Corvera

conceyu d'Asturies

Corvera[1] ye un conceyu d'Asturies. Llenda al norte con Avilés y Gozón, al este con Carreño y Xixón, al sur con Llanera y Illas y al oeste con Castrillón. Forma parte de la Cormarca d'Aviles xunto colos conceyos d'Avilés, Gozón, Illas y Castrillón.

Corvera
Alministración
País España
Autonomía Principáu d'Asturies
Provincia Provincia d'Asturies
Partíu xudicialAvilés
Tipu d'entidáconceyu
CapitalNubleo
Alcalde de CorveraJosé Luis Vega Álvarez
Nome oficialCorvera de Asturias (es)
Xeografía
Coordenaes43°31′04″N 5°53′16″W / 43.5178°N 5.8878°O / 43.5178; -5.8878
Superficie46.01 km²
Llenda conAvilés, Gozón, Carreño, Xixón, Llanera, Illas y Castrillón
Altitú media362 m
Demografía
Población15 612 hab. (2023)
Densidá339,32 hab/km²
Xentiliciu
Más información
Estaya horariaUTC+01:00
corvera.es
Cambiar los datos en Wikidata

Demografía editar

La población de Corvera medró enforma al instalase en Tresona, en 1957, la planta de procesáu del aceru d'Ensidesa (anguaño ArcelorMittal). Anguaño tien 15 612 hab. (2023)[2][3].

Nubleo ye la capital del conceyu, pero la mayoría de l'actividá económica y de la población del conceyu atópase en Les Vegues, Los Campos y Tresona.

Historia editar

La historia de Corvera como conceyu independiente entama nel sieglu XVI, al dixebrase del d'Avilés. Pa ver información anterior a esa época vea la historia d'Avilés.

Nel sieglu XIII l'alfoz de Gauzón pasa a ser conceyu d'Avilés cola mesma distribución xeográfica. Anque Corvera ya apaez como conceyu nesi sieglu, nun ye quién a independizarse de la villa avilesina, y vese obligáu a pagar un tributu añal de 660 maravedinos pa poder esfrutar del Fueru d'Avilés. Va ser nel sieglu XVI cuando apaezca el primer conceyu d'habitantes de Corvera, que se celebró en Cancienes. Nél siguieron faciéndose les reuniones vecinales hasta que, a mediaos del XVII, se tresllada la casa'l conceyu a la Casa de los Bango en Nubleo. Pese a la tardía formación y organización alministrativa del conceyu -nun se conocen ordenances d'elli hasta finales del sieglu XVIII- Corvera yá taba representáu, dende'l sieglu XV, por dos diputaos na Xunta Xeneral del Principáu d'Asturies.

Hasta los últimos años del sieglu XIX la principal actividá del conceyu yera l'agricultura, dirixida principalmente a abastecer a la villa d'Avilés y a la exportación a la Bretaña francesa, principalmente al puertu de Brest (les embarcaciones salíen de Tresona pa evitar el pago de tributos forales a Avilés). Esa dedicación agrícola nun quitó pa que hubiera, por guerres, enfermedaes y males colleches, tiempos de muncha fame nel conceyu. Pa fuxir d'ella muncha de la so población coló pa Cuba o Méxicu. Tocántenes a la industria, a finales del sieglu XIX hai noticia de qu'había una ferrería en Tresona, una cobrería en Cancienes y delles canteres.

Ye na segunda metada del sieglu XX, depués de sufrir les consecuencies de la Revolución Minera d'Asturies en 1934 y de la Guerra Civil Española (1936-1939) cuando camuden les condiciones demográfiques y económiques del conceyu cola implantación de la siderurxica ENSIDESA (güei ArcelorMittal), en Tresona. El conceyu pasa de ser emigrante a recibir xente de Galicia, Castiella, Lleón, Andalucía y Estremadura. Tala fue la cantidá de trabayadores foriatos que'l conceyu viose desbordáu, llegando a alquilase paneres y horros a delles persones, que compartíen les cames por turnos pa poder dormir.

