Lee Hsien Loong

polític singapurès, 3r i actual primer ministre de Singapur

Lee Hsien Loong (en xinès tradicional: 李顯龍; en xinès simplificat: 李显龙; en pinyin: Lǐxiǎnlóng; Singapur, 10 de febrer de 1952) és el tercer i actual primer ministre de la ciutat estat de Singapur, i el fill gran de qui va ser el primer que va ocupar aquest mateix càrrec, en Lee Kuan Yew.[1][2]

Infotaula de personaLee Hsien Loong

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(zh) 李显龙 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 febrer 1952 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Colònia de Singapur (Singapur) Modifica el valor a Wikidata
3r Primer ministre de Singapur
12 agost 2004 –
← Goh Chok Tong
Ministre de Finances de Singapur
10 novembre 2001 – 1r desembre 2007
← Richard Hu (en) TradueixTharman Shanmugaratnam →
Diputat del Parlament de Singapur
31 agost 1991 –
Circumscripció electoral: Ang Mo Kio Group Representation Constituency (en) Tradueix
Viceprimer ministre de Singapur
28 novembre 1990 – 12 agost 2004
← Goh Chok TongS. Jayakumar (en) Tradueix →
Diputat del Parlament de Singapur
22 desembre 1984 – 31 agost 1991
← cap valor
Circumscripció electoral: Teck Ghee Single Member Constituency (en) Tradueix
Secretary General of the People's Action Party (en) Tradueix
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióBudisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Cambridge
Trinity College
Escola de Govern John F. Kennedy
United States Army Command and General Staff College
Catholic High School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, oficial, matemàtic Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit d'Acció Popular (1984–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Salari1.610.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarExèrcit de Singapur Modifica el valor a Wikidata
Rang militargeneral Modifica el valor a Wikidata
Participà en
20 gener 2020Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2020
2013cimera de l'APEC de 2013
5 octubre 201111th World Chinese Entrepreneurs Convention (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeWong Ming Yang (en) Tradueix (1978–1982)
Ho Ching (1985–) Modifica el valor a Wikidata
FillsLee Xiu Qi (en) Tradueix
 ( Wong Ming Yang (en) Tradueix)
Li Hongyi (en) Tradueix
 ( Ho Ching)
Lee Yi Peng (en) Tradueix
 ( Wong Ming Yang (en) Tradueix)
Li Haoyi (en) Tradueix
 ( Ho Ching) Modifica el valor a Wikidata
ParesLee Kuan Yew Modifica el valor a Wikidata  i Kwa Geok Choo (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansLee Hsien Yang (en) Tradueix i Lee Wei Ling (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm4389676 TMDB.org: 1954184
Facebook: leehsienloong Twitter (X): leehsienloong Instagram: leehsienloong Telegram: leehsienloong LinkedIn: leehsienloong Modifica el valor a Wikidata

Lee és militar i va arribar a general de brigada abans de dedicar-se a la política.[3] El 1984 fou elegit diputat i el 1987 va entrar al govern, on va ser ministre de Comerç i Indústria, ministre de Finances i viceprimer ministre, fins que el 2004 va esdevenir primer ministre. Els anys vuitanta i noranta va ser una figura clau de la transició a Singapur, després d'independitzar-se de Malàisia.

Lee Hsien Loong està casat amb Ho Ching, que és directora executiva i CEO de Temasek Holdings. Loong es considera el líder mundial més ben pagat amb un salari anual de 2,2 milions de dòlars de Singapur.[4]

Biografia modifica

Lee Hsien Loong és fill de l'advocada Kwa Geok Choo i del primer cap del govern de Singapur després de la independència, Lee Kuan Yew.

Lee va estudiar a l'Escola Primària de Nanyang i va rebre l'educació secundària en el Col·legi Catòlic de Singapur[5] i després en el Col·legi Nacional Junior. Va estudiar matemàtiques al Trinity College, Cambridge, on es va graduar el 1974[6] com el primer de la seva classe en Matemàtiques i Diplomat en Ciències Computacionals a Cambridge (amb distinció).[7] Posteriorment va obtenir un Màster en Administració Pública (MPA) a l'Escola de Govern John F. Kennedy de la Universitat Harvard el 1980.

