LombardQuest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda

L'Ucraina (Україна in ucrain) a l'è un paes de l'Europa orientala.

Ucraina
Ucraina - BanderaUcraina - Stema
Ucraina - Localizazion
Ucraina - Localizazion
Daits aministrativ
Nom intreg
Nom ofiçalУкраїна
Lengue ofiçaiLengua ucraina
CapitalaKiev
Politega
Forma de govern
Capo de StatVolodymyr Zelenskiy
Capo de GovernDenys Šmyhal'
Superfix
Totala603 550 km²
Popolazion
Totala41 167 335 ab.(1º genar 2022)
Densitaa68.21 ab./km²
Jeografia
ContinentEuropa
ConfinBielurüssia, Pulònia, Slovachia, Üngheria, Rumania, Muldavia, Russia e Üniun Eurupea
Fus orariUTC+02:00, UTC+03:00, Ora de l'Eoropa de l'Est e Eoropa/Kiev
Economia
Valudagrivnia ucraina
PIL (nominal)199 765,86 milion de USD (2021)
Varie
Codex ISO 3166UA, UKR, 804
TLD.ua
Prefiss tel.+380
Sigla autom.UA
Inn nazionalŠče ne vmerla Ukraïny
Evoluzion storega
Proclamazion24 agost 1991
 

A l'è tacada a la Russia, a la Bielorussia, a la Polonia, a la Slovachia, a l'Ungheria, a la Romania e a la Moldavia.
La capital a l'è Kyiv.
La gh'ha una superfis de 603.700 km² e una popolazzion de presapoch 47 milion e mez d'abitant.

Organizazzion politega Modifega

L'Ucraina a l'è una republega.
El president a l'è el Volodymyr Zelenskiy (Володимир Зеленський) (del 2019).
El Prim Minister a l'è el Denys Schmyhal (Денис Шмигаль) (del 2020).


 
I Stat de l'Europa
Albania | Andora | Armenia2 | Austria | Azerbaigian1 | Belgi | Bielorussia | Bosnia e Erzegovina | Bulgaria | Cechia | Cipro2 | Citaa del Vatican | Croazia | Denimarca | Estonia | Finlandia | Frància | Georgia1 | Germania | Grecia | Irlanda | Islànda | Itàlia | Kazakhstan1 | Letònia | Liechtenstein | Lituània | Lussemburgh | Macedonia del Nord | Malta | Monaco | Moldavia | Montnegher | Norvegia | Paes Bass | Portogall | Polonia | Regn Unii | Romania | Russia1 | San Marin | Serbia | Slovacchia | Slovenia | Spagna | Svezia | Svízzera | Turchia1 | Ucraina | Ongaria
1. Stat parzialment in Asia. 2. Stat in Asia, però considerads part de l'Europa per dei rexon storeg e culturai