Más alantre llegaríen al conceyu otres industries, como la fábrica de Fertiberia, y centros d'ociu y comerciales. Toos ellos s'asitiaron en Tresona, y son la principal fuente d'ingresos impositivos del ayuntamientu. Un ayuntamientu que, sieglos depués, vuelve a tar na órbita de la Villa del Adelantáu, ya que tanto Tresona como Les Vegues y Los Campos formen parte de la conurbación d'Avilés.

Parroquies[1] editar

NᵘNomeSuperficie
(km²)
% superficie
Corvera
Población% población
Corvera
Densidá
(hab./km²)


1Tresona8,3218,0818,08%1996, 1983127 863,07127 863,07%Error d'espresión: Caráuter de puntuación "," non reconocíu.
2Les Vegues1,723,743,74%7479, 7275479 101,17479 101,17%Error d'espresión: Caráuter de puntuación "," non reconocíu.
3Los Campos1,012,22,2%3197, 3201204 798,88204 798,88%Error d'espresión: Caráuter de puntuación "," non reconocíu.
4Villa3,547,697,69%358, 3302295,222295,22%Error d'espresión: Caráuter de puntuación "," non reconocíu.
5Molleda5,4711,8911,89%748, 7554796,024796,02%Error d'espresión: Caráuter de puntuación "," non reconocíu.
6Cancienes11,7525,5425,54%1702, 1625109 029,11109 029,11%Error d'espresión: Caráuter de puntuación "," non reconocíu.
7Solís14,23,093,09%391, 3802506,922506,92%Error d'espresión: Caráuter de puntuación "," non reconocíu.

Política editar

Eleiciones 2015 editar

17 conceyales:


Eleiciones 2011 editar

17 conceyales:

Gobernó'l PSOE.

Eleiciones 2007 editar

17 conceyales:

Nun primer momentu l'alcaldía yera pal PSOE, en coalición con IX-BA-LVGP. Na eleición recibió apoyu de 2 de los 3 conceyales del PP, pero el 21 d'Agostu de 2008, pasa a manes d'USPC nuna moción de censura apoyada pol PP. Volviendo a ser alcalde Luis Belarmino Moro.

Eleiciones 2003 editar

17 conceyales:

L'alcaldía correspondió a USPC, en coalición col PP.

Eleiciones 1999 editar

17 conceyales:

L'alcaldía correspondió a PSOE, en coalición con URAS.

Economía editar

Emplegaos nos diversos sectores económicos (añu 2009)
Númberu de trabayadoresTantu por cientu
TOTAL5.887100
Agricultura, ganadería y pesca821,39
Industria2.76947,04
Construcción3415,79
Servicios2.69545,78
* Datos tomaos del Anuariu Estadísticu d'Asturies 2009, SADEI


Usos del suelu del conceyu (añu 2009)
UsuSuperficie (km²)
Tierres de llabrantíu0,99
Praderíes16,82
Terrenu forestal15,40
Otros usos (industrial, residencial, tierra ermo...)12,80
* Datos tomaos del Anuariu Estadísticu d'Asturies 2009, SADEI


Carauterístiques del sector primariu (añu 2009)
Ganaderíes de bovín159
Cabeces de ganáu bovín2.047
Cabeces de ganáu ovín257
Cabeces de ganáu cabrín42
Ganaderos con cuota llechera41
Quilos de cuota llechera6.081.595
Metros cúbicos de madera valtao5.240
* Datos tomaos del Anuariu Estadísticu d'Asturies 2009, SADEI

Deportes editar

Corvera ye un referente pal piragüismu nacional, y en menos midía pal remu, gracies al Centru d'Altu Rendimientu de Tresona, onde se celebren campeonatos nacionales y internacionales.

Fiestes editar

Les principales fiestes de Corvera son:

Ciudaes hermaniaes editar

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 «Espediente colos topónimos oficiales de Corvera». BOPA.
  2. Afirmao en: Padrón municipal d'España de 2023. Autor: Institutu Nacional d'Estadística. Data d'espublización: 13 avientu 2023.
  3. oficina de rexistru

Enllaces esternos editar