Joan el Caçador
Rei d'Aragó
Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa[a], anomenat també Joan I d'Aragó[b] (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan[1] i en llatí Johannes[2]), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397). Començà a regnar a l'edat de 37 anys, regnà nou anys i morí a l'edat de 46 anys.[3]


Orígens
(Senyal antich del rey Daragó) (Senyal Reial) (Armes del regne d'Aragó)
Casa d'Aragó del llinatge del comte de Barcelona
Pere III
"el Cerimoniós"
(pare)
(Llista de reis d'Aragó)
Rei d'Aragó, Comte de Sobrarb
(1387–1396)
Martí I
"l'Humà"
(germà)
(Llista de reis de València)
(1387–1396)
(Llista de reis de Mallorca)
(1387–1396)
(Llista de reis de Sardenya)
(1387–1396)
(Llista de comtes de Barcelona)
- Principatus[15] -
Comtat de Barcelona, Comtat de Girona,
Comtat d'Osona, Comtat de Manresa,
Comtat de Berga
Comtat de Rosselló, Vallespir
Comtat de Conflent, Comtat de Cerdanya
(1387–1396)
Apanatge atorgat pel seu pare
Pere III
"el Cerimoniós"
(1351-1387)
Infant Jaume d'Aragó
(mort prematurament)
(1388)
Infant Ferran d'Aragó
(mort prematurament)
(1389)
Infant Pere d'Aragó
(mort prematurament)
(1394)