Comarcas de Catalonha
Las comarcas de Catalonha son una division territoriala de Catalonha qu'es per dessús las municipalitats e per jos las províncias. L'actuala division de la Comunitat Autonòma de Catalonha en comarcas a la siá origina en un decrèt de la Generalitat de Catalonha de l'an 1936 (division comarcala de 1936), que foguèt en vigor fins a 1939, quand foguèt suprimida pel franquisme. Posteriorament, en 1987, la Generalitat adoptèt de nòu aquela division territoriala, se plan en 1988 s'i apondèron tres nòvas comarcas: lo Plan de l'Estanh, lo Plan d'Urgèl e l'Auta Ribagòrça, e en 1990 se modifiquèt qualque limit territorial. A l'ora d'ara Catalonha es dividida en 41 comarcas e una entitat territoriala singulara, la Val d'Aran.
Proposicions e reivindicacions modificar
L'an 2000, dins l'Informatz Roca, una equipa formada de Miquel Roca i Junyent e Jèsus Burgueño, entre autras, prepausèron de crear qualque comarca mai: lo Moianès (capitala: Moià), la Vall de Camprodon (capitala: Camprodon), la Selva Marítima (o Marina) (capitala: Blanes), l'Auta Segarra (capitala: Calaf) e lo Segre Mitjà (capitala: Ponts), en mai de dividir lo Bas Llobregat en dos (la part nòrd, lo Bas Llobregat Nòrd, amb capital a Martorell). Totes los cases son d'ancianas reivindicacions comarcalas e lo Moianès se faguèt realitat.
Encara J. Burgueño, L'an 2003, prepausava de crear tanben lo Lluçanès (capitala: Prats de Lluçanès), la Vall de Ribes (capitala: Ribes de Freser), la Ribera de Sió (capitala: Agramunt), la Bassa Segarra (capitala: Sant Coloma de Queralt) e lo Bas Montseny (capitala: Sant Celoni), en mai de cambiaments de limits (las Garrigues, lo Ripollès, eca.).