Bomba atòmica

Bomba d'urani modifica

En aquest cas, a una massa d'urani, anomenada "subcrítica", se li afegeix una quantitat del mateix element químic per a aconseguir una "massa crítica" que comença a fissionar espontàniament. Al mateix temps se li afegeixen altres elements, que potencien la creació de neutrons lliures, accelerant la reacció en cadena, que es fa "sostinguda", provocant la destrucció d'una àrea determinada per l'ona de xoc mecànica, l'ona tèrmica i la radioactivitat.^{[cal citació]}

Bomba de plutoni modifica

La bomba de plutoni té un disseny més complicat. La massa fissionable s'envolta d'explosius plàstics convencionals, com el RDX, especialment dissenyats per a comprimir el metall, de manera que una bola de plutoni de la grandària d'una pilota de tenis es redueix gairebé a l'instant a la grandària d'una bala, augmentant en gran manera la densitat del material, que entra instantàniament en una reacció en cadena de fissió nuclear descontrolada, provocant l'explosió i la destrucció total dins d'un perímetre limitat, a més que l'entorn circumdant es torni altament radioactiu, deixant seqüeles greus en l'organisme de qualsevol ésser viu.^{[cal citació]}

Bomba d'hidrogen o termonuclear modifica

La bomba d'hidrogen o (bomba H), també coneguda com a bomba tèrmica de fusió o bomba termonuclear es basa en l'obtenció de l'energia despresa en fusionar-se dos nuclis atòmics, en lloc de la fissió d'aquests.^{[cal citació]}

L'energia es desprèn en fusionar-se els nuclis de deuteri (2H) i de triti (3H), dos isòtops de l'hidrogen, per a donar un nucli d'heli. La reacció en cadena es propaga gràcies als neutrons d'alta energia despresos en la reacció.^{[cal citació]}

Per a iniciar aquest tipus de reacció en cadena és necessari una gran aportació d'energia, per la qual cosa totes les bombes de fusió contenen un element anomenat iniciador o primari, que és una bomba atòmica de fissió que produeix la detonació inicial de la bomba principal; als elements que componen la part fusionable de la bomba (deuteri, triti, liti, etc.) se'ls coneix com a secundaris.^{[cal citació]}

La primera bomba d'aquest tipus va ser detonada a Enewetak (atol·ló de les Illes Marshall) l'1 de novembre de 1952, durant la prova Ivy Mike, amb marcats efectes en l'ecosistema de la regió. La temperatura aconseguida en la «zona zero» (lloc de l'explosió) va ser de més de 15 milions de graus, tan calent com el nucli del Sol, per unes fraccions de segon.^{[cal citació]}

Les bombes anomenades termonuclears o bombes d'hidrogen no són bombes de fusió pura, sinó bombes de fissió/fusió/fissió. La detonació de l'artefacte primari de fissió produeix la reacció de fusió, com la descrita, el propòsit de la qual és generar neutrons d'alta velocitat, que, al seu torn, produeixen la fissió del (235U, 239Pu o fins i tot 238U) que forma part del secundari.^{[cal citació]}

Bombes de neutrons modifica

La bomba de neutrons, també anomenada bomba N, bomba de radiació directa incrementada o bomba de radiació forçada, és una arma nuclear derivada de la bomba H que els Estats Units van començar a desplegar a finals dels anys setanta. En les bombes H, normalment menys del 25 % de l'energia alliberada s'obté per fusió nuclear i l'altre 75 % per fissió. En la bomba de neutrons s'aconsegueix fer baixar el percentatge d'energia obtinguda per fissió a menys del 50 %, i fins i tot s'ha arribat a fer-ho tan baix com un 5 % i la resta és per la fusió nuclear.^{[cal citació]}

En conseqüència, s'obté una bomba, que per a una determinada magnitud d'ona expansiva i pols tèrmic produeix una proporció de radiacions ionitzants (radioactivitat) fins a set vegades major que les d'una bomba H, fonamentalment raigs X i gamma d'alta penetració durant pocs segons. En segon lloc, bona part d'aquesta radioactivitat és de molta menor durada (menys de 48 hores) que la que es pot esperar d'una bomba de fissió convencional.^{[cal citació]}

Les conseqüències pràctiques són que en detonar una bomba N es produeix poca destrucció d'estructures i edificis, però molta afectació i mort dels éssers vius per la radiació, fins i tot encara que aquests es trobin dins de vehicles o instal·lacions blindades o cuirassades. Per això s'ha inclòs a aquestes bombes en la categoria d'armes tàctiques, perquè permeten la continuació d'operacions militars en l'àrea per part d'unitats dotades de protecció (ABQ).^{[cal citació]}

• Bombardejos atòmics sobre Hiroshima i Nagasaki
• Arma nuclear
• Guerra nuclear
• Potència nuclear
• Països amb armes nuclears
• Míssil balístic intercontinental
• Ogiva nuclear
• Bomba de neutrons

• Einstein, Albert: Cartes d'Albert Einstein a Franklin Delano Roosevelt (president dels Estats Units) a propòsit de la bomba atòmica.
• Glasstone, Samuel i Dolan, Philip J.: The effects of nuclear weapons. els Estats Units: O. S. Government Printing Office, tercera edició, 1977.
• Informació sobre armes de destrucció massiva, incloses les armes nuclears, en la web de la Federation of American Scientists (Federació de Científics Estatunidencs).
• OTAN: NAT handbook on the medical aspects of NBC defensive operations (part I - Nuclear). Washington: Departments of the Army, Navy, and Air Force, 1996.
• Preston, Diana: Abans d'Hiroshima: de Marie Curie a la bomba atòmica. Madrid: Tusquets, 2008. ISBN 978-84-8383-059-8.
• Rhodes, Richard: Dark Sun: the making of the hydrogen bomb. Nova York: Simon and Schuster, 1995.
• Rhodes, Richard: The making of the atomic bomb. Nova York: Simon and Schuster, 1986.
• Smyth, H. DeW: Atomic energy for military purposes. Princeton University Press, 1945.
• The effects of nuclear war. Office of Technology Assessment, maig de 1979.

A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Bomba atòmica

• «Arxiu atòmic», a la web AtomicArchive.com (anglès).
• Arxiu d'armes nuclears, a la web NuclearWeaponArchive.org (anglès).
• Notícies sobre armes nuclears, a la web del IPS (Inter Press Service).