Jacint Verdaguer i Santaló

Jacint Verdaguer i Santaló (català: Jacint Verdaguer) (Folgueroles, 17 de maig de 1845 - Vallvidrera, 10 de juny de 1902) fou un prevere i destacat poeta en llengua catalana. Verdaguer és una de les grans figures de la Catalunya moderna. Poeta romàntic, adscrit a la generació de la Restauració de 1874, que en el marc de la Renaixença tornà a situar la llengua catalana en la categoria de llengua literària.

Mossèn
Jacint Verdaguer i Santaló

Mossèn Cinto Verdaguer cap al 1865
Nom original	(ca) Jacint Verdaguer
Biografia
Naixement	17 maig 1845 Folgueroles (Osona)
Mort	10 juny 1902 (57 anys) Vallvidrera (Barcelonès)
Causa de mort	Causes naturals  (Tuberculosi )
Sepultura	Cementiri de Montjuïc, via Sant Joan, secció 9 41° 21′ 18″ N, 2° 09′ 07″ E / 41.355028°N,2.152076°E / 41.355028; 2.152076
Dades personals
Religió	Catolicisme
Activitat
Ocupació	poeta, escriptor, sacerdot catòlic
Membre de	Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Gènere	Poesia
Obra
Obres destacables (1877) L'Atlàntida (1886) Canigó
Localització dels arxius	Biblioteca de Catalunya
Premis (1902)  Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfons XII (1880)  Mestre en Gai Saber  Mestre en Gai Saber
Signatura
Lloc web	verdaguer.cat

Biografia Carta a Marià Aguiló. Can Tona, 8 de febrer de 1871

↑ Cònsul, Isidor. Perfils de Verdaguer. Barcelona: Proa, 2003, p. 269. ISBN 8484373614. 

↑ Cao Costoya, David. «Vic en l’època de Verdaguer. La ciutat muntanyesa en gran angular». Anuari Verdaguer, 2019, Núm. 27, p. 163-208, https://doi.org/10.34810/anuariverdaguer.2019.27.375215..

↑ Torrents, Ricard. Verdaguer. Un poeta per a un poble. Vic: Eumo Editorial, 2002, p. 288. ISBN 978-84-9766-003-7. 

↑ Verdaguer, Jacint. La fira de Vic, VI, a Jovenívoles, ed. crítica de N. Garolera, pp. 49-50.. Barcelona: Proa, 2006, p. 710. 

↑ Domingo, Josep M. Barcelona i els jocs florals, 1859 : modernització i romanticisme. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Institut de Cultura, 2009, p. 22. ,

↑ Marfany, Joan-Lluís. En pro d'una revisió radical de la Renaixença, dins Professor Joaquim Molas: memòria, escriptura, història.. Barcelona: PUB, 2003, p. 635-656. 

↑ Torrents, Ricard. Verdaguer: un poeta per a un poble. Vic: Eumo. Universitat de Vic, 2002, p. 285. 

↑ «La Plana de Vic. A l'esbart de sos poetes». A: Narcís Garolera. Pàtria. 2005, 17-05-1875, p. 109-111. 

↑ de Sagarra, Josep Maria. Verdaguer: poeta de Catalunya. Barcelona: Aymà, S.A. Editora, 1968, p. 152. 

↑ "La mort de l'escolà", Montserrat. Llegendari, cançons, odes (Ed. de 1984), p. 45.

↑ "Introducció" a Jacint Verdaguer. Totes les obres, vol. II (Proa, 2003), pp. 241-245.

↑ Canigó, cant VII, ed. crítica de Narcís Garolera (Quaderns Crema, 1995), p. 137.

↑ Verdaguer, Jacint. Los dos campanars, epíleg de Canigó (ed. crítica de N. Garolera). Barcelona: Quaderns Crema, 1995, p. 231. ISBN 84-7727-149-6. 

↑ Verdaguer, Jacint. "Montserrat. Llegendari, cançons, odes". Narcís Garolera. Barcelona: Edicions de 1984, 2003, p. 198. ISBN 84-96061-05-1. 

↑ Verdaguer, Jacint. Excursions i viatges. Barcelona: Barcino, 1991-92, p. 1500 (3 vol.). ISBN 84-7226-637-0. 

↑ Verdaguer, Jacint. Lo Pirineu, cant IV de Canigó (ed. crítica de N. Garolera). Barcelona: Quaderns Crema, 1995, p. 68. ISBN 84-7727-149-6. 

↑ Josep Pla, Darrers escrits. Obra completa, vol. XLIV, p. 454.

↑ De Tànger a Sant Petersburg. Excursions i viatges, edició de Narcís Garolera (Tusquets, 2002)

↑ Verdaguer, Jacint. "Excursions i viatges", ed. crítica de Narcís Garolera. Barcelona: Barcino, 1991, p. Vol. I, cap. V, pp. 121-161.. ISBN 84-7226-638-9. 

