Visigots

Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest». Els visigots van ser un poble sorgit a conseqüència de la divisió que van patir els gots arran de les invasions dels huns, cap al 370. Serien els «gots de l'oest», en oposició als de l'est, els ostrogots. Una altra versió més recent, defensada per J. Rosales^[1] i admesa per Fermín Miranda-García,^[2] defensa que els gots eren d'origen bàltic.

Visigots

Tipus	tribu i grup ètnic històric
Religió	arrianisme visigod

Els gots, aprofitant la passivitat dels emperadors romans pel que fa a la Germània, s'hi van establir, fins que a principis del segle iii es van instal·lar a la vora de la mar Negra, a la zona de Crimea, d'on van ser expulsats pels huns el 376. Però llavors els gots s'havien separat en dos grups: visigots i ostrogots.

Història «Les quatre mentides sobre els gots de Jurate Rosales». Arxivat de l'original el 2018-04-18. [Consulta: 30 desembre 2011].

↑ Miranda-García, Fermín. Breve historia de los godos (en castellà). Madrid: Nowtilus, 2015, p. 17-32. ISBN 978-84-9967-736-1. 

↑ ^{3,0 3,1} (anglès) Herwig Wolfram, History of the Goths. Thomas J. Dunlap, trans. Berkeley: University of California Press, 1988.

↑ Grumeza, Ion. Dacia: Land of Transylvania, Cornerstone of Ancient Eastern Europe (en anglès). University Press of America, 2009, p. 216. ISBN 076184466X. 

↑ (anglès) Thompson, E. A. The Visigoths in the Time of Ulfila. Oxford: Oxford University Press, 1966 esmenta un panegíric

↑ Herwig Wolfram esmenta un panegíric de l'1 d'abril de 291 on es refereix a teruings i taifals derrotant una coalició Vandal-Gepid.

↑ Hernández i Cardona, Francesc Xavier. Barcelona, història d'una ciutat. Llibres de l'Índex, 1993, p. 45. ISBN 848756139X. 

↑ Wolfram, Herwig; Dunlap, Thomas J. History of the Goths (en anglès). University of California Press, 1990, p. 256. ISBN 0520069838. 

↑ Gibbon, 1826, p. 563.

↑ Jordanes, El origen y las hazañas de los Godos, 154

↑ Gibbon, 1826, p. 565.

↑ Matyszak, The Enemies of Rome, pàg. 263

↑ Claudi Claudià. De Bello Gothico.

↑ Heim, Joseph. La théologie de la victoire: de Constantin à Théodose. París: Beauchesne, 2016, p. 258. ISBN 9782701012544. 

↑ Història Medieval de Catalunya, Curs 2012 - 2013. Universitat de Barcelona

↑ Thompson, E. A.. The Conversion of the Spanish Suevi to Catholicism (en anglès). Oxford: Oxford University Press, 1980, p. 163. ISBN 0-19-822543-1. 

↑ Riera, Albert V.; Rosselló, Miquel. «la fi del món romà i el període visigot (segles IV-VIII)». A: Romans i visigots a les terres valencianes. Museu de prehistòria de València, 2003, p.106. ISBN 84-7795-340-6 [Consulta: 8 octubre 2012]. 

↑ Wolfram, Herwig. History of the Goths (en anglès). University of California Press, 1990, p. 243. ISBN 0520069838. 

↑ Arnold, Jonathan J. Theoderic, the Goths, and the Restoration of the Roman Empire (en anglès). ProQuest, 2008, p. 248. ISBN 0549818022. ^{[Enllaç no actiu]}

↑ Història Medieval de Catalunya, curs 2012 - 2013. Universitat de Barcelona

↑ ^{21,0 21,1 21,2} Thompson, E.A.. Los Godos en España. Madrid: Alianza Editorial, 1971, p. 365-383. ISBN 84-206-1321-5. 

↑ Palao Vicente, Juan José. Militares y civiles en la antigua Roma: dos mundos diferentes, dos mundos unidos (en castellà). Universidad de Salamanca, 2010, p. 247. ISBN 8478001867.