761 (2013) (21,78 hab./km²) | ||||
| Llengua utilitzada | miskito paya Mayangna (en) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 23.905 km² | ||||
| Creació | 1825 | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Fus horari | |||||
| ISO 3166-2 | HN-OL | ||||
Olancho està situat en la part nord-oriental del país. Limita al nord amb els departaments de Yoro i Colón; al sud amb el Paraíso i amb la República de Nicaragua; a l'est amb el Departament de Gracias a Dios i a l'oest amb el departament de Francisco Morazán i Yoro.
Història
modificaOlancho va ser durant molt temps la regió més acabalada d'Hondures a causa de la seva producció ramadera i agrícola. Això li proporcionava una gran influència comercial i política dins del govern de la república a mitjan segle xviii.
Aquesta influència comercial provocava ocasionalment en el departament lluites d'ordre polític. El 7 de desembre de 1864 la detenció d'un diputat de cognom Rosales va ocasionar una rebel·lió en contra de les autoritats màximes del departament i del govern central.
Liderats pels coronels Barahona, Zavala, i Antúnez més de mil rebels van marxar amb rumb a Tegucigalpa en 1865. Davant aquesta situació el llavors president de la república, General José María Medina, va organitzar una expedició militar i es va posar al capdavant d'aquesta, per contrarestar als rebels.
Al final de l'enfrontament, Medina i els seus homes es van imposar sobre els revoltats, capturant als capitosts als qui va afusellar, va decapitar i va enterrar. Diversos pobles i llogarets del fepartament d'Olancho Hondures van ser cremats juntament amb els seus habitants i molts dels rebels van ser afusellats i assassinats en combat.
Després d'aquest fet va haver-hi moltes deportacions i un èxode massiu cap a altres parts del país deixant Olancho amb una població disminuïda. Manto va perdre el seu títol de capçalera departamental, que va ser traslladada a Juticalpa.
Tres anys més tard, en 1868 el mosso Serapio Romero, conegut com a Cinchonero, es va aixecar s Juticalpa al costat d'un grup d'homes; en contra del major de la plaça, Nazario Garay. Tots dos homes van sostenir un duel a ganovetades, acabant vencedor Serapio Romero.
Després, desafiant al govern central, el 'Cinchonero' va desenterrar els caps dels coronels Barahona, Antúnez i Zavala i els va rendir un homenatge pòstum. A aquesta nova rebel·lió, el govern va respondre enviant un contingent militar, que van acabar vencent, capturant i decapitant Serapio Romero. Després d'aquests fets sagnants Olancho va passar a ser un departament gairebé despoblat i per tant, tranquil.
Aquest departament va ser creat el 28 de juny de 1825. L'any de 1869, el territori d'Olancho va ser reduït, a causa que el municipi de Danlí pas a formar part del departament d'El Paraíso.
División administrativa
modificaMunicipis
modificaEl departament está format per 23 municipis. Juticalpa és el cap departamental i Catacamas la segona ciutat en importància, lloc de naixement de l'ex-president d'Hondures: 'Mel' Zelaya.
| # | Municipi | LLoc x Pobl | Població | Lloc x Sup | Superfície (km²) | Codi RNP[1] |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | Campamento | 7 | 20,900 | 14 | 391.49 | 1502 |
| 2 | Catacamas | 2 | 128,344 | 1 | 7173.89 | 1503 |
| 3 | Concordia | 21 | 6,919 | 18 | 267.80 | 1504 |
| 4 | Dulce Nombre de Culmi | 3 | 33,085 | 2 | 2925.09 | 1505 |
| 5 | El Rosario | 22 | 4,736 | 22 | 143.11 | 1506 |
| 6 | Esquipulas del Norte | 14 | 10,246 | 10 | 523.33 | 1507 |
| 7 | Gualaco | 6 | 22,119 | 4 | 2363.45 | 1508 |
| 8 | Guarizama | 17 | 8,041 | 23 | 16.91 | 1509 |
| 9 | Guata | 10 | 12,239 | 6 | 680.03 | 1510 |
| 10 | Guayape | 12 | 11,618 | 13 | 422.49 | 1511 |
| 11 | Jano | 23 | 4,054 | 15 | 362.71 | 1512 |
| 12 | Juticalpa | 1 | 126,030 | 3 | 2606.20 | 1501 |
| 13 | La Unión | 19 | 7,830 | 8 | 556.34 | 1513 |
| 14 | Mangulile | 15 | 9,125 | 12 | 432.65 | 1514 |
| 15 | Manto | 11 | 11,714 | 11 | 517.19 | 1515 |
| 16 | Patuca | 4 | 30,991 | 7 | 635.10 | 1523 |
| 17 | Salama | 20 | 7,012 | 16 | 337.85 | 1516 |
| 18 | San Esteban | 5 | 25,328 | 5 | 1962.34 | 1517 |
| 19 | San Francisco de Becerra | 16 | 8,644 | 17 | 332.92 | 1518 |
| 20 | San Francisco de la Paz | 8 | 18,644 | 9 | 533.07 | 1519 |
| 21 | Santa María del Real | 9 | 13,035 | 21 | 230.80 | 1520 |
| 22 | Silca | 18 | 7,901 | 19 | 255.55 | 1521 |
| 23 | Yocon | 13 | 10,914 | 20 | 243.15 | 1522 |
Referències
modifica- ↑ NOTA1:Registro Nacional de las Personas (RNP)
Enllaços externs
modifica| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Departament d'Olancho |