Wiki Català 2023
CatalàDeutschEnglish

Jaume el Conqueridor

Rei d'Aragó, de Mallorca, de València i comte de Barcelona
«Jaume I» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Jaume I (desambiguació)».

Jaume el Conqueridor[a], anomenat també Jaume I d'Aragó[b] (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208[1] - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276;[2] en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime[3] i en llatí Iacobus[c], tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'[5]), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276). Començà a regnar a l'edat de 10 anys assistit pel Consell Reial, regnà 58 anys i morí a l'edat de 68 anys.[d] Està enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet.

Infotaula de personaJaume el Conqueridor

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(an) Chaime I lo Conqueridor
(ca) Jaume el Conqueridor
(oc) Jacme lo Conquerent Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 febrer 1208 Modifica el valor a Wikidata
Montpeller (Corona d'Aragó) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 juliol 1276 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Alzira (Corona d'Aragó) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaReial Monestir de Santa Maria de Poblet (1278–)
Catedral de València (1276–1278) Modifica el valor a Wikidata
Sobirà de la Corona d'Aragó
1213 – 1276
← Pere el Catòlic – Pere el Gran → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCristianisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, guerrer, governant Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteConquesta de la ciutat de Balansiya Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte de Ribagorça (1213 (Gregorià)–1276 (Gregorià))
Rei de València (1213 (Gregorià)–1276 (Gregorià))
Comte de Barcelona (1213 (Gregorià)–1276 (Gregorià))
Rei d'Aragó (1213 (Gregorià)–1276 (Gregorià))
Comte d'Urgell (1213 (Gregorià)–1276 (Gregorià))
Senyor de Montpeller (1213 (Gregorià)–1276 (Gregorià))
Rei de Mallorca (1213 (Gregorià)–1276 (Gregorià))
Vescomte de Carlat
Comte de Cerdanya Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa reial d'Aragó Modifica el valor a Wikidata
CònjugeElionor de Castella i d'Anglaterra (1221–1229), repudi
Violant d'Hongria (1235–1251), mort del cònjuge
Teresa Gil de Vidaure (1255–1265) Modifica el valor a Wikidata
ParellaAurembiaix d'Urgell (1228–1229)
Blanca d'Antillón (1241–1242)
Berenguera Ferrandis (1242–1244)
Elvira Sarroca (dècada del 1250–)
Guillema de Cabrera (1250–1252)
Berenguela Alonso de Molina (1264–1272)
Sibil·la de Saga (1274–1276) Modifica el valor a Wikidata
FillsAlfons d'Aragó i Castella
 ( Elionor de Castella i d'Anglaterra)
Violant d'Aragó i d'Hongria
 ( Violant d'Hongria)
Constança d'Aragó
 ( Violant d'Hongria)
Pere el Gran
 ( Violant d'Hongria)
Ferran Sanxis de Castre, fill il·legítim
 ( Blanca d'Antillón)
Jaume II de Mallorca
 ( Violant d'Hongria)
Pere I Ferrandis d'Híxar, fill il·legítim
 ( Berenguera Ferrandis)
Sança d'Aragó i Hongria
 ( Violant d'Hongria)
Elisabet d'Aragó i d'Hongria
 ( Violant d'Hongria)
Maria d'Aragó i d'Hongria
 ( Violant d'Hongria)
Ferran d'Aragó
 ( Violant d'Hongria)
Sanç d'Aragó i d'Hongria
 ( Violant d'Hongria)
Jaume Sarroca, fill il·legítim
 ( Elvira Sarroca)
Pere del Rei, fill il·legítim
 ( Elvira Sarroca)
Jaume de Xèrica, fill il·legítim
 ( Teresa Gil de Vidaure)
Pere I d'Ayerbe, fill il·legítim
 ( Teresa Gil de Vidaure) Modifica el valor a Wikidata
ParesPere el Catòlic Modifica el valor a Wikidata  i Maria de Montpeller Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
7 abril 1261Jura dels Furs de València Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata
Find a Grave: 7966537 Modifica el valor a Wikidata

