Liberals (Suècia)
Els Liberals (en suec: Liberalerna, L), anteriorment conegut com a Partit Popular Liberal (suec: Folkpartiet liberalerna) és un partit polític liberal suec.
Liberalerna | |||||
| |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nom curt | L  | ||||
| Tipus | partit polític | ||||
| Ideologia política | liberalisme | ||||
| Alineació política | centredreta | ||||
| Història | |||||
| Reemplaça | Partit Popular Liberal | ||||
| Creació | 5 agost 1934 | ||||
| Activitat | |||||
| Membre de | Partit de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa | ||||
| Membres | 12.179 (2020) | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | Johan Pehrson (2022–) | ||||
| Afiliació internacional | Internacional Liberal | ||||
| Afiliació europea | ALDE | ||||
| Grup al Parlament Europeu | Renovar Europa | ||||
| Diputats | 16 / 349 | ||||
| Eurodiputats | 1 / 21 | ||||
| Altres | |||||
| Color | | ||||
| Número de telèfon | +46-20-53-53-53 | ||||
| Lloc web | liberalerna.se | ||||
   | |||||
Històricament el partit es situa al centre del panorama polític suec, disposat a cooperar tant amb l'esquerra política com amb la dreta, tot i que des de la dècada del 2000, els lideratges de Lars Leijonborg i Jan Björklund es van posicionar més cap a la dreta, afavorint coalicions de govern, primer a l'Aliança de Fredrik Reinfeldt del 2006 al 2014, i posteriorment al 2022 sota el Primer Ministre Ulf Kristersson.
Resultats electorals modifica
Riksdag modifica
| Any | Vots | % | Escons | +/– | Govern |
|---|---|---|---|---|---|
| 1936 | 376,161 | 12.9 (#4) | 27 / 230 |  3 | Oposició |
| 1940 | 344,113 | 12.0 (#3) | 23 / 230 |  4 | Coalició |
| 1944 | 398,293 | 12.9 (#4) | 26 / 230 | 3 | Coalició (1944–45) |
| Oposició (1945–48) | |||||
| 1948 | 882,437 | 22.7 (#2) | 57 / 230 | 31 | Oposició |
| 1952 | 924,819 | 24.4 (#2) | 58 / 230 | 1 | Oposició |
| 1956 | 923,564 | 23.8 (#2) | 58 / 231 | = | Oposició |
| 1958 | 700,019 | 18.2 (#3) | 38 / 231 | 20 | Oposició |
| 1960 | 744,142 | 17.5 (#2) | 40 / 232 | 2 | Oposició |
| 1964 | 720,733 | 17.0 (#2) | 43 / 233 | 3 | Oposició |
| 1968 | 688,456 | 14.3 (#3) | 34 / 233 | 9 | Oposició |
| 1970 | 806,667 | 16.2 (#3) | 58 / 350 | 24 | Oposició |
| 1973 | 486,028 | 9.4 (#4) | 34 / 350 | 24 | Oposició |
| 1976 | 601,556 | 11.1 (#4) | 39 / 349 | 5 | Coalició (1976–78) |
| Minoria (1978–79) | |||||
| 1979 | 577,063 | 10.6 (#4) | 38 / 349 | 1 | Coalició |
| 1982 | 327,770 | 5.9 (#4) | 21 / 349 | 17 | Oposició |
| 1985 | 792,268 | 14.2 (#3) | 51 / 349 | 30 | Oposició |
| 1988 | 655,720 | 12.2 (#3) | 44 / 349 | 7 | Oposició |
| 1991 | 499,356 | 9.1 (#3) | 33 / 349 | 11 | Coalició |
| 1994 | 399,556 | 7.2 (#4) | 26 / 349 | 7 | Oposició |
| 1998 | 248,076 | 4.7 (#6) | 17 / 349 | 9 | Oposició |
| 2002 | 710,312 | 13.4 (#3) | 48 / 349 | 31 | Oposició |
| 2006 | 418,395 | 7.5 (#4) | 28 / 349 | 20 | Coalició |
| 2010 | 420,524 | 7.1 (#4) | 24 / 349 | 4 | Coalició |
| 2014 | 336,977 | 5.4 (#7) | 19 / 349 | 5 | Oposició |
| 2018 | 355,546 | 5.5 (#7) | 20 / 349 | 1 | Suport extern (2018–21) |
| Oposició (2021–22) | |||||
| 2022 | 297,566 | 4.61 (#8) | 16 / 349 | 4 | Coalició |
Parlament Europeu modifica
| Any | Vots | % | Escons | +/– |
|---|---|---|---|---|
| 1995 | 129,376 | 4.8 (#6) | 1 / 22 | |
| 1999 | 350,339 | 13.8 (#4) | 3 / 22 | 2 |
| 2004 | 247,750 | 9.9 (#5) | 2 / 19 | 1 |
| 2009 | 430,385 | 13.6 (#3) | 3 / 18 | 1 |
| 2014 | 368,514 | 9.9 (#4) | 2 / 20 | 1 |
| 2019 | 171,419 | 4.1 (#8) | 1 / 20 | 1 |
Líders del partit modifica
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Liberals |
- Liberalerna Web oficial
🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaHans-Dieter FlickAleix Espargaró i VillàNova CaledòniaManuel de Pedrolo i MolinaEspecial:Canvis recentsViquipèdia:ContacteCarles Puigdemont i CasamajóXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXAntoni Comín i OliveresJavier MileiFalange EspañolaAtalanta Bergamasca CalcioFelipe González MárquezClara Ponsatí i ObiolsMíriam Nogueras i CameroValtònycGoogle ChromeLluís Puig i GordiAamer AnwarComarques de CatalunyaJosé Antonio Rovira JoverSegona Guerra MundialProvíncies de CatalunyaLaura Borràs i CastanyerTor (Alins)Pablo HasélGuerra Civil espanyolaViquipèdiaGonzalo Boye TusetRicard Ustrell i GarridoEspecial:Discussió personalRosa Maria Calaf SoléRamón Cotarelo GarcíaAurora Madaula i GiménezJosep Costa i RossellóKristina HáfossÈdafon