Fuexa oceánica

Les fueses oceániques son estreches y fondes trincheres que suelen atopase adosaes a los cantos continentales o xunto a arcos d'islles volcániques, especialmente nel Pacíficu.

Aequorea (aguamala bioluminiscente) que vive nel océanu a bastante fondura

La temperatura de l'agua nes fueses oceániques caltiénse fixa en cuasi 4º, que ye la que tien l'agua a gran fondura. Anque nun lo paeza, nes fueses oceániques esiste vida marina, como por casu dellos tipos de moluscos y peces, cuantimás, d'especies bioluminiscentes de pequeñu tamañu.

Nel Pacíficu occidental atopa'l mayor númberu de fueses y les más fondes, con seis fosa que superen los 10 000 m de fondura.

Mientres años sorprendió que les zones más fondes del océanu nun se toparen nel so centru, sinón xunto a les mariñes d'islles volcániques y continentes. El fenómenu ye perfectamente comprensible agora a la lluz de la teoría de la tectónica de plaques.

Procesos xeolóxicos asociaos a les fueses marines

editar
Zona de subducción na que se repara una fuexa oceánica al pie de la mariña.

Les fueses marines fórmense nes zones de subducción, llugares de la corteza terrestre onde dos plaques litosfériques converxen, topeten, y una d'elles (la de mayor densidá) introduzse so la otra. Como resultancia produz una gran depresión nel suelu submarín; un bon exemplu d'ello ye'l de la fuexa peruanu-chilena que ye la resultancia del choque ente una placa continental suramericana y la placa oceánica de Naza.

Diches zones de subducción tán acomuñaes a una intensa actividá sísmica provocada poles tensiones, compresiones y esfregadura ente les dos plaques. Los grandes terremotos y tsunamis de Xapón o d'Indonesia tán causaos por esti fenómenu.

Cuando la placa que subduce algama l'astenosfera se funde, y los materiales fundíos, más llixeros, xuben aniciando volcanes. Según la naturaleza de les plaques que converxen pueden estremase dos casos:

Principales fueses oceániques

editar
Fuesa de Puertu Ricu.
Fuesa oceánicaLlocalizaciónFondura (m)
Fuesa Challenger o de les MarianesPacíficu Sur (Islles Marianes)11 034
Fuesa de TongaPacíficu Sur (NE Nueva Zelanda)10 822
Fuesa de XapónPacíficu (Y Xapón)10 554
Fuesa de les Kuriles o de KamchatkaPacíficu (S Islles Kuriles)10 542
Fuesa de FilipinesPacíficu (Y de Filipines)10 540
Fuesa de KermadecPacíficu Sur (NE de Nueva Zelanda)10 047
Fuesa de Puertu RicuAtlánticu (Y Puertu Ricu)8800
Fuesa de BougainvillePacíficu (Y Nueva Guinea)9140
Fuesa de les Sandwich del SurAtlánticu (Y Islles Sandwich)8428
Fuesa de Perú-Chile o Fuesa de AtacamaPacíficu (O de Perú y Chile)8081[1]
Fuesa de les AleutianesPacíficu (S Islles Aleutianes)7822
Fuesa de los CaimánMar Caribe (S Cuba)7680
Fuesa de JavaÍndicu (S Isla de Java)7450
Fuesa de Cabu VerdeAtlánticu (O Islles Cabu Verde)7292

Ver tamién

editar

Referencies

editar
  1. «Científicos afiten en 8.081 metros la Fuesa de Atacama, sitiu más fondu del mar chilenu» (6 de febreru de 2018). Consultáu'l 7 de febreru de 2018.

Enllaces esternos

editar