CatalàDeutschEnglish Família
Fundació de l'Orde de la Mercè, relleu del retaule a la Catedral de Barcelona, per Joan Roig (1688)Nom original(an) Chaime I lo Conqueridor
(ca) Jaume el Conqueridor
(oc) Jacme lo Conquerent BiografiaNaixement2 febrer 1208
Montpeller (Corona d'Aragó) Mort27 juliol 1276 (68 anys)
Alzira (Corona d'Aragó) SepulturaMonestir de Poblet  Sobirà de la Corona d'Aragó 1213 – 1276
← Pere el Catòlic – Pere el Gran → Dades personalsReligióCristianisme Es coneix perCofundador de l'Orde de la MercèActivitatOcupaciópolític, guerrer, governant Carrera militarConflicteConquesta de la ciutat de Balansiya reiCelebracióEsglésia Catòlica (culte en l'àmbit de l'orde mercedari)BeatificacióNo ha estat oficialment beatificat; el seu culte es permet en l'Orde de la MercèFestivitat27 de juliolAltresTítolComte de Ribagorça (1213 (Gregorià)–1276 (Gregorià))
Rei de València (1213 (Gregorià)–1276 (Gregorià))
Comte de Barcelona (1213 (Gregorià)–1276 (Gregorià))
Rei d'Aragó (1213 (Gregorià)–1276 (Gregorià))
Comte d'Urgell (1213 (Gregorià)–1276 (Gregorià))
Senyor de Montpeller (1213 (Gregorià)–1276 (Gregorià))
Rei de Mallorca (1213 (Gregorià)–1276 (Gregorià))
Vescomte de Carlat
Comte de Cerdanya FamíliaCasa reial d'Aragó CònjugeElionor de Castella i d'Anglaterra (1221–1229), repudi
Violant d'Hongria (1235–1251), mort del cònjuge
Teresa Gil de Vidaure (1255–1265) ParellaAurembiaix d'Urgell (1228–1229)
Blanca d'Antillón (1241–1242)
Berenguera Ferrandis (1242–1244)
Elvira Sarroca (dècada del 1250–)
Guillema de Cabrera (1250–1252)
Berenguela Alonso de Molina (1264–1272)
Sibil·la de Saga (1274–1276) FillsAlfons d'Aragó i Castella
 ( Elionor de Castella i d'Anglaterra)
Violant d'Aragó i d'Hongria
 ( Violant d'Hongria)
Constança d'Aragó
 ( Violant d'Hongria)
Pere el Gran
 ( Violant d'Hongria)
Ferran Sanxis de Castre, fill il·legítim
 ( Blanca d'Antillón)
Jaume II de Mallorca
 ( Violant d'Hongria)
Pere I Ferrandis d'Híxar, fill il·legítim
 ( Berenguera Ferrandis)
Sança d'Aragó i Hongria
 ( Violant d'Hongria)
Elisabet d'Aragó i d'Hongria
 ( Violant d'Hongria)
Maria d'Aragó i d'Hongria
 ( Violant d'Hongria)
Ferran d'Aragó
 ( Violant d'Hongria)
Sanç d'Aragó i d'Hongria
 ( Violant d'Hongria)
Jaume Sarroca, fill il·legítim
 ( Elvira Sarroca)
Pere del Rei, fill il·legítim
 ( Elvira Sarroca)
Jaume de Xèrica, fill il·legítim
 ( Teresa Gil de Vidaure)
Pere I d'Ayerbe, fill il·legítim
 ( Teresa Gil de Vidaure) ParesPere el Catòlic   i Maria de Montpeller Cronologia7 abril 1261Jura dels Furs de València

Durant el seu regnat es va introduir la Inquisició a la Corona d'Aragó mercès a Sant Ramon de Penyafort. Amb les conquestes de Mallorca i València, hi expandí el cristianisme. Donà suport a la fundació de l'Orde de la Mercè en 1235, per part de Sant Pere Nolasc i Berenguer II de Palou. Com a orde religiós militar, el bisbe Berenguer de Palou va donar la institució canònica als seus membres, mentre que el rei Jaume va donar-los la investidura com a cavallers.

Per aquest motiu, rep culte com a beat dins l'orde mercedari, que el considera cofundador. No ha estat beatificat oficialment, però la seva veneració és permesa només en l'àmbit mercedari.