↑ "A vol d'aucell", De Tànger a Sant Petersburg, edició de Narcís Garolera (Tusquets, 2003), p. 100.

↑ De Tànger a Sant Petersburg, ed. cit., p. 38.

↑ "A vol d'aucell", De Tànger a Sant Petersburg, ed. cit., p. 94.

↑ Dietari d'un pelegrí a Terra Santa (Laertes, 1983), p. 130.

↑ Dimonis. Apunts de Jacint Verdaguer a la Casa d'Oració, a cura d'Enric Casasses (Folgueroles, 2014), p. 16.

↑ Ibidem, p. 18.

↑ "Al món" (maig 1893), Flors del Calvari, edició de Narcís Garolera, p. 89.

↑ Ricard Torrents, Verdaguer: un poeta per a un poble (2002, p.115)

↑ ^{29,0 29,1} Verdaguer, Jacint. En defensa pròpia. Vic: Eumo Editorial. Societat Verdaguer, 2012, p. 401. ISBN 978-84-9766-447-9. 

↑ Verdaguer, Jacint. En defensa pròpia. Barcelona: Tusquets, 2002, p. 188. ISBN 84-8310-787-2. 

↑ "Jacint Verdaguer", dins Dotze mestres (Destino, 1972), p. 41.

↑ En defensa pròpia, edició de Narcís Garolera (Barcelona, Tusquets, 2002), p. 40.

↑ Verdaguer, Jacint. Vellesa a Poesia dispersa dins Totes les Obres, vol. IV, a cura de Joaquim Molas i Isidor Cònsul. Barcelona: Proa, 2006, p. 267. ISBN 978-84-8437-888-4. 

↑ Verdaguer, Jacint. «Cronologia vital de Jacint Verdaguer». [Consulta: 29 novembre 2014].

↑ Garolera, Narcís. «La obra literària de Jacint Verdaguer». [Madrid]: Instituto Cervantes, 2002?. [Consulta: 16 març 2014].

↑ Jacint Verdaguer, "La festa major", dins Escrits inèdits, I [circa 1868]

↑ Ricard Torrents, Verdaguer: un poeta per a un poble, pàg. 70

↑ Verdaguer, Jacint. Pàtria. Barcelona: Edicions de 1984, 2002, p. 200. ISBN 84-86540-90-9. 

↑ Verdaguer, Jacint. L'Atlàntida. Edició crítica de Narcís Garolera, p. 47. Barcelona: Quaderns Crema, 2002, p. 200. ISBN 84-7727-364-2. 

↑ "Sum vermis", dins Flors del Calvari, ed. de N. Garolera, p. 140.

↑ N'hi ha una edició crítica recent, a cura de Narcís Garolera: Jovenívoles. Poesies amatòries de joventut (Galerada, 2006).

↑ N'hi ha una edició crítica, a cura de Narcís Garolera (Quaderns Crema, 1995).

↑ N'hi ha una edició crítica recent, de Narcís Garolera (Columna, 2003).

↑ Requesens i Piquer, Joan «Una ullada teològica a Càntics de Jacint Verdaguer». Revista catalana de teologia, vol. 42, núm. 1, 2017, pàg. 109-129. ISSN: 0210-5551.

↑ N'hi ha una edició recent, a cura d'Enric Casasses i Agnès Prats (Ed. 62, 2007).

↑ Edició d'Amadeu-J. Soberanas (Tarragona, 1981).

↑ Pi de Cabanyes, Oriol. A punta d'espasa : noves glosses d'escriptors. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2005, p. 64 (Serra d'or; 343). ISBN 8484157075. 

↑ «Nom de carrers de Catalunya. Llistat de noms de via (carrers) associats a municipis de Catalunya.». Catàleg Tècnic de Dades - Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), 28-06-2021. [Consulta: 3 febrer 2022].

↑ Duran i Sanpere, Agustí. «La galeria de catalans il·lustres». A: Barcelona i la seva història l'art i la cultura. Barcelona: Curial, 1973, p. 458-461. ISBN 8472560724. 

↑ Cao Costoya, David «Les galeries de ciutadans il·lustres un «lloc de memòria» oblidat». L'Avenç, 2022, pàg. 44-48.

↑ Cao Costoya, David «La creació dels primers llocs de memòria dedicats a la figura de Jacint Verdaguer. Barcelona (1902-1906): de la mort del poeta al moviment de Solidaritat Catalana». Anuari Verdaguer, 2022, pàg. 155-176.

↑ Güell, Margarida «Vicissituds i fortuna del monument a mossèn Cinto Verdaguer de Barcelona». Anuari Verdaguer, 2011, pàg. 271-289.

↑ ^{53,0 53,1} Joan Cervera i Batariu, Clergues excursionistes

↑ Dades extretes del llibre: ''Ruta Verdagueriana de Folgueroles''

↑ «Signatura de Verdaguer, obra de Perejaume».