Alfabeto aragonés

L'alfabeto aragonés proviene de l'alfabeto latino y ye seguntes l'Academia Aragonesa d'a Luenga ye formau por as siguients letras, monografos y digrafos[1]:

Nombres d'as letras

editar

Os nombres d'as letras son os siguients:

MayusclaMinusclaNombreFonema
Aaa/a/
Bbbe u be (alta)/b/
Ccce/k/, /θ/, /s/
Ddde/d/, ð/
Eee/e/, /ɛ/
Ffefe/f/
Gggue/g/
Hhhache/ø/, /x/
Iii u i latina/i/, , /j/
Jjjota u i larga/x/
Kkka/k/
Llele/l/, /ʎ/, /ɾ/
Mmeme/m/, /n/
Nnene/n/
Ññeñe/ɲ/
Ooo/o/, /ɔ/
Pppe/p/
Qqcu/k/
Rrerre/ɾ/, /r/
Ssese/s/
Ttte/t/
Uuu/u/, , /w/
Vvuve, ve u ve baixa/b/
Wwuve dople u uve doble/b/, /w/
Xxequis u xe/ʃ/, /ks/, /s/
Yyi griega u ye/i/, /j/, /ʝ/
Zzzeta/θ/
Digrafo mayusclaDigrafo minusclaNombreFonema
Chchce hache/ʧ/
Gugugue u/g/
Ixixi xe/iʃ/
Llllele dople/ʎ/
Nynyene i griega/ɲ/
Ququcu u/k/
-rrerre dople/r/
CheminadasNombre
l·lele cheminata
nnene cheminata

Atras normas graficas

editar

Grafía de Uesca

editar

En a grafía de Uesca no existe a "V" (fonema /b/ se representa nomás con a letra "B") ni a "H" (fueras de bels casos particulars). Incluye a letra "Ñ" ta representar o fonema /ɲ/.

Grafía d'o EFA

editar

En a grafía de Uesca no existe a "Ñ" se fa servir exclusivament o digrafo "ny" pa representar o fonema /ɲ/. Existe tamién o digrafo "tz" que s'emplega pa compatibilizar a pronunciación interdental d'as segundas personas plurals y de cualques plurals en aragonés cheneral con a pronunciación /ts/ d'estas desinencias y estos plurals en aragonés benasqués.

Grafía d'a SLA

editar

En a grafía d'a SLA no existe a "Ñ" se fa servir exclusivament o digrafo "ny" pa representar o fonema /ɲ/. A letra "J" debant de "a", "o", "u" representa en ista grafía o fonema postalveolar africau xordo (/ʧ/). Tamién s'Incluye a "Ç" pa representar debant de "a", "o", "u" o soniu interdental fricativo sordo en aragonés stándard (/θ/) y o soniu apicoalveolar sordo (/s/) en benasqués.

Referencias

editar
🔥 Top keywords: