Llingües britóniques

Les llingües britóniques formen una de los dos subramas de les llingües celtes insulares, siendo la otra les goidélicas. Inclúi a llingües actuales como'l galés y el bretón y a otres estinguíes como'l córnicu (alicáu mientres el sieglu XX) y el cúmbrico. El nome (Brythonic n'inglés), foi deriváu por Sir John Rhys de la pallabra galesa brython, 'indíxena celta', a diferencia d'un anglosaxón o escotu.

Llingües britóniques
Distribución xeográficaIslles Britániques, Bretaña
PaísesBandera del Reinu Xuníu Reinu Xuníu
 Francia
Filiación xenética

Llingües indoeuropees
  Llingües celtes
    Célticu insular

      L. britóniques
SubdivisionesGalés
Bretón
Córnicu
Cúmbrico
Pictu (†,?)llingües britóniques occidentales, lenguas britónicas del suroeste (es) Traducir, britónico (es) Traducir y Idioma pictu
Códigu Glottologbryt1239 y bryt1238
Ver tamién
Idioma - Families - Clasificación de llingües
[editar datos en Wikidata]

Estos idiomes faláronse en Gran Bretaña dende la Edá del Fierro hasta'l presente. Orixinalmente como l'idioma de la mayoría pero agora como idiomes minoritarios en Gales y Cornualles. N'Irlanda, la Islla de Man y Escocia namái ta atestiguada la presencia de llingües goidélicas. A pesar de ser una llingua celta insular, el bretón ye güei una llingua que se fala en Bretaña (Francia), por cuenta de les migraciones de britanos asocedíes poco antes del entamu de la Edá Media.

Evidencia

editar

La nuesa conocencia de les llingües britóniques provién de diverses fontes. Pa eses más tempranes depender de monedes, inscripciones, y comentarios d'escritores clásicos, amás de los topónimos y nomes personales apuntaos por ellos. Pa idiomes más recién hai coles mesmes información d'escritores medievales y de falantes modernos.

Carauterístiques

editar

Fonoloxía

editar

La subrama britónica, descendiente del idioma proto-britónicu, tamién ye referida como celta-P (como'l galu) porque realiza'l fonema protoindoeuropéu *kw como p a diferencia del c goidélico. Sicasí, l'usu d'esta nomenclatura implica qu'aceptar la hipótesis P/Q más que la hipótesis del célticu insular.

Otres carauterístiques son:

  • el tratamientu de -m, -n como -am, -an
  • s- inicial siguida por una vocal camudar a h-
    • n'irlandés: sían 'vieyu', sior 'llarga', samail 'similar'
    • en bretón: hen, hir, heñvel
  • britónicu guarda nasales orixinales antes de -t
    • en bretón kant 'cien', nel irlandés céad
  • sp, sr, sv/sw convertir en f, fr, chw
    • *swero 'xuegu, xuguete' convertir en chwarae en galés y en c'hoari en bretón
    • *srokna 'narina' convertir en ffroen en galés y en froen en bretón
  • tolos demás casos de s- inicial antes d'una consonante son esaniciaos
    • smero convertir en mwyar en galés y en mouar en bretón, 'fruta'
    • slemon se conviere en llyfn en galés y en levn en bretón 'nidiu'
  • v convertir en gw, ente que nes llingües goidélicas fíxose f
    • vindos 'blancu' convertir en gwynn en galés
    • vassos 'servidor, mozu' convertir en gwas en galés
  • oclusives doblaes convertir en fricatives: pp, tt, cc convertir en f, th (z), ch (c'h) antes d'una vocal o liquída
    • cippus > bretón kef 'tueru', galés cyff
    • catta > bretón kaz, galés cath
    • bucca > bretón boc'h, galés boch
  • oclusives sordes y d, b, y m sonores nuna posición intervocalica convertir en fricatives nidies:
    • galés dd [ð], th [θ], f [v]
    • bretón z, v

Morfoloxía

editar

Les llingües britóniques estremen tantu nel nome como nel axetivu númberu (singular, plural y dacuando dual) y xéneru (masculín y femenín pero non neutru). Amás esisten unes poques evidencies de l'antigua esistencia de casu (como en delles preposiciones compuestes del galés), pero nes llingües modernes nun hai flexón de casu. Amás estes llingües tienen artículos definíos, en galés nun esiste un artículu indefiníu anque en bretón úsase esporádicamente la pallabra pa 'unu' como artículu indefiníu.

El númberu marcar con una gran cantidá de procedimientos qu'inclúin (a) alternanza vocálica (galés march 'semental' pl. meirch 'sementales'), (b) sufixación, esisten dellos sufixos (hasta 14 en galés) usaos según el campu semántico o (c) supresión del sufixu singulativo. Dacuando dase una combinación de (a) y (b).

IdiomaForma singularSufixos de pluralUsu preferenteExemplu
Galés
-(i)auinanimaos
-iaidhumanos
-en-s
-en-od
-odanimales
-i
-ol-ol-ionaxetivos derivaos
Bretón-(i)oùinanimaospok / pokoù 'beso / besos'
-edhumanupaotr / paotred 'hombre / hombre'
-enncolectioslogodenn / logod 'mure / mures'
-ien /-(i)on / -(i)anmasculinoslaer / laeron 'lladrón / lladronos'
-ibran / brini 'cuervo / cuervo'
Córnicu |

∅ || -(y)ow || inanimáu || llavar / lavarow 'dichu / dichos'

-(y)onmasculínlader / laderon 'lladrón / lladronos'
-enguelen / guel 'vara / vares'
-yeanimales?pysk / puskes 'pez / peces'

De la tabla anterior pueden reconstruyise dellos sufixos *-(i)au (inanimaos), *-(i)aid (animaos), *-(i)on (masculinos?) y *-i amás del singulativo *-enn.