Lee es va unir a les Forces Armades de Singapur (SAF) el 1971 i va ascendir ràpidament per tots els graus arribant a ser el més jove General de Brigada en la història de Singapur.

Carrera política modifica

Va entrar en política el 1984, sent elegit parlamentari per Teck Ghee SMC i fins a la seva dissolució el 1991 va representar Ang Mo Kio GRC.[8]

Lee va servir en diferents càrrecs ministerials amb Goh abans de succeir-lo com a primer ministre el 2004. En els seus primers dos anys, el seu govern va promulgar setmanes de cinc dies de feina i estendre els dies de Permís per paternitat. La seva proposta per construir dos Integrated Resorts (IRs) a Singapur per augmentar els ingressos del turisme dirigits al desenvolupament de Marina Bay Sands i de Resorts World Sentosa.[9] Seguint la Crisi financera global del 2007-2012, va supervisar la recuperació econòmica del país en dos anys. Les reformes polítiques el 2010 van legalitzar l'activisme en línia i va augmentar el nombre de representants no elegits de l'oposició (NCMPs) en el Parlament.

El seu govern va defensar les Taxes per Béns i serveis (GST),[10] esperant que el GST pugés del 7 al 9% el 2025. El 2019, el seu govern va introduir la polèmica Protection from Online Falsehoods and Manipulation Act, (POFMA) per combatre les Fake news. Aquell any, Lee va remodelar el seu gabinet i va promoure el seu esperat successor Heng Swee Keat a viceprimer ministre.

En política estrangera, la política del govern de Lee ha estat quedar neutral en una era de gran competència de poder entre la Xina i els Estats Units. Amb Lee, els governs xinesos i de Singapur han cooperat en projectes, amb el govern de Lee donant suport a la Iniciativa del Cinturó i Ruta de la Seda de la Xina com un dels seus més grans inversors. Alhora, Singapur té una relació de defensa propera amb els Estats Units, signant l'Acord de Marc Estratègic (SFA) el 2005 per cooperar en les amenaces terroristes i de ciberseguretat. El govern de Lee ha tingut tenses i complexes relacions amb Malàisia, particularment amb relació a subministrament d'aigua i reclamacions territorials, tot i que els països han acordat treballar en diverses projectes transfronterers, com el tren d'alta velocitat Kuala Lumpur–Singapur i el Sistema de transport ràpid Johor Bahru–Singapur.

Referències modifica

  1. «USATODAY.com - New Singapore prime minister sworn in». [Consulta: 28 gener 2021].
  2. «Lee Hsien Loong | prime minister of Singapore» (en anglès). [Consulta: 28 gener 2021].
  3. «The Singapore Cabinet Office: Prime Minister Biodata», 19-08-2014. Arxivat de l'original el 2014-08-19. [Consulta: 28 gener 2021].
  4. «Quant guanyen els nostres governants». Euronews, 17-11-2016.[Enllaç no actiu]
  5. Lee, Wei. Straits Times Press. A Hakka woman's Singapore stories : my life as a daughter, doctor, and diehard Singaporean, 2016, p. 171. ISBN 978-981-4642-47-7. OCLC 918935420. 
  6. Lee, Wei. Straits Times Press. A Hakka woman's Singapore stories : my life as a daughter, doctor, and diehard Singaporean, 2016, p. 167. ISBN 978-981-4642-47-7. OCLC 918935420. 
  7. Bradfield, John. «Eulogy for Denis Marrian», 16-02-2008. «He reminisced about the Prince of Wales, of course; and also about the brightest mathematician he had admitted (which is saying something as bright mathematicians abound here); this was Lee Hsien Loong, elder son of Lee Kwan Yew, and now Prime Minister of Singapore.»
  8. Chan, Heng Chee «Singapore in 1985: Managing Political Transition and Economic Recession». Asian Survey. University of California Press, 26, 2, 1986, pàg. 158–167. DOI: 10.2307/2644451. JSTOR: 2644451.
  9. Singapore, National Library Board. «Casino Control Act - Infopedia». Arxivat de l'original el 6 de desembres de 2017.
  10. Goods and Services Tax, Impost sobre béns i serveis (GST) a Singapur és un impost sobre el valor afegit de base general que s’imposa a la importació de béns, així com a gairebé tots els subministraments de béns i serveis per finançar despeses socials i infraestructures
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lee Hsien Loong