CatalàDeutschEnglish Política municipal

Retrat imaginari
identificat amb Jaume I
(1427 Mateu i Gonçal Peris)

  • Retrat imaginari de Jaume I d'Aragó
    (Palau de la Generalitat Valenciana)

  • Retrat imaginari de Jaume I d'Aragó
    (oli de Manuel Aguirre y Monsalbe)

  • Retrat a l'oli de Jaume I de l'Ajuntament de Palma (fi del s. XVI), exposat a la Festa de l'Estendard.
    (Palma)

    • CatalàDeutschEnglish Títols i successors
    Casa d'Aragó del Llinatge del Casal de Barcelona

    Naixement: 2 de febrer 1208 Mort: 27 de juliol 1276 TítolsPrecedit per:
    Pere I "el Catòlic"
    (pare)Rei d'Aragó
    (Llista de reis d'Aragó)
    Rei d'Aragó, Comte de Ribagorça, Comte de Sobrarb
    (1213–1276) Succeït per:
    Pere II "el Gran"
    (fill)
    — Com a: —
    Rei d'Aragó
    Comte de Barcelona
    Rei de València    Comte de Barcelona
    (Llista de comtes de Barcelona)
    - Principatus[56] -
    Comtat de Barcelona, Comtat de Girona,
    Comtat d'Osona, Comtat de Manresa,
    Comtat de Berga
    (1213–1276) — Territori conquerit: —
    Conquesta de València
    (1238)
    — Destronat —
    Abū al-Jumayl Zayyan ibn MardānišRei de València
    (Llista de reis de València)
    (1238–1276) — Territori conquerit: —
    Conquesta de Mallorca
    (1230)
    — Destronat —
    Abū Yahyā Muhammad ibn 'AlīRei de Mallorca
    (Llista de reis de Mallorca)
    (1230–1276) Succeït per:
    Jaume II
    "el Prudent"
    (fill)
    — Com a: —
    Rei de Mallorca
    Comte de Cerdanya i Rosselló
    Senyor de Montpeller i Omeladès    Precedit per:
    Nunó Sanç I de Roselló i Cerdanya
    (oncle)Comte de Rosselló i Cerdanya
    (Llista de comtes de Rosselló)
    Comtat de Rosselló, Vallespir
    Comtat de Cerdanya, Comtat de Conflent
    (1242–1276) Precedit per:
    Maria de Montpeller
    (mare)Senyor de Montpeller i Omeladès
    (Llista de senyors de Montpeller)
    (1213–1276) Precedit per:
    Pere I d'UrgellComte d'Urgell
    (Llista de comtes d'Urgell)
    (1234–1276) Succeït per:
    Ponç IV de Cabrera

    CatalàDeutschEnglish Notes Vegeu Numeració del Casal d'Aragó
  • ↑ Vegeu Ordinals dels reis d'Aragó
  • ↑ a 30 de març de 1251, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispessulani,[4]
  • ↑ Com a rei d'Aragó, comte de Barcelona i senyor de Montpeller

