Centre d'Estudis de Temes Contemporanis

El Centre d'Estudis de Temes Contemporanis (CETC) és una unitat dedicada a l'anàlisi i el debat (think tank) amb seu al carrer Via Laietana, 14 de Barcelona. Va néixer l'any 1989 i actualment està integrada al Departament d'Acció Exterior i Unió Europea de la Generalitat de Catalunya.^[1]

Centre d'Estudis de Temes Contemporanis

Dades
Nom curt	CETC i CETC
Tipus	fàbrica d'idees
Història
Creació	1989
Governança corporativa
Seu	carrer de la Tapineria, 10 Barcelona
Executiu en cap	Pau Mas Codina (2023–)
Part de	Secretaria General d'Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència
Lloc web	exteriors.gencat.cat…

Els seus directors han estat: Jaume Lorés (1989-1998), Àngel Castiñeira Fernández (1998-2004), Jaume Renyer (2004-2005),^[2] Enric Pujol (2005-2006), Joaquim Albareda (2006), Alfred Bosch (2007-2010),^[3] Ferran Sáez Mateu (2011-2015)^[4] i Quim Torra (2016-2017),^[5] Pere Almeda Samaranch (2017-2021)^[6] i Manuel Manonelles (2021-2022). L'actual director és Pau Mas Codina, des de març de 2023.

El CETC analitza els principals reptes i debats globals a partir dels monogràfics de la revista Idees, la publicació de pensament contemporani que edita des de l'any 1999. També organitza actes, diàlegs i conferències. El primer monogràfic de la nova etapa digital de la revista es va publicar el març de 2019 i estava centrat en el futur del projecte Europeu. La revista IDEES també ha publicat els dossiers "Feminisme(s)", "Intel·ligència Artificial", "Catalunya-Espanya: del conflicte al diàleg polític?", "L'Agenda 2030: transformem el món davant l'emergència planetària", "En defensa de la democràcia: els drets civils i polítics amenaçats al segle XXI", "Una nova visió per a la Mediterrània", "La Xina davant d’un món en crisi", "Youth Act! Envers un nou pacte intergeneracional", "Repensar la masculinitat", "Repensar la cooperació per afrontar els reptes del segle XXI", "Àfrica, epicentre d’una realitat canviant", "John Rawls, 100 anys després: el llegat d’«Una teoria de la justícia»", "Catalunya i la Societat de Nacions" i "Violències masclistes i polítiques públiques: construint respostes feministes i interseccionals".

Segons el Decret 83/2019^[7] de reestructuració del Departament d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, al CETC li corresponen les següents funcions:

• Estudiar, diagnosticar i avaluar, especialment des del prisma de les relacions internacionals, els fets, els esdeveniments i les tendències de l'entorn contemporani que afecten la realitat catalana i universal, especialment els relacionats amb l'anàlisi i prospectiva dels camps tecnoeconòmic, sociopolític, de gènere, ètic, ideològic, cultural, espiritual, del pensament i dels valors, així com les repercussions que se'n derivin per a la definició de les polítiques del departament responsable de l'acció exterior.
• Impulsar, coordinar i donar suport a l'organització d'activitats i publicacions relacionades amb els diferents camps descrits en la lletra anterior.
• Col·laborar amb i assessorar els diferents departaments del Govern de la Generalitat en l'organització de seminaris, jornades, congressos i conferències vinculats a l'àmbit de les funcions pròpies del Centre.
• Crear espais de debat oberts i plurals per a l'anàlisi de la realitat sociopolítica i de pensament actual.
• Impulsar una xarxa de pensament contemporani a Catalunya conjuntament amb les institucions i centres existents i participar en, col·laborar amb i assessorar altres think tanks i centres anàlegs d'arreu del món.
• Identificar i impulsar la participació del Govern de la Generalitat i dels diferents actors rellevants en les diferents matèries a Catalunya en els fòrums i debats internacionals i donar a conèixer els principals debats internacionals a Catalunya a través de les activitats pròpies del Centre.
• Coordinar la difusió dels informes i els resultats de les recerques en tots els formats disponibles, i especialment mitjançant la revista editada pel Centre.