El tifinagh (pronunciáu [tifinaɣ]) ye un alfabetu que s'utiliza pa trescribir delles llingües bereberes (n'Arxelia escríbese "tifinaɣ"). La forma más antigua de tifinagh llámase alfabetu líbico o berbero-líbico, que'l so usu ta documentáu dende'l sieglu III e. C. hasta'l sieglu III d. C. en tol norte d'África y nes Islles Canaries.[2] Atribúyese-y un orixe púnicu.

Sistema d'escrituraTifinag
Tipossistema d'escritura natural, abyad y alfabetu de caxa única
LlingüesLlingües bereberes y Llingües tuareg
Datessieglu III edC
Basáu enLibyco-Berber script (en) Traducir
ISO 15924Tfng (120)
Direición del testud'izquierda a derecha, de derecha a izquierda, de arriba a abajo (es) Traducir y abajo a arriba (es) Traducir
Estaya UnicodeU+2D30-2D7F[1]
Formáu por
Cambiar los datos en Wikidata
Caráuteres del alfabetu tifinagh.

L'usu del tifinagh perdióse darréu en casi tolos territorios berberófonos, siendo calteníu namái polos tuareg pa trescribir el so idioma, el tamasheq. A finales del sieglu XX delles instituciones culturales bereberes recuperaron y reformaron el tifinagh pa trescribir distintes variantes de llingües bereberes qu'escarecíen hasta güei de norma escrita.

Les formes antigües de tifinagh son consonántiques (incluyíes los tuareg), ente que les formes modernizaes inclúin signos pa les vocales. Les distintes variedaes d'esta escritura tienen, amás de la cuestión de les vocales, otres munches ya importantes diferencies.

Alfabetu líbico editar

Ye puramente consonánticu. Tuvo dos formes: la occidental y l'oriental. La primera usar a lo llargo de la mariña mediterránea y atlántica, dende la Cabilia hasta Canaries.[2] La oriental utilizar na rexón de Constantina, Aurés y Tunicia. Namái foi descifrada la forma oriental, gracies a qu'esisten numberoses inscripciones billingües púnicu-líbicas, que dexaron topar el valor de 22 de los 24 signos que componen esta modalidá de tifinagh. La forma occidental, que sería más primitiva y con menor influencia púnica, tien 13 calteres más que la oriental. En dambos casos les inscripciones son fundamentalmente epitafios o dedicatories curties. Nun esiste una direición fixa pa la escritura, pero lo más habitual ye que s'escriban les pallabres de baxo a enriba. Cada llinia suel contener una pallabra o una frase con sentíu completu. Dellos calteres ayuden a la llectura indicando los principios de llinia.

Tifinagh saḥarianu y tuareg editar

Llámase tifinagh saḥarianu a una forma arcaica d'escritura tuareg que les sos muestres más recién tienen unos doscientos años d'antigüedá[ensin referencies]. Desconozse otra manera la so xénesis: nun se sabe si deriva de la forma occidental o de la oriental del alfabetu líbico nin cómo se produció la transición d'unu a otru. Tampoco se sabe cuándo s'empezar a utilizar, si foi contemporaneu del líbico o posterior y nin siquier si usaba antes de la conquista árabe. Foi descifráu pol misioneru Charles de Foucauld, a principios del sieglu XX. Tien un signu pa notar les vocales finales.

Diccionariu tuareg-francés de Charles de Foucauld.

El tuareg, dacuando llamáu tifinagh por excelencia, yá que ye l'únicu qu'hasta tiempos recién utilizábase, correspuende a los pueblos tuareg, nómades falantes de llingua tamasheq que viven ente Arxelia, Malí y Níxer. Tien variantes, correspondientes a los distintos dialeutos del tamasheq: tanto la forma como'l númberu de los signos puede camudar, pero son mutuamente intelixibles.

Tien un signu pa marcar les vocales finales o tighratin. Nes rexones del Hoggar, Ghat y el Adrar, dichu signu namái s'emplega pa la vocal /a/, ente que les vocales /i/ y /o escríbense utilizando los signos de les semiconsonantes /y/ y /w/. Otros dialeutos empleguen el mesmu signu pa toles vocales finales, o inclusive pa les iniciales ensin distinción. Delles tribus de la rexón de Tombuctú utilicen los signos diacríticos del árabe pa notar les vocales curties.

