Pierrot el boig
Pierrot el boig (títol original en francès: Pierrot le Fou) és una pel·lícula franco-italiana dirigida per Jean-Luc Godard, estrenada el 1965. Ha estat doblada al català.[1]
Pierrot le Fou | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | Jean-Luc Godard |
Protagonistes | |
Producció | Georges de Beauregard |
Guió | Jean-Luc Godard i Remo Forlani |
Música | Antoine Duhamel i Serge Rezvani |
Fotografia | Raoul Coutard |
Muntatge | Françoise Collin |
Productora | Dino de Laurentiis Cinematografica |
Distribuïdor | Netflix i Société Nouvelle de Cinématographie |
Dades i xifres | |
País d'origen | França i Itàlia |
Estrena | 1965 |
Durada | 110 min |
Idioma original | francès |
Versió en català | Sí |
Rodatge | París |
Color | en color |
Pressupost | 300.000 $ |
Descripció | |
Gènere | cinema romàntic, drama, comèdia i cinema de ficció criminal |
Lloc de la narració | Toló |
Premis i nominacions | |
Nominacions | |
Argument
modificaFerdinand Griffon és un home que viu amb la seva dona i els seus fills. Està una mica desenganyat, ja que acaba de perdre la seva feina a la televisió. Un vespre, mentre torna d'una desoladora vesprada amb els seus sogres, s'adona que la cangur que ha vingut és una antiga amiga, Marianne. Decideix deixar-ho tot i marxar amb ella cap al Sud de França, en un gran periple on es barrejaran tràfic d'armes, complots polítics, trobades incongruents, però també pauses bucòliques i esquinços amorosos.[2]
Repartiment
modifica- Jean-Paul Belmondo: Ferdinand Griffon, anomenat « Pierrot »
- Anna Karina: Marianne Renoir
- Graziella Galvani: Maria, la dona de Ferdinand
- Dirk Sanders: Fred
- Jimmy Karoubi: el cap des gàngsters
- Roger Dutoit i Hans Meyer: els gàngsters
- Samuel Fuller: ell mateix
- Príncesa Aïcha Abadie: ella mateixa
- Alexis Poliakoff: el mariner
- Raymond Devos: l'home del port
- Lazlo Szabo: Lazlo Kovacs
- Jean-Pierre Léaud: un espectador
- Georges Staquet: Franck
- Henri Attal: el bomber #1
- Dominique Zardi: el bomber #2
- Viviane Blassel
Gènesi de la pel·lícula
modificaTries dels actors
modificaEls papers principals A l'estrena havien de ser per Michel Piccoli i Sylvie Vartan, però aquesta última va refusar. El cineasta va decidir doncs canviar de parella i va cridar a Jean-Paul Belmondo així com a Anna Karina, la seva primera dona, que va col·laborar per sisena vegada amb el seu marit.
Samuel Fuller, que fa el seu propi paper en una escena al començament de la pel·lícula, ha apreciat treballar amb Godard. En una taula rodona a Los Angeles el 1968, explica :
« | Jean-Luc Godard ha tingut l'amabilitat de proposar-me interpretar el meu propi paper en una escena de còctel de Pierrot el boig . Era allà per preparar una pel·lícula que mai no he rodat. Se'm demanava el que feia a París. Ho explicava. L'estrella, Belmondo, em preguntava «què és el cinema ? ». Ho explicava. Era agradable treballar amb un realitzador com ell. Particularment viu. En allò que em concerneix, em sentia verdaderament còmode.[3] | » |
Rodatge
modificaEl rodatge comença el dilluns 24 de maig i s'acaba vuit setmanes més tard, el 17 de juliol de 1965, amb un total de quaranta-quatre dies.[4]La pel·lícula ha estat rodada a Hyères, Gonfaron, Toló, Giens, Porquerolles, París, Issy-les-Moulineaux, Tremblay-lès-Gonesse, Neuilly i a l'estudi de Saint-Maurice[4]
Premis i nominacions
modificaNominacions
modifica- 1965: Lleó d'Or a la Mostra de Venècia
- 1967: BAFTA al millor actor estranger per Jean-Paul Belmondo[5]
Referències
modifica- ↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«». esadir.cat.
- ↑ «Pierrot le fou». The New York Times.
- ↑ Brenez, Nicolas; Arnoldy, Édouard «Cinema / Política - Los Angeles, 1968». Débordements, setembre 2012. Arxivat de l'original el 2013-06-13 [Consulta: 23 octubre 2014].
- ↑ 4,0 4,1 Aidelman, Núria «Les Archives de script de Suzanne Schiffman: Godard au travail à Pierrot le fou». La biblioteca de la pel·lícula, 2006.
- ↑ «S’ha mort Jean-Paul Belmondo, actor emblemàtic del cinema francès». Vilaweb, 06-09-2021. [Consulta: 11 setembre 2021].
Enllaços externs
modifica- Pierrot le fou crítica a Laterna Magica (francès)
- Pierrot le fou a Cinémediafilm (francès)