    • CatalàDeutschEnglish Referències «Jaume el Conqueridor». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  • ↑ Grafia SLA - Sociedat de Lingüistica Aragonesa
  • ↑ A: Arxiu Jaume I: Acta de les corts de Barcelona presidides per Jaume I
  • ↑ «¿Por qué Santiago es lo mismo que Jaime?» (en castellá). Periódico Mediterráneo.(Castelló), 19-07-2012. [Consulta: 7 abril 2020].
  • ↑ «Maria Carme Roca: Les dones de Jaume I». Arxivat de l'original el 2012-06-20. [Consulta: 22 gener 2013].
  • ↑ Joan Amades, Les millors llegendes populars, ed.Selecta, Barcelona, 1981, p.119
  • ↑ 8,0 8,1 Rovira i Virgili, Antoni; Història Nacional de Catalunya, Vol. IV
  • ↑ Francesch Rodón i Oller, Fets de la Marina de guerra catalana
  • ↑ O'Callaghan, Joseph F. Reconquest And Crusade In Medieval Spain (en anglès). University of Pennsylvania Press, 2004, p.92. ISBN 0812218892. 
  • ↑ Rodríguez López, Ana. La Consolidación territorial de la monarquía feudal castellana: expansión y fronteras durante el reinado de Fernando III (en castellà). CSIC-Dpto. de Publicaciones, 1994, p.131. ISBN 8400074440. 
  • ↑ Ortega Villoslada, Antonio. El Reino de Mallorca y el Mundo Atlántico (1230-1349): Evolución Político-Mercantil (en castellà). Netbiblo, 2008, p.31. ISBN 8497453263. 
  • ↑ Barreras Martínez, David. La cruzada Albigense y el Imperio aragonés (en castellà). Ediciones Nowtilus, 2010, p. 155. ISBN 8497633660. 
  • ↑ Coll i Alentorn, Miquel. Història. vol.3. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1992, p.298. ISBN 84-7826-361-6. 
  • ↑ Baydal Sala, Vicent. Els fonaments del pactisme valencià. Sistemes fiscals, relacions de poder i identitat col·lectiva al regne de València (c. 1250 - c. 1365). Institut Universitari d'Història Jaume Vicens i Vives, 2011, p. 120-121. 
  • ↑ Garrido i Valls, Josep-David: Jaume I i el Regne de Múrcia, pàg 72, 1r paràgraf, 1a línia. ISBN 84-232-0517-7
  • ↑ 17,0 17,1 17,2 Garrido i Valls, Josep-David: La conquista y la repoblación de Múrcia
  • ↑ España: reflexiones sobre el ser de España
  • ↑ (anglès) Steve Runciman, A history of the Crusades, v.3, pàg.332
  • ↑ (anglès) Christopher Marshall, Warfare in the Latin East, 1192-1291, pàg.28
  • ↑ (francès) Alexandre Miltitz, Manuel des consuls, v.2.1, pàg.267
  • ↑ Llibre dels feits del rei en Jacme, manuscrit Ms. 10121, B.N.E, full 210
  • ↑ Udina 1985, pàg. 69
  • ↑ Güell i Barceló, Manel. Camí a la revolta (1625-1640). Universitat de Lleida, 2008, p. 93. ISBN 8484093646. 
  • ↑ «Jaume el Conqueridor». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  • ↑ «Jaume el Conqueridor». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  • ↑ «Jaume el Conqueridor». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  • ↑ «Jaume el Conqueridor». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  • ↑ «Jaume el Conqueridor». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  • ↑ «Jaume el Conqueridor». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  • ↑ «Jaume el Conqueridor». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  • ↑ «Jaume el Conqueridor». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  • ↑ «Jaume el Conqueridor». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  • ↑ «Jaume el Conqueridor». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  • ↑ «Jaume el Conqueridor». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  • ↑ «Jaume el Conqueridor». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  • ↑ «Jaume el Conqueridor». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  • ↑ «Jaume el Conqueridor». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  • ↑ «Jaume el Conqueridor». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  • ↑ Crònica de Ramon Muntaner
  • ↑ Arxiu Jaume I: Jaume I protegeix el monestir de Poblet i els homes de Vimbodí de les acusacions i els atacs que els feien els homes del Camp de Tarragona, a qui els ordena que cessen els actes de violència
  • ↑ Sobrequés i Callicó, Jaume: Els reis catalans enterrats a Poblet
  • ↑ Generalitat de Catalunya: El monestir de Poblet
  • ↑ Estanyol i Fuentes, Maria Josep. Els jueus catalans: les seves vivències i influència en la cultura, l'economia i la política dels reialmes catalans. PPU, 2009, p. 64. ISBN 8447710629. 
  • ↑ Màrius Carol i Pañella: "El segrest del rei" (2003)
  • ↑ Plana web de l'estudi genètic del Príncep de Viana
  • ↑ Vilaweb:No és el príncep de Viana
  • ↑ Universitat Autònoma de Barcelona: Resultats de l'estudi genètic del Príncep de Viana
  • ↑ Vilaweb: Obren la porta a estudiar Jaume I
  • ↑ Frau Maestre, Marina. Jaume I, del rei al mite. Iconografia del Conqueridor al llarg de l'Edat Mitjana. (tesi). Palma: Universitat de les Illes Balears, 2015. 
  • ↑ Serrano Coll, Marta. Jaime I el Conquistador: imágenes medievales de un reinado (en castellà). Saragossa: Diputación de Zaragoza. Institución Fernando el Católico, 2008. ISBN 978-84-7820-946-0. 
  • ↑ Arxiu Jaume I: Jaume I dona a Blasco de Alagón tots els castells i viles que puga conquerir en terra de musulmans
  • ↑ Arxiu Jaume I: Jaume I atorga la Carta de Franqueses de Mallorca
  • ↑ Arxiu Jaume I: Jaume I dona a Pere de Muntaltet unes cases a Borriana
  • ↑ Arxiu Jaume I: Jaume I dona a l'arquebisbe de Tarragona totes les esglésies de dins i fora de la ciutat de València
  • ↑ Fidel Fita i Colomer: Boletín de la Real Academia de la Historia, tomo 40 (1902): Principado de Cataluña - Razón de este nombre: Ya en las cortes del año 1064, que son las primeras de la colección académica, aparece en el Usaje 65 con el nombre de Principado la demarcación del territorio al que entonces se aplicaba, es decir al de la vieja Cataluña ó al de los tres condados de Barcelona, Ausona y Gerona, que regían como soberanos D. Ramon Berenguer I i su mujer Doña Almodis

