Balada

Per a altres significats, vegeu «Balada (desambiguació)».

La balada és un gènere trobadoresc. Si ens centrem en criteris de versificació, on sols es tenen en compte els aspectes mètrics i no la temàtica, la literatura trobadoresca es pot dividir en balada i dansa.

Com indica el seu nom, tenia per finalitat d'ésser ballada. El seu esquema mètric solia ser el següent: refrany -un apariat- A A (observeu que les lletres majúscules indiquen la intervenció del cor, mentre que les minúscules corresponen al solista), tres versos del solista amb un vers del refrany b A b a, refrany A A

Segons Riquer, es conserven nou balades pròpiament dites en la literatura trobadoresca, tres de Cerverí de Girona i la resta, anònimes.^[1]

D'amor m'estera ben e gent As'eu ma dona vis plus sovent ABalada faz ab coindet son bd'amor m'estera ben e gent Aqu'a ma bela don a randon, bquar ai estat tan lonjament. aD'amor... A s'eu... A

Referències modifica

↑ Riquer, Los trovadores, p. 47

Bibliografia modifica

Martí de Riquer, Los trovadores. Historia literaria y textos. Barcelona: Ariel, 1983, vol. 1, p. 46, paràgraf 36

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Balada

Els trobadors catalans, amb la seua autorització.

Viccionari

[1] Riquer, Los trovadores, p. 47

[1]