Los pronomes personales independientes o tónicos son:

GalésBretónCórnicuPROTO-
BRITÓNICU
Sing.el mio, fimemy, me*me
titety, te*te
3ª masc.efenef, eff*yṽ (<*em)
3ª fem.hihihy*hi
Pl.ninninny*nin
chwic'hwiwhy*χwi
hwyinty*hi-

Pa les terminaciones verbales de distintos tiempos tiense:

GalésBretónCórnicuPROTO-
BRITÓNICU
Pres.Imperf.Perfec.Plusperf.Pres.Imperf.Perfec.Pres.Imperf.Perfec.Plusperf.

Pres.Imperf.Perfec.Plusperf.
Sing.-(i)af-(i)wn-(i)ais-(i)aswn-an-en-is-aff-en-ys-sen*-aṽ (<*-am)*-un*-ais*-asun
-i-it-(i)aist-(i)asit-ez-ye-jout-yth, -eth-ye-sys-ses*-i-*-it*-aist*-sit
-(i)a, ∅-(i)ai-(i)odd-(i)asai-y-as-y-as, -ays
  • ∅ || *-ai || *-iað || *-asai
Pl.-(i)wn-(i)em-(i)asom-(i)asem-omp-emp-jomp-yn, -en-en, -yn-syn-sen*-um-*-em*-(a)sum*-(a)sem
-(i)wch-(i)ech-(i)asoch-(i)asech-it-ec'h-joc'h-o(o)gh-(y)ugh-eugh-seugh*-ouχ*-euχ*-asauχ*-aseuχ
-(i)ant-(i)ent-(i)asant-(i)asent-ont-ent-jont-ons-ens-sons-sens*-ant*-ent*-(a)sant*-(a)sent
Impersonal-dir-id-(i)wyd

-er || -ed || -jod

-dir*-dir*-id*-uid*-garrái


Comparanza léxica

editar

Los numberales para distintes llingües britóniques son:[1]

GLOSABretónGalésCórnicuPROTO-
BRITÓNICU
'1'xunan
ˈyːnɑ̃n
un
in
onan
ˈɔˑnan
*oinan
'2'daou / div
dou̯ /dɪo̯
dau / dwy
daɪ / dʊɪ
dew / diw
dɛʊ / dɪʊ
*daw / *dwi
'3'tri / teir
triː / tei̯r
tri / tair
tɹi / taɪr
tri / teyr
triː / teɪr
*trī / *teir
'4'pevar / ciscar
ˈpɛːvar /ˈpeːdɛr
pedwar / pedair
ˈpɛdwar / ˈpedaɪr
peswar / ciscar
ˈpɛzwar / ˈpeˑdɛr
*pedwar / *pedair
<*petwar / *petair
'5'pemp
pɛm(p)
pump
pɪmp
pymp
pɪmp
*pemp
'6'cʼhwecʼh
xwɛːx
chwech
χweχ
hwegh
hwɛːx
*χwēχ
'7'seith
sei̯s
saith
saɪθ
seyth
seɪθ
*seiθ
<*seχt
'8'eizh
ei̯s
wyth
ʊɪθ
eth
ɛːθ
*oiθ
<*oχt
'9'nav
nao̯
naw
nɑʊ
naw
naʊ
*naw
'10'dek
dek~deːg
deg
deɡ
deg
dɛːg
*deg
<*dek-

Na tabla anterior cuando esisten dos formes dixebraes por / la primera ye la forma masculina y la segunda la forma femenina.

celta-P y celta-Q

editar

El siguiente cuadru compara delles formes léxiques en celta-P (galu-britónicu) y en celta-Q (goidélico):

Proto-CeltaGalu-BritónicuGoidélicoGLOSA
Proto-PGalu |

bgcolor="pink" | Galés

BretónProto-QIrlandésGaélicu
Escocés
Manés
*kwennos**pennospennospenpenn**qennceannceannkione'cabeza'
*kwetwar-**petwar-petuariospedwarpevar**qethairceathairceithirkiare'cuatro'
*kwenkwy**pemp-pinpetospumppemp**qwĩkcúigcòigqueig'cinco'
*kweis**pwispispwypiv**qwiai
(ant. cia)
cò/ciaquoi'quién'

Referencies

editar

Bibliografía

editar
  • Aleini M (1996). Origini delle lingue d'Europa.
  • Dillon M and Chadwick N (1967). Celtic Realms.
  • Filppula, M., Klemola, J. and Pitkänen, H. (2001). The Celtic roots of English, Studies in languages, Non. 37, University of Joensuu, Faculty of Humanities, ISBN 9-5245-8164-7.
  • Forster Pa and Toth A (2003). Towards a phylogenetic chronology of ancient Gaulish, Celtic and Indo-European. PNAS 100/15 9079-9084.
  • Hawkes, J. (1973). The first great civilizations: life in Mesopotamia, the Indus Valley and Egypt, The history of human society series, London: Hutchinson, ISBN 0-09-116580-6.
  • Jackson, K., (1994). Language and history in early Britain: a chronological survey of the Brittonic languages, 1st to 12th c. A. D, Celtic studies series, Dublin: Four Courts Press, ISBN 1-85182-140-6.
  • Nichols and Gray (2004). Quantifying Uncertainty in a Stochastic Model of Vocabulary Evolution.
  • Rivet A and Smith C (1979). The Placenames of Roman Britain.
  • Vennemann T, (2003). Europa Vasconica – Europa Semitica. Berlin

Enllaces esternos

editar