El tifinagh tuareg usar n'ocasiones pa escribir testos llargos, pero nun ye lo habitual. Polo xeneral el so usu se circunscribe a anotaciones y epitafios, declaraciones d'amor ya inscripciones diverses sobre oxetos como alfombres, xoyes, armes, etc. Les inscripciones de cutiu empiecen utilizando la fórmula «awa näk [nome] innân», esto ye, «soi yo, [nome], quien dixo...».

La escritura ta llargamente estendida ente los tuareg, y más ente les muyeres qu'ente los homes. Al paecer, una de cada dos muyeres puede escribir ensin vacilaciones, frente a unu de cada trés homes. En tiempos recién ta utilizándose el tifinagh como soporte pedagóxicu en campañes contra l'analfabetismu.

Nun esiste un orde nel qu'enunciar les lletres del alfabetu, pero Charles de Foucauld citaba en 1920 una fórmula mnemotécnica pa recordales. Trátase de la siguiente frase, que les contién toes: «awa näk, Fadîmata ult ughnis, aghebbir nnit ur itweddis, taggalt nnit märaw iyesân d sedîs»; «Soi yo, Fadimata, fía de Ughnis: el so cadril nun se toca; la so dote ye de dieciséis caballos».

Tifinagh modernu (neotifinagh) editar

Señal d'altu (stop) n'árabe (qif) y en tifinagh (bedd) alcontrada en Marruecos.

En 1965 nuevos bereberes deseosos de promover la normalización de les sos llingües crearon una asociación cultural, l'Academia Bereber (Académie berbère, AB), qu'en 1967 y hasta la so disolución en 1978 pasaría a llamase Agraw Imazighen.

Esta asociación propunxo un alfabetu tifinagh estándar basáu tantu nel tuareg utilizáu n'Arxelia como n'otres formes qu'empezaren a espublizase en zones berberófonas d'Arxelia y Marruecos. L'oxetivu yera resucitar una escritura milenario cola que poder trescribir toles variantes de llingües bereberes, qu'hasta entós solíen trescribise utilizando calteres árabes o llatinos.

En 1972 Ammar Negadi, miembru de l'Academia Bereber y pioneru na investigación sobre la cultura bereber, empecipió los trabayos sobre l'antiguu tifinagh que van desaguar na creación del neo-tifinagh, adoptáu pol IRCAM (Real Institutu de Cultura Amazigh) y utilizáu llargamente.[3]

En 1975, tres una amplia investigación per parte d'Ammar Negadi la revista Asaghen editó la primer llista con 750 nomes amazigh - ente ellos 150 femeninos - que va ser utilizada en parte más tarde pol Ministeriu del Interior arxelín pa establecer la llista de nomes amazigh aceptaos pol Estáu arxelín en 2013.[3]

Dende entós creáronse variaciones d'esti alfabetu, siendo les más conocíes les de Salem Chaker, profesor del INALCO (Institutu Nacional de Llingües y Civilizaciones Orientales de París), y un conxuntu de versiones relativamente similares ente sigo correspondientes, respeutivamente, a l'asociación Afus Deg Wfus (Roubaix, Francia), la revista marroquina Tifinagh, el software de Arabia Ware Benelux y el IRCAM (Real Institutu de Cultura Amazigh de Marruecos).

Les variantes creaes respuenden a que, d'acordies con munchos estudiosos, l'alfabetu de l'Academia Bereber reflexa una falta de reflexón fonolóxica. La AB quixo trescribir soníos qu'en toles variantes de llingües bereberes son alófonos y que por tanto nun teníen por qué trescribise. Ello ye que nun esistíen nes formes vives de tifinagh signos pa trescribilos, y la AB hubo d'inventalos partiendo de la nada, dando llugar asina a un alfabetu que se calificó de «sobrecargado».

Los distintos neotifinagh utilicen lletres pa trescribir les vocales y escríbense d'esquierda a derecha. En 2003 el tifinagh foi adoptáu oficialmente en Marruecos pa la enseñanza de les llingües bereberes na escuela primaria. Ello constitúi un puntu d'inflexón al respective de dómines anteriores, nes que l'usu del tifinagh (por casu en rótulos) yera con frecuencia reprimíu yá que se consideraba apoloxía del nacionalismu bereber.

