Borda

Normalment, la planta baixa de la borda serveix per a allotjar-hi el bestiar i la part alta per a emmagatzemar-hi el fenc recollit a l'estiu i els estris agrícoles.

Als Pirineus i zones circumdants, especialment al Pallars i a Andorra, una borda és una casa de ramaders, en contrast amb una masia o casa de pagesos que es dediquen al conreu de la terra. Es tracta d'una edificació rústica aïllada, normalment de dues plantes, sostre de pissarra i murs de pedra. També es troben bordes a les zones pirinenques d'Aragó i del País Basc.

Moltes bordes han estat abandonades a conseqüència de la decadència de les pràctiques agrícoles tradicionals i dels canvis en la forma de vida en les zones rurals durant la segona meitat del segle xx.

La paraula "borda" també s'utilitza com a terme geogràfic, car era costum que la presència d'una borda, normalment habitada, donés nom a una zona muntanyenca, com una coma, obaga, vall o tàlveg. Per exemple, la Borda (Solsona).

Un "border" era un pagès de remença adscrit a una borda, o el possessor o arrendador d'una borda. De fet, cal tenir present que, a l'edat mitjana, una borda era un mas o explotació rural marginal; moltes vegades, la borda era considerada com a mig mas. Els documents de la baixa edat mitjana de moltes comarques de la Catalunya Vella fan esment de l'existència de bordes, alhora que es parla dels masos i de les masoveries.^[2]

Actualment, i especialment durant el "boom" immobiliari del 1990-2007, algunes bordes han estat reconstruïdes i transformades en segones residències, en petits hotels o en restaurants.

Moltes bordes, però, s'han deixat caure en ruïna durant les darreres dècades, principalment a causa de trobar-se sovint en llocs inaccessibles per carretera.

• Masia.

• Itinerari gastronòmic per les bordes andorranes Arxivat 2010-02-16 a Wayback Machine..
• Arquitectura popular a Es Bordes (Val d'Aran).

Viccionari