    • CatalàDeutschEnglish Bibliografia. 
  • Burns, Robert Ignatius. Colonialismo medieval: Explotació postoroada de la València islàmica. València: Tres i Quatre, 1987. ISBN 8475020372. 
  • Burns, Robert Ignatius; Mira, Joan F. (ed.). Jaume I a través de la història. València: Tres i Quatre, 1981. ISBN 8475020372. 
  • Cabanes Pecourt, María de los Desamparados. Documentos de Jaime I relacionados con Aragón ( PDF). Saragossa: Institución Fernando el Católico, 2009. ISBN 9788499110332. 
  • Guinot Rodríguez, Enric. Els fundadors del Regne de València : repoblament, antroponímia i llengua a la València medieval. València: Tres i Quatre, 1999. ISBN 8475025919. 
  • Huici Miranda, Ambrosio (comp.). Colección diplomática de Jaime I, el Conquistador. València: F. Vives Mora, 1916-1922. 
  • Lalinde Abadía, Jesús. La Corona de Aragón en el Mediterráneo medieval: 1229-1479. Saragossa: Institución Fernando el Católico, 1979. ISBN 840004536X. 
  • MIRET I SANS, Joaquim, Itinerari de Jaume I " el conqueridor ", Barcelona, Institut d'estudis catalans, 1918 .
  • Miret i Sans, Joaquim. Viatges del infant en Pere, fill de Jaume I : en els anys 1268 y 1269. Barcelona: Tip. L'Avenç, 1908. 
  • Salrach, Josep M. Història dels Països Catalans. I: Dels orígens a 1714. Barcelona: Edhasa, 1980. ISBN 8435002926. 
  • Santamaría, Álvaro. Ejecutoria del Reino de Mallorca. Palma: Ajuntament de Palma, 1990. ISBN 8487159222. 
  • Sarasa (coord.), Esteban. La sociedad en Aragón y Cataluña en el reinado de Jaime I (1213-1276) ( PDF). Saragossa: Institución Fernando el Católico, 2009. ISBN 9788499110271. 
  • Sesma, J.A. La Corona d'Aragón. Una aproximación histórica, Zaragoza, 2000. (castellà)
  • Soldevila, F. Les Quatre Grans Cròniques. Jaume I, Declot, Muntaner i Pere III, Barcelona,
  • Soldevila, F. Historia de Catalunya.
  • Soldevila, F. Vida de Jaume I el conqueridor. Barcelona, 1958.
  • Selecta, 1971.
  • Charles de TOURTOULON, Jacme Ier le conquérant roi d'Aragon, Montpellier (en deux volumes), 1863-1867.
  • Tourtoulon, C. Don Jaime I el Conquistador, rey de Aragón, València, 1874 (castellà)
  • VV.AA. «Fitxa de la publicació Jaime I y su época a Institución Fernando el Católico», X Congreso de Historia de la corona de Aragón, 3 vols. Zaragoza, 1979-1982. (castellà)
  • Vilar, P. Història de Catalunya, Vol.III. Ed.62.
  • VINAS, Agnès et Robert, La conquête de Majorque, Perpinya, 2004.

    • CatalàDeutschEnglish Vegeu també
    Commons
    Commons (Categoria)
    Viquidites
    Viquidites
    Viquitexts
    Viquitexts


    Obtingut de «https:https://www.how.com.vn/wiki/index.php?lang=ca&q=Jaume_el_Conqueridor&oldid=32447682»
    🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaGirona Futbol ClubFutbol Club BarcelonaMare de Déu de la MercèMushkaaCarles Puigdemont i CasamajóAlexandre Gustave EiffelJosu UrrutikoetxeaCrim de la Guàrdia UrbanaPablo NerudaLluís Prenafeta i GarrustaJoan Baptista Culla i ClaràRafael Benítez MaudesFerran GallartTardorXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXJulio Iglesias de la CuevaSylvester StalloneNajat El HachmiElxokasJoão CanceloLa MercèTorre EiffelBarcelonaTecla d'IconiÀ Punt FMStrombersEls hereus de la terra (sèrie de televisió)Especial:Canvis recentsThe TyetsStephen KingBlanca Romero EzamaSteven SpielbergSomriures i llàgrimesEstiuet de Sant MartíEstadi Olímpic Lluís CompanysAlfons Quintà i SadurníCastells