Nos últimos años l'usu del tifinagh modernu estendióse polo xeneral en tolos territorios berberófonos, pero sigue compitiendo coles trescripciones llatín y árabe, inda más frecuentes.

Calteres editar

Los calteres tifinagh en Unicode son los del rangu O+2D30—O+2D7F, a partir de la versión 4.1.0. Hai definíos 55 calteres, pero úsense más. En ISO 15924, acútase'l códigu Tfng al tifinagh. Esta ye una tabla de calteres:

Lletres simples (y lletres modificadoras)
CódiguGlifoUnicodeTreslliteraciónNome |-bgcolor="#CCCCFF"LlatínÁrabeAFI
O+2D30 aاæ
O+2D31 bبb, βyab
O+2D32 bٻb, βyab fricativa
O+2D33 gگɡyag
O+2D34 gڲɡyag fricativa
O+2D35 djجd͡ʒyadj de l'Academia Bereber
O+2D36 djجd͡ʒyadj
O+2D37 dدjyad
O+2D38 dدjyad fricativa
O+2D39 ضðˤyáḍ
O+2D3A ضðˤyáḍ fricativa
O+2D3B yهəyey
O+2D3C fفfyaf
O+2D3D kکkyac
O+2D3Y kکkyac tuareg
O+2D3F ⴿkکkyac fricativa
O+2D40 h
b
ھ
ب
h
b
yah
= yab tuareg
O+2D41 hھhyah de l'Academia Bereber
O+2D42 hھhyah tuareg
O+2D43 حħyáḥ
O+2D44 ˤ (ε)عʕyáε
O+2D45 kh (x)خχyax
O+2D46 kh (x)خχyax tuareg
O+2D47 qقqyaq
O+2D48 qقqyaq tuareg
O+2D49 iيiyi
O+2D4A jجʒyaj
O+2D4B jجʒyaj ahaggar
O+2D4C jجʒyaj tuareg
CódiguGlifoUnicodeTreslliteraciónNome |-bgcolor="#CCCCFF"LlatínÁrabeAFI
O+2D4D lلlyal
O+2D4Y mمmyam
O+2D4F nنnyan
O+2D50 nyنيnjyagn tuareg
O+2D51 ngڭŋyang tuareg
O+2D52 pپpyap
O+2D53 o
w
و
ۉ
wyu
= yaw tuareg
O+2D54 rرryar
O+2D55 ڕyáṛ
O+2D56 gh (ɣ)غɣyáɣ
O+2D57 gh (ɣ)غɣyáɣ tuareg
O+2D58 gh (ɣ)
j
غ
ج
ɣ
ʒ
yáɣ del Aïr
= yaj del Adrar
O+2D59 sسsyas
O+2D5A صyáṣ
O+2D5B sh (š)شʃyáš
O+2D5C tتtyat
O+2D5D tتtyat fricativa
O+2D5Y ch (tš)تشt͡ʃyatš
O+2D5F طyáṭ
O+2D60 vۋvyav
O+2D61 wۉwyaw
O+2D62 yيjyay
O+2D63 zزzyaz
O+2D64 zزzyaz de Tawellemet
= yaz arpón
O+2D65 yáẓ
O+2D6F +ʷۥ+ʷMarca de labiovelarización
= Tamatart
= <super> 2D61
Dígrafos (almítense lligadures)
CódiguGlifoUnicodeTreslliteraciónNome |-bgcolor="#CCCCFF"LlatínÁrabeAFI
O+2D5C O+2D59 ⵜⵙtsتسt͡syats
O+2D37 O+2D63 ⴷⵣdzدزd͡zyadz
CódiguGlifoUnicodeTreslliteraciónNome |-bgcolor="#CCCCFF"LlatínÁrabeAFI
O+2D5C O+2D5B ⵜⵛch (tš)تشt͡ʃyatš
O+2D37 O+2D4A ⴷⵊdjدجd͡ʒyadj
Color Key
Tifinagh básicu (IRCAMTifinagh estendíu (IRCAM) Otres lletres tifinagh Lletres tuareg modernes 

Referencies editar

Enllaces esternos editar