Demografia de Grècia

La llengua més comuna a qualsevol àmbit oficial, educatiu o públic del país és el grec modern en la seva variant demòtica, tot i que és possible trobar àmbits en què s'usa la variant katharévussa. D'altres llengües parlades a Grècia per poblacions originàries són l'albanès a la zona fronterera amb Albània, l'idioma arvanita (un dialecte de l'albanès) a moltes bosses demogràfiques per tot Grècia, l'idioma eslavomacedònic (anomenat simplement macedònic a Macedònia del Nord) a la província de Macedònia, el turc a Tràcia, l'idioma pomac (un dialecte del búlgar) a Tràcia, l'aromanès (un dialecte del romanès) al nord del país, el meglenoromanès en algunes comunitats al nord de Tessalònica, el romaní en poblacions gitanes disperses per tot el país i un dialecte del grec, el tsakoni, considerat per alguns com una llengua grega diferent provinent de l'antic dialecte dori o arcadi, al Peloponès.

Només el turc, inclòs com a llengua de la comunitat musulmana de Tràcia (encara que no sigui llengua materna dels pomacs i gitanos musulmans), gaudeix d'acceptació oficial segons el Tractat de Lausana (art. 45); les altres llengües no tenen reconeixement oficial. El grec modern és l'oficial de la república hel·lènica i té un total de 20 milions de parlants a nivell mundial. Cal destacar la seva continuïtat ininterrompuda des dels inicis de la prehistòria amb l'escriptura Lineal A vinculada a la civilització minoica, a la més recognoscible escriptura Lineal B, i als dialectes de l'antiga Grècia, dels quals l'àtic és el més semblant al grec modern.

La Constitució grega garanteix la llibertat absoluta de religió. També diu que totes les persones que viuen en territori grec gaudiran d'una protecció completa de llurs creences religioses. Segons la Constitució, la «religió prevalent» és l'Església Ortodoxa Grega amb seu a la capital, Atenes. Els musulmans grecs suposen l'1,3% de la població i es concentren sobretot a Tràcia. També hi ha alguns protestants evangèlics i catòlics, a les Cíclades; i jueus, sobretot a Tessalònica. Hi ha també alguns grups de neo-hel·lenistes.