Joan el Caçador

«Joan I» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Joan I (desambiguació)».

Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa^[a], anomenat també Joan I d'Aragó^[b] (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan^[1] i en llatí Johannes^[2]), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397). Començà a regnar a l'edat de 37 anys, regnà nou anys i morí a l'edat de 46 anys.^[3]

Joan el Caçador

Còpia del retrat de Joan el Caçador (1634) basat en un retrat de Filippo Ariosto.
Biografia
Naixement	27 desembre 1350 Perpinyà (Corona d'Aragó)
Mort	19 maig 1396 (45 anys) Foixà (Corona d'Aragó)
Causa de mort	Caiguda d'un cavall
Sepultura	Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
Rei de Mallorca Corona d'Aragó
5 gener 1387 – 19 maig 1396 ← Pere el Cerimoniós – Martí l'Humà →
Sobirà de la Corona d'Aragó
5 gener 1387 – 19 maig 1396 ← Pere el Cerimoniós – Martí l'Humà →
Rei de Sardenya
5 gener 1387 – 19 maig 1396
Duc de Girona
Comte de Cervera
Dades personals
Religió	Cristianisme
Activitat
Ocupació	governant
Altres
Títol	Comte de Cervera Rei de Mallorca Rei de Sardenya Rei de Còrsega Rei de València Duc de Girona Rei d'Aragó Comte de Barcelona
Família	Casal de Barcelona i Casa reial d'Aragó
Cònjuge	Mata d'Armanyac (1373 (Gregorià)–) Violant de Bar (1384 (Gregorià)–)
Fills	Joana d'Aragó i d'Armanyac  ( Mata d'Armanyac) Violant d'Aragó  ( Violant de Bar)
Pares	Pere el Cerimoniós   i Elionor de Sicília
Germans	Martí l'Humà, Elionor d'Aragó i de Sicília, Isabel d'Aragó i de Fortià, Joana d'Aragó i de Navarra i Constança d'Aragó i de Navarra
Cronologia
25 abril 1388 (Gregorià), 28 setembre 1388 (Gregorià)	consagració reial (Saragossa)
Signatura

Orígens
(Senyal antich del rey Daragó) (Senyal Reial) (Armes del regne d'Aragó)
Casa d'Aragó del llinatge del comte de Barcelona

Naixement: Perpinyà 1350 Mort: Foixà 1396TítolsPrecedit per:
Pere III
"el Cerimoniós"
(pare)Rei d'Aragó
(Llista de reis d'Aragó)
Rei d'Aragó, Comte de Sobrarb
(1387–1396) Succeït per:
Martí I
"l'Humà"
(germà)Rei de València
(Llista de reis de València)
(1387–1396) Rei de Mallorca
(Llista de reis de Mallorca)
(1387–1396) Rei de Sardenya i Còrsega
(Llista de reis de Sardenya)
(1387–1396) Comte de Barcelona
(Llista de comtes de Barcelona)
- Principatus^[15] -
Comtat de Barcelona, Comtat de Girona,
Comtat d'Osona, Comtat de Manresa,
Comtat de Berga
Comtat de Rosselló, Vallespir
Comtat de Conflent, Comtat de Cerdanya
(1387–1396) Títols d'hereu— Nova creació: —
Apanatge atorgat pel seu pare
Pere III
"el Cerimoniós"Duc de Girona
(1351-1387) Succeït per:
Infant Jaume d'Aragó
(mort prematurament)
(1388)
Infant Ferran d'Aragó
(mort prematurament)
(1389)
Infant Pere d'Aragó
(mort prematurament)
(1394)

Notes Vegeu Numeració del Casal d'Aragó

↑ Vegeu Ordinals dels reis d'Aragó

Referències Grafia SLA - Sociedat de Lingüistica Aragonesa.

↑ Sig+num Johannis, Dey gratia regis Aragonum, Valentie, Maioricarum, Sardinie et Corsice, comitisque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie. Rex Johannes: Arxiu Jaume I.

↑ Com a rei d'Aragó, de València, de Mallorques, de Sardenya i Còrsega, comte de Barcelona, de Rosselló, i de Cerdanya.

↑ ^{4,0 4,1 4,2} Ferrer i Mallol, p. 142. harv error: no target: CITEREFFerrer_i_Mallol (help)

↑ Johan I D'Arago. Institut d'Estudis Catalans, p. 336–. GGKEY:8CXSF5T5A0D. 

↑ Acta historica et archaeologica mediaevalia, p. 289 (castellà)

↑ Víctor Balaguer, Las calles de Barcelona, p. 166 (castellà)

↑ Vilar i Batlle, p. 188. harv error: no target: CITEREFVilarBatlle (help)

↑ ^{9,0 9,1} Cornudella 2012, p. 25. harv error: no target: CITEREFCornudella2012 (help)

↑ Armengol, Montse; Forcano, Manuel «Jueus a Catalunya» (paper). Revista Sàpiens. Sàpiens Publicacions [Barcelona], núm.128, Abril 2013, p.27. ISSN: 1695-2014.

↑ El món urbà a la Corona d'Aragó del 1137 als decrets de nova planta: XVII Congrés d'Història de la Corona d'Aragó. Edicions Universitat Barcelona, 2003, p. 304. ISBN 8447527417. 

↑ Torres i Amat, Fèlix. Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña (en castellà). Barcelona: Imprenta de J. Verdaguer, 1836, p. 336-337 [Consulta: 29 setembre 2013]. 

↑ Arxiu Jaume I: Joan I confirma huit privilegis concedits anteriorment a les aldees de Terol.

↑ Arxiu Jaume I: Joan I ordena al seu batle general, que publique per la ciutat i Regne de València la franquesa de corderatge i carnatge concedida als habitants de les aldees de Terol, per tal que els oficials del regne no l'exigisquen.

↑ Fidel Fita i Colomer: Boletín de la Real Academia de la Historia, tomo 40 (1902): Principado de Cataluña - Razón de este nombre: Ya en las cortes del año 1064, que son las primeras de la colección académica, aparece en el Usaje 65 con el nombre de Principado la demarcación del territorio al que entonces se aplicaba, es decir al de la vieja Cataluña ó al de los tres condados de Barcelona, Ausona y Gerona, que regían como soberanos D. Ramon Berenguer I y su mujer Doña Almodis