Alianza Republicana Nacionalista

L'Alianza Republicana Nacionalista (ARENA) és un partit polític d'extrema dreta del Salvador.

Infotaula d'organitzacióAlianza Republicana Nacionalista
Dades
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticaconservadorisme nacionalista
liberalisme econòmic Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació30 setembre 1981
Activitat
Membre deUnió Internacional Demòcrata Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaMauricio Interiano Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Lloc webarena.org.sv Modifica el valor a Wikidata

Va ser fundat oficialment el 30 de setembre de 1981 per en Roberto D'Aubuisson, exmajor de l'exèrcit on va dirigir l'Agencia de Seguridad Salvadoreña (ANSESAL). Una vegada trencat els seus vincles institucionals amb l'exèrcit, es va donar a la tasca de conformar una organització política-militar, entre els sectors econòmicament poderosos del país, donant origen a aquest partit polític. D'Aubuisson és sospitós d'haver estat vinculat als crims dels esquadrons de la mort d'EL Salvador), pels que hauria aprofitat les seves fonts d'intel·ligència militar i els seus vincles amb els oficials més conservadors de l'exèrcit. El partit que va fundar, Aliança Republicana Nacionalista, agrupa a gairebé tot el gran empresariat del país, que inclou els sectors financers, asseguradores, comercials, militars, industrials, terratinents, agropecuari, mitjans de comunicació, etc., centralitzant tot el poder econòmic i polític, utilitzant el govern per a realitzar totes les mesures i lleis que el seu sistema econòmic requereix per als seus negocis.

El partit ha aconseguit la presidència de la república ininterrompudament entre 1989 i 2009. Els presidents han estat Alfredo Cristiani (1989-1994), Armando Calderón Sol (1994-1999), Francisco Flores (1999-2004) i Tony Saca 2004 - 2009.

Resultats electorals modifica

Presidencials modifica

AnyCandidat1a volta2a voltaResultatRef.
Vots%Vots%
1982Hugo César Barrera17[a]32.08N/ADerrota 2
1984Roberto D'Aubuisson376,91729.77651,74146.41[1]
1989Alfredo Cristiani505,37053.82N/AElecte[2]
1994Armando Calderón Sol641,10849.03818,26468.35[2]
1999Francisco Flores614,26851.96N/A[3]
2004Antonio Saca1,314,43657.71N/A[4]
2009Rodrigo Ávila1,284,58848.68N/ADerrota 2[5]
2014Norman Quijano1,047,59238.961,489,45149.89[6]
2019Carlos Calleja857,08431.72N/A[7]
2024Joel SánchezPer determinar[8]
  1. Les eleccions presidencials de 1982 van ser determinades per l'Assemblea Legislativa en lloc d'una votació popular.

Assemblea Legislativa modifica

AnyVots%Pos.Escons+/–GovernRef.
1982430,20529.28% 2n
19 / 60
19Oposició[9]
1985286,66529.70%
13 / 60
6[10]
1988447,69648.10% 1r
31 / 60
18[11]
1991466,09144.33%
39 / 84
8Govern[11]
1994605,77545.03%
39 / 84
=[12]
1997396,30135.40%
28 / 84
11[12]
2000436,16936.04%
29 / 84
1[13]
2003446,23331.90% 2n
27 / 84
1[13]
2006620,11739.40%
34 / 84
7[14]
2009854,16638.55%
32 / 84
2Oposició[15]
2012620,11739.40%
34 / 84
2[16]
2015885,37438.90% 1r
32 / 84
2[17]
2018886,36541.72%
37 / 84
5[18]
2021305,10812.22% 2n
14 / 84
23[19]
2024Per determinar

Referències modifica

  1. Nohlen, 2005, p. 289.
  2. 2,0 2,1 Nohlen, 2005, p. 290.
  3. Nohlen, 2005, p. 291.
  4. Supreme Electoral Court, 2004, p. 110.
  5. Supreme Electoral Court, 2009, p. 87.
  6. Supreme Electoral Court, 2014, p. 131 & 144.
  7. Supreme Electoral Court [@TSEElSalvador]. «Resultados (Elección Presidencial de 2019)» (en castellà), 07-02-2019. Arxivat de l'original el 29 August 2022.
  8. «Partidos de Oposición Oficializan a sus Presidenciables» (en castellà). La Prensa Gráfica, 17-07-2023. [Consulta: 17 juliol 2023].
  9. Nohlen, 2005, p. 281.
  10. Nohlen, 2005, p. 283 & 286.
  11. 11,0 11,1 Nohlen, 2005, p. 284 & 286.
  12. 12,0 12,1 Nohlen, 2005, p. 285–286.
  13. 13,0 13,1 Nohlen, 2005, p. 286.
  14. Supreme Electoral Court, 2006.
  15. Supreme Electoral Court, 2009, p. 196.
  16. «Legislative Election Results – El Salvador Totals» (en anglès). Election Resources.org. [Consulta: 9 gener 2023].
  17. «Elecciones 2015» (en castellà). Supreme Electoral Court, 2015. [Consulta: 9 gener 2023].
  18. «Elecciones 2018» (en castellà). Supreme Electoral Court, 2018. Arxivat de l'original el 23 març 2019. [Consulta: 9 gener 2023].
  19. «Elecciones 2021 – Diputados y Diputadas para Asamblea Legislativa» (en castellà). Supreme Electoral Court, març 2021. Arxivat de l'original el 7 abril 2022. [Consulta: 16 setembre 2022].

Enllaços externs modifica